Covid19 i Medicina tradicional del Mediterrani -actualització-

A l’inici, es va donar per suposat que el SARS-CoV-2 era un virus respiratori, i el tractaments s’enfocaven en aquesta assumpció. Ara, que ja s’ha pogut acumular més experiència, sembla clar que en realitat estem davant d’un virus sanguini. La covid19, la malaltia causada per aquest virus, afecta els sistema respiratori per ser-ne la via d’entrada i, en els casos greus, afecta els pulmons però des de dins.

Per això, a la llum de les noves informacions, hem vist convenient redactar un altre article que cal tenir més en compte que els dos previs que vam escriure a l’inici de la pandèmia.
El virus, infecta el cos unint-se als receptors ACE2. Aquests receptors tenen una acció directa sobre la pressió arterial i la funció cardíaca, i s’expressen sobretot a l’endoteli vascular (teixit que recobreix els vasos sanguinis), als pulmons, ronyons i intestins.

Els pulmons formen, juntament amb la pell, el què en la medicina del Mediterrani es coneix com a complex de superfície. El complex de superfície és la primera barrera de defensa del cos, zona d’intercanvi encarregada de mantenir un dins i un fora. Quan el sistema immunitari ha d’actuar, és perquè la primera barrera ha fallat.

El cas és que, sent els pulmons una zona d’intercanvi en contacte directe amb el medi exterior, i sent alhora rics en receptors ACE2, són el punt d’entrada ideal per al SARS-CoV-2. I com que són el seu punt d’entrada, aquí és on un sistema immunitari sà (2on mecanisme de defensa), començarà la seva activitat per eliminar l’intrús, produint els símptomes respiratoris que fan que la covid19 es manifesti en un inici com una grip.

Un dels mecanismes que utilitzarà el sistema immune és la febre. A partir de 38,5°C, la majoria de patògens comencen a patir i morir (o desnaturalitzar-se en el cas dels virus). Per això és tant important respectar la febre, és a dir, respectar els eficients esforços de les nostres defenses.

Tornem-hi: els pulmons són zona d’intercanvi, entre l’aire que respirem i expirem, i la sang; rics en capil•lars sanguinis en els quals es produeix l’intercanvi, cosa que facilita al virus la invasió del sistema circulatori.

El virus actuarà sobre els receptors ACE2, estimulant així indirectament la vasoconstricció, fent pujar la tensió arterial i la inflamació del propi endoteli. Això mateix és el què passa en les persones que presenten malalties considerades factors de risc en la covid19, plovent sobre mullat si a més es contagien amb el virus.

L’endoteli procurarà defensar-se segregant compostos inflamatoris (si, la inflamació, com la febre, també és un mecanisme de defensa). Però aquí comença el show. Això augmentarà els factors de coagulació i per tant les possibilitats de trombosi, que alhora augmenten el risc d’embòlia i atacs de cor. I tot això és precisament el què fa augmentar el risc de mort. I és precisament per això que els respiradors poden causar més dany del que eviten, ja que no es tracta d’un destret respiratori agut, sinó d’un “destret circulatori” (la sensació d’ofec apareix per la incapacitat de produir l’intercanvi de gasos i no perquè els pulmons no funcionin correctament).

Com pot ser que un mecanisme defensiu ens pugui acabar matant? Tant mal fetes estem? La resposta, generalitzant, és NO. I és no, perquè si tot fos com ha de ser, com a mínim en les persones no ancianes, els nivells d’estrès oxidatiu serien molt més baixos, i aquest mecanisme no acabaria desencadenant el què es coneix com a tempesta de citoquines i que no sol tenir un bon desenllaç.

Per acabar-ho d’entendre, cal explicar que els compostos pro-inflamatoris que allibera l’endoteli són espècies reactives de l’oxigen (EROs o ROS per les seves inicials en anglès), és a dir, oxidants. Un cos ben cuidat i no ancià, és capaç de produir compostos antioxidants com la superoxidodismutassa, la catalasa o el glutatió, que impediran que el procés inflamatori se’n vagi de mare.

El nostre propi metabolisme produeix, com a residu, EROs que acceleren l’envelliment i provoquen estats inflamatoris generalitzats. És el mateix que passa en una fàbrica, es produeix un producte i en la producció es generen uns residus, només que la Natura és més eficient que nosaltres, i disposa d’uns compostos antioxidants que els neutralitzaran, impedint que causi danys. Els EROs també apareixen com a resultats d’hàbits i condicions de vida poc saludables, condicions que solen jugar en contra de l’obtenció i producció d’antioxidants, augmentant encara més l’estrès oxidatiu.

Perquè això no passi ens hauríem de procurar una dieta rica en antioxidants i uns hàbits saludables. De totes maneres l’objectiu serà augmentar la síntesi i reciclatge d’antioxidants propis, ja que són molt més potents que els que ingerim amb el menjar.

Ara que ja em explicat la patologia, podem passar a la terapèutica vista des de la medicina natural i herbària.

Prevenció:

Segueix sent vàlid el què vam exposar al primer article d’aquesta sèrie sobre la covi19, però a més caldrà:

1) Activar i reforçar la 1ª línia de defensa (complex de superfície). La millor manera és a traves de les dutxes les dutxes o banys freds, o com a mínim acabar-los amb aigua freda.
2) Reforçar el sistema immunitari. Plantes com l’arrel d’equinàcia, el plantatge fresc i cru, el saüc (preferiblement la flor), la pipa (reishi o Ganoderma lucidum), el bolet d’esca (Fomes fomentarius), l’all, la regalèssia, entre d’altres, ens ajudaran a fer-ho.
3) Reforçar la salut de l’endoteli vascular. Ens hi ajudaran plantes com l’arç blanc (flors, fulles i fruits), la rosa (sobretot els fruits), la til•la (flors), els fruits del bosc, el te, el cacau, i nutrients com l’omega 3.
4) Disminuir l’estrès oxidatiu.

• Assegurar-se una dieta rica en fruites verdures fresques i de temporada, consumint-ne una bona quantitat sense cuinar; tot evitant els aliments altament processats, additius alimentaris i els sucres. Els aliments d’origen animal són importants per a mantenir un bon nivell d’antioxidants, però també tendeixen a acumular més toxines, per tant sempre triarem els de producció ecològica i de proximitat.
• Realitzar freqüentment exercici no extenuant, equilibrat i variat.
• Respirar bé. Sembla evident però poca gent ho fa. La respiració ha de ser profunda, completa i pel nas.
• Evitar el màxim possible la contaminació (el tabac, productes de neteja químics, radiacions diverses s’inclouen aquí).
• Reduir l’estrès.
• Dormir suficient i adequadament.
• No menjar en excés.

5) Augmentar els antioxidants propis del cos. Els següents nutrients, aliments i plantes són necessaris per la creació o reciclatge d’antioxidants com el glutatió o hi ajuden: vit. C, sofre (all, ceba, porro, espàrrecs, col, bròquil, i altres de la família), card marià (llavors), cúrcuma.

De totes maneres aquestes pautes haurien d’estar molt integrades en la gestió habitual de la nostra salut, i si les seguíssim, possiblement no hauria existit pandèmia. Aquest virus ataca els punts febles de la nostra societat i ens hauria de servir per aprendre a viure millor i a cuidar-nos més, de veritat.
Si ja em contret la malaltia, els punts 2, 3, 4, i 5 seguiran sent importants per evitar les possibles complicacions i facilitar que es quedi en una simple grip. A més hi sumarem un altre punt:

6) Utilitzar remeis antivírics com: la farigola (que destrueix la coberta proteica dels virus), l’all (que també contribueix a la salut de l’endoteli vascular, evita la formació de trombes i és immunoregulador), el saüc (que també és immunoestimulant i antiinflamatori), la pipa o reishi (que també és immunoestimulant i antiinflamatori), la tarongina (que també és calmant), i l’hipèric (que també regula l’ansietat, és antiinflamatori i antioxidant), les fulles d’olivera (que a més són un remei específic per la sang, disminueix la tensió arterial i protegeix l’endoteli vascular).   Sens dubte per la majoria de casos triaria primer de tot l’all i la fulla d’olivera, per la seva afinitat amb el sistema circulatori i el seu efecte antitrombòtic. Per a saber més remeis i estratègies, consulta l’article II d’aquesta sèrie (les parts que han quedat desactualitzades han estat marcades).

Un cop superada la malaltia, caldria seguir amb el tractament durant la recuperació, i en el cas de persones que han passat per la unitat de cures intensives, molts d’aquests remeis, hàbits i aliments, poden millorar o alentir la fibrosi pulmonar que algunes pateixen. Per als casos lleus seguir aquestes recomanacions durant 15 dies després de superada la fase aguda pot ser suficient, per casos que s’han complicat, si els professionals mèdics que segueixen el cas ho permeten, convindria allargar-ho durant un o dos mesos, o més.

En referència als dos articles anteriors que vam publicar sobre el tema, les correccions que hi faria serien sobretot:

La informació continguda en aquesta web no té com a objectiu substituir l’atenció mèdica o servir de referència en aquest camp.Abans d’iniciar un tractament amb plantes medicinals o altres remeis naturals cal que t’asseguris de què no tindran cap efecte negatiu en el teu cas, i si cal, consultar un/a professional. Els remeis naturals també poden tenir efectes indesitjats, contraindicacions i interaccions entre elles i amb medicaments.
L’autora no es fa responsable de cap efecte negatiu produït per cap dels remeis sobre els que informem en aquesta pàgina.

Publicat dins de Uncategorized | 2 comentaris

El terreny i el germen. Lluitar o cooperar.

Teoria del germen: Vacuna el peix, aïlla’l . Teoria del terreny: mantingues net el medi, i sa el peix

La medicina tradicional del Mediterrani, com moltes altres teràpies holístiques, considera que la infecció és un símptoma, no la causa.

Això vol dir que si un “patogen” aconsegueix produir una infecció al nostre cos és, d’entrada, perquè els sistemes de defensa del cos no han funcionat com tocava. I per tant, eliminar la infecció sense assegurar-se també d’enfortir i regular aquests sistemes, només crea la falsa aparença de solució…mentre duri.

Si patim una infecció, el problema real és que hi ha algun desequilibri en el nostre cos, no el virus o microbi oportunista que se n’aprofita. I per això la prevenció i el tractament s’hauran de basar en corregir aquest desequilibri sumat, en el cas del tractament, en donar suport als òrgans  sistemes afectats, així com, sempre que el benefici sigui major que el possible perjudici, de pal·liar símptomes.

Fixar l’objectiu en evita el contagi, sense procurar que la població tingui les condicions i hàbits que garanteixin la seva salut, és fer la feina a mitges, sinó directament, errar el camí.

La falta d’exercici contribueix als estats depressius.

La falta de Sol també, a més de portar a deficiència de Vitamina D, vitamina que ha demostrat ajudar a regular el sistema immunitari, especialment quan es tracta de superar infeccions respiratòries, en les quals ajuda  a evitar complicacions.

Els estats depressius i l’estrès produeixen una disminució una disminució de les defenses, fent que fins i tot els microbis amb els que es pot conviure amb normalitat si tot es troba en equilibri, ens produeixin infeccions.

No es pot fugir dels virus, les bactèries, els fongs, els protozous, etc.

La majoria de la gent ho ignora (perquè ningú els ho ha explicat), però som simbionts. Estem plens de virus i bactèries, fins al punt que parts molt importants de les nostres cèl·lules són d’origen víric i bacterià, que en algun punt de l’evolució, es van unir a nosaltres.

La medicina moderna fa autèntiques meravelles, sobretot en situacions de vida o mort i en els traumatismes. I tant coixa com va la medicina tradicional en aquests casos, hi va la medicina moderna en la cura i atenció integral de la salut de cada individu i les seves especificitats personals.

Només vull fer notar que la visió mecanicista i al·lopàtica de la medicina oficial, ens condueix a prendre mesures en les que les persones esdevenen parts passives a les quals els passen coses, eliminant la possibilitat d’autogestionar-se la salut; en les que ja ni tan sols els mecanismes de defensa extraordinaris que posseeix el cos humà, mereixen confiança i atenció. La conseqüència és un sentiment d’indefensió (amb el conseqüent efecte nocebo), i la delegació quasi total de la gestió de la pròpia salut i l’oblit absolut cap a les mesures de manteniment i recuperació de l’homeòstasi que asseguren la vida. Per això estem enfrontant a la situació utilitzant llenguatge bèl·lic i militar, parlant de lluita contra.

I sento que cal que faci aquesta crítica precisament perquè es tracta de la medicina oficial, la medicina dominant, la que jutja i determina què pot ser medicina i què no. I per això, malgrat totes les seves bondats i assoliments, cal que rebi aquesta crítica, que faig desitjant que arribi el dia en què pugui atendre a les persones que vénen a la meva consulta en col·Laboració amb els seus metges. Fins i tot aquell dia, en què la visió de les medicines alternatives i tradicionals, sigui buscada, escoltada i tinguda en compte, fins i tot en situacions com la que estem vivint.

T’imagines quin sistema de salut tindríem, si uníssim l’especificitat i la tècnica de la medicina moderna, i la visió integradora i la comprensió de les constitucions de la medicina tradicional?

El què tinc molt clar és que el dia que ho fem, el dia que comencem a col·laborar enlloc de competir, desacreditar i obstaculitzar, aquell dia haurem evolucionat.

El què no entenc, és què esperem a fer-ho.

Articles per entendre la visió de les medicines naturals:

Què és la naturopatia?

Medicina tradicional del Mediterrani

La opinión de un hereje sobre el papel de la Influenza en la Salud y la Enfermedad.

 

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Mesures absurdes o el criteri alopàtic

Havia d’escriure la tercera part de l’article sobre el covid-19 i el protocol pel seu tractament i prevenció des de la doctrina energètica del Mediterrani, però estic força indignada amb la gestió que s’està fent de la crisi sanitària i necessito treure-ho tot.

Les petites empreses hem tancat la barraca. Ja no fem enviaments per no perjudicar les repartidores. Hem hagut de cancel·lar totes les activitats. Les pèrdues econòmiques que això suposarà per al nostre projecte seran terribles. I com nosaltres, un munt de petites empreses i autònoms.

I mentrestant milions de persones que treballen en grans empreses, segueixen anant als seus llocs de treball perquè ningú els ha obligat tancar. Persones que treballen en locals amb centenars de persones més. Posant en risc la salut de les treballadores, de les seves famílies i de tota la societat. Fent que el confinament que està PATINT la gent, amb tots els perjudicis que comporta (per la salut física, mental i social, i l’economia) , sigui INÚTIL. Si, INÚTIL.

Estem perdent la salut, el benestar emocional, malmetent greument la nostra economia i les relacions de convivència per quasi res!!

No han tancat fronteres ni territoris, no han fet tancar tota empresa que no subministri productes o serveis de primera necessitat, no han augmentat la freqüència del transport públic per evitar l’amuntegament de la gent, no han obligat a les empreses a subministrar material de protecció a les seves treballadores, etc, etc, etc. Però ens obliguen a romandre confinades, a la majoria en espais tancats i petits, de casa a la feina i de la feina a casa. Només podem sortir per produir riquesa pels patrons: consum i treball assalariat.

0 esbarjo, 0 Natura, 0 relacions socials, 0 esport.

Mentrestant, per entretenir-se, la gent no té més remei que abocar-se a la pantalla, engolint amb delit les dades actualitzades de nous contagis i morts. Alimentant l’angoixa i la depressió.

Per qualsevol persona que conegui de veritat la salut, és evident que aquestes condicions només ens poden conduir a la malaltia.

Necessitem evitar el contagi, si, fins que el nostre sistema sigui capaç de gestionar-lo. I doncs, quines mesures s’estan prenent per estar preparats? I no em refereixo a vacunes i medicaments. No ens enganyem, això són mesures provisionals. Els virus muten, ja ho hem vist, no? El mateix fan els bacteris i tot microorganisme. El què ha passat amb el coronavirus, pot passar més endavant amb un altre patogen.

Una societat intel·ligent se centraria en augmentar la salut i la resiliència del seu sistema sanitari i social en general, així com la salut de les persones. No estem fent res de tot això. Més aviat al contrari…

Les mesures que s’estan prenent, busquen salvar l’economia, no les persones. Però és que fins i tot mirat així, o és una imbecil·litat derivada de la poca capacitat intel·lectual de qui ens governa, o és una estratègia per eliminar elements molestos de l’equació (pensionistes, emprenedors com autònoms i petites empreses, classe mitja…).

Perquè una persona estigui sana necessita relacions socials, Sol, aire pur, Natura, alimentació saludable (no quilos de pasta), exercici, alegria i esperança.

Perquè una societat estigui sana necessita solidaritat, suport mutu, respecte, relacions socials, Natura, equitat, alegria i esperança.

NO ELS DEIXEM QUE ENS HO PRENGUIN!!!

Evitem el contacte físic amb altra gent, evitem les aglomeracions, però assegurant alhora  que el nostre ésser rebrà tot allò que necessita per combatre les amenaces per la seva salut.

Aquest crisi serà dura, hi haurà molt de patiment, però podem fer que no sigui en va. La podem aprofitar per despatxar el sistema que ha destruït la nostra llar, posant en risc la supervivència de tota la nostra espècie, i crear-ne un altre que treballi en favor de la vida i el benestar, per tot i tothom. Aquest virus ens pot salvar. Però la salvació no vindrà sola, cal que la lluitem.

Fixa’t bé en qui realment s’està cuidant de tu i no ho oblidis quan comencem a sortir d’aquesta. No ho oblidis mai.

Una altra vegada, sols el poble salva el poble!

Los trabajadores paralizan la producción en Mercedes ante la inacción de la empresa

Psiquiatre de l’Hospital del Mar: “No estem preparats per estar tancats amb la família les 24 hores”

La exposición a la luz solar es fundamental para una respuesta inmune adecuada

El covid-19 coronavirus es pot combatre amb vitamina D

 Salir de casa y disfrutar de la luz natural y del sol previene numerosas dolencias y facilita la recuperación de otras.

 

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Covid-19 i Medicina Tradicional del Mediterrani II

Amb les noves informacions, aquest article ha quedat desactualitzat, et recomanem que visitis primer l’actualització de continguts que em fet en aquest altre article.

Les parts que han quedat més desactualitzades, les hem marcat amb lletra de color gris.

Ja us vaig explicar que fer per prevenir la infecció per coronavirus (a part de les mesures d’aïllament, protecció i desinfecció bàsiques), en la primera part d’aquest article. Passem ara a veure què podem fer un cop ja l’hem agafat.

Com ja vam dir, la infecció pot cursar com a asimptomàtica o, si mostra signes i símptomes, evolucionarà en una fase en el casos lleus, i en dues en els greus. Finalment apareixerà la resolució de la malaltia que, amb suport respiratori per als casos greus, en el 96,6% dels casos serà la curació.

Fase 1 – Quadre gripal típic + tos:

Si mostrem símptomes, el més probable és que passem aquesta fase com una simple grip, amb tos afegida. Tot i això, si bé amb una grip podem ser més indulgents i deixar que el cos faci la seva feina sense gaire ajuda extra (sempre que la persona en qüestió estigui prou sana), en aquest cas, per evitar complicacions, el més sensat serà donar suport als sistemes del cos que es poden veure més compromesos.

Les plantes escollides seran els antivírics, diaforètics (que fan suar) i antiinflamatoris, sobretot.

Normalment no sóc molt partidària de donar diaforètics a una persona amb una infecció, ja que sent la suor un mecanisme de refrigeració, actuen com a febrífugs (fan baixar la febre), i la febre és un mecanisme del cos meravellós a l’hora d’acabar amb molts patògens.

Ara bé, segons ens expliquen els metges tradicionals xinesos, que han estat tractant pacients amb covid-19 (si, allí tenen la sort de poder treballar conjuntament amb els metges convencionals, fins i tot a la UCI <3 ), el pitjor d’aquesta malaltia arriba per estancament i acumulació d’humors freds i líquids. De no evitar aquesta congestió, és molt més probable que es passi a la fase 2.

La congestió afectarà també al sistema circulatori i al digestiu. Per això les plantes que milloren l’eliminació i la circulació, seran també benvingudes.

La majoria d’aquestes plantes són calentes energèticament, ja que la seva calor ajuda a afinar i dispersar fluids, escalfant l’interior i assegurant una bona circulació, alhora que ajuden a obrir els porus. Bardana (Arctium lappa), eucaliptus (Eucliptus globulus i E. radiatta), menta (Menta spp, tot i que recomano M. aqcuatica), fulles de trepó (Verbascum thapsus, colar amb un drap!), fulles o flors de saüc (Sambucus nigra), gingebre fresc…

El gingebre, a part de les accions esmentades, també és antiinflamatori i ajuda a prevenir un dels efectes més perjudicials d’aquesta infecció: la tempesta de citoquines. Les tempestes de citoquines, una reacció d’un sistema immunitari desesperat, que resulta potencialment mortal.

Els morts per coronavirus, han sigut majoritàriament, victimes d’aquesta reacció immunitària. Per això les plantes immonumoduladores, estan molt indicades. Aquestes plantes són: el saüc (fulla o flor), l’equinàcia (Echinacea spp.), l’herba de les dents (Spilanthes acmella), i la regalèssia, que en aquest cas potser no sigui de les plantes més adients degut a la seva energia humida i més aviat fresca. Les plantes antiinflamatòries jugaran un rol important quan apareguin símptomes inflamatoris com tos, ofec i febre molt alta.

Dins de les antivíriques hi trobem l’all, l’hipèric, la fulla d’olivera, la calèndula, el gingebre, el saüc, l’astragal, l’orenga i l’equinàcia. La tarongina també antivírica, a més alegra el cor i calma els nervis, dos habilitats que s’agrairan en aquest cas per dos motius, primer perquè tractant-se d’una pandèmia, la por que ens produeix juga un paper important en la reducció de la capacitat defensiva de l’organisme; i segon perquè si us hi heu fixat, les àrees que cal tenir fortes, són dominades pel pla emocional (el cor i els seus servidors, els pulmons sobretot).

Dins dels diaforètics, que ens ajudaran a mantenir els canals de sortida del cos oberts, i que sempre són més efectius si els ingerim moderadament calents, hi trobem el saüc, la menta, la bardana, til·la, la sempreviva (Helycrissum italicum)… Aquesta informació és bona, però en vista de les noves dades no serà una prioritat treballar amb aquestes plantes.

Sembla ser que uns nivells òptims de vitamina D, redueixen enormement la possibilitat de què es produeixi una tempesta de citoquines. Aliments com el bròquil o els bolets, també poden aportar principis actius benèfics per aquest fi.

També ens pot ajudar la reflexologia podal, treballant les àrees del cor i els pulmons sobretot, però també del sistema limfàtic, seguida d’un cataplasma de ceba a la planta del peu, que deixarem posat un mínim de 8h. La finalitat d’aquest cataplasma és fer pujar els vapors de la ceba a través del cos i que amb la seva energia calenta i ascendent, arrosseguin les flegmes dels pulmons.
I evidentment, com ja us vaig dir, no s’ha de fumar!!!

Fase 2 – congestió total:

En aquesta fase la congestió arriba al seu punt àlgid, en part gràcies als propis sistemes de defensa. Si en la fase 1 el cos s’havia tancat de cara enfora, ara ho farà de cara endins, “tancant” els pulmons. Alhora, la congestió i la humitat mantingudes, acaben produint calor extrema per putrefacció (reacció inflamatòria destructora).

En aquest fase es produeixen les temudes tempestes de citoquines. Els metges xinesos han trobat que cal refrescar i descongestionar. Les plantes recomanades seran les fresques i estimulants com la milfulles, els alteratius com la dent de lleó (també fresc), eliminadores i refrescants com l’arrel d’agrella, les antivíriques com la fulla d’olivera i les descongestionants pulmonars com l’hisop. Les infusions es prendran tèbies i cada dues hores.

Però no m’extendré molt més en aquesta fase, ja que amb el sistema de salut públic que tenim en aquest país, si un terapeuta herbari acaba havent de tractar un malalt en aquesta fase, és que tot ha col·lapsat i la medicina oficial està tant desesperada que s’ha oblidat dels seus prejudicis. Esperem que no s’arribi a aquest punt, tot i que seria genial que un dia fóssim capaços de treballar conjuntament com ho fan a la Xina.

Resolució favorable:

Evidentment només parlaré de la resolució favorable o com a mínim més o menys favorable, perquè si no ho és en absolut, és que la malaltia s’ha resolt amb la mort i aleshores més aviat hauríem de pensar en donar el suport emocional i terapèutic a les persones properes de l’afectat/da.

I igualment, en parlaré en un altre article, ja que aquest s’està fent massa llarg.

Hem començat a oferir consultes online, i per a les persones ja afectades per la infecció (casos no hospitalitzats) i els seus familiars, oferim assessorament totalment gratuït . Si t’interessa escriu-nos a jardibruixes@laxia.cat o a info@jardidelesbruixes.cat.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Covid-19 i Medicina Tradicional del Mediterrani I

Amb les noves informacions, aquest article ha quedat desactualitzat, et recomanem que visitis primer l’actualització de continguts que em fet en aquest altre article.

Com que ja hi ha mil i un articles que expliquen les coses (conegudes) més generals sobre el corona virus, em saltaré la introducció i passaré directament a parlar sobre com veu aquesta infecció la Medicina Tradicional del Mediterrani i com els remeis naturals ens poden ajudar a la seva prevenció i curació, al llarg d’aquest article i la seva segona part.

La infecció pot cursar com a asimptomàtica o, si mostra signes i símptomes, evolucionarà en una fase en el casos lleus, o en dues en els greus. Finalment apareixerà la resolució de la malaltia que, amb suport respiratori per als casos greus, en el 96,6% dels casos serà la curació.

En cada etapa les necessitats de l’organisme seran diferents, i per això els protocols per a cada una també ho són.

Abans de començar, dir que la informació continguda en aquest article no pretén substituir, sinó complementar, la donada per les autoritats sanitàries oficials. I que si bé amb els remeis naturals, podem ajudar a suavitzar-ne totes les fases, no substituiran ni de lluny les cures intensives quan siguin necessàries. Per altra banda, les persones amb altres patologies o que estiguin prenent medicaments, caldrà que primer consultin una persona amb la formació adequada per adaptar el tractament a les seves necessitats.

Prevenció:

Hauríem de ser ben conscients, que si hi ha un moment important per actuar és, no ja abans de què el problema se’n vagi de mare, sinó directament abans de què es produeixi el problema.

Ara mateix no podem comptar amb aquesta prevenció realment eficaç, però estaria bé que ho tinguéssim en compte per quan haguem superat aquesta crisi. Per esta millor preparades quan arribi la propera epidèmia, que arribarà. Quan a la Natura, una espècie es reprodueix excessivament i ocupa sense fre l’espai d’altres membres de l’ecosistema, posant-lo en perill, tard o d’hora acaba apareixent quelcom que en regula la població. Sempre és així, i no veig el motiu pel qual hauria de ser diferent amb nosaltres.

Però cenyint-nos a l’actualitat, perquè dic això de prevenir abans de veure les orelles al llop? Doncs perquè malgrat que s’ha estat repetint que el covid-19 afecta més a la gent gran, tal afirmació és inacurada. El què en determina la mortalitat, és l’estat de salut previ, afectant més a les persones que presenten patologies prèvies, especialment les que afecten el sistema respiratori (fibrosi quística, EPOC, asma, al·lèrgies importants…), el sistema cardiovascular (problemes cardíacs en general, aterosclerosi, hipertensió arterial…), malalties metabòliques (en especial diabetis mellitus I i II), i càncers (sobretot leucèmia, limfoma i trasplantament de medul·la, recent o no), i també a les persones que estan immunodeprimides, sigui per una patologia immune o bé a causa de medicaments (com per exemple el tractament crònic amb corticoides). Vaja, les malalties de l’humà modern. Com és evident, qui més possibilitats té de patir una malaltia prèvia, és la gent gran.

Això ens porta a com enfrontar la prevenció. Si aquests sistemes (immunitari, respiratori i cardíac) són els més afectats pel virus, serà important començar-los a reforçar ja.

En la fase de prevenció ens ajudarem de plantes immunoestimulants com l’equinàcia, la regalèssia, o molts bolets (tant medicinals com comestibles). Els bolets, gràcies sobretot als seus polisacàrids, són immunomoduladors, que ajuden a regular la resposta immunitària a les necessitats reals. Per tant poden ser importants al llarg de tot el curs de la malaltia, no només com a preventius.

A això, així com a lidiar amb l’estrès que pot arribar a comportar per molta gent aquesta crisi, ens hi ajudaran també els adaptògens. Cal tenir en compte que la por, la tristesa, l’angoixa i altres emocions negatives, poden debilitar el sistema immune. I si bé no hem d’ignorar cap emoció, i hem de procurar aprendre la lliçó que cada una ens ensenya, està bé no alimentar les que ens poden acabar passant factura. Els adaptògens amb l’excepció de la regalèssia i l’ortiga (que no tothom accepta en aquesta categoria) i bolets com la pipa, la cua de paó o la pota de cavall, solen ser plantes exòtiques i en molts casos amenaçades per la sobreexplotació. Imagina que passarà si tothom de cop es posa a comprar-ne.

I en la línia del punt anterior, podem incloure plantes com la tarongina o l’hipèric que a part de ser antivíriques, tenen propietats relaxants. Així mateix, l’arç blanc, un gran tònic cardíac, reforçarà el nostre cor, protegint-lo del pànic que el pot envair en aquestes situacions, calmant-lo i nodrint-lo en profunditat.

Els oligoelements també ens poden ajudar: Coure, coure-magnesi per a persones hiperreactives, i coure-or-plata per a les que estan molt dèbils immunitàriament o de manera general.

La vitamina C, pot ser un suplement interessant. Pots introduir-la a través de la dieta, que per altra banda hauria de ser la forma escollida en la gran majoria de casos en que hi hagi carències de qualsevol nutrient.

El zinc és molt eficaç quan es tracta d’evitar que el virus se surti amb la seva a l’hora d’envair les cèl·lules de les mucoses, a més de reduir el dany pulmonar en pneumònia. Cal que evitar el que ve combinat amb àcid cítric i els esprais nassals, que poden danyar la mucosa i produir pèrdua d’olfacte permanent. La millor presentació és la líquida, pensada per l’absorció a través de la mucosa bucal. No s’ha de prendre si s’estan prenent antibiòtics. La dosi indicada solen ser entre 40 i 50mg diaris. En excés pot baixar les defenses i produir molèsties gastrointestinals.

El saüc és antivíric i ajuda a mantenir els porus oberts, evitant l’estancament tant característic  d’aquesta malaltia, del que parlarem més endavant.

L’aïllament pot debilitar la nostra salut, per això és important que el cuidis, especialment en els que poden ser els seus punts febles davant del covid-19 i procuris:

  • fer exercici cada dia (cor i pulmons),
  • treballar la respiració, gaudeix del plaer de poder respirar profundament (relaxar, mantenir oxigenació i reforçar pulmons),
  • prendre el Sol cada dia (nutrició, estat d’ànim),
  • reduir el consum de sucre (sistema immunitari)
  • Beure molts líquids, però no freds (evitar crear congestió al cos).
  • evitar també consumir un excés d’aliments crus i fred.
  • afegir plantes aromàtiques als menjars, especialment als freds, no només en temperatura sinó en energètica (cogombre, enciam,fruita, làctics…), aliments que cal consumir en moderació.
  • assegurar-se un son de qualitat i en quantitat suficient (ment, cos, esperit).
  • suavitzar els efectes de l’aïllament. Enfortir les xarxes de suport (veïns, amics, familiars…), socialitzar tot el què puguem sense negligir el confinament, cultivar plantes, encara que sigui a la finestra per mantenir el necessari contacte amb la Natura.

És un bon moment per deixar de fumar. Sembla que el SARS-CoV-2 es replica a la part baixa del sistema respiratori i per això provoca pulmonies. Si l’agafes en una forma lleu, però no et cuides i segueixes fumant, estaràs ajudant a que evolucioni cap a pneumònia.

Cal ventilar la casa cada dia, sobretot si hi ha malalts. Es pot desinfectar l’ambient amb un cremador d’olis essencials o si no en teniu, cremant herbes com la sàlvia o el romaní (en aquest cas, si hi ha malalts, treure’ls de l’habitació mentre hi hagi fum). Amb aquest sistema es poden desinfectar espais durant setmanes (tot i que és efectiu sobretot per eliminar bacteris, no virus).

Al següent article us parlaré de com utilitzar els remeis naturals en les diferents fases de la infecció, i de com s’expliquen els símptomes de la infecció per SARS-CoV-2 des de la doctrina energètica de la Medicina Tradicional del Mediterrani.

No oblideu aprofitar aquest temps de reclusió i pausa per mirar cap endins i curar velles ferides, com si d’un retir es tractés. En aquesta societat perpètuament atrafegada, el confinament per pandèmia pot ser una oportunitat inigualable per recuperar un ritme més humà.

Salut!!

Part II covid i Medicina tradicional del Mediterrani

Estem estudiant la possibilitat d’oferir consultes online. Si t’interessa escriu-nos a jardibruixes@laxia.cat o a info@jardidelesbruixes.cat.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Estrenem web!

Després de 5 anys, ha arribat l’hora de fer un pas important i que el nostre petit projecte tingui per fi una web pròpia i ben parida, o ben germinada…

Aquest avenç ve en gran part forçat i alhora facilitat per la decisió que hem pres de començar, a poc a poc, a oferir les nostres formacions en modalitat no-presencial i semi-presencial. Encara no ho trobareu tot a lloc perquè és amb l’ús que les coses s’acomoden. Així que no podem revelar-vos totes les novetats que representarà perquè ni nosaltres ho sabem encara.

Aprofitarem per fer net, i això també implica recuperar tot el contingut interessant que hem anat publicant durant aquests 5 anys.

D’entrada, a part de totes les seccions antigues, que a poc a poc anirem endreçant, corregint i millorant, trobareu un fòrum amb el que volem facilitar la conversa i estudi de les plantes de casa nostra, i els seus coneixements associats, siguin acadèmics o populars. Quan el fòrum estigui llest, us ho farem saber, de moment encara caldrà esperar alguns dies.

Aprofitem per fer quelcom que no podem ni volem ajornar, donar les gràcies a totes les persones i organitzacions, que al llarg d’aquest 5 anys han acollit aquest projecte o li han donat suport d’una manera o altra: la Xarxaeco de Tarragona, l’Ecoxarxa Priorat-Serra de Prades, al programa Joves amb Talent i les seves entusiastes impulsores, el Fòrum Agrari del Priorat, La Xia sccl, familiars i amics (incloent el que han ajudat més del què els tocava amb temes tècnics com els dissenys, la web… i amb menció especial al Javi, que malgrat haver-nos deixat, segueix enviant la seva ajuda i suport a través del vel que separa els mons). Gràcies! El Jardí de les Bruixes possiblement s’hauria perdut pel camí sense la vostra desinteressada ajuda. Per això aquest és un projecte que parla en plural, perquè seria una mentida dir que darrera s’hi troba una única persona.

I…evidentment, moltes gràcies també a totes les persones que ens seguiu i ens ajudeu a

Avançant!

difondre la nostra feina, sense vosaltres, això està clar que no hauria sigut possible.

La primera paradeta, fa 5 anys…

 

 

 

 

 

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Surt a la recerca dels tresors vegetals

Amb el bon temps les plantes  comencen a brotar de nou. És temps de fumària, per a depurar fetge, ronyons i intestins, molt adequada per als que pateixen problemes cutanis; bossa de pastor, una meravella per parar hemorràgies, regular les regles massa abundants i alleujar-ne el dolor, combatre les infeccions urinàries i accelerar la cicatrització de ferides; morrons, una humil però saborosa planteta comestible; borratja, en el seu millor moment per a collir-ne les fulles i fer bunyols; brots de pollancre, rics en salicina, de la que s’obté l’àcid acetilsalicílic de l’aspirina i que podem utilitzar en tintura per a calmar els mals de cap i altres dolors; les calèndules silvestres, per a les cremades, pells irritades i picades; i moltes, moltes més.

Vols venir a fer una excursió pel Montsant o el seu entorn i conèixer la seva flora i per a què i com utilitzar-la? El Jardí de les Bruixes t’acompanya per explicar-t’ho.

Per excursions de 3 hores:primavera plantes útils

  • Menys de 4 persones: 80€.
  • Grups de fins a 7 persones: 90€.
  • De 8 a 15 persones: 10€ per adult i 4€ per infant (fins a 13 anys).

Per a excursions de més durada ( per exemple si voleu pujar al Montsant) escriu-nos a jardibruixes@laxia.cat o a info@jardidelesbruixes.cat .

I què t’oferim exactament? Doncs si vols ens dius quin tipus d’excursió t’agradaria fer (durada, dificultat, zona) i et busquem el recorregut que s’adapti als teus desitjos. O bé tu ens dius on vols anar i t’acompanyem per anar-te explicant, mentre caminem, els noms de les plantes que veiem, per a què serveixen, com collir-les, utilitzar-les i conservar-les.

Montsant farigolaTambé us proporcionarem uns petits apunts i un quadern de camp.

Si t’interessa, tingues en compte que ens hauries d’avisar com a mínim una setmana abans.

 

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

La veritat sobre els protectors solars

Avui parlarem d’un tema força controvertit. El Sol és font de vida, però com en tot, només la dosi determina què és remei i què és verí.

A l’estiu, entre que la radiació solar ens arriba més forta, i que fa calor i anem més destapades, o directament, algunes persones, gaudeixen fent el què antigament es coneixia per banys de Sol; és un bon moment per pensar en com influeix el Sol en la nostra salut i com ho fan també les mesures de protecció que prenem per suavitzar el seu efecte.

La llum està formada per varis tipus de radiacions. Les que més ens afecten són els IR (infrarojos), els UVA (ultra-violetes A) i els UVB (ultra-violetes B).

Els UVB penetren menys que els UVA, però els efectes acumulatius causen entre el 65 i el 90% dels càncers de pell; especialment dels melanomes. Tots dos tipus cremen, però la cremada dels UVA, a diferència de la dels UVB, és indolora i per tant sovint passa desapercebuda. Els UVA estimulen la producció de melanina, que és el pigment que fa que ens bronzegem, alhora que ens protegeix de la radiació solar, inclosos els propis UVA.

Els UVB són necessaris per a la síntesi de la vitamina D. La Vitamina D és una de les vitamines que millora la resistència de la pell enfront de la nocivitat dels rajos solars.

Els rajos solars ens aporten molts beneficis (que tractarem amb més deteniment en un altre article), però és innegable que a l’estiu convé protegir-se’n. Quan pensem en fer-ho, de seguida ens vindran al cap els cosmètics protector solars. Els protectors solars se suposa que bloquegen, absorbeixen o dispersen els rajos del Sol que poden resultar nocius per la pell (UVA, UVB, IR).

Els protectors solar solen venir classificats segons el seu FPS (o en anglès SPF). L’SPF indica el temps durant el qual una crema amb filtre solar augmenta la capacitat de la pell de resistir els rajos solars sense cremar-se. Això vol dir que una persona de pell clara, que normalment trigaria 10 minuts sota el Sol en cremar-se, gràcies a l’ús d’una crema amb un SPF 15, trigarà 15 vegades més.

10 minuts x 15 de SPF= 150 minuts (2,5h)

Ara bé, l’SPF només mesura l’efecte que els filtres tenen en els rajos UVA. Si una crema només ens protegeix dels UVA, estarem igualment exposades a l’augment del risc de patir un càncer de pell i evitarem que es posin en marxa els mecanismes propis de la pell per protegir-se de la radiació.

A més a més el nivell de protecció assolit dependrà en gran mesura de:

  1. el tipus de pell que tinguem.
  2. el tipus de filtre utilitzat per elaborar el protector.
  3. La quantitat, la freqüència i la qualitat de l’aplicació.
  4. Les activitats realitzades durant l’exposició al Sol.

Hi ha dos tipus de filtres solars: els químics i els físics.

Els químics modifiquen el comportament de la pell sota la influència dels rajos solars o el comportament dels rajos solars dins la pell. Actuen per tant, des de dintre, i cal que la llum penetri l’epidermis per tal que puguin fer alguna cosa. Per això cal aplicar-los 20 minuts abans de l’exposició.

Els filtres físics no penetren dins la pell, queden per sobre de l’epidermis, formant una espècie de pantalla que reflecteix els rajos solars i no els deixa entrar. Per això el seu efecte comença al moment d’aplicar-los.

Moltes substàncies que formen els filtres químics penetren la pell i arriben fins al torrent sanguini dispersant-se per tot el cos. Així ho confirma un estudi recent de la FDA (L’agència estatal de control de les drogues i aliments d’Estats Units). En aquest estudi es van trobar quantitats 40 vegades superiors als límits establerts com a segurs, trobant-se inclús en la llet materna. Aquests químics es van trobar en el 85% de les persones que van participar a l’estudi. L’oxibenzona, un dels filtres químics més habituals, s’ha trobat a la sang del 96% de la població d’EUA.

Molts dels filtres químics, inclosa l’oxibenzona, són disruptors endocrins. Els disruptors endocrins són substàncies que modifiquen el comportament del sistema endocrí. El sistema endocrí controla els processos biològics de tot el cos, i està format per glàndules (tiroides, ovaris, testicles, suprarenals, etc.) i les hormones que segreguen. Els disruptors endocrins augmenten molt el risc de patir problemes de creixement, infertilitat, endometriosi, afeccions tiroidees…

Alguns dels ingredients utilitzats que s’ha demostrat que són disruptors endocrins o que són sospitosos de ser-ho són:

  • Àcid paraaminobenzòic (PABA)
  • Octisalate
  • Avobenzone
  • Oxibenzone
  • Cinoxate
  • Padimate-0
  • Dioxibenzona
  • Fenilbenzimidazol
  • Homosalate
  • Sulisobenzone
  • Metil antranilato
  • Trolamine salicilate
  • Octocrilene
  • Metilisotiazolinone
  • Parabens
  • Oli mineral, parafina, petrolatum
  • Sodium laurel, lauryl sulfate, sodium laureth sulfate
  • Acrilamida
  • Propylene glycol
  • PEG, polisorbats, alcohol etoxilat
  • 4-methylbenzylidene camphora
  • benzophenone-3
  • 2-ethylhexyl 4-methoxycinnamate

Per inversemblant que ens pugui resultar, no hi ha cap estudi que demostri que l’ús de protector solar disminueixi el risc de patir càncers de pell. De fet, hi ha bastantes evidències de què molts protectors solars poden augmentar el risc de melanoma en les persones que els utilitzen. I és que si ens mirem les estadístiques, els càncers de pell no paren d’augmentar al primer món. Com més s’estén l’ús de productes cosmètics que teòricament tenen la funció de protegir la pell, més augmenten els problemes cutanis. A Espanya actualment es registren el doble de casos que fa 30 anys, i en 4 anys la incidència de càncers de pell ha augmentat un 38%!

Deixant de banda els disruptors endocrins, que podrien tenir més influència en el desenvolupament d’altres tipus de càncers, uns dels causants, quan parlem de protectors solars, segons la FDA (Foods and drugs Agency d’Estats Units), podria ser el retinol palmitate (un tipus de vitamina A) utilitzat en molts protectors.  El retinol palmitate pot augmentar i accelerar el desenvolupament de tumors i altres lesions cutànies, degut a què quan s’aplica en presència de llum solar directa, allibera una gran quantitat de radicals lliures.

Un altre causant present fins i tot als filtres químics (tot i que no als que porten les cremes protectores ecològiques), són les nanopartícules, que són partícules tan petites que poden travessar les membranes cel·lulars, causant danys profunds als teixits i alterant-ne la bioquímica , amb conseqüències de moment desconegudes.

Així doncs,el millor serà utilitzar una crema solar elaborada amb filtres físics lliures de nanopartícules i ingredients naturals. Tot i això, els filtres físics es van deixar d’utilitzar per dos motius. Primer, i aquest és un motiu habitual perquè la indústria deixi d’utilitzar certs ingredients i els substitueixi per d’altres més nocius, perquè els filtres físics són més cars. Segon, perquè al crear una barrera, deixen la pell blanca si s’utilitzen en altes concentracions, i això impedeix que es puguin obtenir productes amb un alt factor de protecció i que siguin alhora agradables d’utilitzar i per tant rendibles.

Aleshores, com ho fem?

Si recapitulem i tenim en compte tot el què s’ha dit fins ara, veurem que el nostre cos  ja compta amb els seus propis mecanismes de protecció cap als possibles danys produïts per la radiació solar. Per tant el més sensat seria combinar la protecció extra que ens ofereix la cosmètica solar amb: 1. protecció física o de barrera, és a dir, no exposició; i 2. afavorir aquest sistema de defensa natural propi.

Això ho podem fer utilitzant els protectors solars de manera correcta:

  • Primer de tot evitem la sobreexposició al Sol. Cap crema ens protegirà al 100%. Si des de que hi ha protectors solars els càncers augmenten, a part de pel seu https://i1.wp.com/fotos01.regio7.cat/2014/03/07/318x200/fotosexternas20140306205129.jpg?w=640&ssl=1contingut assegurat en productes nocius, podria també ser degut al fet que la gent negligeix amb els principis més bàsics de protecció, per creure que la crema farà tota la feina. Per tant, siguem assenyades amb la quantitat d’hores que ens hi exposem, i evitem les hores centrals del dia (11h-16h). Utilitzem barrets, gorres… com feien els nostres predecessors.
  • EL protector solar (qualsevol), s’ha d’aplicar cada dues hores i després de cada bany, per molt que es digui que és resistent a l’aigua. En assecar-nos amb la tovallola, retirarem gran part de la crema (especialment quan es tracti de cremes amb filtres físics).
  • Apliquem a consciència i en abundància, sinó poc farà la crema.
  • Cal extremar totes aquestes precaucions amb els menors de 3 anys.
  • La crema solar s’ha de canviar cada any.

I tant important com això és nodrir el cos perquè estigui llest per protegir-se sol:

  • Aplicar sempre després de llargues o fortes exposicions, una crema post-solar, amb substàncies que nodreixin la pell i la facin resilient. Per exemple afavorint la melanina, que a part de fer-nos lluir una pell bronzejada, ens protegirà dels efectes nocius de la llum de l’astre pare.
  • Realitzant les exposicions al Sol de manera gradual, per tal de què quan ens hi exposem de manera més contundent, la nostra pell ja estigui protegida per una bona quantitat de melanina.
  • Evitem l’ús tant intern com extern de plantes i medicaments fotosensibilitzants. En el cas  de les plantes, algunes d’elles són l’hipèric, la ruda i els olis essencials de cítrics, sobretot el de bergamota.
  • Beguem molta aigua per evitar la deshidratació, general i cutània.

I per últim, com passa sempre amb temes de salut, alimentar-nos correctament, serà la millor manera de subministrar al nostre físic, les matèries primes per funcionar de forma òptima i eficient. Consumint en abundància però amb varietat:

  • Greixos saturats naturals: mantega, carn de pastura, oli de coco, fruits secs.
  • oli de fetge de bacallà.
  • Vitamina D3 en cas de deficiència demostrada per analítiques.
  • Antioxidants per neutralitzar els radicals lliures (resveratrol, vitamines C i E, polifenols…): fruites i verdures.
  • Betacarotens: que estimularan la producció de melanina i augmentaran la vitamina A.
Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Obertes les inscripcions a la nova edició del curs de Medicina herbària del Mediterrani

Si vols aprendre a fer servir el sistema mèdic ancestral de la nostra terra, a elaborar els teus propis remeis amb ingredients naturals i autòctons, a fer servir les tècniques de diagnòstic dissenyats al llarg de més de 200 anys d’història, i molt més, aquest curs t’interessa.

Objectius:  L’objectiu del curs és que les persones assistents aprenguin els processos de la medicina herbària des del principi: del camp (sigui silvestre o cultivat), fins a l’elaboració del remei i la seva prescripció.  I tot això treballat des de la filosofia del nostre sistema mèdic ancestral.

Per a totes aquelles persones interessades en aprendre mètodes de curació i manteniment de la salut a través de les plantes medicinals; persones que vulguin  aprendre a elaborar remeis herbaris tradicionals; productors de plantes medicinals. Tot sota els preceptes de la Medicina tradicional del Mediterrani i el seu sistema energètic.

Al ser un curs de nivell mig-alt, així doncs és preferible tenir algun coneixement en aquest camp.

Places limitades: màxim 23 persones.

Del 15 de febrer al 30 de juny

Durada: 4 mesos i mig, amb un total d’unes 100 hores, repartides en 15 classes teòriques (a distància), 4 classes pràctiques (presencials), 3 sortides de camp (presencials) i 10 tutories dobles (a distància en directe).

El preu inclou: uns apunts complets i el material necessari per a les pràctiques, accés a una base de recursos complementaris (documentals, PDFs, bibliografia, webs d’interès…), accés a un fòrum d’alumnes,  assessorament i resolució de dubtes online  durant el curs i dos mesos més. Un cop finalitzat el curs els/les alumnes mantindran l’accés al fòrum i gaudiran d’un descompte del 15% en el preu d’altres activitats formatives del Jardí de les Bruixes.

Preu i opcions de pagament: 

  • Pagament únic: 460€
  • Pagament fraccionat: 510€ en 3 quotes de 170€

Lloc:  Les classes presencials es realitzaran al Priorat (Tarragona).

Imparteix: Anaïs Estrems (terapeuta i remeiera amb 12 anys d’experiència en              medicina naturista, iridologia, reflexologia, dietètica, oligoteràpia; especialista en fitoteràpia autòctona, Medicina Tradicional del Mediterrani i formulació natural).

Programa:

Les classes teòriques i les demostracions no es transmetran en directe. Seran gravacions que podreu visualitzar i treballar quan més us convingui, sempre que ho feu abans de l’última tutoria prèvia a la següent classe.

Perquè pugueu gaudir del caliu i la proximitat d’una classe presencials (fer preguntes i resoldre els dubtes, compartir coneixements i anècdotes, etc.) Farem dues tutories a la setmana sobre les classes de la mateixa setmana. Seran tutories de 2,5 hores on ens connectarem en directe. N’hi haurà una entre setmana i una en cap de setmana, per adaptar-se a les diferents disponibilitats.

Us recomanem que procureu assistir a totes les classes pràctiques i sortides. Les classes pràctiques es gravaran, però cap gravació es pot comparar a la vivència directa. Les sortides de reconeixement no es gravaran.

Abans de les classes pràctiques i sortides, per tal de garantir-ne l’aprofitament propi i de la resta de companyes, caldrà tenir integrats, el màxim possible, els conceptes treballats fins al moment. Si veniu sense haver fet el degut treball a casa, us perdreu i entorpireu el desenvolupament de la sessió.

Les inscripcions es tancaran el 23 de gener.

Per inscripcions i més informació escriu-nos a jardidelesbruixes@laxia.cat o a info@jardidelesbruixes.cat

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 comentari

La reflexologia podal

Entre les moltes tècniques que utilitzem en consulta, es troba una de les més antigues tècniques manuals, que utilitzem alhora per diagnosticar i per tractar.

El peu està connectat amb la resta del sistema nerviós central, que s’encarrega de transmetre els impulsos nerviosos a tot el cos, per això, a través de la reflexologia podal, fent un massatge a determinades zones dels peus, s’estimulen les àrees reflexes que corresponen a aquestes zones.
Al introduir un estímul de pressió sobre una zona del peu, el primer que es localitza són els punts de dolor. Quan aquests s’estimulen, provoquem que aquesta informació es transmeti a tota velocitat a través de las fibres nervioses, el que posa en marxa els mecanismes de regulació del cos. En la majoria dels casos, aquests punts es troben associats a zones de dipòsits que al tacte poden semblar petits cristalls. Generalment la resposta a aquesta pressió es de diferents tipus: en alguns casos notem només pressió i en altres sensacions de calor o fred.
Un cop localitzats aquest punts es manté la pressió sobre ells, sense arribar al llegyptianindar de dolor. La reacció principal que produirem en la persona serà de relaxació, produint endorfines (hormones de comunicació entre el sistema nerviós immunitari i endocrí) que ajudaran en el procés de recuperació. A partir d’aquí serà l’organisme el que comenci a regular-se, produint nombrosos neurotransmissors encarregats de l’equilibri intern que el conduirà a la salut.
És apropiada per problemes crònics com l’esclerosis múltiple, lesions d’esquena, hernies discals que no es poden operar. En aquests casos, aquesta teràpia millora la qualitat de vida de la persona, fent que l’avenç de la malaltia s’alenteixi i millorant el seu estat. Però també és apropiada per a afeccions més corrents, com gasos, hepatopaties, problemes digestius, refredats, asma, trastorns menstruals, insomni, ansietat, depressió, etc.
Els peus, ens uneixen a la terra, i ens mantenen drets,tenen infinitat de receptors que ens permeten adonar-nos de com estem estabilitzats en l’espai, de las rugositats del terreny, de com s’ha d’ajustar la resta del nostre cos per caminar, córrer o mantenir-se estàtic. A través d’ells, absorbim energia de la terra i també la descarreguem. Qui no s’ha sentit alliberat de càrregues al passejar descalç sobre la sorra?

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari