D’oxalats, pedres als ronyons i protocols simplistes

Les recomanacions habituals per als càlculs o litiasis renals, solen ser extremadament deficients i bastant absurdes.

És d’aquests constructes de la medicina moderna, sense cap base científica ni empírica, que fa anys que corren, malgrat que hi ha proves de sobres per desmuntar-los.

“Begui molta aigua” seria l’única recomanació raonable que se sol donar. Llàstima que sempre s’acaba amb el “de mineralització baixa”.

Llàstima perquè, de fet, el calci de l’aigua, ens podria ajudar a neutralitzar els oxalats, perquè n’és un quelant. Els àcids oxàlics són antinutrients. Dificulten la nutrició perquè es lliguen a diversos nutrients, com alguns minerals (calci, ferro, magnesi, coure, zinc..), i en fer-ho, formen molècules massa grosses per ser absorbides i que per tant seran eliminades amb la femta, sense arribar a entrar al torrent sanguini. Però ara mirem-ho d’una altra manera: no absorbiré els minerals, però tampoc l’àcid oxàlic.Montsant Priorat

Així, tant els aliments rics en calci, com el calci de l’aigua, ajuden a  evitar l’absorció dels àcids oxàlics, que un cop dins del cos, s’ajuntarien amb el calci circulant per formar oxalats càlcics, el material més habituals de les litiasis renals.

Els aliments més rics en magnesi són les verdures de fulla verda, els làctics de llet sencera eco, l’amarant, els llegums, el sèsam triturat, les ametlles i avellanes, les figues seques i les sardines.

També actua com a quelant el magnesi. Si el prenem en alguna de les seves formes altament absorbibles, actuarà de 3 formes diferents per reduir la formació de pedres.

  1. Quelant dels àcids oxàlics a nivell digestiu.
  2. Quelant a nivell renal, on formarà oxalats magnèsics, que són 100 vegades més solubles que l’oxalat càlcic.
  3. Augmenta l’excreció renal de citrat (sobretot si el què prenem és citrat de magnesi), que inhibeix la litiasi càlcica.

La injustament maleïda sal, és molt rica en magnesi i també conté calci. Clar que això serà així si parlem de sal marina de veritat, integral. Res a veure amb el clorur sòdic obtingut del refinament extrem de l’aigua de mar, que ens venen com a sal. Un altre dia parlaré de la sal, que bé s’ho mereix, tan sols dir que la sal marina integral només conté el 86% de clorur sòdic, la resta són minerals molt diversos. I endevina amb quina sal es fan els estudis…

Estic segura que si enlloc de fer-se amb sal ultrarefinada es fessin amb la integral, les recomanacions oficials canviarien molt. Això no treu que no se n’hagi d’abusar. Sal sí però, com tot, integral i en la justa mesura.

Altres recomanacions assenyades serien, sense cap dubte, beure molta aigua, però també: moure’s més, reduir els  carbohidrats simples (alt índex glicèmic), un consum de carn raonable i de qualitat (amb una petita quantitat de carn varis dies a la setmana, o una ració major un o dos dies, n’hi ha suficient), menjar moltíssimes verdures, amb pell inclosa i, evidentment, posar moltes aromàtiques al menjar (com sempre hauríem de fer), i prendre infusions diürètiques, antilitiàsiques, tònics renals i purgants de la bilis negra.

La bilis negra és un dels 4 humors, l’agent metabòlic de l’Element Terra en nosaltres. Condensa, solidifica, contrau… Caldrà valorar cada cas, però és fàcil que pugui està relacionada amb la formació de pedres. I tot i que la causa també podria ser un excés de calor, al sistema urinari o a tota la persona, també es produirà un excés de bilis negra que caldrà purgar.

Ens hi podran ajudar: l’oximel, la fulla d’aloe sencera, el gingebre, la llimona, la llavor de pastanaga borda, el trèvol dels prats, l’arç blanc, etc i també ungüents com el d’oli de ricí, oli de ginebró i pell de llimona, o d’altres preparats d’ús extern aplicats sobre els ronyons i/o la melsa.

Quan hi ha debilitat del sistema urinari, cal recórrer als tònics urinaris, com per exemple la llavor d’ortiga.

INSTRUCCIONS d’ÚS per la VIDA com aquestes, són les que ensenyo al curs CUIDA’T amb Medicina Tradicional Mediterrània i a d’altres formacions, com les excursions de reconeixement de plantes “Silvestres i comestibles”. Informa’t i apunta-t’hi a l’agenda de la web.

La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.

Referències:

Doi.org/10.32932/pjnh.2020.01.048

Doi: 10.1080/16546628.2017.1264713

DOI:10.12680/balneo.2014.1062

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , | Feu un comentari

Plantes per la supervivència, plantes per la Vida

Dos dies de retorn al passat:

Menjar:

  • El menjar, és el més important?
  • Plantes silvestres comestibles
  • Com aconseguir tots els nutrients essencials: Proteïna, Hidrats de carboni, Greixos, Vitamines i minerals
  • Com les podem menjar
  • Normes generals de comestibilitat i com testar plantes desconegudes
  • Plantes per pescar

Medicina:

  1. Higiene:
  • Dental
  • Cutània (sabó, substituts del sabó, antisèptics)
  • Repel·lents
  1. Cures:
  • Ferides i traumatismes (hemostàtic, cicatritzants, antisèptics, antiàlgics, regenerants)
  • Ulls
  • Febre
  • Refredats i grips
  • Mal de panxa – infeccions,restrenyiment, diarrea i vòmits
  • Cucs
  • Cremades
  • Picades
  • Càries

Fer foc (esques i trobar llenya seca)

Beure (trobar i purificar aigua)

Fibres (cordes, esponges, cistells) i construcció d’eines i estructures

Abric i refugi (estructura, aïllament i impermeabilització) Il·luminació

Orientació i condicions ambientals

Aquesta activitat se sol fer junt amb el meravellós Ebreibosc, que hi aporta molts dels seus incomptables coneixements i experiències.

Publicat dins de Uncategorized | 2 comentaris

El cicle anual amb Medicina tradicional Mediterrani

Et convidem a fer un tomb, al llarg l’any, de la mà de la Medicina tradicional del Mediterrani

Organitza i acull: Can Tomàs Toni (a Sant Antoni de Vilamajor)

Primavera:

02/03/2024.

  • Matí: Sortirem a fer un passeig per conèixer les plantes silvestres que creixen al voltant de Can Tomàs Toni, i parlar de les seves virtuts i aplicacions culinàries, medicinals i d’altres recursos i beneficis que ens aporten.
    També parlarem sobre el sistema energètic de la Medicina tradicional del Mediterrani, el nostre sistema mèdic ancestral i de la depuració (detox) de primavera (quan, com i per què fer-la).
  • Tarda: Les tardes són per les pràctiques. En aquesta ocasió elaborarem uns electuaris purgants, un cataplasma depurador cutani i farem una pràctica de depuració emocional amb l’acompanyament d’una infusió.

Estiu:

22/06/2024.

  • Matí: Sortirem a fer un passeig per conèixer les plantes silvestres que creixen al voltant de Can Tomàs Toni, i parlar de les seves virtuts i aplicacions culinàries, medicinals i d’altres recursos i beneficis que ens aporten.
    També parlarem sobre el sistema energètic de la Medicina tradicional del Mediterrani, el nostre sistema mèdic ancestral i la gestió de la calor corporal a l’estiu.
  • Tarda: Elaborarem un acetat refrigerant, algunes tisanes isotòniques i un protector solar.

Tardor:

14/09/2024.

  • Matí: Sortirem a fer un passeig per conèixer les plantes silvestres que creixen al voltant de Can Tomàs Toni, i parlar de les seves virtuts i aplicacions culinàries, medicinals i d’altres recursos i beneficis que ens aporten.
    També parlarem sobre el sistema energètic de la Medicina tradicional del Mediterrani, el nostre sistema mèdic ancestral i la importància i necessitat de reintroduir les plantes silvestres a la nostra dieta.
  • Tarda: Elaborarem alguns suplements alimentaris silvestres (picades per amanir, oli aromatitzat, xucrut salvatge).

Hivern:

9/11/2024.

  • Matí: Sortirem a fer un passeig per conèixer les plantes silvestres que creixen al voltant de Can Tomàs Toni, i parlar de les seves virtuts i aplicacions culinàries, medicinals i d’altres recursos i beneficis que ens aporten.
    També parlarem sobre alguns conceptes clau de la Medicina tradicional del Mediterrani, el nostre sistema mèdic ancestral i l’autocura, l’emoció i l’energètica.
  • Tarda: Elaborarem un encens i farem algunes pràctiques d’exercicis de respiració i escolta corporal i emocional basats en la cosmovisió i energètica mediterrània.

Les 4 classes del cicle es realitzaran de 10 a 13.30 i de 15 a 17:30h. Màxim 15 places.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , | 2 comentaris

Ets cos, sigues cos

Al curs Cuida’t amb Medicina Tradicional Mediterrània parlem de moltes coses que pots fer en el teu dia a dia per cuidar la teva salut i treballar l’autoconeixement. Coses pràctiques com l’exercici que et proposo avui.

Moltes vegades ens obsessionem amb sessions d’exercici, relaxació o estirament guiades i prefabricades de forma genèrica, i sí, aquest tipus d’exercici és important i pot ser molt útil, però no ens hem d’oblidar del què és més important a l’hora de cuidar el cos: escoltar-lo i deixar que s’expressi lliurement. Potser no podem estar-ho fent constantment, però si que podem dedicar una estona cada dia, o com a  mínim cada setmana, a fer-ho, o més ben dit, a deixar que passi.

I precisament això és el què pretén assolir aquest senzill exercici.

Per dur-lo a la pràctica et recomano que:
🍂 primer satisfacis totes les necessitats fisiològiques que puguis tenir, com anar al bany;
🍂que apaguis el mòbil i t’asseguris que ningú t’interromprà de cap altra manera;
🍂ho facis en soledat, perquè encara que creguem que no, de vegades la companyia inhibeix la veritable expressió lliure;
🍂 portis roba còmoda i elàstica o ample, tinguis una màrfega o altra tela per poder-te rebolcar per terra tranquil·lament, i tinguis algun coixí ben a mà;
🍂 no posis cap tipus de música que pugui condicionar, conduir o modular les teves emocions. En el silenci t’escoltaràs millor. Tot i que si ho necessites, perquè quan t’escoltes el què sents et fa massa mal, pot ser bona idea posar sons de la Natura com cants d’ocells, sons aquàtics, etc;
🍂 apaguis tots els llums i et quedis el més a les fosques possible. O bé pots embenar-te els ulls. Quan els nostres sentits deixen de mirar cap enfora, comencen a veure-hi cap endins. Per això reduir qualsevol estímul sensorial farà més senzill assolir la finalitat d’aquest exercici.

Quan tinguis llesta la fase de preparació, pots anar al gra. El què has de fer no te cap misteri. Simplement:
🐍Escolta el cos🐍Entra dintre teu, habita’t🐍Sigues cos🐍

Això significa que has de deixar que el teu cos s’expressi sense (quasi, que no volem prendre ni fer mal) intervenció de la part racional. La part racional es limitarà a escoltar sense jutjar, i només intervindrà frenant els moviments que puguin causar lesions.

Recorda:
el cos té dret a expressar-se,
tenim dret a expressar-nos a través del cos
i el teu cos és una part inseparable de tu,
ets cos tant com ets esperit.

El cos s’expressa amb moviment. Per això, del què es tracta aquí, és de moure’s impulsats/des per la sensació.
Ara bé, sempre:
✨amb paciència, calma i lentitud;
✨la dificultat d’aquest exercici és realment saber-te escoltar. Per tant, tot allò que t’ajudi a entrar en aquest estat pot i, hauria, de ser-hi present.
✨intenta no resistir-te a allò que trobis, deixa-ho ser i així també ho podràs deixar anar;
✨amb respiració profunda, nasal i abdominal. Amb l’exhalació deixes anar i sovint, exhalar per la boca intensament ens ajuda a alliberar tensió. L’exhalació ha de ser més llarga que la inhalació. La respiració és molt important, per ser el vehicle del Pneuma.
✨evita els moviments molt bruscos, especialment quan estiguis en postures que torsionin molt el teu cos;
✨desfés les postures amb molta lentitud, sobretot si han implicat estirament o torsió;
✨en cada moment, escolta les sensacions, els llocs on les sents i els canvis que apareixen amb el moviment.

Si el teu cos acumula una gran quantitat de dolor, sigui físic o emocional, necessitaràs l’acompanyament d’una persona preparada per a fer-lo.
Si descobreixes un gran dolor amagat, que desconeixies, mentre fas l’exercici, i en algun moment sents que et sobrepassa, imagina que ascendeixes caminant cap al món exterior i quan hi arribis obre els ulls.

Els conceptes de la MTM que cal conèixer per fer correctament aquest exercici, es treballen al curs Cuida’t amb Medicina Tradicional Mediterrània.

Si vols aprendre més tècniques per a l’autocura o ets terapeuta i vols tenir més eines per treballar amb els/les teus/ves clients, fes un cop d’ull a les formacions en MTM que t’ofereixo.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , | Feu un comentari

L’origen del Remei

Pots llegir l’article o bé escoltar-lo:

Aquesta informació forma part de l’estudi que estic fent per preparar l’activitat “Somnis, salut i herbes: la incubació arcaica“, on parlarem dels orígens de la terapèutica onírica i els arquetips de salut i coneixement.

La història d’Asclepi és plena de serps i no és perquè sí.

La serp és testimoni i prova, de la part més transcendental i potent de la seva figura. Vestigi de temps remots en què els poders de la Natura proveïen la Vida (i la Mort) i no tenien formes humanes.

L’origen del remei

La història d’Asclepi i dels rituals i poders que després se  li adjudicaren, comença molt abans del seu naixement.

Pitó era una gran serp, i una de les personificacions més antigues de Gea (també anomenada Gaia), la Terra.

Pitó, tenia un gran temple a Delfos (de Delphynia, un altre nom del númen serpent), el que seria conegut com a oracle de Delfos , on mormolava a l’orella de la sacerdotessa del temple, la pítia o pitonissa, les seves profecies.

Primer, es feien ofrenes a Pitó, sacrificis, i la pítia es purificava a la font, amb l’aigua que sorgia sinuosa de la terra. Després s’asseia sobre una gran roca, i esdevenia la veu de la divinitat (recorda aquest ritual, perquè tornarà a sortir més endavant).

Lo de l’escletxa d’on emanaven vapors sobre la que s’asseia és posterior, i podria ser una forma de simbolitzar l’ascens de l’efluvi ctònic diví fins a ella. Efluvi que realment emana de les falles geològiques invisibles ala vista, que s’encreuen sota l’oracle, de Nord a Sud i d’Est a Oest.

Però un dia arribà Apol·lo i cobejant el poder de clarividència i culte de la Gran Serp, la va matar. Apoderant-se també del seu nom,  Apol·lo Piti.

Apol·lo era el progenitor d’Asclepi. Sembla que es va enamorar d’una jove anomenada Coronis, que a  l’asclepeion de Tità, serà anomenada Rhea Coronide.

Rhea és també deessa de la Terra, filla de Gaia, mare dels déus olímpics.

Doncs resulta que Coronis va ser infidel a Apol·lo (tampoc sabem si aquesta relació era realment consentida, clar) amb un home arcadi, i per això…Apol·lo la mata.

En moltes versions qui la mata, a petició del déu, és Artemis, la deessa protectora dels naixements. I…resulta que Coronis està embarassada d’Apol·lo, i quan la van a incinerar, aquest es penedeix una mica dels seus actes (tampoc gaire), i salva el nen, Asclepi.

Això sí, tampoc el criarà, i l’entrega al centaure Quiró.

També és interessant que al pare de Coronis se l’anomenava l’home cavall, i el seu fill sigui entregat a un home cavall. I que Asclepi no ha pogut néixer, però és privat del cos de la seva mare per la deessa del parts.

I aquí podríem parlar dels centaures d’Arcàdia, i del culte que allí es retia a la misteriosa Despoine i la seva mare Demeter, deessa de la fertilitat de la Terra, però això és anar molt lluny.

Aquesta és la història mítica d’Asclepi que amaga una colonització, clar (com molts dels remakes de vides divines que abunden a la mitologia grega), d’un poble i la seva cultura i culte, per part d’un altre.

Però sembla que primer Asclepi fou un príncep real, després fil·liat a Apol·lo i per tant semidéu, i després ascendit a déu olímpic.

I així Asclepi es farà gran. Creixerà en molts sentits.

Als seus temples es practicarà el ritual de l’enkoimesis, la incubació dels somnis. Elements centrals d’aquest ritual seran els sacrificis, la purificació a una font i l’estada a una estança subterrània, on entre nombroses serps, s’entrarà al món dels somnis amb l’esperança de rebre un diagnòstic o la curació de les mans del déu, en la seva forma humana, canina (guia de les ànimes) o molt sovint, la més esperada…de serp.

Se li adjudicaran varis fills i filles, dues d’elles de gran fama: Higia (la higiene en el sentit original de la paraula) i Panacea (el remei universal). Tant gran serà la seva fama, que des del principi se’ls adjudicarà la divinitat completa.

La meva opinió és que en aquest procés colonitzador és van subordinar varis déus i deesses de la medicina fent-los fills del déu invasor.

Higia i Panacea es representen sempre de forma quasi idèntica, amb una serp enrotllada al braç, bevent d’un bol que duen a la mà.

Asclepi també du la serp, enrotllada en un bastó, un símbol molt més antic que ell mateix. I es deia que posseïa 2 pots amb sang de Medusa, la de la cabellera serpentina. Un del costat esquerre, per matar, i un del costat dret per curar.

La serp, l’arbre, el remei, tots emergint de les entranyes de la Terra.

I Asclepi,  l’atent i entregat arquetip del remeier ideal, el seu hereu i usurpador involuntari.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , | Feu un comentari

Per celebrar els 9 anys, us faig un regal

Crea la teva pròpia farmacopea

Et presento el curset gratuït que et vol ajudar a aprendre a fer la teva pròpia farmacopea o matèria mèdica.

Rebran aquest curset, per fascicles, totes les persones que estiguin inscrites al butlletí de notícies o al canal de telegram del Jardí de les Bruixes.  Si encara no n’ets membre, trobaràs els enllaços per apuntar-t’hi aquí.

La durada del curset és de 10 setmanes.
Per seguir-lo rebràs un full de ruta, uns petits apunts i una plantilla per fer les fitxes de la teva matèria mèdica.

Al llarg del curs t’aniré explicant què és una farmacopea o matèria mèdica, perquè t’interessa fer-te la teva i com l’has de fer. També et recomanaré varis llibres perquè puguis ampliar la informació del curs i seguir avançant de forma autodidacta.
El temari està repartit en 9 sessions i l’última setmana oferiré una tutoria en directe perquè puguis resoldre tots els dubtes que t’hagin sortit. Aquesta tutoria serà l’únic espai en què t’ofereixo el meu acompanyament personalitzat, és a dir que no respondré correus de dubtes sobre el temari. Si vols o necessites aquest acompanyament, et recomano que participis en alguna altra de les formacions que ofereixo (consulta l’agenda per veure quines hi ha programades). El què explico en aquest curset, ho trobaràs molt més ampliat al curs avançat de medicina tradicional del Mediterrani i altres formacions.

Rebràs l’accés a una nova sessió cada divendres des de l’inici del curs (l’1 de setembre).
Si t’apuntes al butlletí a mig curset, caldrà que enviïs un correu demanant que se t’enviïn els fascicles anteriors. Si t’hi apuntes un cop finalitzat, hauràs d’esperar a què es repeteixi algun dia. Però no pateixis, les persones que segueixen el projecte pel butlletí i el canal, gaudeixen sovint de descomptes i promocions especials.

Espero que el gaudeixis molt i t’aporti nous coneixements i espais de reflexió.

De l’1 de setembre  al 3 de novembre de 2023

Programa:

  1. De Materia Medica
    Nomenclatura botànica
  2. Per què fer la teva pròpia Matèria Mèdica?

Fitxa de la Matèria Mèdica –Explicada per parts– Què inclou, per què ho inclou i com trobar la informació

  1. Imatge
    Noms comuns
    Originària de…
    Distribució
    Hàbitat
  2. Descripció botànica
  3. Curiositats, mites, folklore
    comestibilitat
  4. Parts usades
    recol·lecció
    Virtuts
  5. Preparació
    Administració
    Dosificació i seguretat
  6. Tast i energètica – i pràctiques per descobrir-ho
    Notes i referències
  7. Observació en el medi, Doctrina de les signatures
  8. Tutoria final (videoconferència 1h30’) 3 de novembre de 19.00 a 20.30h
Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , | 12 comentaris

De salut i vinagre

Avui he tornat a veure una publicació proclamant les bondats del vinagre de poma.
.                                                         Una altra vegada.
No passa gaire temps sense que en vegi alguna, però no en veig mai cap parlant de les virtuts del de raïm, i em sembla absurd i, sí, també indignant.

No sóc molt amant del vinagre a nivell culinari, però si a nivell medicinal. Això, sumat a què el vinagre de raïm o vi, sobretot el negre, és el NOSTRE vinagre, i que sóc una fervent defensora de treballar amb allò que creix i sorgeix del territori on es viu, fa que des de fa temps tingui ganes d’aclarir conceptes sobre el(s) vinagre(s).

Som-hi:

És realment saludable el vinagre? (Sí ,però)

  • Els vinagres són productes de la fermentació acètica de l’alcohol, sobretot per bacteris de la família acetobacteracea*. Això vol dir:
    1. Que són fermentats i
    2. Que les seves característiques i virtuts dependran sobretot de les del líquid alcohòlic inicial.
  • Tenim el tema de l’energètica. Els vinagres en general són freds i secs, i la seva és una energètica força extrema. De fet, d’aquí deriven, en part, vàries de les seves virtuts. Per tant, les persones melancòliques han de vigilar amb com s’hi relacionen. (si no saps de què va això de l’energètica és que necessites fer un cop d’ull als articles sobre Medicina tradicional del Mediterrani o apuntar-te a alguna de les formacions).

Aclarim el 1er punt:

Com que són fermentats, si el vinagre que tries no està pasteuritzat ni filtrat (és a dir, que és cru)…

  • aportarà vidilla al teu microbioma (la flora intestinal i el seu ecosistema, o sigui tu). És a dir que és un probiòtic. A més, aporta el què es coneix com a postbiòtics, que són subproductes de la fermentació amb virtuts salutíferes. Tant en ús intern com extern. Perquè a part de la intestinal, també estaria bé cuidar la flora cutània, la capil·lar, la vaginal…

Si la fermentació és poc industrial, la mare del vinagre, i per tant el vinagre serà…

  • més ric en microorganismes, i per tant més probiòtic*.

No només de l’alcohol pren vida el vinagre. Hi ha vàries coses de la matèria prima que s’utilitzi per fer el vinagre que influiran en el resultat final. Com per exemple…

  • La seva riquesa de base en principis actius.
  • Si s’ha pasteuritzat després de la fermentació alcohòlica o no*.

Ara…

Quines són les virtuts dels vinagres?

Com he dit, el resultat final depèn molt de la matèria prima utilitzada, i fins i tot en cas que sigui la mateixa, també variarà una mica segons els microorganismes involucrats en les diferents fermentacions. Però generalitzant, les virtuts dels vinagres sense pasteuritzar ni filtrar són les següents:

  • Antioxidant. Això vol dir sobretot que redueix l’envelliment i degeneració dels teixits
  • Font de minerals, vitamines, àcids orgànics i polifenols
  • Com ja he dit és fred i sec.

I per tot això ens pot ajudar…

  • en problemes cutanis, especialment els que mostren excés de calor, com els eruptius, inflamatoris i pruriginosos, cremades sense ferida oberta i incloses les solars, i paràsits (polls, sarna…).
  • a desinfectar. Utilitzat amb aquesta finalitat des de fa milers d’anys arreu del món.
  • a fluïdificar el humors i millorar la circulació energètica.
  • a eliminar els humors espessos i per tant les congestions.
  • a allisar, desenredar i enfortir el cabell.

Les virtuts concretes de cada tipus de vinagre dependran, com deia, del substrat. No és el mateix un vinagre de mores, que un de saüc, que un de magrana o un de raïm.

I això em porta a l’última pregunta que m’agradaria respondre:

El vinagre de poma és el millor tal com ens venen sempre, o no?

Doncs bé, com que és un tema recurrent i a més les modes del capitalisme i la globalització em solen molestar profundament, us deixo aquí la meva opinió (basada en experiències i coneixements):

Tant la poma com el raïm tenen virtuts i nutrients. És més sana una poma que el raïm?

Si parlem de raïm negre, puc respondre molt ràpidament:

NO

El raïm negre és molt, molt ric en antioxidants, com ho evidencia el seu color (els pigments no són altra cosa que polifenols, concretament antocianines). Força més ric del que ho és la poma.

Perquè doncs aquesta moda de proclamar el vinagre de poma com el més sa?

Penso que, com passa massa sovint, aquesta moda ha vingut de fora i l’hem assumit sense qüestionar-nos res; de països en què el vinagre més utilitzat sol ser el vinagre d’alcohol blanc que no conté res més que etanol i aigua.

Sembla absurd que terres amb un dels millors vinagres del món i en el que el cultiu de la poma no destaca especialment, fem aquesta elecció.

Però és el què té seguir modes. El màrqueting pot amb tot. Fins i tot amb la raó.

Hi pot haver motius per escollir vinagres blancs quan elaborem remeis amb ells. Motius basats precisament en la seva menor concentració de compostos. Però d’això ja en parlaré un altre dia. O pots venir a alguna de les formacions on ho explico. Com per exemple al curs Remeieria tradicional del Mediterrani.

Per acabar, et deixo la recepta d’un condicionador capil·lar on l’estrella i el solvent principal és el vinagre:

Tritura tot junt:
🍋 400g de llimones amb pell
💧200ml d’aigua
🍶 400ml de vinagre (del tipus que vulguis, però procura que sigui cru)

En aquesta barreja macera-hi durant 15 dies:
🌱 2 grapats de romaní
🌱 2 grapats de sàlvia

Filtra-ho.

El marc (el sòlid que et quedarà després d’haver filtrat),
🍲 posa’l a bullir 10′ amb 300ml d’aigua. Filtra i un cop fred, barreja l’extracte amb l’anterior.

Afegeix-hi:
🧂20g de sal marina sense refinar
🍯 1 cullerada de mel

Envasa-ho i ja el pots fer anar.
La forma d’ús és aplicant-lo un cop t’hagis rentat el cabell, en la dosi de 3-6 cullerades soperes dissoltes en un got d’aigua. Deixa-ho actuar 3 minuts i esbandeix.

Si tens problemes de pell també ho pots fer servir a la resta del cos per nodrir-la i regular la flora cutània. (primer prova-ho en una zona reduïda per assegurar-te que no te la irrita, i en acabat aplica sempre oli)

Ampliacions i referències:

*La mare del vinagre de vi conté Komagataeibacter europaeus sobretot. La de poma Acetobacter. Però s’hi poden trobar moltes altres espècies, incloent-hi bacteris de l’àcid làctic com els Lactobacillus. A més hi trobarem els llevats (fongs) responsables de la transformació prèvia dels sucres en etanol (fermentació alcohòlica).
Ara bé, la riquesa en microorganismes dependrà de lo respectuós amb els microorganismes salvatges que hagi estat el procés complet. Com més industrial sigui el procés, més esterilitzacions s’hauran fet, seguides d’inoculació del microorganisme que interessi per garantir uns resultats homogenis.

Article científic on es comparen les bondats d’ambdós vinagres

La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , | Feu un comentari

Que la teva gelatina sigui medicina

Avui et parlaré de la gelatina, la gelatina animal.

Cert que amb els gelificants vegetals podem obtenir textures similars,
Hi ha una virtut que comparteixen els gelificants alimentaris, vinguin d’on vinguin, que és que amb ells podem transformar les infusions i batuts de plantes en postres

però si estem parlant de remeis, la d’origen animal els passa, i molt, la mà per la cara.

Així que si decideixes treure els aliments animals de la teva dieta, encara pots aprofitar la idea que t’ofereixo per fer una versió refrescant dels remeis herbaris però a nivell medicinal només compartiran les virtuts de les plantes i certa capacitat lenitiva. Ho pots fer per exemple amb agar-agar o amb xantana i estic segura que pots trobar moltes pàgines per la xarxa on te’n donaran receptes.

gelatina de plantes

La gelatina animal, és un súper aliment
molt interessant per millorar la teva salut; tant per aportar nutrients essencials a la dieta, com per les seves virtuts curatives quan hi ha quelcom que no funciona bé. El secret està precisament al seu origen. I és que…

és una forma semidegradada de col·lagen (parcialment hidrolitzat). Un procés que s’ha fet des de la prehistòria, amb el cartílag animal (i també les parts més dures dels peixos), com a matèria prima. El col·lagen és…

la proteïna més abundant del cos (30%), present sobretot al teixit connectiu (el teixit que ens sosté i connecta tots els punts del nostre cos), especialment a ossos, pell i articulacions. I, malgrat ser-ne una forma degradada…

la gelatina té un perfil nutricional idèntic al col·lagen. Composta per:

        • Aminoàcids 85-92%: els components bàsics de les proteïnes. Sobretot glicina*.
        • Minerals: petites quantitats de (fòsfor 3mg, magnesi 1,5mg, potassi 1mg, seleni 3mcg…)
        • Vitamines del grup B: colina 3mg, folat 0,3mg.

* La glicina és part molt important de les virtuts de la gelatina. Component bàsic del glutatió, un dels antioxidants més potents que produïm, i de la creatina, que nodreix la força muscular i els ossos, i millora la funció neurocognitiva; és hepatoregenerant, ajuda a fer descendir la temperatura del centre del cos si és massa alta i ajuda a dormir millor.

I les seves virtuts també són idèntiques al col·lagen. A saber:

      • Augmenta la hidratació, elasticitat i resistència de la pell, protegint-la del dany cel·lular.
      • Millora la salut articular. S’acumula al cartílag després de la ingestió. Protegeix, repara i augmenta la densitat òssia alhora que en redueix la degradació.
      • Repara i desinflama les parets intestinals, sent ideal per la permeabilitat intestinal i per altres trastorns digestius.

En resum, és un tònic tissular que augmenta la síntesi de col·lagen i àcid hialurònic propis, nodrint, calmant i desinflamant els teixits.
-> I molt important, és ideal per a temperaments secs. <-

Tan sols es distingeix d’aquest perquè:
La gelatina és soluble tan sols en aigua calenta i gelifica, i
el col·lagen no gelifica i és soluble en aigua tan calenta com freda.


Ara, “I com la faig servir?”

Lo bo de la gelatina és que pots prendre col·lagen menjant. A l’hivern tenim els caldos d’ossos, que són un invent (antiquíssim) fantàstic per gaudir dels beneficis del col·lagen.
Però a l’estiu, menjar caldo? mmm… més aviat no.
I de fet, si no t’escalfes amb llenya o tens un altre sistema per coure lent i llarg, al preu que van gas i electre, el caldo d’ossos potser no és una opció assequible ni realista.

Però sempre tenim la gelatina!
Fàcil,
ràpida i
econòmica.

A més pot ser també un vehicle per alimentar-te amb molts altres ingredients medicinals. Mira…

a part de fruites:
Totes menys figues i fruites tropicals * crues**, fins i tot pots aprofitar les pells fresques dels cítrics preparant-les tal com es fa amb les herbes***.

hi pots posar plantes medicinals:
menta, tarongina, Mª Lluïsa, fonoll, gel d’aloe, jiaogulan, malva, plantatge, rosa, hibisc, calèndula, rosella, canyella***… totes (les no tòxiques), excepte el gingebre i les fulles de figuera*.

* contenen uns enzims proteolítics (proteases), que desfan les proteïnes del col·lagen, desfent la gelatina: pinya (bromelaïna), papaia (papaïna), gingebre (zingibaïna), kiwi (actinidina), figues (ficaïna), i també mango i espàrrecs.

** Si primer les cous a 100º, desactives els enzims i les pots fer anar.

*** pots fer una tisana concentrada o (més refrescant) fer un batut de la planta fresca que després filtraràs amb colador fi, tècnica que també pots utilitzar amb pells de fruites i verdures.

També hi podries posar probiòtics, com kombutxa, xampanyets, germinats, mel, iogurt… Tan sols tingues en compte que si vols que conservin la vida que contenen, no els pots sotmetre a més de 37-47º (depèn de cada un), i que aquesta vida, té capacitat proteolítica, o sigui que conforme passin els dies, la gelatina es pot anar desfent.

A part de fer les típiques gelatines, en pots fer de diferents, per exemple salades (una de  gaspatxo potser?) o bé posar-la a:

  • gelats: on prevé la formació de cristalls de gel, suavitza la textura i redueix la velocitat a què es fon.
  • púdings i pastissos
  • salses: per espessir-les una mica
  • melmelades i gelees
  • pa sense gluten: com a aglutinant
  • llaminadures
  • …alguna altra idea? et llegeixo als comentaris, que jo també vull aprendre!

Per prepara-la:

10 a 30gr de gelatina en pols* x litre (en funció de la textura desitjada)
10g per salses, 30gr per gelatines    (500gr/litre per fer gominoles)   *6g de gelatina en pols equivalen a 8g de gelatina en làmines
  1. Hidrata-la amb 5 vegades el seu pes d’aigua freda un mínim de 10 minuts. Sense remoure.
  2. Dissol-la en calent, sense que arribi a arrencar el bull. Pots dissoldre-la en tot el líquid que vols gelificar o només en una part del mateix líquid, o d’aigua, que després afegiràs a la resta. Així per exemple, pots fer gelatina de iogurt o kombutxa sense carregar-te els probiòtics.

Unes últimes coses: La sal en redueix la força, però n’has de posar molt perquè li impedeixi gelificar. En canvi el sucre, la llet animal i l’alcohol (fins a 40º), li donen força. I, cal que conservis el pH entre 5 i 9 o se’t desfarà.

Apa! Ja no m’enrotllo més. Bon profit!
I no t’oblidis de compartir, comentar i totes aquestes coses que m’ajuden a seguir <3

Aprèn més sobre Medicina tradicional del Mediterrani i remeieria.

 


La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.

 

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Cuidar (de veritat) la flora intestinal

Aquest és el títol que posaria a aquest article perquè el trobis al buscador, però el títol que més m’agrada pel què et vaig a explicar és:

Cuidar (de veritat) l’ecosistema que ets

O potser és un títol massa ambiciós. Cuidar l’ecosistema que som inclou moltes, moltes coses. Habitualment fer moltíssims canvis en el nostre estil de vida, perquè el que ens ha llegat el sistema social predominant actualment fomenta més aviat el maltractament de l’ecosistema intern, tal com fa amb l’extern.

Però intentaré recollir aquí els punts que crec que més afecten el nostre microbioma, que és com s’anomena el conjunt format per una comunitat de microorganismes vius, morts i no viables, els seus gens i els seus metabòlits junt amb el substrat o ambient on resideixen i al que alhora donen forma. És una explicació que he de fer sovint a les persones que acompanyo a l’espai de teràpies, i la deixo aquí perquè elles i tothom i puguin tenir accés.  (Pots llegir més sobre bons hàbits a l’article Pautes de salut per a tots els públics)

L’article és llarg, si ets impacient i no t’interessen els perquès, ves al final de l’article per llegir tan sols el què has de fer.

Som-hi:

Els probiòtics (microorganismes vius que a l’entrar en contacte amb el cos, s’incorporen al microbioma, aportant salut i benestar) són A TOT ARREU.

La humanitat porta vivint centenars de milers d’anys sense probiòtics de laboratori, i amb una flora cutània i intestinal que faria empal·lidir la nostra, però ara sembla que no podem viure sense els seus sobrets, perles i càpsules. Sense les seves soques patentades.
Sí, sí: P A T E N T A D E S ®

Funciona així:

  • Es busquen espècies probiòtiques que se sàpiga que són beneficioses per millorar la microbiota i el microbioma en general i les condicions de salut afectades per aquestes.
  • Es modifiquen genèticament al laboratori per obtenir noves soques. Variants de l’espècie natural amb lleugeres diferències genètiques però que alhora mantinguin els seus beneficis per la salut.
  • Aleshores, com que són diferents de les que es donen de forma natural, ja són patentables.
  • I un cop patentades es poden publicar els estudis que diuen que tal soca és la millor del món mundial per tractar l’afecció que tens tu, i te la poden vendre amb una campanya de màrqueting molt ben parida per convèncer-te que val la pena pagar el sovint elevat import. Al cap i a la fi, la salut és lo primer.

Clarament no seria un bon negoci explicar-te que els probiòtics són arreu. Com ara a les pells de verdures i fruites cultivades sense pesticides, a la mel crua, als adobats artesans (com olives, cogombrets, alls…), al vinagre, al iogurt, al formatge, a la kombucha, al kefir, kimchi, xucrut, salsa de soja, vi, cervesa… sempre i quan no els sotmetis a temperatures elevades (normalment més de 40°C).

Els fermentats casolans solen ser la millor opció, perquè t’assegures que realment són fermentats, i no imitacions, com els cogombrets en vinagre del súper i tantes altres farses del mercat, i evites els innecessaris i nocius conservants artificials. I perquè aprendre a fer-los et permet conèixer les tècniques que també et serviran per fer preparats medicinals fermentats, el combo definitiu.

Fins i tot l’aire que respires és ple de microorganismes simbiòtics. De fet el contacte amb la Natura, és un dels millors probiòtics. Respirar al bosc, tocar la terra amb les mans, banyar-te al riu.

Pensa que quan parlem de microbiota, no només ens referim a la Vida que creix dins del sistema digestiu, sinó també a la pell, als cabells, a la vagina i fins i tot als pulmons.

Som un microcosmos complet. Un ecosistema intern. A diferència del què ens han ensenyat a pensar, NO SOM INDIVIDUS. Un ser humà no és una forma de Vida.  O com a mínim no de la manera que solem entendre el concepte.

Un ésser humà és un conjunt de formes de Vida, la majoria de les quals treballen cooperativament per a un objectiu comú, la supervivència i èxit biològic i fins vital, de la comunitat que formen.

Estem formats per uns 30 bilions de cèl·lules humanes…i uns 40 bilions de cèl·lules microbianes. Això vol dir que som microbians en un 60%…

De tots aquests microbis, només l’1%  POT SER potencialment patogen. Els altres són simples habitants pacífics o directament, simbionts sense els quals no podríem digerir, o mantenir l’equilibri biòtic dintre nostre, morint en pocs dies.

Som ecosistemes complexos interaccionant que depenen tant de totes les seves parts per subsistir, com d’altres ecosistemes (animals, plantes, territori, planeta, sistema solar………..)

Per tat mirem-ho com ho faríem si volguéssim entendre un ecosistema. El terreny, importa. L’ambient on creix la Vida.

Hi ha tres factors importantíssims en aquesta equació, tres factors que de fet es relacionen entre ells: la dieta, les secrecions corporals, tan internes com externes, i l’estat del sistema nerviós.

Ho resumiré extremament perquè sinó això es faria excessivament llarg.

La flora s’alimenta d’allò que entra al nostre cos, i d’allò que el nostre cos segrega (residus com els de la suor, cera, mucositat…). Té un paper molt important en els dos casos. Ens ajuda a digerir, i ens ajuda a sanejar. Però se suposa que la naturalesa de la nostra dieta i excrecions ha de tenir unes certes característiques. Tan l’una com les altres han de ser saludables. Si m’intoxico massa, alimentaré una flora poc saludable.

A més hi ha certes substàncies que han format part de totes les dietes humanes des dels seus orígens fins fa ben poc (industrialització), que són sobretot: fibra soluble i insoluble, antioxidants i substàncies amargues. El dramàtic descens en el seu consum, junt amb l’artificialitat, l’estrès i els contaminants (pol·lució, desinfectants, additius alimentaris, antibiòtics…), són les causes de la pobresa i insalubritat del nostre microbioma.

Els amargs, per exemple, modulen la producció i alliberament d’enzims digestius. Els enzims són els veritables agents de la digestió. La flora només digereix el què els enzims no han pogut. I si el què no han pogut és més del què tocaria, algú haurà de fer la seva feina. Com a tot arreu de la Natura, quan hi ha quelcom nutritiu, algú apareixerà per menjar-s’ho. Els nutrients que arriben al colon, determinen qui hi viurà i en quines proporcions. Si hi arriben coses massa “crues” (poc digerides), hi creixeran aquells que siguin capaços d’acabar-les de processar, i com que no és el què tocaria, no podem esperar que no tingui conseqüències. Implicarà més fermentació i per tant més gasos, i sobrecreixement d’espècies que poden passar de ser simbiòtiques o innòcues a patògenes.

L’estrès també influeix en el tema dels enzims. Un sistema nerviós en mode de lluita o fugida constant, no deixa que funcionin correctament ni la digestió ni cap de les funcions biològiques de creixement i reparació, i posa el sistema immunitari en un estat inflamatori que contribueix al dany dels teixits, també de l’epiteli intestinal.

Per tant, per cuidar el teu microbioma:

  • Mantingues un contacte regular amb la Natura salvatge, directe i sense preservatiu. Toca-la, respira-la, rebolca-t’hi, deixa-la entrar dins teu.
  • Aprèn a viure a poc a poc. Relaxa’t. Gaudeix de la Vida.
  • Menja-ho tot integral. També les fruites i verdures, amb les pells.
  • Aprèn a fer fermentats i menja’n de ben variats, cada dia.
  • Els germinats també són bons prebiòtics.
  • Evita el clor i altres desinfectants artificials, la pol·lució, els conservants, els antibiòtics (excepte quan siguin absolutament necessaris) i tots els tòxics ambientals.
  • Menja més amargs i més fibra.
  • Menja aliments prebiòtics que alimentaran la flora que t’interessa: arrels i bulbs, llavors mucilaginoses, civada i ordi, algues…
  • Introdueix moltes plantes aromàtiques i medicinals al teu dia a dia. Elles sempre han format part de l’equació.

Tinc una activitat que gira entorn del microbioma i els remeis que el cuiden anomenada Remeis Vius, i una classe en línia sobre els amargs. Si t’interessen, pots fer un cop d’ull a l’agenda per veure si hi ha alguna data programada per fer-les, o reunir un grup d’un mínim de 6 persones i us les faig a demanda.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , | Feu un comentari

Fumaria officinalis

Recol·lecció:

 

De finals de març a principis de maig, depenent del clima. No li agrada la calor excessiva i grana molt ràpid. Un cop granada, se sol assecar.
Virtuts:

 

La virtut general de la fumària és la de millorar el fluir d’energies i humors, tant de fora a dins, com per dins, com de dins a fora. Això, evidentment, té implicacions en totes les parts i processos del ser.

És un dels alteratius per excel·lència. Especialment indicada per eliminar calor de la sang i la flema, purgant la còlera i els humors mòrbids, sobretot els adusts (socarrats), és a dir els residus del metabolisme i els compostos proinflamatoris i les toxines que poden portar a estats degeneratius, però també tots els humors superflus. Per tant afina i depura la sang, fa el metabolisme més eficient, accelerant-lo si està alentit per les obstruccions, i millora la nutrició dels teixits (segurament el què volien dir els antics quan deien que “conforma”).

Una vegada i una altra trobem referències a la seva capacitat solutiva o aperitiva  de les opilacions, és a dir de desfer les obstruccions i obrir les vies d’eliminació. Recomanada per a totes les infermetats colèriques i obstructives (relacionat amb la constricció dels 6 estats tissulars del Traditional Western Herbalism).

Promou totes les secrecions, també augmentant la diüresi, i purga els humors colèrics i mòrbids a través de l’orina.

Alliberant-los de toxines i millorant-ne la nutrició, reforça els membres debilitats i conforta especialment el fetge i l’estómac. Treballa molt sobre les condicions dels òrgans dels hipocondris.

Sistemes circulatoris (venós, arterial i limfàtic): per les virtuts descrites anteriorment sobre aquests sistemes, ajuda en casos amb ganglis inflamats, hipertensió arterial, arteriosclerosi, varius i hemorroides (aquestes últimes especialment en colèrics), així com en tota obstrucció en el seu bon fluir.

Pepsis (digestió i metabolisme): Té una acció enfortidora del sistema digestiu, fetge inclòs. Enforteix el to intestinal però és alhora un antiespasmòdic digestiu, dirigint l’energia empleada en mantenir tensió corporal, cap a la funció digestiva. Clarament el podem veure com un regulador del SNA.

Per això elimina el mal aire o vent intern al sistema digestiu, específica pel dolor a l’epigastri dret i millora la digestió en els casos en què apareix menjar no digerit a la femta i restrenyiment.

M. Wood la recomana per digestions deficients acompanyades d’una tiroides dèbil.

Moltes de les seves accions, actuen sobre el fetge. S’utilitza en desordres hepàtics amb marcada debilitat general o migranyes biliars. Obre el conducte biliar, n’elimina els espasmes i estimula la secreció d’enzims biliars i pancreàtics. Però només augmenta l’activitat biliar quan sigui deficient (amfocolerètica).

Hepatoprotectora:redueix els nivells de diversos marcadors de sanguinis de disfunció hepàtica com els enzims SGPT, SGOT, ALP, l bilirubina total i directa i els triglicèrids.

Els seus alcaloides isoquinolínics inhibeixen H.pylori.

Tensió, s. nerviós: És analgèsica, antiespasmòdica, sedant, antihipertensiva, depressora del SNC (inhibidora de l’acetilcolinesterasa) i actua com a relaxant muscular amb un efecte notable quan s’utilitza en dosis altes.

Amb altres tònics amargs o sola, acompanyada de nervins com la berbena, l’arç blanc o la civada en flor, per les condicions de depressió melancòlica, l’ansietat i cefalees o migranyes, especialment si s’acompanyen de símptomes digestius com nàusees o vòmits.

Pell: Un clàssic per als problemes cutanis, siguin descamatius, eruptius, pruringinosos, irritacions, pústules i ulceracions… per eritemes amb engrossiment de la pell, acné, eczema seborreic, psoriasi, impetígen… Sobretot quan el seu origen es troba en una disfunció hepàtica, mala digestió i acumulació d’humors mòrbids a la sang. Culpeper ens recomana en aquests casos usar-la amb plantes més purgants i amb expansivesi descongestionants.
Antibacteriana (S.aureus i S.aeruginosa)

Preparació i administració:

 

En els textos antics se’n sol recomanar el suc de les summitats florides. L’herbari salernità diu que la planta seca és inactiva. Això no és el què ens diuen els estudis moderns, però com que aquests només valoren els compostos químics, bé podria ser que realment perdés vitalitat, per tant preferirem la planta fresca o collida de fa poc, i en cas que sigui impossible, recorrerem als extractes que en poden mantenir la vitalitat.

S’utilitza sovint amb altres alteratius (G.aparine, Taraxacum officinalis, Centaurium erythraea…), amb antiinflamatòries com la calèndula, amb carminatives com el fonoll per eliminar el vent del sistema digestiu (herbari salernità) i amb nervins com la berbena o la civada en flor.
Acompanyada d’altres plantes la seva acció és molt més eficient.

Acetat per ús tòpic dermatològic.

Infusió: 3 vegades al dia.
Tintura: 50° (extreu saponines, flavonoides, fitoesterols, tanins i compostos fenòlics). 1:5  1-4ml x 3 /dia

Al Discorso de P.A. Mattioli es recomana amb aigua amb mel per millorar la circulació d’energies i humors al cos i amb aigua amb vi per confortar l’estómac.

En novenes (veure seguretat).

Dosificació i seguretat:

 

Tot i que en tot Europa, on el seu ús és tradicional no s’ha registrat cap cas d’intoxicació, de vegades se l’anomena com a planta verinosa.

Efectiva i alhora ben tolerada per constitucions sensibles en les que una forta depuració pot empitjorar la condició.
Barker (2001) diu que es pot prendre en períodes llargs.

LD50 2000mg/Kg de pes corporal.
Com a relaxant muscular s’utilitza en dosis de 0,3-0,5g/kg de pes corporal.

Possibilitat que augmenti la pressió intraocular i l’edema.

Hemolítica, redueix % leucòcits i neutròfils, augmenta  % limfòcits, eosinòfils i monòcits.
Hipotensora.
Per la seva acció rebaixant de la sang (hemolítica i hipotensora) en la medicina popular se sol recomanar prendre-la en novenes (9 dies de tractament i 9 de descans).

Tast:

 

Amargor lleugerament aguda.
Energètica:

 

Alguns autors la fan una planta calenta.
Tot i que els que s’expliquen més, diuen que és calenta en unes coses i freda en d’altres. Pot ser que sigui per la seva capacitat d’obrir i resoldre, característica dels remeis calents.Tots coincideixen en què és seca en segon grau.
Notes i referències:

 

Evaluation of neuropharmacological activity of Fumaria officinalis Linn. by study of muscle relaxants activity on experimental animals. Sharma UR, Goli D, Surendra V and Bose A.
The western herbal tradition (graeme Tobyn, Alison Denham, Margaret Whitelegg)
The earthwise herbal vol. I Matthew Wood
Herbari complet de Culpeper
Kitab al-adwyia al-mudafra d’Ibn Wafid Vol. I (llibre dels medicaments simples)
Constituents and Pharmacology of Fumaria Officinalis– A Review Ali Esmail Al-SnafiMateria Medica Mattioli 1220.20
https://www.floracatalana.cat/flora/vasculars/taxons/VTax984
Vikipèdia
Plant Lore de William Folknard

La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari