El terreny i el germen. Lluitar o cooperar.

Teoria del germen: Vacuna el peix, aïlla’l . Teoria del terreny: mantingues net el medi, i sa el peix

La medicina tradicional del Mediterrani, com moltes altres teràpies holístiques, considera que la infecció és un símptoma, no la causa.

Això vol dir que si un “patogen” aconsegueix produir una infecció al nostre cos és, d’entrada, perquè els sistemes de defensa del cos no han funcionat com tocava. I per tant, eliminar la infecció sense assegurar-se també d’enfortir i regular aquests sistemes, només crea la falsa aparença de solució…mentre duri.

Si patim una infecció, el problema real és que hi ha algun desequilibri en el nostre cos, no el virus o microbi oportunista que se n’aprofita. I per això la prevenció i el tractament s’hauran de basar en corregir aquest desequilibri sumat, en el cas del tractament, en donar suport als òrgans  sistemes afectats, així com, sempre que el benefici sigui major que el possible perjudici, de pal·liar símptomes.

Fixar l’objectiu en evita el contagi, sense procurar que la població tingui les condicions i hàbits que garanteixin la seva salut, és fer la feina a mitges, sinó directament, errar el camí.

La falta d’exercici contribueix als estats depressius.

La falta de Sol també, a més de portar a deficiència de Vitamina D, vitamina que ha demostrat ajudar a regular el sistema immunitari, especialment quan es tracta de superar infeccions respiratòries, en les quals ajuda  a evitar complicacions.

Els estats depressius i l’estrès produeixen una disminució una disminució de les defenses, fent que fins i tot els microbis amb els que es pot conviure amb normalitat si tot es troba en equilibri, ens produeixin infeccions.

No es pot fugir dels virus, les bactèries, els fongs, els protozous, etc.

La majoria de la gent ho ignora (perquè ningú els ho ha explicat), però som simbionts. Estem plens de virus i bactèries, fins al punt que parts molt importants de les nostres cèl·lules són d’origen víric i bacterià, que en algun punt de l’evolució, es van unir a nosaltres.

La medicina moderna fa autèntiques meravelles, sobretot en situacions de vida o mort i en els traumatismes. I tant coixa com va la medicina tradicional en aquests casos, hi va la medicina moderna en la cura i atenció integral de la salut de cada individu i les seves especificitats personals.

Només vull fer notar que la visió mecanicista i al·lopàtica de la medicina oficial, ens condueix a prendre mesures en les que les persones esdevenen parts passives a les quals els passen coses, eliminant la possibilitat d’autogestionar-se la salut; en les que ja ni tan sols els mecanismes de defensa extraordinaris que posseeix el cos humà, mereixen confiança i atenció. La conseqüència és un sentiment d’indefensió (amb el conseqüent efecte nocebo), i la delegació quasi total de la gestió de la pròpia salut i l’oblit absolut cap a les mesures de manteniment i recuperació de l’homeòstasi que asseguren la vida. Per això estem enfrontant a la situació utilitzant llenguatge bèl·lic i militar, parlant de lluita contra.

I sento que cal que faci aquesta crítica precisament perquè es tracta de la medicina oficial, la medicina dominant, la que jutja i determina què pot ser medicina i què no. I per això, malgrat totes les seves bondats i assoliments, cal que rebi aquesta crítica, que faig desitjant que arribi el dia en què pugui atendre a les persones que vénen a la meva consulta en col·Laboració amb els seus metges. Fins i tot aquell dia, en què la visió de les medicines alternatives i tradicionals, sigui buscada, escoltada i tinguda en compte, fins i tot en situacions com la que estem vivint.

T’imagines quin sistema de salut tindríem, si uníssim l’especificitat i la tècnica de la medicina moderna, i la visió integradora i la comprensió de les constitucions de la medicina tradicional?

El què tinc molt clar és que el dia que ho fem, el dia que comencem a col·laborar enlloc de competir, desacreditar i obstaculitzar, aquell dia haurem evolucionat.

El què no entenc, és què esperem a fer-ho.

Articles per entendre la visió de les medicines naturals:

Què és la naturopatia?

Medicina tradicional del Mediterrani

La opinión de un hereje sobre el papel de la Influenza en la Salud y la Enfermedad.

 

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Mesures absurdes o el criteri alopàtic

Havia d’escriure la tercera part de l’article sobre el covid-19 i el protocol pel seu tractament i prevenció des de la doctrina energètica del Mediterrani, però estic força indignada amb la gestió que s’està fent de la crisi sanitària i necessito treure-ho tot.

Les petites empreses hem tancat la barraca. Ja no fem enviaments per no perjudicar les repartidores. Hem hagut de cancel·lar totes les activitats. Les pèrdues econòmiques que això suposarà per al nostre projecte seran terribles. I com nosaltres, un munt de petites empreses i autònoms.

I mentrestant milions de persones que treballen en grans empreses, segueixen anant als seus llocs de treball perquè ningú els ha obligat tancar. Persones que treballen en locals amb centenars de persones més. Posant en risc la salut de les treballadores, de les seves famílies i de tota la societat. Fent que el confinament que està PATINT la gent, amb tots els perjudicis que comporta (per la salut física, mental i social, i l’economia) , sigui INÚTIL. Si, INÚTIL.

Estem perdent la salut, el benestar emocional, malmetent greument la nostra economia i les relacions de convivència per quasi res!!

No han tancat fronteres ni territoris, no han fet tancar tota empresa que no subministri productes o serveis de primera necessitat, no han augmentat la freqüència del transport públic per evitar l’amuntegament de la gent, no han obligat a les empreses a subministrar material de protecció a les seves treballadores, etc, etc, etc. Però ens obliguen a romandre confinades, a la majoria en espais tancats i petits, de casa a la feina i de la feina a casa. Només podem sortir per produir riquesa pels patrons: consum i treball assalariat.

0 esbarjo, 0 Natura, 0 relacions socials, 0 esport.

Mentrestant, per entretenir-se, la gent no té més remei que abocar-se a la pantalla, engolint amb delit les dades actualitzades de nous contagis i morts. Alimentant l’angoixa i la depressió.

Per qualsevol persona que conegui de veritat la salut, és evident que aquestes condicions només ens poden conduir a la malaltia.

Necessitem evitar el contagi, si, fins que el nostre sistema sigui capaç de gestionar-lo. I doncs, quines mesures s’estan prenent per estar preparats? I no em refereixo a vacunes i medicaments. No ens enganyem, això són mesures provisionals. Els virus muten, ja ho hem vist, no? El mateix fan els bacteris i tot microorganisme. El què ha passat amb el coronavirus, pot passar més endavant amb un altre patogen.

Una societat intel·ligent se centraria en augmentar la salut i la resiliència del seu sistema sanitari i social en general, així com la salut de les persones. No estem fent res de tot això. Més aviat al contrari…

Les mesures que s’estan prenent, busquen salvar l’economia, no les persones. Però és que fins i tot mirat així, o és una imbecil·litat derivada de la poca capacitat intel·lectual de qui ens governa, o és una estratègia per eliminar elements molestos de l’equació (pensionistes, emprenedors com autònoms i petites empreses, classe mitja…).

Perquè una persona estigui sana necessita relacions socials, Sol, aire pur, Natura, alimentació saludable (no quilos de pasta), exercici, alegria i esperança.

Perquè una societat estigui sana necessita solidaritat, suport mutu, respecte, relacions socials, Natura, equitat, alegria i esperança.

NO ELS DEIXEM QUE ENS HO PRENGUIN!!!

Evitem el contacte físic amb altra gent, evitem les aglomeracions, però assegurant alhora  que el nostre ésser rebrà tot allò que necessita per combatre les amenaces per la seva salut.

Aquest crisi serà dura, hi haurà molt de patiment, però podem fer que no sigui en va. La podem aprofitar per despatxar el sistema que ha destruït la nostra llar, posant en risc la supervivència de tota la nostra espècie, i crear-ne un altre que treballi en favor de la vida i el benestar, per tot i tothom. Aquest virus ens pot salvar. Però la salvació no vindrà sola, cal que la lluitem.

Fixa’t bé en qui realment s’està cuidant de tu i no ho oblidis quan comencem a sortir d’aquesta. No ho oblidis mai.

Una altra vegada, sols el poble salva el poble!

Los trabajadores paralizan la producción en Mercedes ante la inacción de la empresa

Psiquiatre de l’Hospital del Mar: “No estem preparats per estar tancats amb la família les 24 hores”

La exposición a la luz solar es fundamental para una respuesta inmune adecuada

El covid-19 coronavirus es pot combatre amb vitamina D

 Salir de casa y disfrutar de la luz natural y del sol previene numerosas dolencias y facilita la recuperación de otras.

 

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Covid-19 i Medicina Tradicional del Mediterrani II

Amb les noves informacions, aquest article ha quedat desactualitzat, et recomanem que visitis primer l’actualització de continguts que em fet en aquest altre article.

Les parts que han quedat més desactualitzades, les hem marcat amb lletra de color gris.

Ja us vaig explicar que fer per prevenir la infecció per coronavirus (a part de les mesures d’aïllament, protecció i desinfecció bàsiques), en la primera part d’aquest article. Passem ara a veure què podem fer un cop ja l’hem agafat.

Com ja vam dir, la infecció pot cursar com a asimptomàtica o, si mostra signes i símptomes, evolucionarà en una fase en el casos lleus, i en dues en els greus. Finalment apareixerà la resolució de la malaltia que, amb suport respiratori per als casos greus, en el 96,6% dels casos serà la curació.

Fase 1 – Quadre gripal típic + tos:

Si mostrem símptomes, el més probable és que passem aquesta fase com una simple grip, amb tos afegida. Tot i això, si bé amb una grip podem ser més indulgents i deixar que el cos faci la seva feina sense gaire ajuda extra (sempre que la persona en qüestió estigui prou sana), en aquest cas, per evitar complicacions, el més sensat serà donar suport als sistemes del cos que es poden veure més compromesos.

Les plantes escollides seran els antivírics, diaforètics (que fan suar) i antiinflamatoris, sobretot.

Normalment no sóc molt partidària de donar diaforètics a una persona amb una infecció, ja que sent la suor un mecanisme de refrigeració, actuen com a febrífugs (fan baixar la febre), i la febre és un mecanisme del cos meravellós a l’hora d’acabar amb molts patògens.

Ara bé, segons ens expliquen els metges tradicionals xinesos, que han estat tractant pacients amb covid-19 (si, allí tenen la sort de poder treballar conjuntament amb els metges convencionals, fins i tot a la UCI <3 ), el pitjor d’aquesta malaltia arriba per estancament i acumulació d’humors freds i líquids. De no evitar aquesta congestió, és molt més probable que es passi a la fase 2.

La congestió afectarà també al sistema circulatori i al digestiu. Per això les plantes que milloren l’eliminació i la circulació, seran també benvingudes.

La majoria d’aquestes plantes són calentes energèticament, ja que la seva calor ajuda a afinar i dispersar fluids, escalfant l’interior i assegurant una bona circulació, alhora que ajuden a obrir els porus. Bardana (Arctium lappa), eucaliptus (Eucliptus globulus i E. radiatta), menta (Menta spp, tot i que recomano M. aqcuatica), fulles de trepó (Verbascum thapsus, colar amb un drap!), fulles o flors de saüc (Sambucus nigra), gingebre fresc…

El gingebre, a part de les accions esmentades, també és antiinflamatori i ajuda a prevenir un dels efectes més perjudicials d’aquesta infecció: la tempesta de citoquines. Les tempestes de citoquines, una reacció d’un sistema immunitari desesperat, que resulta potencialment mortal.

Els morts per coronavirus, han sigut majoritàriament, victimes d’aquesta reacció immunitària. Per això les plantes immonumoduladores, estan molt indicades. Aquestes plantes són: el saüc (fulla o flor), l’equinàcia (Echinacea spp.), l’herba de les dents (Spilanthes acmella), i la regalèssia, que en aquest cas potser no sigui de les plantes més adients degut a la seva energia humida i més aviat fresca. Les plantes antiinflamatòries jugaran un rol important quan apareguin símptomes inflamatoris com tos, ofec i febre molt alta.

Dins de les antivíriques hi trobem l’all, l’hipèric, la fulla d’olivera, la calèndula, el gingebre, el saüc, l’astragal, l’orenga i l’equinàcia. La tarongina també antivírica, a més alegra el cor i calma els nervis, dos habilitats que s’agrairan en aquest cas per dos motius, primer perquè tractant-se d’una pandèmia, la por que ens produeix juga un paper important en la reducció de la capacitat defensiva de l’organisme; i segon perquè si us hi heu fixat, les àrees que cal tenir fortes, són dominades pel pla emocional (el cor i els seus servidors, els pulmons sobretot).

Dins dels diaforètics, que ens ajudaran a mantenir els canals de sortida del cos oberts, i que sempre són més efectius si els ingerim moderadament calents, hi trobem el saüc, la menta, la bardana, til·la, la sempreviva (Helycrissum italicum)… Aquesta informació és bona, però en vista de les noves dades no serà una prioritat treballar amb aquestes plantes.

Sembla ser que uns nivells òptims de vitamina D, redueixen enormement la possibilitat de què es produeixi una tempesta de citoquines. Aliments com el bròquil o els bolets, també poden aportar principis actius benèfics per aquest fi.

També ens pot ajudar la reflexologia podal, treballant les àrees del cor i els pulmons sobretot, però també del sistema limfàtic, seguida d’un cataplasma de ceba a la planta del peu, que deixarem posat un mínim de 8h. La finalitat d’aquest cataplasma és fer pujar els vapors de la ceba a través del cos i que amb la seva energia calenta i ascendent, arrosseguin les flegmes dels pulmons.
I evidentment, com ja us vaig dir, no s’ha de fumar!!!

Fase 2 – congestió total:

En aquesta fase la congestió arriba al seu punt àlgid, en part gràcies als propis sistemes de defensa. Si en la fase 1 el cos s’havia tancat de cara enfora, ara ho farà de cara endins, “tancant” els pulmons. Alhora, la congestió i la humitat mantingudes, acaben produint calor extrema per putrefacció (reacció inflamatòria destructora).

En aquest fase es produeixen les temudes tempestes de citoquines. Els metges xinesos han trobat que cal refrescar i descongestionar. Les plantes recomanades seran les fresques i estimulants com la milfulles, els alteratius com la dent de lleó (també fresc), eliminadores i refrescants com l’arrel d’agrella, les antivíriques com la fulla d’olivera i les descongestionants pulmonars com l’hisop. Les infusions es prendran tèbies i cada dues hores.

Però no m’extendré molt més en aquesta fase, ja que amb el sistema de salut públic que tenim en aquest país, si un terapeuta herbari acaba havent de tractar un malalt en aquesta fase, és que tot ha col·lapsat i la medicina oficial està tant desesperada que s’ha oblidat dels seus prejudicis. Esperem que no s’arribi a aquest punt, tot i que seria genial que un dia fóssim capaços de treballar conjuntament com ho fan a la Xina.

Resolució favorable:

Evidentment només parlaré de la resolució favorable o com a mínim més o menys favorable, perquè si no ho és en absolut, és que la malaltia s’ha resolt amb la mort i aleshores més aviat hauríem de pensar en donar el suport emocional i terapèutic a les persones properes de l’afectat/da.

I igualment, en parlaré en un altre article, ja que aquest s’està fent massa llarg.

Hem començat a oferir consultes online, i per a les persones ja afectades per la infecció (casos no hospitalitzats) i els seus familiars, oferim assessorament totalment gratuït . Si t’interessa escriu-nos a jardibruixes@laxia.cat o a info@jardidelesbruixes.cat.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Covid-19 i Medicina Tradicional del Mediterrani I

Amb les noves informacions, aquest article ha quedat desactualitzat, et recomanem que visitis primer l’actualització de continguts que em fet en aquest altre article.

Com que ja hi ha mil i un articles que expliquen les coses (conegudes) més generals sobre el corona virus, em saltaré la introducció i passaré directament a parlar sobre com veu aquesta infecció la Medicina Tradicional del Mediterrani i com els remeis naturals ens poden ajudar a la seva prevenció i curació, al llarg d’aquest article i la seva segona part.

La infecció pot cursar com a asimptomàtica o, si mostra signes i símptomes, evolucionarà en una fase en el casos lleus, o en dues en els greus. Finalment apareixerà la resolució de la malaltia que, amb suport respiratori per als casos greus, en el 96,6% dels casos serà la curació.

En cada etapa les necessitats de l’organisme seran diferents, i per això els protocols per a cada una també ho són.

Abans de començar, dir que la informació continguda en aquest article no pretén substituir, sinó complementar, la donada per les autoritats sanitàries oficials. I que si bé amb els remeis naturals, podem ajudar a suavitzar-ne totes les fases, no substituiran ni de lluny les cures intensives quan siguin necessàries. Per altra banda, les persones amb altres patologies o que estiguin prenent medicaments, caldrà que primer consultin una persona amb la formació adequada per adaptar el tractament a les seves necessitats.

Prevenció:

Hauríem de ser ben conscients, que si hi ha un moment important per actuar és, no ja abans de què el problema se’n vagi de mare, sinó directament abans de què es produeixi el problema.

Ara mateix no podem comptar amb aquesta prevenció realment eficaç, però estaria bé que ho tinguéssim en compte per quan haguem superat aquesta crisi. Per esta millor preparades quan arribi la propera epidèmia, que arribarà. Quan a la Natura, una espècie es reprodueix excessivament i ocupa sense fre l’espai d’altres membres de l’ecosistema, posant-lo en perill, tard o d’hora acaba apareixent quelcom que en regula la població. Sempre és així, i no veig el motiu pel qual hauria de ser diferent amb nosaltres.

Però cenyint-nos a l’actualitat, perquè dic això de prevenir abans de veure les orelles al llop? Doncs perquè malgrat que s’ha estat repetint que el covid-19 afecta més a la gent gran, tal afirmació és inacurada. El què en determina la mortalitat, és l’estat de salut previ, afectant més a les persones que presenten patologies prèvies, especialment les que afecten el sistema respiratori (fibrosi quística, EPOC, asma, al·lèrgies importants…), el sistema cardiovascular (problemes cardíacs en general, aterosclerosi, hipertensió arterial…), malalties metabòliques (en especial diabetis mellitus I i II), i càncers (sobretot leucèmia, limfoma i trasplantament de medul·la, recent o no), i també a les persones que estan immunodeprimides, sigui per una patologia immune o bé a causa de medicaments (com per exemple el tractament crònic amb corticoides). Vaja, les malalties de l’humà modern. Com és evident, qui més possibilitats té de patir una malaltia prèvia, és la gent gran.

Això ens porta a com enfrontar la prevenció. Si aquests sistemes (immunitari, respiratori i cardíac) són els més afectats pel virus, serà important començar-los a reforçar ja.

En la fase de prevenció ens ajudarem de plantes immunoestimulants com l’equinàcia, la regalèssia, o molts bolets (tant medicinals com comestibles). Els bolets, gràcies sobretot als seus polisacàrids, són immunomoduladors, que ajuden a regular la resposta immunitària a les necessitats reals. Per tant poden ser importants al llarg de tot el curs de la malaltia, no només com a preventius.

A això, així com a lidiar amb l’estrès que pot arribar a comportar per molta gent aquesta crisi, ens hi ajudaran també els adaptògens. Cal tenir en compte que la por, la tristesa, l’angoixa i altres emocions negatives, poden debilitar el sistema immune. I si bé no hem d’ignorar cap emoció, i hem de procurar aprendre la lliçó que cada una ens ensenya, està bé no alimentar les que ens poden acabar passant factura. Els adaptògens amb l’excepció de la regalèssia i l’ortiga (que no tothom accepta en aquesta categoria) i bolets com la pipa, la cua de paó o la pota de cavall, solen ser plantes exòtiques i en molts casos amenaçades per la sobreexplotació. Imagina que passarà si tothom de cop es posa a comprar-ne.

I en la línia del punt anterior, podem incloure plantes com la tarongina o l’hipèric que a part de ser antivíriques, tenen propietats relaxants. Així mateix, l’arç blanc, un gran tònic cardíac, reforçarà el nostre cor, protegint-lo del pànic que el pot envair en aquestes situacions, calmant-lo i nodrint-lo en profunditat.

Els oligoelements també ens poden ajudar: Coure, coure-magnesi per a persones hiperreactives, i coure-or-plata per a les que estan molt dèbils immunitàriament o de manera general.

La vitamina C, pot ser un suplement interessant. Pots introduir-la a través de la dieta, que per altra banda hauria de ser la forma escollida en la gran majoria de casos en que hi hagi carències de qualsevol nutrient.

El zinc és molt eficaç quan es tracta d’evitar que el virus se surti amb la seva a l’hora d’envair les cèl·lules de les mucoses, a més de reduir el dany pulmonar en pneumònia. Cal que evitar el que ve combinat amb àcid cítric i els esprais nassals, que poden danyar la mucosa i produir pèrdua d’olfacte permanent. La millor presentació és la líquida, pensada per l’absorció a través de la mucosa bucal. No s’ha de prendre si s’estan prenent antibiòtics. La dosi indicada solen ser entre 40 i 50mg diaris. En excés pot baixar les defenses i produir molèsties gastrointestinals.

El saüc és antivíric i ajuda a mantenir els porus oberts, evitant l’estancament tant característic  d’aquesta malaltia, del que parlarem més endavant.

L’aïllament pot debilitar la nostra salut, per això és important que el cuidis, especialment en els que poden ser els seus punts febles davant del covid-19 i procuris:

  • fer exercici cada dia (cor i pulmons),
  • treballar la respiració, gaudeix del plaer de poder respirar profundament (relaxar, mantenir oxigenació i reforçar pulmons),
  • prendre el Sol cada dia (nutrició, estat d’ànim),
  • reduir el consum de sucre (sistema immunitari)
  • Beure molts líquids, però no freds (evitar crear congestió al cos).
  • evitar també consumir un excés d’aliments crus i fred.
  • afegir plantes aromàtiques als menjars, especialment als freds, no només en temperatura sinó en energètica (cogombre, enciam,fruita, làctics…), aliments que cal consumir en moderació.
  • assegurar-se un son de qualitat i en quantitat suficient (ment, cos, esperit).
  • suavitzar els efectes de l’aïllament. Enfortir les xarxes de suport (veïns, amics, familiars…), socialitzar tot el què puguem sense negligir el confinament, cultivar plantes, encara que sigui a la finestra per mantenir el necessari contacte amb la Natura.

És un bon moment per deixar de fumar. Sembla que el SARS-CoV-2 es replica a la part baixa del sistema respiratori i per això provoca pulmonies. Si l’agafes en una forma lleu, però no et cuides i segueixes fumant, estaràs ajudant a que evolucioni cap a pneumònia.

Cal ventilar la casa cada dia, sobretot si hi ha malalts. Es pot desinfectar l’ambient amb un cremador d’olis essencials o si no en teniu, cremant herbes com la sàlvia o el romaní (en aquest cas, si hi ha malalts, treure’ls de l’habitació mentre hi hagi fum). Amb aquest sistema es poden desinfectar espais durant setmanes (tot i que és efectiu sobretot per eliminar bacteris, no virus).

Al següent article us parlaré de com utilitzar els remeis naturals en les diferents fases de la infecció, i de com s’expliquen els símptomes de la infecció per SARS-CoV-2 des de la doctrina energètica de la Medicina Tradicional del Mediterrani.

No oblideu aprofitar aquest temps de reclusió i pausa per mirar cap endins i curar velles ferides, com si d’un retir es tractés. En aquesta societat perpètuament atrafegada, el confinament per pandèmia pot ser una oportunitat inigualable per recuperar un ritme més humà.

Salut!!

Part II covid i Medicina tradicional del Mediterrani

Estem estudiant la possibilitat d’oferir consultes online. Si t’interessa escriu-nos a jardibruixes@laxia.cat o a info@jardidelesbruixes.cat.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Surt a la recerca dels tresors vegetals

Amb el bon temps les plantes  comencen a brotar de nou. És temps de fumària, per a depurar fetge, ronyons i intestins, molt adequada per als que pateixen problemes cutanis; bossa de pastor, una meravella per parar hemorràgies, regular les regles massa abundants i alleujar-ne el dolor, combatre les infeccions urinàries i accelerar la cicatrització de ferides; morrons, una humil però saborosa planteta comestible; borratja, en el seu millor moment per a collir-ne les fulles i fer bunyols; brots de pollancre, rics en salicina, de la que s’obté l’àcid acetilsalicílic de l’aspirina i que podem utilitzar en tintura per a calmar els mals de cap i altres dolors; les calèndules silvestres, per a les cremades, pells irritades i picades; i moltes, moltes més.

Vols venir a fer una excursió pel Montsant o el seu entorn i conèixer la seva flora i per a què i com utilitzar-la? El Jardí de les Bruixes t’acompanya per explicar-t’ho.

Per excursions de 3 hores:primavera plantes útils

  • Menys de 4 persones: 80€.
  • Grups de fins a 7 persones: 90€.
  • De 8 a 15 persones: 10€ per adult i 4€ per infant (fins a 13 anys).

Per a excursions de més durada ( per exemple si voleu pujar al Montsant) escriu-nos a jardibruixes@laxia.cat o a info@jardidelesbruixes.cat .

I què t’oferim exactament? Doncs si vols ens dius quin tipus d’excursió t’agradaria fer (durada, dificultat, zona) i et busquem el recorregut que s’adapti als teus desitjos. O bé tu ens dius on vols anar i t’acompanyem per anar-te explicant, mentre caminem, els noms de les plantes que veiem, per a què serveixen, com collir-les, utilitzar-les i conservar-les.

Montsant farigolaTambé us proporcionarem uns petits apunts i un quadern de camp.

Si t’interessa, tingues en compte que ens hauries d’avisar com a mínim una setmana abans.

 

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

La veritat sobre els protectors solars

Avui parlarem d’un tema força controvertit. El Sol és font de vida, però com en tot, només la dosi determina què és remei i què és verí.

A l’estiu, entre que la radiació solar ens arriba més forta, i que fa calor i anem més destapades, o directament, algunes persones, gaudeixen fent el què antigament es coneixia per banys de Sol; és un bon moment per pensar en com influeix el Sol en la nostra salut i com ho fan també les mesures de protecció que prenem per suavitzar el seu efecte.

La llum està formada per varis tipus de radiacions. Les que més ens afecten són els IR (infrarojos), els UVA (ultra-violetes A) i els UVB (ultra-violetes B).

Els UVB penetren menys que els UVA, però els efectes acumulatius causen entre el 65 i el 90% dels càncers de pell; especialment dels melanomes. Tots dos tipus cremen, però la cremada dels UVA, a diferència de la dels UVB, és indolora i per tant sovint passa desapercebuda. Els UVA estimulen la producció de melanina, que és el pigment que fa que ens bronzegem, alhora que ens protegeix de la radiació solar, inclosos els propis UVA.

Els UVB són necessaris per a la síntesi de la vitamina D. La Vitamina D és una de les vitamines que millora la resistència de la pell enfront de la nocivitat dels rajos solars.

Els rajos solars ens aporten molts beneficis (que tractarem amb més deteniment en un altre article), però és innegable que a l’estiu convé protegir-se’n. Quan pensem en fer-ho, de seguida ens vindran al cap els cosmètics protector solars. Els protectors solars se suposa que bloquegen, absorbeixen o dispersen els rajos del Sol que poden resultar nocius per la pell (UVA, UVB, IR).

Els protectors solar solen venir classificats segons el seu FPS (o en anglès SPF). L’SPF indica el temps durant el qual una crema amb filtre solar augmenta la capacitat de la pell de resistir els rajos solars sense cremar-se. Això vol dir que una persona de pell clara, que normalment trigaria 10 minuts sota el Sol en cremar-se, gràcies a l’ús d’una crema amb un SPF 15, trigarà 15 vegades més.

10 minuts x 15 de SPF= 150 minuts (2,5h)

Ara bé, l’SPF només mesura l’efecte que els filtres tenen en els rajos UVA. Si una crema només ens protegeix dels UVA, estarem igualment exposades a l’augment del risc de patir un càncer de pell i evitarem que es posin en marxa els mecanismes propis de la pell per protegir-se de la radiació.

A més a més el nivell de protecció assolit dependrà en gran mesura de:

  1. el tipus de pell que tinguem.
  2. el tipus de filtre utilitzat per elaborar el protector.
  3. La quantitat, la freqüència i la qualitat de l’aplicació.
  4. Les activitats realitzades durant l’exposició al Sol.

Hi ha dos tipus de filtres solars: els químics i els físics.

Els químics modifiquen el comportament de la pell sota la influència dels rajos solars o el comportament dels rajos solars dins la pell. Actuen per tant, des de dintre, i cal que la llum penetri l’epidermis per tal que puguin fer alguna cosa. Per això cal aplicar-los 20 minuts abans de l’exposició.

Els filtres físics no penetren dins la pell, queden per sobre de l’epidermis, formant una espècie de pantalla que reflecteix els rajos solars i no els deixa entrar. Per això el seu efecte comença al moment d’aplicar-los.

Moltes substàncies que formen els filtres químics penetren la pell i arriben fins al torrent sanguini dispersant-se per tot el cos. Així ho confirma un estudi recent de la FDA (L’agència estatal de control de les drogues i aliments d’Estats Units). En aquest estudi es van trobar quantitats 40 vegades superiors als límits establerts com a segurs, trobant-se inclús en la llet materna. Aquests químics es van trobar en el 85% de les persones que van participar a l’estudi. L’oxibenzona, un dels filtres químics més habituals, s’ha trobat a la sang del 96% de la població d’EUA.

Molts dels filtres químics, inclosa l’oxibenzona, són disruptors endocrins. Els disruptors endocrins són substàncies que modifiquen el comportament del sistema endocrí. El sistema endocrí controla els processos biològics de tot el cos, i està format per glàndules (tiroides, ovaris, testicles, suprarenals, etc.) i les hormones que segreguen. Els disruptors endocrins augmenten molt el risc de patir problemes de creixement, infertilitat, endometriosi, afeccions tiroidees…

Alguns dels ingredients utilitzats que s’ha demostrat que són disruptors endocrins o que són sospitosos de ser-ho són:

  • Àcid paraaminobenzòic (PABA)
  • Octisalate
  • Avobenzone
  • Oxibenzone
  • Cinoxate
  • Padimate-0
  • Dioxibenzona
  • Fenilbenzimidazol
  • Homosalate
  • Sulisobenzone
  • Metil antranilato
  • Trolamine salicilate
  • Octocrilene
  • Metilisotiazolinone
  • Parabens
  • Oli mineral, parafina, petrolatum
  • Sodium laurel, lauryl sulfate, sodium laureth sulfate
  • Acrilamida
  • Propylene glycol
  • PEG, polisorbats, alcohol etoxilat
  • 4-methylbenzylidene camphora
  • benzophenone-3
  • 2-ethylhexyl 4-methoxycinnamate

Per inversemblant que ens pugui resultar, no hi ha cap estudi que demostri que l’ús de protector solar disminueixi el risc de patir càncers de pell. De fet, hi ha bastantes evidències de què molts protectors solars poden augmentar el risc de melanoma en les persones que els utilitzen. I és que si ens mirem les estadístiques, els càncers de pell no paren d’augmentar al primer món. Com més s’estén l’ús de productes cosmètics que teòricament tenen la funció de protegir la pell, més augmenten els problemes cutanis. A Espanya actualment es registren el doble de casos que fa 30 anys, i en 4 anys la incidència de càncers de pell ha augmentat un 38%!

Deixant de banda els disruptors endocrins, que podrien tenir més influència en el desenvolupament d’altres tipus de càncers, uns dels causants, quan parlem de protectors solars, segons la FDA (Foods and drugs Agency d’Estats Units), podria ser el retinol palmitate (un tipus de vitamina A) utilitzat en molts protectors.  El retinol palmitate pot augmentar i accelerar el desenvolupament de tumors i altres lesions cutànies, degut a què quan s’aplica en presència de llum solar directa, allibera una gran quantitat de radicals lliures.

Un altre causant present fins i tot als filtres químics (tot i que no als que porten les cremes protectores ecològiques), són les nanopartícules, que són partícules tan petites que poden travessar les membranes cel·lulars, causant danys profunds als teixits i alterant-ne la bioquímica , amb conseqüències de moment desconegudes.

Així doncs,el millor serà utilitzar una crema solar elaborada amb filtres físics lliures de nanopartícules i ingredients naturals. Tot i això, els filtres físics es van deixar d’utilitzar per dos motius. Primer, i aquest és un motiu habitual perquè la indústria deixi d’utilitzar certs ingredients i els substitueixi per d’altres més nocius, perquè els filtres físics són més cars. Segon, perquè al crear una barrera, deixen la pell blanca si s’utilitzen en altes concentracions, i això impedeix que es puguin obtenir productes amb un alt factor de protecció i que siguin alhora agradables d’utilitzar i per tant rendibles.

Aleshores, com ho fem?

Si recapitulem i tenim en compte tot el què s’ha dit fins ara, veurem que el nostre cos  ja compta amb els seus propis mecanismes de protecció cap als possibles danys produïts per la radiació solar. Per tant el més sensat seria combinar la protecció extra que ens ofereix la cosmètica solar amb: 1. protecció física o de barrera, és a dir, no exposició; i 2. afavorir aquest sistema de defensa natural propi.

Això ho podem fer utilitzant els protectors solars de manera correcta:

  • Primer de tot evitem la sobreexposició al Sol. Cap crema ens protegirà al 100%. Si des de que hi ha protectors solars els càncers augmenten, a part de pel seu https://i0.wp.com/fotos01.regio7.cat/2014/03/07/318x200/fotosexternas20140306205129.jpg?w=640&ssl=1contingut assegurat en productes nocius, podria també ser degut al fet que la gent negligeix amb els principis més bàsics de protecció, per creure que la crema farà tota la feina. Per tant, siguem assenyades amb la quantitat d’hores que ens hi exposem, i evitem les hores centrals del dia (11h-16h). Utilitzem barrets, gorres… com feien els nostres predecessors.
  • EL protector solar (qualsevol), s’ha d’aplicar cada dues hores i després de cada bany, per molt que es digui que és resistent a l’aigua. En assecar-nos amb la tovallola, retirarem gran part de la crema (especialment quan es tracti de cremes amb filtres físics).
  • Apliquem a consciència i en abundància, sinó poc farà la crema.
  • Cal extremar totes aquestes precaucions amb els menors de 3 anys.
  • La crema solar s’ha de canviar cada any.

I tant important com això és nodrir el cos perquè estigui llest per protegir-se sol:

  • Aplicar sempre després de llargues o fortes exposicions, una crema post-solar, amb substàncies que nodreixin la pell i la facin resilient. Per exemple afavorint la melanina, que a part de fer-nos lluir una pell bronzejada, ens protegirà dels efectes nocius de la llum de l’astre pare.
  • Realitzant les exposicions al Sol de manera gradual, per tal de què quan ens hi exposem de manera més contundent, la nostra pell ja estigui protegida per una bona quantitat de melanina.
  • Evitem l’ús tant intern com extern de plantes i medicaments fotosensibilitzants. En el cas  de les plantes, algunes d’elles són l’hipèric, la ruda i els olis essencials de cítrics, sobretot el de bergamota.
  • Beguem molta aigua per evitar la deshidratació, general i cutània.

I per últim, com passa sempre amb temes de salut, alimentar-nos correctament, serà la millor manera de subministrar al nostre físic, les matèries primes per funcionar de forma òptima i eficient. Consumint en abundància però amb varietat:

  • Greixos saturats naturals: mantega, carn de pastura, oli de coco, fruits secs.
  • oli de fetge de bacallà.
  • Vitamina D3 en cas de deficiència demostrada per analítiques.
  • Antioxidants per neutralitzar els radicals lliures (resveratrol, vitamines C i E, polifenols…): fruites i verdures.
  • Betacarotens: que estimularan la producció de melanina i augmentaran la vitamina A.
Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

La reflexologia podal

Entre les moltes tècniques que utilitzem en consulta, es troba una de les més antigues tècniques manuals, que utilitzem alhora per diagnosticar i per tractar.

El peu està connectat amb la resta del sistema nerviós central, que s’encarrega de transmetre els impulsos nerviosos a tot el cos, per això, a través de la reflexologia podal, fent un massatge a determinades zones dels peus, s’estimulen les àrees reflexes que corresponen a aquestes zones.
Al introduir un estímul de pressió sobre una zona del peu, el primer que es localitza són els punts de dolor. Quan aquests s’estimulen, provoquem que aquesta informació es transmeti a tota velocitat a través de las fibres nervioses, el que posa en marxa els mecanismes de regulació del cos. En la majoria dels casos, aquests punts es troben associats a zones de dipòsits que al tacte poden semblar petits cristalls. Generalment la resposta a aquesta pressió es de diferents tipus: en alguns casos notem només pressió i en altres sensacions de calor o fred.
Un cop localitzats aquest punts es manté la pressió sobre ells, sense arribar al llegyptianindar de dolor. La reacció principal que produirem en la persona serà de relaxació, produint endorfines (hormones de comunicació entre el sistema nerviós immunitari i endocrí) que ajudaran en el procés de recuperació. A partir d’aquí serà l’organisme el que comenci a regular-se, produint nombrosos neurotransmissors encarregats de l’equilibri intern que el conduirà a la salut.
És apropiada per problemes crònics com l’esclerosis múltiple, lesions d’esquena, hernies discals que no es poden operar. En aquests casos, aquesta teràpia millora la qualitat de vida de la persona, fent que l’avenç de la malaltia s’alenteixi i millorant el seu estat. Però també és apropiada per a afeccions més corrents, com gasos, hepatopaties, problemes digestius, refredats, asma, trastorns menstruals, insomni, ansietat, depressió, etc.
Els peus, ens uneixen a la terra, i ens mantenen drets,tenen infinitat de receptors que ens permeten adonar-nos de com estem estabilitzats en l’espai, de las rugositats del terreny, de com s’ha d’ajustar la resta del nostre cos per caminar, córrer o mantenir-se estàtic. A través d’ells, absorbim energia de la terra i també la descarreguem. Qui no s’ha sentit alliberat de càrregues al passejar descalç sobre la sorra?

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

La salut completa

Anem al gra, i partim de la base de què no som  només matèria, i que la matèria és molt més del què acostumem a pensar. De fet, el debat filosòfic sobre què és la matèria fa mil·lennis que dura.

El nostre ésser treballa a diferents nivells, i segons les nostres creences en tindrem en compte uns o altres. Jo considero 4 nivells, que són: Espiritual, energètic, bioquímic i físic. Aquests nivells interactuen entre ells, es contenen, i hi són continguts, s’animen, es regulen, s’alimenten, es defensen; perquè són un. I aquí podríem començar un debat sobre la unitat i la multiplicitat que ens portaria molt lluny i potser no és el lloc ni el moment. Així que, tornem al gra:

Així és com representaria l’ésser, els seus nivells i les interaccions entre ells.

L’esperit és el centre, el nucli, la base; però ho impregna tot i no té perquè estar restringit per les barreres del món material.

El camp energètic és generat pels altres nivells. No té una “entitat” pròpia però és molt important a nivell terapèutic ja que fa de pont entre varis nivells.

El nivell bioquímic, que es correspon al metabolisme.

I el nivell físic que és el què entenem com a purament material, és a dir, els teixits, els òrgans.

La medicina occidental moderna només contempla i , per tant, treballa, amb els dos últims nivells: el bioquímic i el físic. Oblidant-se completament dels altres dos i en la majoria dels caos, negant-los.

La medicina naturista o naturopatia, en el millor dels casos en contempla tres: l’energètic, el bioquímic i el físic. Molt millor que la medicina oficial però se’n segueix deixant un de molt important.  I moltes vegades només els dos últims, treballant igual que la medicina “oficial”, però substituint les drogues de síntesi per extractes d’origen natural.

L’esperit és el nucli, el que cohesiona i sense el qual l’existència dels altres no té absolutament cap mena de sentit. És l’origen i el fi. Com que està impregnat en tot l’ésser, treballant en algun dels altres tres nivells, podem produir efectes en l’espiritual, sobretot treballant amb l’energètic. Però no seria millor treballar holísticament de veritat i tenir en compte tot el nostre ser?

Qui fa això i sempre ho ha fet, des de la nit dels temps, són les medicines tradicionals.

Les medicines tradicionals són anteriors a l’era del dogma de la raó. Neixen en èpoques en què l’ésser humà, per conèixer el món, feia servir l’inconscient, la intuïció i els sentits (tots), a més del pensament racional.

Això no vol dir que els pensaments obtinguts pel raonament no siguin valuosos. De fet les medicines tradicionals els incorporen sense cap problema, doncs sempre ha sigut una més de les eines que ha utilitzat i realment seria absurd que algú que aspiri a la saviesa rebutgés una font de coneixement.

En l’època que neixen les medicines, que ara coneixem per tradicionals, la humanitat sabia que tot posseeix un esperit o està impregnat d’esperit, i treballava en conseqüència. Quan s’ajudava de les plantes per guarir ho feia conscient de què no només estava treballant amb principis actius. També treballava amb els esperits de cada ingredient que utilitzava, i aquests esperits, amos dels principis actius i amb capacitat per influir en els nostres 4 nivells, eren els que realment ajudaven, a la curació. Però tenen la seva pròpia voluntat i per tant no es poden fer les coses de qualsevol manera.

És bàsicament per això que un mateix remei fet per dues persones diferents pot ser més o menys efectiu.

Podem pensar que aquest coneixement s’ha perdut, com a mínim a casa nostra. Però l’avantatge d’aquest tipus de coneixements és que l’accés a la xarxa que els conté, tots, és sempre al nostre abast, perquè som un node més i no cal que hi entrem. Ja hi som dins. Simplement ens n’hem oblidat. És bastant semblant al què ens passa amb nedar. Algú que no sap nedar s’ofegarà perquè creu, erròniament, que no flota. I si no tingués aquest auto-prejudici, flotaria i salvaria la vida sense cap esforç. Perquè la raó, a vegades, es passa de llesta.

De tot això (i de fet, de molt més) en parlarem al taller Panakeia: éssers vegetals i curació què farem el 20 de juliol a Altron dins del 4art seminari del Gremi de l’Art.

 

Publicat dins de Blog, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Els cicles que ens mouen

L’altre dia compartíem l’article sobre les dietes depuratives de primavera, i dèiem que de la correcta depuració primaveral en podien dependre les grips de la tardor. A algú li va sobtar aquesta afirmació. Potser calen més explicacions.

No acostumem a recordar, o a ser conscients, que som animals. Si si, ni plantes, ni bactèries, ni fongs, ni protozous, per molt que a vegades alguns congèneres ens ho semblin…

De fet solem esforçar-nos molt per oblidar-ho, però com es diu en castellà, encara que es vesteixi de seda, la mona, mona es queda.

Som animals que viuen en un ecosistema al ritme dels cicles astronòmics i ambientals. A nivell físic, és així per molt que ens encaparrem en creure que tot això ja no ens afecta. Per això i per exemple, movem les substàncies que resideixen al nostre cos seguint el batec de les estacions.

Durant la tardor i l’hivern ens hem dedicat a emmagatzemar i conservar; que és el què li toca fer a qualsevol organisme plurianual si vol assegurar-se la pervivència fins al següent equinocci.  Per tal de minimitzar les pèrdues, els processos depuratius redueixen la seva activitat i, per tant, a part d’economitzar recursos acumulem toxines. Amb la primavera arriba una nova època d’expansió, d’alleugerir-se de les càrregues acumulades doncs ara ja no faran més servei, de fer neteja. El metabolisme es reactiva i afloren les toxines que el cos havia mantingut arraconades per evitar que molestessin i contaminessin els teixits. Passen a la circulació per ser dirigides cap a la sortida. Ens toca facilitar aquest procés. Si no ho fem poden aparèixer erupcions, al·lèrgies, grans, astènia… i evidentment, l’organisme acabarà tornant-les a arraconar per protegir -se, fins que tingui una altra bona oportunitat per desfer-se’n. Tenint en compte que el contacte amb les toxines provoca irritació, inflamació i, a la llarga, degeneració dels teixits, és el més intel·ligent que pot fer si la opció d’eliminar-les no és accessible.

Ara bé, si no ens haguéssim esforçat en oblidar els nostres instints, la depuració de primavera seria sens dubte la primera elecció.

I així, i suposant que durant l’estiu seguíssim també la dieta que ens ofereix la natura, rica en fruites i verdures, fresques i sucoses, arribaríem a la tardor amb el cos net i la circulació lleugera. Lliures d’enemics a dintre de casa permetríem als nostres sistemes de defensa funcionar correctament.

I tancant el cicle de nou, tornaríem a emmagatzemar provisions per subsistir la llarga parada hivernal en un rebost net i endreçat.

Si vols aprendre més dels cicles naturals i els seus efectes en les plantes i en nosaltres, vine a les nostres activitats didàctiques.

Si vols començar una dieta depurativa a la teva mida, demana hora de consulta.

Publicat dins de Blog, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Slow Health o desindustrialitzar la salut

La nostra societat avança cap a una creixent industrialització en tots els àmbits de la vida, incloent la cura de la salut, i fins i tot entre els sectors més naturistes, en general i a l’hora de la veritat, no sembla que hi mostrem gaire reticència. Potser en llegir això algú se sorprèn però, t’has plantejat mai com s’han produït aquelles càpsules d’herbes que compres i què contenen realment?

El problema comença ja amb la prescripció. Sovint quan una persona compra certs productes fitoterapèutics és perquè els hi ha prescrit el/la terapeuta i la majoria d’escoles on s’ensenyen teràpies naturals estan en realitat molt allunyades del retorn a la Naturalesa que propugnen. M’explico:

  • es troben en grans centres urbans i no fan sortides de camp per ensenyar a conèixer i reconèixer les plantes que s’hauran de receptar sinó que es limiten a ensenyar a receptar tal preparat per tal desordre.
  • La majoria de teràpies que s’hi ensenyen són exòtiques, sense cap arrelament al nostre territori, i per tant massa sovint els remeis que s’escullen han de venir de lluny, doncs són els propis d’aquell sistema mèdic no autòcton.

I potser no veus cap problema en tot això, però hi és. I és sobretot un problema de coherència.

Per recomanar un remei cal conèixer-lo a fons, i és bastant difícil conèixer una planta que prové de l’altra punta del món. I no només això, sinó que amb la mania d’utilitzar plantes forànies (especialment quan en tenim d’autòctones amb es mateixes propietats) contribuïm amb un negoci que causa molts perjudicis i ens deixem enganyar:

  1. Contaminació: Molta gent que consumeix plantes medicinals són ecologistes, i sembla una mica absurd que sent-ho comprin plantes que han viatjat milers de quilometres (amb la contaminació que això comporta) per arribar fins aquí.
  2. Colonialisme econòmic: La ma d’obra que s’utilitza per produir-les sol estar molt mal pagada. Resulta un negoci rodó per a les grans empreses estrangeres que s’hi dediquen. Poques despeses als països d’origen i molts beneficis als països on venen. Tot això fet sense cap tipus d’escrúpols.
  3. Risc d’extinció: Les modes periòdiques d’ús d’una o altra planta comprometen les poblacions silvestres de la mateixa, que no poden abastir la demanda a nivell mundial, posant-les en risc d’extinció i deixant-ne sense  a les persones que l’han utilitzat tradicionalment. Això ha passat amb l’harpagòfit, l’equinàcia, etc.
  4. Falsificacions: Aquesta demanda sobtada també afavoreix l’augment de falsificacions, com passa amb l’oli d’argan.  La superfície d’aquest cultiu endèmic de Marroc i Algèria ha disminuït un 50% els últims 100 anys i l’arbre triga de 6 a 8 anys en produir. Tot i això la seva demanda ha augmentat tant els últims anys que és incomprensible com es pot produir tot l’oli que circula pel mercat.
Per ampliar el tema consulteu l’article “Per què plantes silvestres i autòctones”

A més la majoria de preparats que es consumeixen avui en dia requereixen processos industrials que poden arribar a desnaturalitzar completament qualsevol cosa, a part de resultar més contaminants i tenir un cost energètic més alt que els procediments tradicionals.

Aquest tema el vam tractar una mica a “Perquè utilitzar tintures i elogi de les infusions”.

Per exemple, les càpsules i comprimits solen estar fets amb extractes concentrats. És a dir que la planta es macera en solvents tòxics com acetona, cloroform, metanol… i l’extracte obtingut se sotmet a un o més processos d’eliminació del solvent, com evaporació, liofilització, spray-drying, etc. , que solen degradar els principis actius. De fet la liofilització és l’únic mètode que possiblement no resulti en un producte final mediocre, però degut al seu elevat preu, pràcticament no s’utilitza.

També cal vigilar amb les tintures, sobretot les de concentracions superiors a 1:1 (en les que el primer número és més gran), ja que és molt difícil obtenir aquestes concentracions per mètodes senzills, i per tant es tractarà d’extractes secs reconstituïts. És a dir que no són tintures de veritat.

Només els preparats fets amb cura i amb un processat mínim reflecteixen l’espectre químic de l’herba original, cosa molt important pels tractaments fitoterapèutics, que es basen en la gran importància de les sinèrgies.

I si ja és difícil trobar productes herbaris elaborats amb plantes autòctones i/o de cultiu de proximitat, amb un processat mínim però ben estudiat i respectuós, que garanteixi el manteniment de l’espectre químic i energètic de la planta original, imaginem ara com ho deu ser trobar productors que demostrin la mateixa cura a l’hora de recol·lectar la matèria prima. El què és clar és que no ho trobaràs en grans empreses ni en els seus productes amb campanyes publicitàries i envasos flamants. Hauràs de buscar més aviat entre els petits productors per trobar les persones que fem la nostra feina amb amor i intentem produir un producte de qualitat cuidant totes les fases del procés.

Al Jardí de les Bruixes, ho fem. Escoltem la Natura per escollir el moment idoni per collir cada planta i assegurar-ne la qualitat; mai parem de formar-nos tant en els coneixements tradicionals com en els més moderns, per poder-te oferir el punt d’equilibri; elaborem els extractes amb el solvent més adequat, perquè continguin l’essència completa de la planta original; treballem amb plantes autòctones o de cultiu propi per ser coherents amb les nostres idees i assegurar-nos una matèria prima de qualitat; produint amb amor, atenció i intenció perquè creiem que el resultat final depèn molt de la voluntat que el produeix.

Si vols  aprendre a treballar amb les plantes com ho fem al Jardí de les Bruixes fes un cop d’ull al Curs de medicina herbària del Mediterrani.

I aquesta manera de fer l’apliquem a l’obrador, a la consulta i te l’ensenyem als tallers, cursos, xerrades i sortides.

Perquè no és només una feina, és una passió i una manera de viure.

 
Publicat dins de Blog, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari