La veritat sobre els protectors solars

Avui parlarem d’un tema força controvertit. El Sol és font de vida, però com en tot, només la dosi determina què és remei i què és verí.

A l’estiu, entre que la radiació solar ens arriba més forta, i que fa calor i anem més destapades, o directament, algunes persones, gaudeixen fent el què antigament es coneixia per banys de Sol; és un bon moment per pensar en com influeix el Sol en la nostra salut i com ho fan també les mesures de protecció que prenem per suavitzar el seu efecte.

La llum està formada per varis tipus de radiacions. Les que més ens afecten són els IR (infrarojos), els UVA (ultra-violetes A) i els UVB (ultra-violetes B).

Els UVB penetren menys que els UVA, però els efectes acumulatius causen entre el 65 i el 90% dels càncers de pell; especialment dels melanomes. Tots dos tipus cremen, però la cremada dels UVA, a diferència de la dels UVB, és indolora i per tant sovint passa desapercebuda. Els UVA estimulen la producció de melanina, que és el pigment que fa que ens bronzegem, alhora que ens protegeix de la radiació solar, inclosos els propis UVA.

Els UVB són necessaris per a la síntesi de la vitamina D. La Vitamina D és una de les vitamines que millora la resistència de la pell enfront de la nocivitat dels rajos solars.

Els rajos solars ens aporten molts beneficis (que tractarem amb més deteniment en un altre article), però és innegable que a l’estiu convé protegir-se’n. Quan pensem en fer-ho, de seguida ens vindran al cap els cosmètics protector solars. Els protectors solars se suposa que bloquegen, absorbeixen o dispersen els rajos del Sol que poden resultar nocius per la pell (UVA, UVB, IR).

Els protectors solar solen venir classificats segons el seu FPS (o en anglès SPF). L’SPF indica el temps durant el qual una crema amb filtre solar augmenta la capacitat de la pell de resistir els rajos solars sense cremar-se. Això vol dir que una persona de pell clara, que normalment trigaria 10 minuts sota el Sol en cremar-se, gràcies a l’ús d’una crema amb un SPF 15, trigarà 15 vegades més.

10 minuts x 15 de SPF= 150 minuts (2,5h)

Ara bé, l’SPF només mesura l’efecte que els filtres tenen en els rajos UVA. Si una crema només ens protegeix dels UVA, estarem igualment exposades a l’augment del risc de patir un càncer de pell i evitarem que es posin en marxa els mecanismes propis de la pell per protegir-se de la radiació.

A més a més el nivell de protecció assolit dependrà en gran mesura de:

  1. el tipus de pell que tinguem.
  2. el tipus de filtre utilitzat per elaborar el protector.
  3. La quantitat, la freqüència i la qualitat de l’aplicació.
  4. Les activitats realitzades durant l’exposició al Sol.

Hi ha dos tipus de filtres solars: els químics i els físics.

Els químics modifiquen el comportament de la pell sota la influència dels rajos solars o el comportament dels rajos solars dins la pell. Actuen per tant, des de dintre, i cal que la llum penetri l’epidermis per tal que puguin fer alguna cosa. Per això cal aplicar-los 20 minuts abans de l’exposició.

Els filtres físics no penetren dins la pell, queden per sobre de l’epidermis, formant una espècie de pantalla que reflecteix els rajos solars i no els deixa entrar. Per això el seu efecte comença al moment d’aplicar-los.

Moltes substàncies que formen els filtres químics penetren la pell i arriben fins al torrent sanguini dispersant-se per tot el cos. Així ho confirma un estudi recent de la FDA (L’agència estatal de control de les drogues i aliments d’Estats Units). En aquest estudi es van trobar quantitats 40 vegades superiors als límits establerts com a segurs, trobant-se inclús en la llet materna. Aquests químics es van trobar en el 85% de les persones que van participar a l’estudi. L’oxibenzona, un dels filtres químics més habituals, s’ha trobat a la sang del 96% de la població d’EUA.

Molts dels filtres químics, inclosa l’oxibenzona, són disruptors endocrins. Els disruptors endocrins són substàncies que modifiquen el comportament del sistema endocrí. El sistema endocrí controla els processos biològics de tot el cos, i està format per glàndules (tiroides, ovaris, testicles, suprarenals, etc.) i les hormones que segreguen. Els disruptors endocrins augmenten molt el risc de patir problemes de creixement, infertilitat, endometriosi, afeccions tiroidees…

Alguns dels ingredients utilitzats que s’ha demostrat que són disruptors endocrins o que són sospitosos de ser-ho són:

  • Àcid paraaminobenzòic (PABA)
  • Octisalate
  • Avobenzone
  • Oxibenzone
  • Cinoxate
  • Padimate-0
  • Dioxibenzona
  • Fenilbenzimidazol
  • Homosalate
  • Sulisobenzone
  • Metil antranilato
  • Trolamine salicilate
  • Octocrilene
  • Metilisotiazolinone
  • Parabens
  • Oli mineral, parafina, petrolatum
  • Sodium laurel, lauryl sulfate, sodium laureth sulfate
  • Acrilamida
  • Propylene glycol
  • PEG, polisorbats, alcohol etoxilat
  • 4-methylbenzylidene camphora
  • benzophenone-3
  • 2-ethylhexyl 4-methoxycinnamate

Per inversemblant que ens pugui resultar, no hi ha cap estudi que demostri que l’ús de protector solar disminueixi el risc de patir càncers de pell. De fet, hi ha bastantes evidències de què molts protectors solars poden augmentar el risc de melanoma en les persones que els utilitzen. I és que si ens mirem les estadístiques, els càncers de pell no paren d’augmentar al primer món. Com més s’estén l’ús de productes cosmètics que teòricament tenen la funció de protegir la pell, més augmenten els problemes cutanis. A Espanya actualment es registren el doble de casos que fa 30 anys, i en 4 anys la incidència de càncers de pell ha augmentat un 38%!

Deixant de banda els disruptors endocrins, que podrien tenir més influència en el desenvolupament d’altres tipus de càncers, uns dels causants, quan parlem de protectors solars, segons la FDA (Foods and drugs Agency d’Estats Units), podria ser el retinol palmitate (un tipus de vitamina A) utilitzat en molts protectors.  El retinol palmitate pot augmentar i accelerar el desenvolupament de tumors i altres lesions cutànies, degut a què quan s’aplica en presència de llum solar directa, allibera una gran quantitat de radicals lliures.

Un altre causant present fins i tot als filtres químics (tot i que no als que porten les cremes protectores ecològiques), són les nanopartícules, que són partícules tan petites que poden travessar les membranes cel·lulars, causant danys profunds als teixits i alterant-ne la bioquímica , amb conseqüències de moment desconegudes.

Així doncs,el millor serà utilitzar una crema solar elaborada amb filtres físics lliures de nanopartícules i ingredients naturals. Tot i això, els filtres físics es van deixar d’utilitzar per dos motius. Primer, i aquest és un motiu habitual perquè la indústria deixi d’utilitzar certs ingredients i els substitueixi per d’altres més nocius, perquè els filtres físics són més cars. Segon, perquè al crear una barrera, deixen la pell blanca si s’utilitzen en altes concentracions, i això impedeix que es puguin obtenir productes amb un alt factor de protecció i que siguin alhora agradables d’utilitzar i per tant rendibles.

Aleshores, com ho fem?

Si recapitulem i tenim en compte tot el què s’ha dit fins ara, veurem que el nostre cos  ja compta amb els seus propis mecanismes de protecció cap als possibles danys produïts per la radiació solar. Per tant el més sensat seria combinar la protecció extra que ens ofereix la cosmètica solar amb: 1. protecció física o de barrera, és a dir, no exposició; i 2. afavorir aquest sistema de defensa natural propi.

Això ho podem fer utilitzant els protectors solars de manera correcta:

  • Primer de tot evitem la sobreexposició al Sol. Cap crema ens protegirà al 100%. Si des de que hi ha protectors solars els càncers augmenten, a part de pel seu https://i1.wp.com/fotos01.regio7.cat/2014/03/07/318x200/fotosexternas20140306205129.jpg?w=640&ssl=1contingut assegurat en productes nocius, podria també ser degut al fet que la gent negligeix amb els principis més bàsics de protecció, per creure que la crema farà tota la feina. Per tant, siguem assenyades amb la quantitat d’hores que ens hi exposem, i evitem les hores centrals del dia (11h-16h). Utilitzem barrets, gorres… com feien els nostres predecessors.
  • EL protector solar (qualsevol), s’ha d’aplicar cada dues hores i després de cada bany, per molt que es digui que és resistent a l’aigua. En assecar-nos amb la tovallola, retirarem gran part de la crema (especialment quan es tracti de cremes amb filtres físics).
  • Apliquem a consciència i en abundància, sinó poc farà la crema.
  • Cal extremar totes aquestes precaucions amb els menors de 3 anys.
  • La crema solar s’ha de canviar cada any.

I tant important com això és nodrir el cos perquè estigui llest per protegir-se sol:

  • Aplicar sempre després de llargues o fortes exposicions, una crema post-solar, amb substàncies que nodreixin la pell i la facin resilient. Per exemple afavorint la melanina, que a part de fer-nos lluir una pell bronzejada, ens protegirà dels efectes nocius de la llum de l’astre pare.
  • Realitzant les exposicions al Sol de manera gradual, per tal de què quan ens hi exposem de manera més contundent, la nostra pell ja estigui protegida per una bona quantitat de melanina.
  • Evitem l’ús tant intern com extern de plantes i medicaments fotosensibilitzants. En el cas  de les plantes, algunes d’elles són l’hipèric, la ruda i els olis essencials de cítrics, sobretot el de bergamota.
  • Beguem molta aigua per evitar la deshidratació, general i cutània.

I per últim, com passa sempre amb temes de salut, alimentar-nos correctament, serà la millor manera de subministrar al nostre físic, les matèries primes per funcionar de forma òptima i eficient. Consumint en abundància però amb varietat:

  • Greixos saturats naturals: mantega, carn de pastura, oli de coco, fruits secs.
  • oli de fetge de bacallà.
  • Vitamina D3 en cas de deficiència demostrada per analítiques.
  • Antioxidants per neutralitzar els radicals lliures (resveratrol, vitamines C i E, polifenols…): fruites i verdures.
  • Betacarotens: que estimularan la producció de melanina i augmentaran la vitamina A.
Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Obertes les inscripcions a la nova edició del curs de Medicina herbària del Mediterrani

Si vols aprendre a fer servir el sistema mèdic ancestral de la nostra terra, a elaborar els teus propis remeis amb ingredients naturals i autòctons, a fer servir les tècniques de diagnòstic dissenyats al llarg de més de 200 anys d’història, i molt més, aquest curs t’interessa.

Objectius:  L’objectiu del curs és que les persones assistents aprenguin els processos de la medicina herbària des del principi: del camp (sigui silvestre o cultivat), fins a l’elaboració del remei i la seva prescripció.  I tot això treballat des de la filosofia del nostre sistema mèdic ancestral.

Per a totes aquelles persones interessades en aprendre mètodes de curació i manteniment de la salut a través de les plantes medicinals; persones que vulguin  aprendre a elaborar remeis herbaris tradicionals; productors de plantes medicinals. Tot sota els preceptes de la Medicina tradicional del Mediterrani i el seu sistema energètic.

Al ser un curs de nivell mig-alt, així doncs és preferible tenir algun coneixement en aquest camp.

Places limitades: màxim 23 persones.

Del 15 de febrer al 30 de juny

Durada: 4 mesos i mig, amb un total d’unes 100 hores, repartides en 15 classes teòriques (a distància), 4 classes pràctiques (presencials), 3 sortides de camp (presencials) i 10 tutories dobles (a distància en directe).

El preu inclou: uns apunts complets i el material necessari per a les pràctiques, accés a una base de recursos complementaris (documentals, PDFs, bibliografia, webs d’interès…), accés a un fòrum d’alumnes,  assessorament i resolució de dubtes online  durant el curs i dos mesos més. Un cop finalitzat el curs els/les alumnes mantindran l’accés al fòrum i gaudiran d’un descompte del 15% en el preu d’altres activitats formatives del Jardí de les Bruixes.

Preu i opcions de pagament: 

  • Pagament únic: 460€
  • Pagament fraccionat: 510€ en 3 quotes de 170€

Lloc:  Les classes presencials es realitzaran al Priorat (Tarragona).

Imparteix: Anaïs Estrems (terapeuta i remeiera amb 12 anys d’experiència en              medicina naturista, iridologia, reflexologia, dietètica, oligoteràpia; especialista en fitoteràpia autòctona, Medicina Tradicional del Mediterrani i formulació natural).

Programa:

Les classes teòriques i les demostracions no es transmetran en directe. Seran gravacions que podreu visualitzar i treballar quan més us convingui, sempre que ho feu abans de l’última tutoria prèvia a la següent classe.

Perquè pugueu gaudir del caliu i la proximitat d’una classe presencials (fer preguntes i resoldre els dubtes, compartir coneixements i anècdotes, etc.) Farem dues tutories a la setmana sobre les classes de la mateixa setmana. Seran tutories de 2,5 hores on ens connectarem en directe. N’hi haurà una entre setmana i una en cap de setmana, per adaptar-se a les diferents disponibilitats.

Us recomanem que procureu assistir a totes les classes pràctiques i sortides. Les classes pràctiques es gravaran, però cap gravació es pot comparar a la vivència directa. Les sortides de reconeixement no es gravaran.

Abans de les classes pràctiques i sortides, per tal de garantir-ne l’aprofitament propi i de la resta de companyes, caldrà tenir integrats, el màxim possible, els conceptes treballats fins al moment. Si veniu sense haver fet el degut treball a casa, us perdreu i entorpireu el desenvolupament de la sessió.

Les inscripcions es tancaran el 23 de gener.

Per inscripcions i més informació escriu-nos a jardidelesbruixes@laxia.cat o a info@jardidelesbruixes.cat

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 comentari

La reflexologia podal

Entre les moltes tècniques que utilitzem en consulta, es troba una de les més antigues tècniques manuals, que utilitzem alhora per diagnosticar i per tractar.

El peu està connectat amb la resta del sistema nerviós central, que s’encarrega de transmetre els impulsos nerviosos a tot el cos, per això, a través de la reflexologia podal, fent un massatge a determinades zones dels peus, s’estimulen les àrees reflexes que corresponen a aquestes zones.
Al introduir un estímul de pressió sobre una zona del peu, el primer que es localitza són els punts de dolor. Quan aquests s’estimulen, provoquem que aquesta informació es transmeti a tota velocitat a través de las fibres nervioses, el que posa en marxa els mecanismes de regulació del cos. En la majoria dels casos, aquests punts es troben associats a zones de dipòsits que al tacte poden semblar petits cristalls. Generalment la resposta a aquesta pressió es de diferents tipus: en alguns casos notem només pressió i en altres sensacions de calor o fred.
Un cop localitzats aquest punts es manté la pressió sobre ells, sense arribar al llegyptianindar de dolor. La reacció principal que produirem en la persona serà de relaxació, produint endorfines (hormones de comunicació entre el sistema nerviós immunitari i endocrí) que ajudaran en el procés de recuperació. A partir d’aquí serà l’organisme el que comenci a regular-se, produint nombrosos neurotransmissors encarregats de l’equilibri intern que el conduirà a la salut.
És apropiada per problemes crònics com l’esclerosis múltiple, lesions d’esquena, hernies discals que no es poden operar. En aquests casos, aquesta teràpia millora la qualitat de vida de la persona, fent que l’avenç de la malaltia s’alenteixi i millorant el seu estat. Però també és apropiada per a afeccions més corrents, com gasos, hepatopaties, problemes digestius, refredats, asma, trastorns menstruals, insomni, ansietat, depressió, etc.
Els peus, ens uneixen a la terra, i ens mantenen drets,tenen infinitat de receptors que ens permeten adonar-nos de com estem estabilitzats en l’espai, de las rugositats del terreny, de com s’ha d’ajustar la resta del nostre cos per caminar, córrer o mantenir-se estàtic. A través d’ells, absorbim energia de la terra i també la descarreguem. Qui no s’ha sentit alliberat de càrregues al passejar descalç sobre la sorra?

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

La salut completa

Anem al gra, i partim de la base de què no som  només matèria, i que la matèria és molt més del què acostumem a pensar. De fet, el debat filosòfic sobre què és la matèria fa mil·lennis que dura.

El nostre ésser treballa a diferents nivells, i segons les nostres creences en tindrem en compte uns o altres. Jo considero 4 nivells, que són: Espiritual, energètic, bioquímic i físic. Aquests nivells interactuen entre ells, es contenen, i hi són continguts, s’animen, es regulen, s’alimenten, es defensen; perquè són un. I aquí podríem començar un debat sobre la unitat i la multiplicitat que ens portaria molt lluny i potser no és el lloc ni el moment. Així que, tornem al gra:

Així és com representaria l’ésser, els seus nivells i les interaccions entre ells.

L’esperit és el centre, el nucli, la base; però ho impregna tot i no té perquè estar restringit per les barreres del món material.

El camp energètic és generat pels altres nivells. No té una “entitat” pròpia però és molt important a nivell terapèutic ja que fa de pont entre varis nivells.

El nivell bioquímic, que es correspon al metabolisme.

I el nivell físic que és el què entenem com a purament material, és a dir, els teixits, els òrgans.

La medicina occidental moderna només contempla i , per tant, treballa, amb els dos últims nivells: el bioquímic i el físic. Oblidant-se completament dels altres dos i en la majoria dels caos, negant-los.

La medicina naturista o naturopatia, en el millor dels casos en contempla tres: l’energètic, el bioquímic i el físic. Molt millor que la medicina oficial però se’n segueix deixant un de molt important.  I moltes vegades només els dos últims, treballant igual que la medicina “oficial”, però substituint les drogues de síntesi per extractes d’origen natural.

L’esperit és el nucli, el que cohesiona i sense el qual l’existència dels altres no té absolutament cap mena de sentit. És l’origen i el fi. Com que està impregnat en tot l’ésser, treballant en algun dels altres tres nivells, podem produir efectes en l’espiritual, sobretot treballant amb l’energètic. Però no seria millor treballar holísticament de veritat i tenir en compte tot el nostre ser?

Qui fa això i sempre ho ha fet, des de la nit dels temps, són les medicines tradicionals.

Les medicines tradicionals són anteriors a l’era del dogma de la raó. Neixen en èpoques en què l’ésser humà, per conèixer el món, feia servir l’inconscient, la intuïció i els sentits (tots), a més del pensament racional.

Això no vol dir que els pensaments obtinguts pel raonament no siguin valuosos. De fet les medicines tradicionals els incorporen sense cap problema, doncs sempre ha sigut una més de les eines que ha utilitzat i realment seria absurd que algú que aspiri a la saviesa rebutgés una font de coneixement.

En l’època que neixen les medicines, que ara coneixem per tradicionals, la humanitat sabia que tot posseeix un esperit o està impregnat d’esperit, i treballava en conseqüència. Quan s’ajudava de les plantes per guarir ho feia conscient de què no només estava treballant amb principis actius. També treballava amb els esperits de cada ingredient que utilitzava, i aquests esperits, amos dels principis actius i amb capacitat per influir en els nostres 4 nivells, eren els que realment ajudaven, a la curació. Però tenen la seva pròpia voluntat i per tant no es poden fer les coses de qualsevol manera.

És bàsicament per això que un mateix remei fet per dues persones diferents pot ser més o menys efectiu.

Podem pensar que aquest coneixement s’ha perdut, com a mínim a casa nostra. Però l’avantatge d’aquest tipus de coneixements és que l’accés a la xarxa que els conté, tots, és sempre al nostre abast, perquè som un node més i no cal que hi entrem. Ja hi som dins. Simplement ens n’hem oblidat. És bastant semblant al què ens passa amb nedar. Algú que no sap nedar s’ofegarà perquè creu, erròniament, que no flota. I si no tingués aquest auto-prejudici, flotaria i salvaria la vida sense cap esforç. Perquè la raó, a vegades, es passa de llesta.

De tot això (i de fet, de molt més) en parlarem al taller Panakeia: éssers vegetals i curació què farem el 20 de juliol a Altron dins del 4art seminari del Gremi de l’Art.

 

Publicat dins de Blog, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Els cicles que ens mouen

L’altre dia compartíem l’article sobre les dietes depuratives de primavera, i dèiem que de la correcta depuració primaveral en podien dependre les grips de la tardor. A algú li va sobtar aquesta afirmació. Potser calen més explicacions.

No acostumem a recordar, o a ser conscients, que som animals. Si si, ni plantes, ni bactèries, ni fongs, ni protozous, per molt que a vegades alguns congèneres ens ho semblin…

De fet solem esforçar-nos molt per oblidar-ho, però com es diu en castellà, encara que es vesteixi de seda, la mona, mona es queda.

Som animals que viuen en un ecosistema al ritme dels cicles astronòmics i ambientals. A nivell físic, és així per molt que ens encaparrem en creure que tot això ja no ens afecta. Per això i per exemple, movem les substàncies que resideixen al nostre cos seguint el batec de les estacions.

Durant la tardor i l’hivern ens hem dedicat a emmagatzemar i conservar; que és el què li toca fer a qualsevol organisme plurianual si vol assegurar-se la pervivència fins al següent equinocci.  Per tal de minimitzar les pèrdues, els processos depuratius redueixen la seva activitat i, per tant, a part d’economitzar recursos acumulem toxines. Amb la primavera arriba una nova època d’expansió, d’alleugerir-se de les càrregues acumulades doncs ara ja no faran més servei, de fer neteja. El metabolisme es reactiva i afloren les toxines que el cos havia mantingut arraconades per evitar que molestessin i contaminessin els teixits. Passen a la circulació per ser dirigides cap a la sortida. Ens toca facilitar aquest procés. Si no ho fem poden aparèixer erupcions, al·lèrgies, grans, astènia… i evidentment, l’organisme acabarà tornant-les a arraconar per protegir -se, fins que tingui una altra bona oportunitat per desfer-se’n. Tenint en compte que el contacte amb les toxines provoca irritació, inflamació i, a la llarga, degeneració dels teixits, és el més intel·ligent que pot fer si la opció d’eliminar-les no és accessible.

Ara bé, si no ens haguéssim esforçat en oblidar els nostres instints, la depuració de primavera seria sens dubte la primera elecció.

I així, i suposant que durant l’estiu seguíssim també la dieta que ens ofereix la natura, rica en fruites i verdures, fresques i sucoses, arribaríem a la tardor amb el cos net i la circulació lleugera. Lliures d’enemics a dintre de casa permetríem als nostres sistemes de defensa funcionar correctament.

I tancant el cicle de nou, tornaríem a emmagatzemar provisions per subsistir la llarga parada hivernal en un rebost net i endreçat.

Si vols aprendre més dels cicles naturals i els seus efectes en les plantes i en nosaltres, vine a les nostres activitats didàctiques.

Si vols començar una dieta depurativa a la teva mida, demana hora de consulta.

Publicat dins de Blog, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Slow Health o desindustrialitzar la salut

La nostra societat avança cap a una creixent industrialització en tots els àmbits de la vida, incloent la cura de la salut, i fins i tot entre els sectors més naturistes, en general i a l’hora de la veritat, no sembla que hi mostrem gaire reticència. Potser en llegir això algú se sorprèn però, t’has plantejat mai com s’han produït aquelles càpsules d’herbes que compres i què contenen realment?

El problema comença ja amb la prescripció. Sovint quan una persona compra certs productes fitoterapèutics és perquè els hi ha prescrit el/la terapeuta i la majoria d’escoles on s’ensenyen teràpies naturals estan en realitat molt allunyades del retorn a la Naturalesa que propugnen. M’explico:

  • es troben en grans centres urbans i no fan sortides de camp per ensenyar a conèixer i reconèixer les plantes que s’hauran de receptar sinó que es limiten a ensenyar a receptar tal preparat per tal desordre.
  • La majoria de teràpies que s’hi ensenyen són exòtiques, sense cap arrelament al nostre territori, i per tant massa sovint els remeis que s’escullen han de venir de lluny, doncs són els propis d’aquell sistema mèdic no autòcton.

I potser no veus cap problema en tot això, però hi és. I és sobretot un problema de coherència.

Per recomanar un remei cal conèixer-lo a fons, i és bastant difícil conèixer una planta que prové de l’altra punta del món. I no només això, sinó que amb la mania d’utilitzar plantes forànies (especialment quan en tenim d’autòctones amb es mateixes propietats) contribuïm amb un negoci que causa molts perjudicis i ens deixem enganyar:

  1. Contaminació: Molta gent que consumeix plantes medicinals són ecologistes, i sembla una mica absurd que sent-ho comprin plantes que han viatjat milers de quilometres (amb la contaminació que això comporta) per arribar fins aquí.
  2. Colonialisme econòmic: La ma d’obra que s’utilitza per produir-les sol estar molt mal pagada. Resulta un negoci rodó per a les grans empreses estrangeres que s’hi dediquen. Poques despeses als països d’origen i molts beneficis als països on venen. Tot això fet sense cap tipus d’escrúpols.
  3. Risc d’extinció: Les modes periòdiques d’ús d’una o altra planta comprometen les poblacions silvestres de la mateixa, que no poden abastir la demanda a nivell mundial, posant-les en risc d’extinció i deixant-ne sense  a les persones que l’han utilitzat tradicionalment. Això ha passat amb l’harpagòfit, l’equinàcia, etc.
  4. Falsificacions: Aquesta demanda sobtada també afavoreix l’augment de falsificacions, com passa amb l’oli d’argan.  La superfície d’aquest cultiu endèmic de Marroc i Algèria ha disminuït un 50% els últims 100 anys i l’arbre triga de 6 a 8 anys en produir. Tot i això la seva demanda ha augmentat tant els últims anys que és incomprensible com es pot produir tot l’oli que circula pel mercat.
Per ampliar el tema consulteu l’article “Per què plantes silvestres i autòctones”

A més la majoria de preparats que es consumeixen avui en dia requereixen processos industrials que poden arribar a desnaturalitzar completament qualsevol cosa, a part de resultar més contaminants i tenir un cost energètic més alt que els procediments tradicionals.

Aquest tema el vam tractar una mica a “Perquè utilitzar tintures i elogi de les infusions”.

Per exemple, les càpsules i comprimits solen estar fets amb extractes concentrats. És a dir que la planta es macera en solvents tòxics com acetona, cloroform, metanol… i l’extracte obtingut se sotmet a un o més processos d’eliminació del solvent, com evaporació, liofilització, spray-drying, etc. , que solen degradar els principis actius. De fet la liofilització és l’únic mètode que possiblement no resulti en un producte final mediocre, però degut al seu elevat preu, pràcticament no s’utilitza.

També cal vigilar amb les tintures, sobretot les de concentracions superiors a 1:1 (en les que el primer número és més gran), ja que és molt difícil obtenir aquestes concentracions per mètodes senzills, i per tant es tractarà d’extractes secs reconstituïts. És a dir que no són tintures de veritat.

Només els preparats fets amb cura i amb un processat mínim reflecteixen l’espectre químic de l’herba original, cosa molt important pels tractaments fitoterapèutics, que es basen en la gran importància de les sinèrgies.

I si ja és difícil trobar productes herbaris elaborats amb plantes autòctones i/o de cultiu de proximitat, amb un processat mínim però ben estudiat i respectuós, que garanteixi el manteniment de l’espectre químic i energètic de la planta original, imaginem ara com ho deu ser trobar productors que demostrin la mateixa cura a l’hora de recol·lectar la matèria prima. El què és clar és que no ho trobaràs en grans empreses ni en els seus productes amb campanyes publicitàries i envasos flamants. Hauràs de buscar més aviat entre els petits productors per trobar les persones que fem la nostra feina amb amor i intentem produir un producte de qualitat cuidant totes les fases del procés.

Al Jardí de les Bruixes, ho fem. Escoltem la Natura per escollir el moment idoni per collir cada planta i assegurar-ne la qualitat; mai parem de formar-nos tant en els coneixements tradicionals com en els més moderns, per poder-te oferir el punt d’equilibri; elaborem els extractes amb el solvent més adequat, perquè continguin l’essència completa de la planta original; treballem amb plantes autòctones o de cultiu propi per ser coherents amb les nostres idees i assegurar-nos una matèria prima de qualitat; produint amb amor, atenció i intenció perquè creiem que el resultat final depèn molt de la voluntat que el produeix.

Si vols  aprendre a treballar amb les plantes com ho fem al Jardí de les Bruixes fes un cop d’ull al Curs de medicina herbària del Mediterrani.

I aquesta manera de fer l’apliquem a l’obrador, a la consulta i te l’ensenyem als tallers, cursos, xerrades i sortides.

Perquè no és només una feina, és una passió i una manera de viure.

 
Publicat dins de Blog, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Curs de Medicina herbària tradicional del Mediterrani

Us presentem el nou curs del Jardí de les Bruixes que ens permetrà aprofundir més del què ho podem fer en els tallers de cap de setmana.

L ’objectiu del curs és que les persones assistents aprenguin els processos de la medicina herbària des del principi: del camp (sigui silvestre o cultivat), fins a l’elaboració del remei i la seva prescripció.  Treballarem l’herbalisme entès com a pràctica ancestral que s’adapta als nous temps sense perdre la seva essència que és el contacte amb el territori, els vegetals que hi creixen i el seu ús, així com el d’altres agents naturals, per al manteniment i recuperació de la salut. Ho farem des de la perspectiva de la medicina tradicional del Mediterrani, heretada de la medicina grega d’Hipòcrates i Galè. Si en vols saber més coses en aquest article de la nostra web hi trobaràs informació general dels preceptes en els què es basa.

A diferència de la majoria de cursos de fitoteràpia, en els que s’ensenya a treballar amb preparats naturals però processats industrialment, amb el nostre curs aprendreu l’autèntica ciència dels remeiers. Treballarem molt a nivell pràctic: reconeixement a camp de les plantes autòctones, elaboració de remeis (tintures, oleats, enolats, infusions, ungüents, xarops, etc.), casos clínics…

Nivell: mig.

Destinataris: persones interessades en aprendre mètodes de curació i manteniment de la salut a través de les plantes medicinals; persones que vulguin aprendre a elaborar remeis herbaris tradicionals; productors de plantes medicinals… Preferentment amb algun coneixement en aquest camp.
Places limitades: màxim 12 persones.
Data inici: Dissabte 14 d’abril.
Data final: Dissabte 7 de juny.
Durada: 3 mesos amb un total de 81 hores, repartides en 11 classes (dissabtes de 10 a 13:30 i de 15 a 17h) i 3 sortides de camp (diumenges de 10:30 a 17:30h). (60 hores de classes + 21 hores de sortides de reconeixement a camp ).

Inclou: El preu inclou uns apunts complets i el material necessari per a les pràctiques, accés a una base de recursos complementaris (documentals, PDFs, bibliografia, webs d’interès…), accés a un grup de treball online, assessorament i resolució de dubtes online  durant 4 mesos.

Preu i opcions de pagament: 

  • Pagament únic: 350€.
  • Pagament mensual: 405€ en 3 quotes de 135€.

Lloc: Centre de Tarragona

Imparteix: Anaïs Estrems (terapeuta i remeiera amb més de 10 anys d’experiència en medicina naturista, iridologia, reflexologia, dietètica, oligoteràpia; especialista en fitoteràpia autòctona, Medicina Tradicional del Mediterrani –Medicina grega/humoral- i formulació natural).

Programa (general):

  • Història de la fitoteràpia
  • Sistemes mèdics tradicionals
  • Nomenclatura botànica i materia medica
  • Botànica, morfologia i identificació
  • Normes de recol·lecció
  • Assecatge i emmagatzematge
  • Medicina tradicional del Mediterrani
  • Visió holística de la salut
  • Cultiu
  • Les plantes com a terapeutes
  • Olis essencials
  • Formulació natural
  • Remeis naturals herbaris
  • Farmacodinàmica bàsica
  • Seguretat
  • Diagnòstic i prescripció
  • Dosificació
  • Tractaments complementaris
  • L’alimentació fitoterapèutica

 

Publicat dins de Blog, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Regala salut amb els lots del Jardí de les Bruixes

Recorda que aquestes festes, o quan et vingui de gust ja que l’oferta dura tot l’any, pots regalar salut amb els nostres lots de productes

Tria els productes que hi vols incloure i t’ho emboliquem ben mono. I a més et fem un preu especial perquè a part de la salut i el planeta cuidis també la teva butxaca.

Per lots de:

  • entre 25 i 35€ —–> 5% de descompte
  • entre 35 i 55€ —–> 10% de descompte
  • més de 55€ —–> 15% de descompte

Pots triar el productes consultant el catàleg.

No es pot repetir producte dins del mateix lot.

I si prefereixes regalar coneixements o sessions de teràpies naturals, posem a la teva disposició uns vals de regal. Per fer les comandes i per més informació sobre els vals, posa’t en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic (jardibruixes@laxia.cat o info@jardidelesbruixes.cat) o per telefon (658300468).

Publicat dins de Blog, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

La Lluna a la Terra

La Lluna en si és molt menys poderosa que el Sol, però per la seva proximitat amb la Terra, l’efecte regulador dels cicles que te en la vida terrestre és molt més potent i ineludible. Aquest poder lunar és efectiu sobretot amb les aigües terrestres. Quan diem aigües ens referim a tots els líquids de la terra, especialment els que tenen una base aquosa.

Ben sabut és que som aigua en, com a mínim, un 70%. Més o menys igual que les plantes. Així doncs ens interessa conèixer bé aquesta influència per entendre els canvis que pot ocasionar, tant en el nostre propi cos, com en les plantes que cultivem o recol·lectem.

Aquesta influència es pot il·lustrar de la següent manera:

La Lluna Plena atraurà les aigües cap amunt. En el cas de les plantes, atraurà la saba cap a les parts aèries. I conforme ens anem acostant a la Lluna Nova, trobarem la major concentració de saba en les parts subterrànies.

Aquest efecte dura des d’uns dies abans fins a uns dies després de cada fase.

Com que la saba transporta els nutrients caps als teixits, coneixent aquests cicles podem maximitzar la concentració de principis actius en funció del moment en el qual collim la planta. En general ens interessarà collir cada part quan rebi el major flux de saba. Cal tenir en compte que hi ha parts i plantes a les que afecta més que a d’altres.

Si vols ampliar aquesta informació potser t’interessi el taller “Les plantes medicinals: propietats i usos” o bé el curs de 3 mesos que estem preparant per a totes les que voleu aprofundir més i conèixer els sistema mèdic ancestral de la nostra terra, la Medicina tradicional del Mediterrani. Si vols més informació o bé et vols apuntar a la llista de correu per estar al corrent de totes les activitats que programem, escriu-nos a info@jardidelesbruixes.cat o a jardibruixes @laxia.cat.

 

 

Publicat dins de Blog, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Codony: fruit de tardor, remei per tot l’any

Amb la tardor arriben els últims fruits de l’any, entre ells, el fragant codony.

El codonyer és un cultiu que tenim força oblidat, i com tots els cultius oblidats, injustament. Al Priorat s’adapta perfectament, doncs resisteix tant la manca d’aigua de l’estiu com les glaçades de l’hivern. Al ser un fruiter de floració tardana, té menys risc de perdre-la a causa dels últims freds. Floració, per cert, molt vistosa. És un d’aquests éssers vegetals que sap ser alhora robust i delicadament bell, i per això és bo tenir-lo en compte per a la jardineria de mínima intervenció.

És per aquesta notable resistència que s’utilitza molt com a peu per empeltar pomeres i pereres. Els donarà la seva robustesa i farà que produeixin més.

És un dels cultius més antics del Mediterrani, més que la pera i la poma. De fet, quan a la mitologia grega ens parlen de pomes, parlen de codonys. I és per aquest motiu que solen ser “pomes” daurades.

Antigament les branques joves, per la seva flexibilitat i resistència, eren preferides a les de salze per a la confecció de cistelleria. És per això que en castellà se li diu “membrillo”.  De “mimbrillo”, diminutiu de “mimbre” (vímet).

Algunes varietats de codony es poden menjar crues, però en general, per la seva aspror, és un fruit que cal cuinar. La recepta més coneguda és el codonyat, però n’hi ha d’altres. Al final de l’article us donarem algunes idees perquè innoveu amb aquesta fruita tant nostra.

El codony, com sabeu els que heu vingut al nostre taller “La farmaciola de l’hort”,  és un fruit que ens servirà d’aliment però també de medicina. Destaca sobretot pel seu alt contingut en pectina, que suavitza i alleuja la irritació de les mucoses digestives. Forma un gel que captura els sucs gàstrics alleujant l’acidesa d’estomac, gastritis, i úlceres digestives.

És ric en tanins, amb acció antiinflamatòria i astringent.

També regula el transit intestinal, és desintoxicant, estimula el moviment dels intestins i els neteja. Prevé el restrenyiment, redueix el colesterol.

Pres amb regularitat, prevé el càncer de colon i la formació de pedres a la vesícula.

Per tot això, resulta un remei potent per a tot tipus de desordres digestius: diarrea, malaltia de Crohn, colitis, diverticulitis, etc. Ideal pels nens amb enteritis.

L’única pega que té és que per la seva aspror se sol cuinar amb molt de sucre,però això no ens passaria tant si penséssim en receptes salades. El podem utilitzar en rostits, tallat a rodanxes; en estofats, tallat a daus; en salses, bullit i triturat; en rissotes, tallat a daus petits…

Si els volem dolços però sense abusar del sucre, els podem fer al forn o al caliu, lleugerament ensucrats o endolcint-los amb mel un cop cuits.

I per acabar, un parell de truquets per fer el codonyat i no acabar esgotats :

  • No peleu els codonys. La pell dona aroma i bon gust al codonyat i treure-la és una feina innecessària. Només cal que els fregueu amb un drap per treure’ls la pelussa.
  • No afegiu aigua. Això també és vàlid per a quasi totes les melmelades. Si deixeu els codonys tallats macerant amb el sucre tota la nit, l’endemà els podreu coure amb el seu propi suc. D’aquesta manera no us caldrà estar remenant tanta estona.

 

Elabores alguna recepta original amb codonys? Ens encantaria que la compartissis!

Publicat dins de Blog, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari