Fumaria officinalis

Recol·lecció:

 

De finals de març a principis de maig, depenent del clima. No li agrada la calor excessiva i grana molt ràpid. Un cop granada, se sol assecar.
Virtuts:

 

La virtut general de la fumària és la de millorar el fluir d’energies i humors, tant de fora a dins, com per dins, com de dins a fora. Això, evidentment, té implicacions en totes les parts i processos del ser.

És un dels alteratius per excel·lència. Especialment indicada per eliminar calor de la sang i la flema, purgant la còlera i els humors mòrbids, sobretot els adusts (socarrats), és a dir els residus del metabolisme i els compostos proinflamatoris i les toxines que poden portar a estats degeneratius, però també tots els humors superflus. Per tant afina i depura la sang, fa el metabolisme més eficient, accelerant-lo si està alentit per les obstruccions, i millora la nutrició dels teixits (segurament el què volien dir els antics quan deien que “conforma”).

Una vegada i una altra trobem referències a la seva capacitat solutiva o aperitiva  de les opilacions, és a dir de desfer les obstruccions i obrir les vies d’eliminació. Recomanada per a totes les infermetats colèriques i obstructives (relacionat amb la constricció dels 6 estats tissulars del Traditional Western Herbalism).

Promou totes les secrecions, també augmentant la diüresi, i purga els humors colèrics i mòrbids a través de l’orina.

Alliberant-los de toxines i millorant-ne la nutrició, reforça els membres debilitats i conforta especialment el fetge i l’estómac. Treballa molt sobre les condicions dels òrgans dels hipocondris.

Sistemes circulatoris (venós, arterial i limfàtic): per les virtuts descrites anteriorment sobre aquests sistemes, ajuda en casos amb ganglis inflamats, hipertensió arterial, arteriosclerosi, varius i hemorroides (aquestes últimes especialment en colèrics), així com en tota obstrucció en el seu bon fluir.

Pepsis (digestió i metabolisme): Té una acció enfortidora del sistema digestiu, fetge inclòs. Enforteix el to intestinal però és alhora un antiespasmòdic digestiu, dirigint l’energia empleada en mantenir tensió corporal, cap a la funció digestiva. Clarament el podem veure com un regulador del SNA.

Per això elimina el mal aire o vent intern al sistema digestiu, específica pel dolor a l’epigastri dret i millora la digestió en els casos en què apareix menjar no digerit a la femta i restrenyiment.

M. Wood la recomana per digestions deficients acompanyades d’una tiroides dèbil.

Moltes de les seves accions, actuen sobre el fetge. S’utilitza en desordres hepàtics amb marcada debilitat general o migranyes biliars. Obre el conducte biliar, n’elimina els espasmes i estimula la secreció d’enzims biliars i pancreàtics. Però només augmenta l’activitat biliar quan sigui deficient (amfocolerètica).

Hepatoprotectora:redueix els nivells de diversos marcadors de sanguinis de disfunció hepàtica com els enzims SGPT, SGOT, ALP, l bilirubina total i directa i els triglicèrids.

Els seus alcaloides isoquinolínics inhibeixen H.pylori.

Tensió, s. nerviós: És analgèsica, antiespasmòdica, sedant, antihipertensiva, depressora del SNC (inhibidora de l’acetilcolinesterasa) i actua com a relaxant muscular amb un efecte notable quan s’utilitza en dosis altes.

Amb altres tònics amargs o sola, acompanyada de nervins com la berbena, l’arç blanc o la civada en flor, per les condicions de depressió melancòlica, l’ansietat i cefalees o migranyes, especialment si s’acompanyen de símptomes digestius com nàusees o vòmits.

Pell: Un clàssic per als problemes cutanis, siguin descamatius, eruptius, pruringinosos, irritacions, pústules i ulceracions… per eritemes amb engrossiment de la pell, acné, eczema seborreic, psoriasi, impetígen… Sobretot quan el seu origen es troba en una disfunció hepàtica, mala digestió i acumulació d’humors mòrbids a la sang. Culpeper ens recomana en aquests casos usar-la amb plantes més purgants i amb expansivesi descongestionants.
Antibacteriana (S.aureus i S.aeruginosa)

Preparació i administració:

 

En els textos antics se’n sol recomanar el suc de les summitats florides. L’herbari salernità diu que la planta seca és inactiva. Això no és el què ens diuen els estudis moderns, però com que aquests només valoren els compostos químics, bé podria ser que realment perdés vitalitat, per tant preferirem la planta fresca o collida de fa poc, i en cas que sigui impossible, recorrerem als extractes que en poden mantenir la vitalitat.

S’utilitza sovint amb altres alteratius (G.aparine, Taraxacum officinalis, Centaurium erythraea…), amb antiinflamatòries com la calèndula, amb carminatives com el fonoll per eliminar el vent del sistema digestiu (herbari salernità) i amb nervins com la berbena o la civada en flor.
Acompanyada d’altres plantes la seva acció és molt més eficient.

Acetat per ús tòpic dermatològic.

Infusió: 3 vegades al dia.
Tintura: 50° (extreu saponines, flavonoides, fitoesterols, tanins i compostos fenòlics). 1:5  1-4ml x 3 /dia

Al Discorso de P.A. Mattioli es recomana amb aigua amb mel per millorar la circulació d’energies i humors al cos i amb aigua amb vi per confortar l’estómac.

En novenes (veure seguretat).

Dosificació i seguretat:

 

Tot i que en tot Europa, on el seu ús és tradicional no s’ha registrat cap cas d’intoxicació, de vegades se l’anomena com a planta verinosa.

Efectiva i alhora ben tolerada per constitucions sensibles en les que una forta depuració pot empitjorar la condició.
Barker (2001) diu que es pot prendre en períodes llargs.

LD50 2000mg/Kg de pes corporal.
Com a relaxant muscular s’utilitza en dosis de 0,3-0,5g/kg de pes corporal.

Possibilitat que augmenti la pressió intraocular i l’edema.

Hemolítica, redueix % leucòcits i neutròfils, augmenta  % limfòcits, eosinòfils i monòcits.
Hipotensora.
Per la seva acció rebaixant de la sang (hemolítica i hipotensora) en la medicina popular se sol recomanar prendre-la en novenes (9 dies de tractament i 9 de descans).

Tast:

 

Amargor lleugerament aguda.
Energètica:

 

Alguns autors la fan una planta calenta.
Tot i que els que s’expliquen més, diuen que és calenta en unes coses i freda en d’altres. Pot ser que sigui per la seva capacitat d’obrir i resoldre, característica dels remeis calents.Tots coincideixen en què és seca en segon grau.
Notes i referències:

 

Evaluation of neuropharmacological activity of Fumaria officinalis Linn. by study of muscle relaxants activity on experimental animals. Sharma UR, Goli D, Surendra V and Bose A.
The western herbal tradition (graeme Tobyn, Alison Denham, Margaret Whitelegg)
The earthwise herbal vol. I Matthew Wood
Herbari complet de Culpeper
Kitab al-adwyia al-mudafra d’Ibn Wafid Vol. I (llibre dels medicaments simples)
Constituents and Pharmacology of Fumaria Officinalis– A Review Ali Esmail Al-SnafiMateria Medica Mattioli 1220.20
https://www.floracatalana.cat/flora/vasculars/taxons/VTax984
Vikipèdia
Plant Lore de William Folknard

La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.

Quant a El Jardí de les Bruixes

Silvestre!
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.