La meva passió per la natura va començar quan era ben petiteta. Ja en la primera infància sentia curiositat per les plantes i els seus usos, i vaig tenir la sort que no era l’única a la família amb aquesta afició.
El meu avi m’explicava moltes coses: història, geografia, idiomes… l’home era com una enciclopèdia amb cames. La veritat és que recordo ben poc de tot aquell munt d’informació que em va transmetre. Era massa per mi, que era petita i dispersa.
El què si que recordo és quan em va explicar que totes les plantes que treien aquell làtex blanc i enganxós es deien llet de bruixa i que servia per cremar berrugues, no s’havia de tocar gaire i feia mal de panxa. També aquella altra, que ell anomenava cua de lluert (cua de cavall petita), l’única planta que es podia muntar i desmuntar. I els lledons, que eren gratis, bons i servien per fer de munició per les sarbatanes.
Fa poc que me’n vaig adonar, que va ser ell el primer en iniciar-me en aquest món, encara que de manera molt lleugera. I és normal, doncs segons m’han explicat, la seva estimada mare en sabia un munt de plantetes, i les feia servir sempre que podia.
Van passar els anys i la meva afició no va disminuir ni una mica, més aviat al contrari, i necessitant més del què podia aprendre de manera autodidacta en aquell moment, vaig decidir començar a estudiar naturopatia.
El 2007 vaig iniciar un curs de 3 anys a l’Escola CENAC de Barcelona, obtenint molt bones qualificacions. Pel mig van arribar els fills i, com no, la cosa es va allargar. Però això em va permetre combinar l’escola amb els estudis autodidactes, ampliant la formació en fitoteràpia que a CENAC no era gaire completa.
El 2009 torno a la terra dels meus avantpassats, terra on vaig fer el meu primer contacte amb el món vegetal. Allí va germinar el Jardí de les Bruixes. Com podia ser d’altra manera, si el Montsant és una de les zones més riques en biodiversitat de Catalunya? Si les plantes que hi creixen són plenes de principis actius concentrats?
Mentrestant m’havia format en formulació cosmètica ecològica, reflexologia podal i medicina tradicional del Mediterrani, entre d’altres. Quan sents passió per un ofici, estudiar esdevé un plaer, així que la meva formació en teràpies naturals, 16 anys després d’haver-la començat continua. I continuarà cada dia de la meva vida.
Practico la medicina naturista, seguint el criteri de la medicina tradicional del Mediterrani, hereva de la medicina grega d’Hipòcrates. Utilitzo tècniques com la iridologia, la reflexologia podal, la teràpia floral, l’oligoteràpia, les ventoses, el quiromassatge, la dietètica i la fitoteràpia, guiant-me pel sistema energètic de la nostra medicina ancestral a l’hora de determinar el tractament.
Actualment m’estic formant en tècniques que treballen el complex psicopatosomàtic, és a dir la relació entre ment (psyke), emoció (pathos) i cos (soma). Tècniques que giren al voltant de la importància del nervi vague i que, tal com m’agrada fer amb tot allò nou que aprenc, integro dins de la doctrina tradicional mediterrània per enriquir-la i fer-la créixer tal com fan els sistemes mèdics vius.
A diferència de la tendència actual entre els terapeutes occidentals intento utilitzar sempre remeis de proximitat i poc processats. Tintures, ungüents, tisanes i xarops de plantes autòctones o cultivades aquí. Evitant perles, comprimits, extractes concentrats i altres productes fitoterapèutics de laboratori.
La terra que ens sosté ens proporciona tot el què ens cal, només cal que tornem a la senzillesa per gaudir de nou dels seus beneficis.