Les plantes com a terapeutes

green-man-brian-froud

Home verd de Brian Froud

Les plantes ens ajuden a mantenir i recuperar la salut. Això ja ho sabem, no? Ara, podem anar un pas més enllà. Si heu llegit la ressenya del llibre Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal i altres articles de la pàgina, intuireu  que la nostra visió de les plantes no és l’habitual. O com a mínim no és l’habitual a Occident en l’actualitat. Tampoc ho hauria de ser per als que utilitzen essències florals (flors de Bach per exemple), doncs els mecanisme d’acció d’aquestes està basat en l’energia que posseeix cada espècie de planta i en l’efecte que te en el nostre organisme a  nivell físic però sobretot energètic i emocional.

Les plantes tenen diferents personalitats. Tot i que poden variar una mica d’un individu a l’altre, sobretot quan parlem d’arbres,  aquí ens referim a les diferències entre espècies. Per a ser-ne conscients cada persona ho ha d’experimentar per si mateixa. Està bé guiar-se pels coneixements d’altres, com poden ser les aplicacions que tenen en el camp de les teràpies energètiques o també els atributs que se’ls han donat en diferents mitologies i savieses populars. El Teix per exemple és un arbre relacionat amb els morts i l’ inframón, la ruda és una planta protectora, l’arç blanc era casa de fades, l’artemisa permetia veure el que era invisible als ulls…  Totes aquestes dades ens poden orientar, però només Sabrem quan ho visquem en primera persona. Aconseguir-ho no és difícil si deixem de banda els prejudicis i el dogma de la raó. Fet i fet, no hi perdem res. Les plantes són diferents de nosaltres, per tant no podem esperar que ens parlin com ho fan els nostres semblants, igual que no esperarem que el nostre gos ens contesti amb paraules. Però això no significa que no ens hi puguem comunicar.

Treballar amb les plantes d’aquesta manera no només implica que aprendrem a fer servir sentits i capacitats que tenim adormits i oblidats, sinó que ens reportarà un benefici més directe. Si treballem amb la planta correcta el nostre estat millorarà considerablement. Treballarà tal com ho fan les essències florals però el canvi serà més permanent ja que implica una conducta activa per part nostre.

Per on comencem?

La primera part requereix una mica de meditació. Quina planta ens crida l’atenció? Amb quina ens sentim identificats? O bé, quina planta representa allò que volem assolir? Seria ideal que fos una planta autòctona del nostre lloc de procedència o d’on ens sentim arrelats. Aquest procés de reflexió el podem dur a terme passejant per la natura, quina manera millor de fer-ho?

Cal prendre’s tot el temps que calgui fins que tinguem la certesa que hem trobat la nostra planta.

Quan la tinguem n’haurem  d’aconseguir llavors, buscar informació sobre com cal cultivar-la i posar-nos a la feina.

Mentre creix, una part del treball serà teòric i l’altre pràctic. Clar que com que estem parlant de plantes no espereu que la part pràctica sigui molt activa (entenent activa des del punt de vista animal). La part teòrica tracta de buscar informació sobre la planta: quins usos te, quin origen, quines preferències, quins atributs tenia o te en diverses mitologies i en el saber popular, quin és el seu paper en l’ecosistema, etc.

La part pràctica és la que generalment ens costarà més als occidentals: aprendre a sentir la consciència de la planta i comunicar-nos amb ella.

Quan parlem amb una persona, la mirem als ulls, o ho hauríem de fer. És el punt de contacte que utilitzem per tal que la comunicació sigui efectiva. Per comunicar-nos (si més no així era abans de l’aparició dels telèfons i les noves tecnologies), necessitem percebre a l’altre. Les plantes no tenen ulls. Oh! Problema! O no, les plantes produeixen l’aire que respirem, i a la vegada nosaltres produïm l’aire que elles respiren. Aquest és un vincle al que podem agafar-nos. Utilitzar la respiració te dos avantatges, d’una part, com hem dit, tenim el vincle que ens uneix, de l’altra, fixar-nos en la respiració farà que ens relaxem, buidem el cap del soroll que normalment l’omple, i per tant que puguem percebre amb més claredat.

Un altre part de la pràctica serà tastar-la. Fer infusions, afegir-la al menjar, tastar-la fresca i seca, crua i cuita… També es poden elaborar altres preparats amb ella, com ungüents, infusions per al bany, etc  (si la planta és verinosa actueu en conseqüència!!) . En definitiva, conèixer-la tant com sigui possible.

I no hi ha gaire més. A partir d’aquí serà un camí completament personal i dependrà molt de la planta que ens hagi tocat. Si hem sabut escollir bé en traurem una experiència que ens farà aprendre i créixer.

Per últim recordar, que la planta que ens convé no serà la mateixa sempre, igual que nosaltres no som ben bé els mateixos sempre. Però convé que quan comencem aquest treball el mantinguem fins que sentim que ja hem après tot el que podíem aprendre. Aleshores, si ens ve de gust, podem començar a buscar quina serà la nostra següent planta mestra.