Dejunar amb seny

El dejuni és una eina antiquíssima per a, com es diu des d’antic a la Medicina tradicional Mediterrània, “assistir la Natura”. La Natura, phisis, és el què també coneixem com a Força Vital.

I per què hauríem de voler fer un dejuni?

Doncs hi poden haver molts motius, segons cada cas particular però, el principal i més habitual, és per deixar descansar el sistema digestiu, i que en aquest descans pugui posar ordre: eliminar residus antics, reparar danys, utilitzar l’energia i el temps que s’està estalviant en altres funcions que ho requereixen, etc.

També pot ser per a guanyar flexibilitat metabòlica. Això vol dir que aprenguem a passar del metabolisme normal al cetogènic més ràpidament. Si per exemple, som esportistes, aquesta flexibilitat ens permetrà rendir millor, perquè quan acabem l’energia disponible en forma de glúcids, podrem tirar dels greixos emmagatzemats sense haver d’esperar hores o dies a que el nostre metabolisme canviï la forma d’operar.

O per activar l’autofàgia que, resumint-ho molt, és un mecanisme d’eliminació de cèl·lules velles o malmeses i reciclatge de les seves parts. O per ajudar a l’eliminació de paràsits digestius.

Els dejunis poden prendre moltes formes. Hi ha dejunis intermitents, semidejunis, dejunis totals, inclús dietes que amb certes restriccions simulen algun dels beneficis del dejuni.
Cada un pot ser adequat o no, i inclús se’n poden combinar varis tipus en funció de les necessitats a la persona tingui en aquell moment vital.

Hi ha però algunes consideracions que cal seguir imperativament:

  • Mai restringir l’aigua. Tots els beneficis del dejuni es mantenen amb el consum d’aigua, però en canvi, no beure’n pot produir innumerables danys. De fet, quan dejunem necessitarem més aigua de la normal per ajudar-nos en l’eliminació de toxines.
  • No tothom pot fer un dejuni, ni tots els tipus de dejuni són adequats per tothom. Les persones amb trastorns de la conducta alimentària, les que tenen un pes corporal molt baix (IMC <18,5) , els infants, les embarassades i lactants, les persones que necessiten insulina exògena, les que pateixen gota, certs problemes de tiroides o amb excés de cortisol, i les que prenen medicaments que irriten o danyen les parets del sistema digestiu, NO han de dejunar.

Recordar també que el dejuni NO és una bona estratègia per perdre pes a llarg termini.

I hi ha algunes consideracions que, si bé no són imprescindibles de seguir, si que és molt recomanat de tenir en compte:

El moment importa.

El final de l’hivern i el principi de primavera són els millors moments per dejunar perquè venim d’una època freda i seca, contractiva, de retenir i evitar pèrdues, l’hivern; i passem a una d’expansiva, calenta i humida. El final de l’estiu, per ser una època de canvi energètic brusc i per les negligències higièniques habituals a l’agost, també pot ser un bon moment.

La Lluna mou les Aigües, les Aigües mouen les substàncies.
Quan vulguem fer un dejuni, serà savi tenir la Lluna en compte.
La Lluna atrau les Aigües cap a ella, les nostres, per tant, les atrau cap enfora. Hi ha qui, per dejunar, prefereix la plena, que treu les coses cap a la superfície, i qui prefereix la negra, que treballa des de les profunditats. En tot cas, les dues provoquen marees altes, elevació i moviment de les Aigües i són per tant bons moments.
Molt més si coincideixen amb perigeu, el punt del cicle en què la Lluna es troba més a prop de la terra. Tan a prop que la seva potentíssima influència fa que sigui un moment pèssim per fer gairebé qualsevol cosa, excepte eliminar.

Assistir (encara més) la Natura.

Durant el dejuni, amb l’orina, perdrem vitamines hidrosolubles i minerals. A més, el fetge s’estressa força quan ens falten les vitamines. El fetge processa les toxines per la seva eliminació posterior a través del sistema digestiu, l’urinari i la pell, però no les acumula. Per fer aquesta feina i totes les infinites i importantíssimes altres tasques que realitza, com ara produir la matèria prima per la regeneració de teixits, necessita energia, vitamines, minerals, flavonoides i proteïnes. Per això és tant absurd restringir les vitamines quan es fan dietes depuratives.

Els caldos de carn o peix, verdures variades i sal integral de qualitat, les batuts de verdures i fruites crues, i les llets de fruits secs, són una bona forma de procurar al cos els nutrients imprescindibles, sense donar pràcticament feina al sistema digestiu.

Si ets vegetarianx, posa llegums als caldos per aportar-hi proteïnes.

Per a omnívores, les gelatines fetes amb 1 litre d’aigua, 4 cullerades soperes de gelatina neutra, un pessic de sal, una poma o pera i mitja llimona (amb pell inclosa) triturades ben finetes, ajudarà a calmar la gana, aportarà proteïnes i beneficiarà els processos de regeneració tissular del sistema digestiu.

En aquest cas, està clar que estarem parlant d’un semidejú i no d’un dejú total, que tindrà molts dels beneficis d’aquest últim, sense la majoria de les seves pegues.

Herbes, herbes, herbes… i algun suplement

Herbes per ajudar els ronyons i el fetge, herbes laxants o purgants suaus, herbes per regenerar la paret intestinal, per calmar el sistema nerviós, per aportar minerals i antioxidants, per eliminar paràsits… Herbes per assistir la Natura en la tasca que se li presenta. En infusió, als caldos, batuts, llets vegetals i gelatines, en electuaris, en càpsules, en troquiscs i moltes altres formes com les que t’ensenyo al curs de Remeieria Medicinal Mediterrània.

El greix és un teixit de reserva, i per això és lent. Les toxines que corrien pel nostre organisme quan es va formar aquest greix, pot ser que quedessin atrapades al seu interior, i quan comencem a consumir els greixos del cos, s’alliberaran.
Això causa molts dels símptomes de malestar típics dels dejunis.

La vitamina C ens ajudarà a neutralitzar els danys que causaran aquestes toxines alliberades en el seu recorregut de sortida del cos. Alhora, millorarà la reparació de teixits.

El bisglicinat de magnesi i les herbes adaptògenes com la bufera (ashwagandha) o l’herbavinya (Jiaogulan), milloraran la gestió del cortisol, que sol pujar quan el cos detecta una manca d’entrada de carbohidrats.

L’aloe vera, amb el seu gel  interior emol·lient, i les antraquinones purgants i regenerants de la seva pell, millorarà la salut dels teixits digestius alhora que promou l’eliminació a través dels budells.

Tot a una

És recomanable dedicar els dies de dejuni a anar a poc a poc, cuidar el cos, la ment i l’ànima de totes les formes possibles, i fer endreça de l’espai vital.

Netejar i endreçar la casa mentre netegem i endrecem el cos, ens donarà propòsit i coherència vital.

Escoltar el cos ens ajudarà a guanyar consciència corporal i a cuidar-nos millor.

Caminar, ballar, estirar; moure’s per mobilitzar; les toxines, els budells, cada racó del cos i les relíquies metabòliques que pot haver acumulat durant anys.

Escriure, dibuixar o qualsevol altra forma d’expressió emocional. Per treure el què tenim a dins, guardat, enquistat, i ja no ens serveix, o cal revisar.

Netejar-se per fora. Amb banys, amb argila, amb vapor…

I vaja, segur que em deixo moltes coses. Perquè aquest és un tema complex i que en molts casos, requereix una adaptació personalitzada.

El més sensat si vols fer un dejú, és que consultis a una persona capacitada. Però hi ha molt il·luminat/da corrent porai, que pauta dietes i dejunis sense els coneixements adequats, posant en risc la salut de les persones que hi confien. Així que al tanto amb les mans de qui et poses.

I si vols aprendre’n més coses, aquest és un dels temes que tracto al curs Cuida’t amb Medicina tradicional Mediterrània i al retir del mateix nom.

La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , | Feu un comentari

Invocacions al remei

Us presento una peça de la història de la Medicina tradicional del Mediterrani que m’encanta. Es tracta d’unes pregàries, creades per ser recitades abans de la recol·lecció de les herbes remeieres.

De versos i cantarelles amb aquest fi, és a dir, invocacions, n’hi ha seguit havent en ús comú, fins fa ben poc. Tan populars, com erudites.

wikipedia

Aquesta tradició, ens mostra una forma de relacionar-se amb els remeis i amb el món, molt diferent de la que vivim avui en dia al món occidental. Ens mostra, concretament, que el senti/pensament del món occidental, no sempre va ser com és ara. Que hi va haver un temps en què la nostra cultura veia una Mare Terra, font de Vida, energia i nutrició, i també refugi final. Un úter que ens paria a la Vida i ens embolcallava en la Mort, i sempre ens nodria. I això generava respecte, veneració i gratitud.

Escrites segurament el segle III però que mostren costums i creences molt més antics, diuen així:

Pregària a la Mare Terra*

Oh venerada deessa Terra, genitora de la Natura, que engendres i regeneres totes les coses, font única de la força vital de les espècies. Tu, divina regent dels cels i els mars i el què hi habita, a través teu també els cobreix el silenci, i es concep el son, fins que retornes la llum i foragites la foscor.
Cobreixes les ombres de l’Hades^ i el caos incommensurable. Retens els vents, les pluges i les tempestes i, a la teva voluntat, s’alliberen. I convulsiona el mar, fuig el Sol i es remouen furibundes tempestes, o bé ens promets un dia joiós.

Tu atorgues l’aliment de la Vida amb fidelitat infal·lible, i quan l’ànima expira, en tu trobem refugi. Així, tot el què dones, a tu torna.

Merescudament t’anomenem poderosa Mare dels déus, ja que superes a totes les divinitats celestials. Ets la veritable genitora de les espècies i dels déus, sense la qual res madura ni pot néixer.

Ets gran i ets la reina de tot, oh deessa. Et reverencio i invoco el teu esperit.
Accedeix amablement a la meva petició i, tal com pertoca, deessa, t’ho agrairé.
Escolta’m, et prego, i afavoreix les meves empreses. Això que busco en tu, deessa, dóna-m’ho de bon grat.

De totes les herbes generades per la teva majestat, i atorgades per a la salut de totes les races, confia-me’n el remei. Que la curació vingui amb les teves virtuts. I els què sigui que n’elabori, tinguin un resultat favorable. A qui sigui que els doni, tot això faràs. Per fi, oh deessa, que la teva majestat em doni el que demano en pregària.

Pregària a totes les herbes*

A totes vosaltres, oh herbes poderoses, em dirigeixo, i a la vostra majestat apel·lo.
Vosaltres que foreu engendrades per la Mare Terra
i dades com a present a totes les races,
A vosaltres ella us ha conferit la virtut curativa i regenerativa,
grans excel·lències, per tal que a tota la humanitat pugueu ser de gran ajuda una i altra vegada.
Així, en suplicant saviesa us imploro i prego:
atanseu-vos, atanseu-vos veloçment amb tota la vostra virtut. Ja que la mateixa que us ha donat la Vida, m’ha donat permís per recollir-vos.
També aquell a qui es va confiar l’art de la curació m’ha mostrat el seu favor.
I que tant com la vostra virtut present ho permet, presteu bona medicina per garantir la salut.

Oferiu-me, us prego, el favor del vostre poder; que en tots els remeis que amb vosaltres  elabori, i a qui sigui que us prescrigui, tingui bons i ràpids resultats.

Que sempre se’m permeti, amb el favor de la vostra majestat, recollir-vos. I us faré ofrenes i agraïments en nom de la Mare que us va concebre.

Si coneixes altres versos per a propiciar una bona recol·lecció de remeis, comparteix-los als comentaris. Conservem la saviesa antiga!

Per saber més sobre l’espiritualitat de la nostra medicina tradicional, et recomano llegir a Peter Kingsley, a Patrick harpur, a Edward Tick, sobre Empèdocles, els pitagòrics, etc. O que t’apuntis a les meves formacions sobre Medicina Tradicional Mediterrània, sobretot a les classes magistrals del Pneuma, dels 6 estats del teixit o dels 3 centres de l’Ésser.

*Original llatí tret de la Loeb Classical Library 1935.
No sóc traductora, ni filòloga, ni historiadora, ni tinc cap formació que em permeti fer bones traduccions. He intentat sobretot de conservar el que per mi és el missatge original del text per tal que fins i tot persones no enteses, puguin copsar-ne la intenció. Però si vols una traducció professional, et recomano que facis recerca en fonts més erudites.

^L’original no diu Hades sinó Ditis, un antiquíssim déu pare romà, deïtat ctònica molt antiga, que es va acabar assimilant a Plutó. He posat Hades perquè és el mateix déu, però més conegut (o ben identificat) i per tant és més fàcil que lxs lectorxs sàpiguen de què es parla, i perquè, com a mínim a l’època que s’escriu aquesta invocació, Ditis era considerat l’espòs de Prosèrpina, la versió romana de Persèfone, reina de l’Inframón, avatar de la Mare Terra, deessa de les flors i la primavera, i esposa d’Hades.

Aquí els originals:

Precatio Terrae

Dea sancta Tellus, rerum naturae parens, quae cuncta generas et regeneras indidem, quod sola praestas gentibus vitalia, caeli ac maris diva arbitra rerumque omnium, per quam silet natura et somnos concipit, itemque lucem reparas et noctem fugas: tu Ditis umbras tegis et immensum chaos ventosque et imbres tempestatesque attines et, cum libet, dimittis et misces freta fugasque soles​ et procellas concitas, itemque, cum vis, hilarem promittis diem. tu alimenta vitae tribuis perpetua fide, et, cum recesserit anima, in tete refugimus: ita, quicquid tribuis, in te cuncta recidunt.  merito vocaris Magna tu Mater deum, pietate quia vicisti divom numina; tuque illa vera es​ gentium et divom parens, sine qua nil maturatur nec nasci potest: tu es Magna tuque divom regina es, dea. te, diva, adoro tuumque ego numen invoco, facilisque praestes hoc mihi quod te rogo; referamque grates, diva, tibi merita fide. exaudi me, quaeso, et fave coeptis meis; hoc quod peto a te, diva, mihi praesta volens.  herbas, quascumque generat maiestas tua, salutis causa tribuis cunctis gentibus: hanc nunc mihi permittas medicinam tuam. veniat medicina cum tuis virtutibus: quidque ex his fecero, habeat eventum bonum, cuique easdem dedero quique easdem a me acceperint, sanos eos praestes. denique nunc, diva, hoc mihi maiestas praestet tua, quod te supplex rogo.

Precatio Omnium Herbarum

Nunc vos potentes omnes herbas deprecor. exoro maiestatem vestram, quas parens tellus generavit et cunctis dono dedit: medicinam sanitatis in vos contulit maiestatemque, ut omni generi identidem humano sitis auxilium utilissimum. hoc supplex exposco et precor: velocius huc huc adeste cum vestris virtutibus, quia, quae creavit, ipsa permisit mihi,
ut colligam vos; favit hic​f etiam, cui medicina tradita est. quantumque vestra nunc virtus potest, praestate medicinam bonam causa salutis. gratiam, precor, mihi praestetis per virtutem vestram, ut omnibus
in rebus,​ quicquid ex vobis ego fecero,  cuive homini dedero, habeatis eventus bonos et effectum celerrimum. ut semper mihi liceat favente maiestate vestra vos colligere. ponamque vobis fruges et grates agam per nomen Matris,​ quae vos iussit nascier.​

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , | Feu un comentari

D’oxalats, pedres als ronyons i protocols simplistes

Les recomanacions habituals per als càlculs o litiasis renals, solen ser extremadament deficients i bastant absurdes.

És d’aquests constructes de la medicina moderna, sense cap base científica ni empírica, que fa anys que corren, malgrat que hi ha proves de sobres per desmuntar-los.

“Begui molta aigua” seria l’única recomanació raonable que se sol donar. Llàstima que sempre s’acaba amb el “de mineralització baixa”.

Llàstima perquè, de fet, el calci de l’aigua, ens podria ajudar a neutralitzar els oxalats, perquè n’és un quelant. Els àcids oxàlics són antinutrients. Dificulten la nutrició perquè es lliguen a diversos nutrients, com alguns minerals (calci, ferro, magnesi, coure, zinc..), i en fer-ho, formen molècules massa grosses per ser absorbides i que per tant seran eliminades amb la femta, sense arribar a entrar al torrent sanguini. Però ara mirem-ho d’una altra manera: no absorbiré els minerals, però tampoc l’àcid oxàlic.Montsant Priorat

Així, tant els aliments rics en calci, com el calci de l’aigua, ajuden a  evitar l’absorció dels àcids oxàlics, que un cop dins del cos, s’ajuntarien amb el calci circulant per formar oxalats càlcics, el material més habituals de les litiasis renals.

Els aliments més rics en magnesi són les verdures de fulla verda, els làctics de llet sencera eco, l’amarant, els llegums, el sèsam triturat, les ametlles i avellanes, les figues seques i les sardines.

També actua com a quelant el magnesi. Si el prenem en alguna de les seves formes altament absorbibles, actuarà de 3 formes diferents per reduir la formació de pedres.

  1. Quelant dels àcids oxàlics a nivell digestiu.
  2. Quelant a nivell renal, on formarà oxalats magnèsics, que són 100 vegades més solubles que l’oxalat càlcic.
  3. Augmenta l’excreció renal de citrat (sobretot si el què prenem és citrat de magnesi), que inhibeix la litiasi càlcica.

La injustament maleïda sal, és molt rica en magnesi i també conté calci. Clar que això serà així si parlem de sal marina de veritat, integral. Res a veure amb el clorur sòdic obtingut del refinament extrem de l’aigua de mar, que ens venen com a sal. Un altre dia parlaré de la sal, que bé s’ho mereix, tan sols dir que la sal marina integral només conté el 86% de clorur sòdic, la resta són minerals molt diversos. I endevina amb quina sal es fan els estudis…

Estic segura que si enlloc de fer-se amb sal ultrarefinada es fessin amb la integral, les recomanacions oficials canviarien molt. Això no treu que no se n’hagi d’abusar. Sal sí però, com tot, integral i en la justa mesura.

Altres recomanacions assenyades serien, sense cap dubte, beure molta aigua, però també: moure’s més, reduir els  carbohidrats simples (alt índex glicèmic), un consum de carn raonable i de qualitat (amb una petita quantitat de carn varis dies a la setmana, o una ració major un o dos dies, n’hi ha suficient), menjar moltíssimes verdures, amb pell inclosa i, evidentment, posar moltes aromàtiques al menjar (com sempre hauríem de fer), i prendre infusions diürètiques, antilitiàsiques, tònics renals i purgants de la bilis negra.

La bilis negra és un dels 4 humors, l’agent metabòlic de l’Element Terra en nosaltres. Condensa, solidifica, contrau… Caldrà valorar cada cas, però és fàcil que pugui està relacionada amb la formació de pedres. I tot i que la causa també podria ser un excés de calor, al sistema urinari o a tota la persona, també es produirà un excés de bilis negra que caldrà purgar.

Ens hi podran ajudar: l’oximel, la fulla d’aloe sencera, el gingebre, la llimona, la llavor de pastanaga borda, el trèvol dels prats, l’arç blanc, etc i també ungüents com el d’oli de ricí, oli de ginebró i pell de llimona, o d’altres preparats d’ús extern aplicats sobre els ronyons i/o la melsa.

Quan hi ha debilitat del sistema urinari, cal recórrer als tònics urinaris, com per exemple la llavor d’ortiga.

INSTRUCCIONS d’ÚS per la VIDA com aquestes, són les que ensenyo al curs CUIDA’T amb Medicina Tradicional Mediterrània i a d’altres formacions, com les excursions de reconeixement de plantes “Silvestres i comestibles”. Informa’t i apunta-t’hi a l’agenda de la web.

La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.

Referències:

Doi.org/10.32932/pjnh.2020.01.048

Doi: 10.1080/16546628.2017.1264713

DOI:10.12680/balneo.2014.1062

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , | Feu un comentari

Plantes per la supervivència, plantes per la Vida

Dos dies de retorn al passat:

Menjar:

  • El menjar, és el més important?
  • Plantes silvestres comestibles
  • Com aconseguir tots els nutrients essencials: Proteïna, Hidrats de carboni, Greixos, Vitamines i minerals
  • Com les podem menjar
  • Normes generals de comestibilitat i com testar plantes desconegudes
  • Plantes per pescar

Medicina:

  1. Higiene:
  • Dental
  • Cutània (sabó, substituts del sabó, antisèptics)
  • Repel·lents
  1. Cures:
  • Ferides i traumatismes (hemostàtic, cicatritzants, antisèptics, antiàlgics, regenerants)
  • Ulls
  • Febre
  • Refredats i grips
  • Mal de panxa – infeccions,restrenyiment, diarrea i vòmits
  • Cucs
  • Cremades
  • Picades
  • Càries

Fer foc (esques i trobar llenya seca)

Beure (trobar i purificar aigua)

Fibres (cordes, esponges, cistells) i construcció d’eines i estructures

Abric i refugi (estructura, aïllament i impermeabilització) Il·luminació

Orientació i condicions ambientals

Aquesta activitat se sol fer junt amb el meravellós Ebreibosc, que hi aporta molts dels seus incomptables coneixements i experiències.

Publicat dins de Uncategorized | 2 comentaris

El cicle anual amb Medicina tradicional Mediterrani

Et convidem a fer un tomb, al llarg l’any, de la mà de la Medicina tradicional del Mediterrani

Organitza i acull: Can Tomàs Toni (a Sant Antoni de Vilamajor)

Primavera:

02/03/2024.

  • Matí: Sortirem a fer un passeig per conèixer les plantes silvestres que creixen al voltant de Can Tomàs Toni, i parlar de les seves virtuts i aplicacions culinàries, medicinals i d’altres recursos i beneficis que ens aporten.
    També parlarem sobre el sistema energètic de la Medicina tradicional del Mediterrani, el nostre sistema mèdic ancestral i de la depuració (detox) de primavera (quan, com i per què fer-la).
  • Tarda: Les tardes són per les pràctiques. En aquesta ocasió elaborarem uns electuaris purgants, un cataplasma depurador cutani i farem una pràctica de depuració emocional amb l’acompanyament d’una infusió.

Estiu:

22/06/2024.

  • Matí: Sortirem a fer un passeig per conèixer les plantes silvestres que creixen al voltant de Can Tomàs Toni, i parlar de les seves virtuts i aplicacions culinàries, medicinals i d’altres recursos i beneficis que ens aporten.
    També parlarem sobre el sistema energètic de la Medicina tradicional del Mediterrani, el nostre sistema mèdic ancestral i la gestió de la calor corporal a l’estiu.
  • Tarda: Elaborarem un acetat refrigerant, algunes tisanes isotòniques i un protector solar.

Tardor:

14/09/2024.

  • Matí: Sortirem a fer un passeig per conèixer les plantes silvestres que creixen al voltant de Can Tomàs Toni, i parlar de les seves virtuts i aplicacions culinàries, medicinals i d’altres recursos i beneficis que ens aporten.
    També parlarem sobre el sistema energètic de la Medicina tradicional del Mediterrani, el nostre sistema mèdic ancestral i la importància i necessitat de reintroduir les plantes silvestres a la nostra dieta.
  • Tarda: Elaborarem alguns suplements alimentaris silvestres (picades per amanir, oli aromatitzat, xucrut salvatge).

Hivern:

9/11/2024.

  • Matí: Sortirem a fer un passeig per conèixer les plantes silvestres que creixen al voltant de Can Tomàs Toni, i parlar de les seves virtuts i aplicacions culinàries, medicinals i d’altres recursos i beneficis que ens aporten.
    També parlarem sobre alguns conceptes clau de la Medicina tradicional del Mediterrani, el nostre sistema mèdic ancestral i l’autocura, l’emoció i l’energètica.
  • Tarda: Elaborarem un encens i farem algunes pràctiques d’exercicis de respiració i escolta corporal i emocional basats en la cosmovisió i energètica mediterrània.

Les 4 classes del cicle es realitzaran de 10 a 13.30 i de 15 a 17:30h. Màxim 15 places.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , | 2 comentaris

Ets cos, sigues cos

Al curs Cuida’t amb Medicina Tradicional Mediterrània parlem de moltes coses que pots fer en el teu dia a dia per cuidar la teva salut i treballar l’autoconeixement. Coses pràctiques com l’exercici que et proposo avui.

Moltes vegades ens obsessionem amb sessions d’exercici, relaxació o estirament guiades i prefabricades de forma genèrica, i sí, aquest tipus d’exercici és important i pot ser molt útil, però no ens hem d’oblidar del què és més important a l’hora de cuidar el cos: escoltar-lo i deixar que s’expressi lliurement. Potser no podem estar-ho fent constantment, però si que podem dedicar una estona cada dia, o com a  mínim cada setmana, a fer-ho, o més ben dit, a deixar que passi.

I precisament això és el què pretén assolir aquest senzill exercici.

Per dur-lo a la pràctica et recomano que:
🍂 primer satisfacis totes les necessitats fisiològiques que puguis tenir, com anar al bany;
🍂que apaguis el mòbil i t’asseguris que ningú t’interromprà de cap altra manera;
🍂ho facis en soledat, perquè encara que creguem que no, de vegades la companyia inhibeix la veritable expressió lliure;
🍂 portis roba còmoda i elàstica o ample, tinguis una màrfega o altra tela per poder-te rebolcar per terra tranquil·lament, i tinguis algun coixí ben a mà;
🍂 no posis cap tipus de música que pugui condicionar, conduir o modular les teves emocions. En el silenci t’escoltaràs millor. Tot i que si ho necessites, perquè quan t’escoltes el què sents et fa massa mal, pot ser bona idea posar sons de la Natura com cants d’ocells, sons aquàtics, etc;
🍂 apaguis tots els llums i et quedis el més a les fosques possible. O bé pots embenar-te els ulls. Quan els nostres sentits deixen de mirar cap enfora, comencen a veure-hi cap endins. Per això reduir qualsevol estímul sensorial farà més senzill assolir la finalitat d’aquest exercici.

Quan tinguis llesta la fase de preparació, pots anar al gra. El què has de fer no te cap misteri. Simplement:
🐍Escolta el cos🐍Entra dintre teu, habita’t🐍Sigues cos🐍

Això significa que has de deixar que el teu cos s’expressi sense (quasi, que no volem prendre ni fer mal) intervenció de la part racional. La part racional es limitarà a escoltar sense jutjar, i només intervindrà frenant els moviments que puguin causar lesions.

Recorda:
el cos té dret a expressar-se,
tenim dret a expressar-nos a través del cos
i el teu cos és una part inseparable de tu,
ets cos tant com ets esperit.

El cos s’expressa amb moviment. Per això, del què es tracta aquí, és de moure’s impulsats/des per la sensació.
Ara bé, sempre:
✨amb paciència, calma i lentitud;
✨la dificultat d’aquest exercici és realment saber-te escoltar. Per tant, tot allò que t’ajudi a entrar en aquest estat pot i, hauria, de ser-hi present.
✨intenta no resistir-te a allò que trobis, deixa-ho ser i així també ho podràs deixar anar;
✨amb respiració profunda, nasal i abdominal. Amb l’exhalació deixes anar i sovint, exhalar per la boca intensament ens ajuda a alliberar tensió. L’exhalació ha de ser més llarga que la inhalació. La respiració és molt important, per ser el vehicle del Pneuma.
✨evita els moviments molt bruscos, especialment quan estiguis en postures que torsionin molt el teu cos;
✨desfés les postures amb molta lentitud, sobretot si han implicat estirament o torsió;
✨en cada moment, escolta les sensacions, els llocs on les sents i els canvis que apareixen amb el moviment.

Si el teu cos acumula una gran quantitat de dolor, sigui físic o emocional, necessitaràs l’acompanyament d’una persona preparada per a fer-lo.
Si descobreixes un gran dolor amagat, que desconeixies, mentre fas l’exercici, i en algun moment sents que et sobrepassa, imagina que ascendeixes caminant cap al món exterior i quan hi arribis obre els ulls.

Els conceptes de la MTM que cal conèixer per fer correctament aquest exercici, es treballen al curs Cuida’t amb Medicina Tradicional Mediterrània.

Si vols aprendre més tècniques per a l’autocura o ets terapeuta i vols tenir més eines per treballar amb els/les teus/ves clients, fes un cop d’ull a les formacions en MTM que t’ofereixo.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , | Feu un comentari

L’origen del Remei

Pots llegir l’article o bé escoltar-lo:

Aquesta informació forma part de l’estudi que estic fent per preparar l’activitat “Somnis, salut i herbes: la incubació arcaica“, on parlarem dels orígens de la terapèutica onírica i els arquetips de salut i coneixement.

La història d’Asclepi és plena de serps i no és perquè sí.

La serp és testimoni i prova, de la part més transcendental i potent de la seva figura. Vestigi de temps remots en què els poders de la Natura proveïen la Vida (i la Mort) i no tenien formes humanes.

L’origen del remei

La història d’Asclepi i dels rituals i poders que després se  li adjudicaren, comença molt abans del seu naixement.

Pitó era una gran serp, i una de les personificacions més antigues de Gea (també anomenada Gaia), la Terra.

Pitó, tenia un gran temple a Delfos (de Delphynia, un altre nom del númen serpent), el que seria conegut com a oracle de Delfos , on mormolava a l’orella de la sacerdotessa del temple, la pítia o pitonissa, les seves profecies.

Primer, es feien ofrenes a Pitó, sacrificis, i la pítia es purificava a la font, amb l’aigua que sorgia sinuosa de la terra. Després s’asseia sobre una gran roca, i esdevenia la veu de la divinitat (recorda aquest ritual, perquè tornarà a sortir més endavant).

Lo de l’escletxa d’on emanaven vapors sobre la que s’asseia és posterior, i podria ser una forma de simbolitzar l’ascens de l’efluvi ctònic diví fins a ella. Efluvi que realment emana de les falles geològiques invisibles ala vista, que s’encreuen sota l’oracle, de Nord a Sud i d’Est a Oest.

Però un dia arribà Apol·lo i cobejant el poder de clarividència i culte de la Gran Serp, la va matar. Apoderant-se també del seu nom,  Apol·lo Piti.

Apol·lo era el progenitor d’Asclepi. Sembla que es va enamorar d’una jove anomenada Coronis, que a  l’asclepeion de Tità, serà anomenada Rhea Coronide.

Rhea és també deessa de la Terra, filla de Gaia, mare dels déus olímpics.

Doncs resulta que Coronis va ser infidel a Apol·lo (tampoc sabem si aquesta relació era realment consentida, clar) amb un home arcadi, i per això…Apol·lo la mata.

En moltes versions qui la mata, a petició del déu, és Artemis, la deessa protectora dels naixements. I…resulta que Coronis està embarassada d’Apol·lo, i quan la van a incinerar, aquest es penedeix una mica dels seus actes (tampoc gaire), i salva el nen, Asclepi.

Això sí, tampoc el criarà, i l’entrega al centaure Quiró.

També és interessant que al pare de Coronis se l’anomenava l’home cavall, i el seu fill sigui entregat a un home cavall. I que Asclepi no ha pogut néixer, però és privat del cos de la seva mare per la deessa del parts.

I aquí podríem parlar dels centaures d’Arcàdia, i del culte que allí es retia a la misteriosa Despoine i la seva mare Demeter, deessa de la fertilitat de la Terra, però això és anar molt lluny.

Aquesta és la història mítica d’Asclepi que amaga una colonització, clar (com molts dels remakes de vides divines que abunden a la mitologia grega), d’un poble i la seva cultura i culte, per part d’un altre.

Però sembla que primer Asclepi fou un príncep real, després fil·liat a Apol·lo i per tant semidéu, i després ascendit a déu olímpic.

I així Asclepi es farà gran. Creixerà en molts sentits.

Als seus temples es practicarà el ritual de l’enkoimesis, la incubació dels somnis. Elements centrals d’aquest ritual seran els sacrificis, la purificació a una font i l’estada a una estança subterrània, on entre nombroses serps, s’entrarà al món dels somnis amb l’esperança de rebre un diagnòstic o la curació de les mans del déu, en la seva forma humana, canina (guia de les ànimes) o molt sovint, la més esperada…de serp.

Se li adjudicaran varis fills i filles, dues d’elles de gran fama: Higia (la higiene en el sentit original de la paraula) i Panacea (el remei universal). Tant gran serà la seva fama, que des del principi se’ls adjudicarà la divinitat completa.

La meva opinió és que en aquest procés colonitzador és van subordinar varis déus i deesses de la medicina fent-los fills del déu invasor.

Higia i Panacea es representen sempre de forma quasi idèntica, amb una serp enrotllada al braç, bevent d’un bol que duen a la mà.

Asclepi també du la serp, enrotllada en un bastó, un símbol molt més antic que ell mateix. I es deia que posseïa 2 pots amb sang de Medusa, la de la cabellera serpentina. Un del costat esquerre, per matar, i un del costat dret per curar.

La serp, l’arbre, el remei, tots emergint de les entranyes de la Terra.

I Asclepi,  l’atent i entregat arquetip del remeier ideal, el seu hereu i usurpador involuntari.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , | Feu un comentari

Per celebrar els 9 anys, us faig un regal

Crea la teva pròpia farmacopea

Et presento el curset gratuït que et vol ajudar a aprendre a fer la teva pròpia farmacopea o matèria mèdica.

Rebran aquest curset, per fascicles, totes les persones que estiguin inscrites al butlletí de notícies o al canal de telegram del Jardí de les Bruixes.  Si encara no n’ets membre, trobaràs els enllaços per apuntar-t’hi aquí.

La durada del curset és de 10 setmanes.
Per seguir-lo rebràs un full de ruta, uns petits apunts i una plantilla per fer les fitxes de la teva matèria mèdica.

Al llarg del curs t’aniré explicant què és una farmacopea o matèria mèdica, perquè t’interessa fer-te la teva i com l’has de fer. També et recomanaré varis llibres perquè puguis ampliar la informació del curs i seguir avançant de forma autodidacta.
El temari està repartit en 9 sessions i l’última setmana oferiré una tutoria en directe perquè puguis resoldre tots els dubtes que t’hagin sortit. Aquesta tutoria serà l’únic espai en què t’ofereixo el meu acompanyament personalitzat, és a dir que no respondré correus de dubtes sobre el temari. Si vols o necessites aquest acompanyament, et recomano que participis en alguna altra de les formacions que ofereixo (consulta l’agenda per veure quines hi ha programades). El què explico en aquest curset, ho trobaràs molt més ampliat al curs avançat de medicina tradicional del Mediterrani i altres formacions.

Rebràs l’accés a una nova sessió cada divendres des de l’inici del curs (l’1 de setembre).
Si t’apuntes al butlletí a mig curset, caldrà que enviïs un correu demanant que se t’enviïn els fascicles anteriors. Si t’hi apuntes un cop finalitzat, hauràs d’esperar a què es repeteixi algun dia. Però no pateixis, les persones que segueixen el projecte pel butlletí i el canal, gaudeixen sovint de descomptes i promocions especials.

Espero que el gaudeixis molt i t’aporti nous coneixements i espais de reflexió.

De l’1 de setembre  al 3 de novembre de 2023

Programa:

  1. De Materia Medica
    Nomenclatura botànica
  2. Per què fer la teva pròpia Matèria Mèdica?

Fitxa de la Matèria Mèdica –Explicada per parts– Què inclou, per què ho inclou i com trobar la informació

  1. Imatge
    Noms comuns
    Originària de…
    Distribució
    Hàbitat
  2. Descripció botànica
  3. Curiositats, mites, folklore
    comestibilitat
  4. Parts usades
    recol·lecció
    Virtuts
  5. Preparació
    Administració
    Dosificació i seguretat
  6. Tast i energètica – i pràctiques per descobrir-ho
    Notes i referències
  7. Observació en el medi, Doctrina de les signatures
  8. Tutoria final (videoconferència 1h30’) 3 de novembre de 19.00 a 20.30h
Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , | 12 comentaris

De salut i vinagre

Avui he tornat a veure una publicació proclamant les bondats del vinagre de poma.
.                                                         Una altra vegada.
No passa gaire temps sense que en vegi alguna, però no en veig mai cap parlant de les virtuts del de raïm, i em sembla absurd i, sí, també indignant.

No sóc molt amant del vinagre a nivell culinari, però si a nivell medicinal. Això, sumat a què el vinagre de raïm o vi, sobretot el negre, és el NOSTRE vinagre, i que sóc una fervent defensora de treballar amb allò que creix i sorgeix del territori on es viu, fa que des de fa temps tingui ganes d’aclarir conceptes sobre el(s) vinagre(s).

Som-hi:

És realment saludable el vinagre? (Sí ,però)

  • Els vinagres són productes de la fermentació acètica de l’alcohol, sobretot per bacteris de la família acetobacteracea*. Això vol dir:
    1. Que són fermentats i
    2. Que les seves característiques i virtuts dependran sobretot de les del líquid alcohòlic inicial.
  • Tenim el tema de l’energètica. Els vinagres en general són freds i secs, i la seva és una energètica força extrema. De fet, d’aquí deriven, en part, vàries de les seves virtuts. Per tant, les persones melancòliques han de vigilar amb com s’hi relacionen. (si no saps de què va això de l’energètica és que necessites fer un cop d’ull als articles sobre Medicina tradicional del Mediterrani o apuntar-te a alguna de les formacions).

Aclarim el 1er punt:

Com que són fermentats, si el vinagre que tries no està pasteuritzat ni filtrat (és a dir, que és cru)…

  • aportarà vidilla al teu microbioma (la flora intestinal i el seu ecosistema, o sigui tu). És a dir que és un probiòtic. A més, aporta el què es coneix com a postbiòtics, que són subproductes de la fermentació amb virtuts salutíferes. Tant en ús intern com extern. Perquè a part de la intestinal, també estaria bé cuidar la flora cutània, la capil·lar, la vaginal…

Si la fermentació és poc industrial, la mare del vinagre, i per tant el vinagre serà…

  • més ric en microorganismes, i per tant més probiòtic*.

No només de l’alcohol pren vida el vinagre. Hi ha vàries coses de la matèria prima que s’utilitzi per fer el vinagre que influiran en el resultat final. Com per exemple…

  • La seva riquesa de base en principis actius.
  • Si s’ha pasteuritzat després de la fermentació alcohòlica o no*.

Ara…

Quines són les virtuts dels vinagres?

Com he dit, el resultat final depèn molt de la matèria prima utilitzada, i fins i tot en cas que sigui la mateixa, també variarà una mica segons els microorganismes involucrats en les diferents fermentacions. Però generalitzant, les virtuts dels vinagres sense pasteuritzar ni filtrar són les següents:

  • Antioxidant. Això vol dir sobretot que redueix l’envelliment i degeneració dels teixits
  • Font de minerals, vitamines, àcids orgànics i polifenols
  • Com ja he dit és fred i sec.

I per tot això ens pot ajudar…

  • en problemes cutanis, especialment els que mostren excés de calor, com els eruptius, inflamatoris i pruriginosos, cremades sense ferida oberta i incloses les solars, i paràsits (polls, sarna…).
  • a desinfectar. Utilitzat amb aquesta finalitat des de fa milers d’anys arreu del món.
  • a fluïdificar el humors i millorar la circulació energètica.
  • a eliminar els humors espessos i per tant les congestions.
  • a allisar, desenredar i enfortir el cabell.

Les virtuts concretes de cada tipus de vinagre dependran, com deia, del substrat. No és el mateix un vinagre de mores, que un de saüc, que un de magrana o un de raïm.

I això em porta a l’última pregunta que m’agradaria respondre:

El vinagre de poma és el millor tal com ens venen sempre, o no?

Doncs bé, com que és un tema recurrent i a més les modes del capitalisme i la globalització em solen molestar profundament, us deixo aquí la meva opinió (basada en experiències i coneixements):

Tant la poma com el raïm tenen virtuts i nutrients. És més sana una poma que el raïm?

Si parlem de raïm negre, puc respondre molt ràpidament:

NO

El raïm negre és molt, molt ric en antioxidants, com ho evidencia el seu color (els pigments no són altra cosa que polifenols, concretament antocianines). Força més ric del que ho és la poma.

Perquè doncs aquesta moda de proclamar el vinagre de poma com el més sa?

Penso que, com passa massa sovint, aquesta moda ha vingut de fora i l’hem assumit sense qüestionar-nos res; de països en què el vinagre més utilitzat sol ser el vinagre d’alcohol blanc que no conté res més que etanol i aigua.

Sembla absurd que terres amb un dels millors vinagres del món i en el que el cultiu de la poma no destaca especialment, fem aquesta elecció.

Però és el què té seguir modes. El màrqueting pot amb tot. Fins i tot amb la raó.

Hi pot haver motius per escollir vinagres blancs quan elaborem remeis amb ells. Motius basats precisament en la seva menor concentració de compostos. Però d’això ja en parlaré un altre dia. O pots venir a alguna de les formacions on ho explico. Com per exemple al curs Remeieria tradicional del Mediterrani.

Per acabar, et deixo la recepta d’un condicionador capil·lar on l’estrella i el solvent principal és el vinagre:

Tritura tot junt:
🍋 400g de llimones amb pell
💧200ml d’aigua
🍶 400ml de vinagre (del tipus que vulguis, però procura que sigui cru)

En aquesta barreja macera-hi durant 15 dies:
🌱 2 grapats de romaní
🌱 2 grapats de sàlvia

Filtra-ho.

El marc (el sòlid que et quedarà després d’haver filtrat),
🍲 posa’l a bullir 10′ amb 300ml d’aigua. Filtra i un cop fred, barreja l’extracte amb l’anterior.

Afegeix-hi:
🧂20g de sal marina sense refinar
🍯 1 cullerada de mel

Envasa-ho i ja el pots fer anar.
La forma d’ús és aplicant-lo un cop t’hagis rentat el cabell, en la dosi de 3-6 cullerades soperes dissoltes en un got d’aigua. Deixa-ho actuar 3 minuts i esbandeix.

Si tens problemes de pell també ho pots fer servir a la resta del cos per nodrir-la i regular la flora cutània. (primer prova-ho en una zona reduïda per assegurar-te que no te la irrita, i en acabat aplica sempre oli)

Ampliacions i referències:

*La mare del vinagre de vi conté Komagataeibacter europaeus sobretot. La de poma Acetobacter. Però s’hi poden trobar moltes altres espècies, incloent-hi bacteris de l’àcid làctic com els Lactobacillus. A més hi trobarem els llevats (fongs) responsables de la transformació prèvia dels sucres en etanol (fermentació alcohòlica).
Ara bé, la riquesa en microorganismes dependrà de lo respectuós amb els microorganismes salvatges que hagi estat el procés complet. Com més industrial sigui el procés, més esterilitzacions s’hauran fet, seguides d’inoculació del microorganisme que interessi per garantir uns resultats homogenis.

Article científic on es comparen les bondats d’ambdós vinagres

La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , | Feu un comentari

Que la teva gelatina sigui medicina

Avui et parlaré de la gelatina, la gelatina animal.

Cert que amb els gelificants vegetals podem obtenir textures similars,
Hi ha una virtut que comparteixen els gelificants alimentaris, vinguin d’on vinguin, que és que amb ells podem transformar les infusions i batuts de plantes en postres

però si estem parlant de remeis, la d’origen animal els passa, i molt, la mà per la cara.

Així que si decideixes treure els aliments animals de la teva dieta, encara pots aprofitar la idea que t’ofereixo per fer una versió refrescant dels remeis herbaris però a nivell medicinal només compartiran les virtuts de les plantes i certa capacitat lenitiva. Ho pots fer per exemple amb agar-agar o amb xantana i estic segura que pots trobar moltes pàgines per la xarxa on te’n donaran receptes.

gelatina de plantes

La gelatina animal, és un súper aliment
molt interessant per millorar la teva salut; tant per aportar nutrients essencials a la dieta, com per les seves virtuts curatives quan hi ha quelcom que no funciona bé. El secret està precisament al seu origen. I és que…

és una forma semidegradada de col·lagen (parcialment hidrolitzat). Un procés que s’ha fet des de la prehistòria, amb el cartílag animal (i també les parts més dures dels peixos), com a matèria prima. El col·lagen és…

la proteïna més abundant del cos (30%), present sobretot al teixit connectiu (el teixit que ens sosté i connecta tots els punts del nostre cos), especialment a ossos, pell i articulacions. I, malgrat ser-ne una forma degradada…

la gelatina té un perfil nutricional idèntic al col·lagen. Composta per:

        • Aminoàcids 85-92%: els components bàsics de les proteïnes. Sobretot glicina*.
        • Minerals: petites quantitats de (fòsfor 3mg, magnesi 1,5mg, potassi 1mg, seleni 3mcg…)
        • Vitamines del grup B: colina 3mg, folat 0,3mg.

* La glicina és part molt important de les virtuts de la gelatina. Component bàsic del glutatió, un dels antioxidants més potents que produïm, i de la creatina, que nodreix la força muscular i els ossos, i millora la funció neurocognitiva; és hepatoregenerant, ajuda a fer descendir la temperatura del centre del cos si és massa alta i ajuda a dormir millor.

I les seves virtuts també són idèntiques al col·lagen. A saber:

      • Augmenta la hidratació, elasticitat i resistència de la pell, protegint-la del dany cel·lular.
      • Millora la salut articular. S’acumula al cartílag després de la ingestió. Protegeix, repara i augmenta la densitat òssia alhora que en redueix la degradació.
      • Repara i desinflama les parets intestinals, sent ideal per la permeabilitat intestinal i per altres trastorns digestius.

En resum, és un tònic tissular que augmenta la síntesi de col·lagen i àcid hialurònic propis, nodrint, calmant i desinflamant els teixits.
-> I molt important, és ideal per a temperaments secs. <-

Tan sols es distingeix d’aquest perquè:
La gelatina és soluble tan sols en aigua calenta i gelifica, i
el col·lagen no gelifica i és soluble en aigua tan calenta com freda.


Ara, “I com la faig servir?”

Lo bo de la gelatina és que pots prendre col·lagen menjant. A l’hivern tenim els caldos d’ossos, que són un invent (antiquíssim) fantàstic per gaudir dels beneficis del col·lagen.
Però a l’estiu, menjar caldo? mmm… més aviat no.
I de fet, si no t’escalfes amb llenya o tens un altre sistema per coure lent i llarg, al preu que van gas i electre, el caldo d’ossos potser no és una opció assequible ni realista.

Però sempre tenim la gelatina!
Fàcil,
ràpida i
econòmica.

A més pot ser també un vehicle per alimentar-te amb molts altres ingredients medicinals. Mira…

a part de fruites:
Totes menys figues i fruites tropicals * crues**, fins i tot pots aprofitar les pells fresques dels cítrics preparant-les tal com es fa amb les herbes***.

hi pots posar plantes medicinals:
menta, tarongina, Mª Lluïsa, fonoll, gel d’aloe, jiaogulan, malva, plantatge, rosa, hibisc, calèndula, rosella, canyella***… totes (les no tòxiques), excepte el gingebre i les fulles de figuera*.

* contenen uns enzims proteolítics (proteases), que desfan les proteïnes del col·lagen, desfent la gelatina: pinya (bromelaïna), papaia (papaïna), gingebre (zingibaïna), kiwi (actinidina), figues (ficaïna), i també mango i espàrrecs.

** Si primer les cous a 100º, desactives els enzims i les pots fer anar.

*** pots fer una tisana concentrada o (més refrescant) fer un batut de la planta fresca que després filtraràs amb colador fi, tècnica que també pots utilitzar amb pells de fruites i verdures.

També hi podries posar probiòtics, com kombutxa, xampanyets, germinats, mel, iogurt… Tan sols tingues en compte que si vols que conservin la vida que contenen, no els pots sotmetre a més de 37-47º (depèn de cada un), i que aquesta vida, té capacitat proteolítica, o sigui que conforme passin els dies, la gelatina es pot anar desfent.

A part de fer les típiques gelatines, en pots fer de diferents, per exemple salades (una de  gaspatxo potser?) o bé posar-la a:

  • gelats: on prevé la formació de cristalls de gel, suavitza la textura i redueix la velocitat a què es fon.
  • púdings i pastissos
  • salses: per espessir-les una mica
  • melmelades i gelees
  • pa sense gluten: com a aglutinant
  • llaminadures
  • …alguna altra idea? et llegeixo als comentaris, que jo també vull aprendre!

Per prepara-la:

10 a 30gr de gelatina en pols* x litre (en funció de la textura desitjada)
10g per salses, 30gr per gelatines    (500gr/litre per fer gominoles)   *6g de gelatina en pols equivalen a 8g de gelatina en làmines
  1. Hidrata-la amb 5 vegades el seu pes d’aigua freda un mínim de 10 minuts. Sense remoure.
  2. Dissol-la en calent, sense que arribi a arrencar el bull. Pots dissoldre-la en tot el líquid que vols gelificar o només en una part del mateix líquid, o d’aigua, que després afegiràs a la resta. Així per exemple, pots fer gelatina de iogurt o kombutxa sense carregar-te els probiòtics.

Unes últimes coses: La sal en redueix la força, però n’has de posar molt perquè li impedeixi gelificar. En canvi el sucre, la llet animal i l’alcohol (fins a 40º), li donen força. I, cal que conservis el pH entre 5 i 9 o se’t desfarà.

Apa! Ja no m’enrotllo més. Bon profit!
I no t’oblidis de compartir, comentar i totes aquestes coses que m’ajuden a seguir <3

Aprèn més sobre Medicina tradicional del Mediterrani i remeieria.

 


La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.

 

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari