Les causes de la malaltia (i la teràpia compromesa)

Publicat el març 10, 2023 per El Jardí de les Bruixes

Avui vull parlar d’un tema que em sembla de vital importància. Perquè sí, és cert que els nostres hàbits tenen un paper fonamental en el nostre estat de salut, però tant per factors ambientals com per la nostra pròpia naturalesa, no podem controlar-los tots.

Primer, què és la malaltia? 

En Medicina Tradicional del Mediterrani malaltia i desequilibri són paraules 100% intercanviables. Perquè si es perd la salut, és a causa d’un desequilibri en algun punt o esfera del nostre ésser.

El desequilibri pot venir per excés, per deficiència o per inestabilitat. Per exemple un excés o deficiència de calor o de fred, o de sequedat o humitat, o d’algun dels 4 humors. I la inestabilitat és una condició de variabilitat erràtica, en què es passa d’un extrem a l’altre sense solta ni volta. També hi podríem incloure l’obstrucció i congestió, que són molt similars, i són casos en què el lliure fluir d’humors o principis vitals es troba dificultat.

El desequilibri pot afectar (principal o inicialment, perquè realment acabarà afectant-les totes) l’esfera mental, l’emocional, l’energètica o la física.

Les causes del desequilibri es trobaran en els anomenats 6 factors higiènics (els quals treballem amb detall al curs 100% en línia Cuida’t amb Medicina tradicional Mediterrània)
👉 Ambient
👉 Nutrició
👉 Descans i activitat
👉 Son i vigília
👉 Eliminació
👉 Ment i emocions

Penso que a aquests 6 factors caldria afegir-hi el factor transgeneracional, que és la motxilla que heretem dels nostres avantpassats/des. Amb tot lo bo i tot lo dolent, com secrets i traumes no processats.

En ambient i en ment i emocions hi trobarem el factor relacional/social.
Els humans som animals gregaris, és a dir de ramat, o socials. Necessitem el grup per sentir-nos bé. Necessitem la seva acceptació i suport. No hi ha cosa que ens faci més por que perdre’ls. I unes relacions socials malsanes ens faran entrar, inevitablement, en desequilibri.

El rebuig del grup o simplement sentir que no encaixem; una societat on les relacions en sí són malaltisses, plenes de pors, abusos i confusió emocional; la falta d’espais on ser nosaltres mateixes/os; i un llarg etcètera de situacions que activin els nostres mecanismes de supervivència de forma constant, és del què parlo quan dic relacions socials malsanes.

També el factor ambiental, com per exemple la crisi ecològica que ens cau al damunt, que pot portar a l’anomenada ansietat ecològica o ecoansietat.

És per això que als/les terapeutes ens pertoca procurar que les societats humanes siguin saludables, en tots els seus aspectes. Perquè tenim un compromís amb la salut, les persones i la Natura.
Per això no podem eludir la lluita social i ambiental, perquè la salut humana no és només cosa de l’individu.

I per favor, d’una vegada per totes hem de deixar de fer recaure sempre la responsabilitat sobre l’individu. Perquè som animals socials i tanta responsabilitat tenim nosaltres envers la comunitat, com la comunitat envers nosaltres.

Què se suposa que han de fer les persones que la nostra societat (extractiva, jerarquitzada, patriarcal, explotadora i egoista) ha posat en situació de vulnerabilitat? Cert que moltes vegades es poden fer millores en els hàbits sense disposar de molts recursos. Són moltes les eines que tenim al nostre abast, els recursos que la Natura posa a la nostra disposició lliurement, però desgraciadament no sempre són suficients. I quan això passa, l’últim que necessita la persona víctima de les circumstàncies és que la fem sentir culpable, afegint més estrès a la seva Vida.

I també per això, tota persona que es preocupi per la salut de les altres, sigui per vocació com se suposa que passa amb les i els terapeutes, o simplement pels seus éssers estimats, hauria de treballar cada dia per fer de la societat humana un lloc més segur, equitatiu, empàtic i acollidor.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

Beneir la taula

Publicat el febrer 7, 2023 per El Jardí de les Bruixes

Quanta tensió hem impregnat en un acte que hauríem de sentir sagrat (i si només fos en un…). Amb quantes pors, complexes, culpa, presses, remordiments, impulsivitat… amanim els nostres àpats? I alhora, quanta banalització, quanta inconsciència i quan poc respecte!

Mengem mirant-nos el melic mentre imaginem que en deuen opinar els altres. Mengem com un pur tràmit, a vegades gairebé com si ens molestés. Com hem pogut arribar a desvirtuar tant un acte que ens dóna la vida? La Vida. Amb majúscula, perquè no només ens permet ser, sinó també fer.

Imagina que li regales un llibre a algú, l’agafa bruscament, l’obre i el fa servir per falcar un moble que balla, tot això sense ni donar-te les gràcies. M’imagino la cara que et quedaria i penso que seria molt similar a la cara que posarien tots els que han donat la seva vida, temps i esforç perquè tu et puguis alimentar, quan menges sense consciència, ni agraïment ni presència.

Cada dia gastem unes 3.000 kilocalories. Un gram del nostre cos crema 10.000 vegades més energia que un gram del Sol.* És un bon exemple, perquè pràcticament la totalitat de l’energia que hi ha a la Terra prové del Sol. Energia gratis que ens regala l’astre pare, però que cap animal pot utilitzar (excepte 4 o 5 rareses de la Natura que han aconseguit aprendre a utilitzar els cloroplasts de les plantes i algues que mengen**).

Són els éssers fotosintètics (bacteris, algues i plantes) qui fixa aquesta energia al planeta i crea la matèria orgànica, rica en energia o calories, que permet viure a la resta d’éssers vius. Des d’aquí,comença un tortuós i màgic viatge per tota la cadena tròfica i, en una fase o altra, arriba als nostres plats.

La Medicina tradicional del Mediterrani (MTM) considera que hi ha 6 factors que, sumats a la constitució de naixement, condicionen l’estat de salut de la persona (al voltant d’aquests 6 factors higiènics gira el curs Cuida’t amb Medicina tradicional mediterrània).

Evidentment un d’aquests factors és la nutrició (que també inclou la hidratació i la respiració).

El què ens diu la MTM és molt més que: “ets el què menges”. Ens diu “ets el què menges i com t’ho menges”.

Ja pots menjar els aliments més saludables del món, cuinats de la millor manera possible, que si t’ho menges amb presses, amb culpabilitat o vergonya, sense presència, sense degustar i agrair, et poden fer més mal que bé. Quan ingereixes un aliment també estàs ingerint l’emoció amb la que acompanyes l’àpat. I posant-nos més científiques, cal que el teu sistema nerviós estigui en el mode adequat per tal que s’activin les funcions digestives correctament. Quan vas amb presses, quan et preocupes, el sistema nerviós interpreta que hi ha una amenaça per la pròpia Vida i destina tota l’energia a l’alerta, i la lluita o a fugida que permetin salvar la pell, oblidant els mecanismes de regeneració, creixement i socialització, entre els quals s’inclou el procés digestiu.

Per això, beneir la taula té molt de sentit si pensem en menjar com un acte de reverència cap a allò que ens dóna la Vida.

Consciència, agraïment i presència. Tres paraules, que hauríem de recordar cada vegada que ens asseiem a taula. Que ens fan entrar en una actitud en què menjar esdevé una meditació.

Aplica-ho millor des de que prepares l’àpat. Millor encara, des de que et proveeixes dels aliments que portaràs a taula. Si ho féssim sempre així, que diferent seria tot!

Que fàcil seria mostrar el nostre agraïment a totes les baules de la cadena tròfica, des del Sol fins als budells, passant per la persona que dedica el seu temps i esforç en produir i elaborar la matèria que t’alimenta (pagès/a, apicultor/a, pescador/a, pastor/, granger/a, forner/a, formatger/a…). I també a l’Aigua, l’Aire i la Terra que junt amb el Foc del Sol han fet possible la seva creació.

Quina consciència posaríem en el consum i com això faria canviar el model productiu!

Quina sublim nutrició proporcionaríem al cos que som i ens permet ser, i que ens transporta pel viatge fascinant de la Vida.

Fem-nos un favor, tornem a beneir la taula.

Si vols aprendre més coses sobre la nostra medicina ancestral i les savieses que ens ofereix per poder viure amb salut i harmonia amb l’entorn, fes un cop d’ull a les formacions que es preparen al Jardí de les Bruixes.

*Burn. Herman Pontzer
** 3 animales que hacen la fotosíntesis

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

(Re)connectar amb la Terra

Publicat el gener 2, 2023 per El Jardí de les Bruixes

Sovint, a l’espai de teràpies em trobo amb persones que presenten un desequilibri en el seu ésser, sigui a nivell físic, emocional, energètic… degut a una mala integració d’un o més dels 4 Elements.

Sigui per la causa que sigui que estem negant la presència de l’Element o Elements en qüestió, i fins i tot si això no passa i ja sabem admetre i agrair la seva presència com a parts constitutives fonamentals del nostre ésser, ens anirà de meravella treballar la connexió amb ells per recuperar, o simplement guanyar equilibri en les nostres Vides.

D’entrada et proposo una exploració de l’Element Terra. Més endavant escriuré articles similars pels altres 3 (si no te’n vols perdre cap, apunta’t a la llista de difusió o al canal de Telegram).

Comencem pel principi, qui és l’Element Terra?

La Terra representa l’estat sòlid de la Matèria. És el centre, amagat i fosc però que sosté tota Vida. El suport en el qual ens despleguem, i la llar a la qual ens concentrem. Amb el seu gran pes i densitat ens atrau i ens ancora.

És densa i substancial, és freda i seca. Per tant, contrària a la Vida que és calenta i humida. És amb l’ajuda del Foc (calor) i l’Aigua (humitat) que la Terra cobra Vida. I a l’Hivern, l’energia de la Terra és tan forta i present que la Vida s’amagarà fins que la Primavera li torni a donar la calor i humitat necessàries. La Terra és l’Element de l’hivern. L’hivern és el reialme temporal de l’Element Terra.

La seva energia solidifica, condensa, defineix, precipita i coagula, és descendent i retentiva.

En el nostre cos la trobem en totes les parts denses, sòlides, profundes i permanents, com els ossos, les articulacions, els nervis i la medul·la espinal, les plaquetes i el fibrinogen, les dents i les fàneres. I evidentment en l’humor melancòlic.

Què passa quan es troba en desequilibri?

Quan l’Element Terra es troba en carència en nosaltres, ens sentirem volàtils, inestables, amb tendència erràtica, sense suport, i en alguns casos, amb ansietat. Es farà difícil retenir, tant a nivell mental (memòria), com físic (nutrició, per exemple), com energètic (força).

Quan l’Element Terra es troba en excés en nosaltres, perdrem interès en fer res, i per tant en viure, perquè la Terra és contrària al canvi, i l’acció condueix a ell. Per això hi haurà un tancament, una reclusió en la zona de confort, malgrat que el confort costarà de trobar fins i tot allí. Sense moviment no hi ha Vida. Junt amb aquest excés de contenció, mostrarem un excés de retenció, altre cop tant a nivell físic, com emocional i energètic.

Quan simplement neguem la nostra part Terra, podem trobar en nosaltres característiques tant d’excés com de deficiència. En aquesta situació el què trobem és un conflicte emocional amb la Terra. Pot estar relacionat amb els conceptes de territori, família, tradició, permanència, fonaments…

Com podem treballar amb l’Element Terra?

Arrelament passiu i arrelament conscient: Descalçar-nos i prendre contacte amb la Terra, simplement caminant-hi, ja és una forma de prendre-hi contacte, aquest seria un arrelament passiu. També ho seria seure o estirar-nos sobre ella, especialment si ho fem sense res que ens en separi (nues), però també és vàlid si la roba que portem és mínima i de teixits naturals que permetin l’intercanvi energètic.

Els arbres són uns mestres en connectar amb la Terra. De fet els arbres en testos solen morir si aquest no es en contacte directe amb ella, i els arbres en testos ceràmics o metàl·lics prosperen molt més que els que es troben atrapats en testos de plàstic. Seure als peus d’un arbre, i connectar amb ell, ens ajudarà també a connectar amb la Terra. Això i molt més, perquè els arbres tenen molt per ensenyar-nos.

Natura: Anar sovint a la muntanya o altres entorns naturals, visitar coves d’una forma conscient que ens permeti sentir la seva energia, deixar-nos embolcallar per la roca viva, enterrar-se a la sorra de la platja…

Aliments i remeieres  Terra: A part dels arbres com a éssers complets, algunes parts de certes plantes tenen una gran energia Terra a dintre seu i ens ajuden a connectar amb la Terra que hi ha dintre nostre. Són les arrels, rizomes, tubercles i bulbs, com la de bardana, agrella, dent de lleó, card de cardar, pastanagues, raves, patates, remolatxes, etc I també els bolets, especialment els de soca, mostren aquesta energia predominant.

Jardineria: Una manera de portar la Terra a la llar. Sigui un jardí o un hort, el treball manual amb la Terra ens aportarà presència i serenitat, a més a més de ser una activitat probiòtica que millorarà la nostra flora intestinal i cutània.

Meditació amb els Elements: En aquest cas, amb l’Element Terra.

En un lloc tranquil i fosc, o amb els ulls clucs, seient en contacte directe amb la Terra, explora aquest Element. Què evoca la Terra en tu? Quines imatges, quines sensacions, quines emocions, quins records? Com la sents? Escolta atentament i deixa que els seus aprenentatges flueixin dintre teu. I recorda que no tot en aquest món parla amb paraules.

I finalment, quan sentis que has acabat d’explorar-la, arrela com si fossis un arbre. Sent el teu ésser ancorant-se en ella profundament, i reposa una estona allí, sentit el seu suport, confort i solidesa.

I si vols aprendre més sobre els 4 Elements i la Medicina tradicional del Mediterrani, fes un cop d’ull a les nostres formacions.

La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Cuida’t amb Medicina tradicional del Mediterrani

Publicat el octubre 21, 2022 per El Jardí de les Bruixes

Retir de vivències i aprenentatges per l’autogestió de la salut

Aquest retir de 4 dies està pensat com a complement per aquelles persones que hagin realitzat o vulguin fer-ho en el futur, el curs Cuida’t amb medicina tradicional del Mediterrani (ja que aquest no conté classes presencials); o bé com a introducció a la medicina tradicional mediterrània per al públic en general. És per això que inclou una classe teòrica prèvia, en línia i en diferit, per introduir els conceptes bàsics de la nostra medicina ancestral a aquelles persones que la desconeixen totalment o que en saben poca cosa.

Durant 4 dies aprendrem, amb desenes de pràctiques, les bases d’un estil de vida saludable i tècniques per mantenir-nos en equilibri, basades en els 6 factors higiènics. En la Medicina tradicional del Mediterrani, en consulta, 𝐞𝐥𝐬 𝟔 𝐅𝐚𝐜𝐭𝐨𝐫𝐬 𝐇𝐢𝐠𝐢è𝐧𝐢𝐜𝐬 són les àrees sobre les que treballarem, fent modificacions i correccions, quantitatives i qualitatives, per aconseguir recuperar l’equilibri necessari per la salut. Els 6 factors higiènics són:

  1. Ambient
  2. Nutrició
  3. Exercici i descans
  4. Son i vigília
  5. Eliminació
  6. Emocions

Però l’ideal és que la persona conegui aquests factors i tingui eines per treballar-hi per si mateixa. Eines per l’autogestió de la salut. Eines per cuidar-se a si mateixa en el dia a dia i de manera senzilla. I això és el què ens proposem compartir amb tu, en un entorn amb encant als peus del Montsant, amb menjar ecològic i casolà, dormint en habitatges rodons que ens recorden els nostres orígens, tornant a la Terra.

Programa:

  1. Classe prèvia: On t’explicarem les bases de la doctrina de la medicina tradicional del Mediterrani Classe de 2,5 hores en línia i en diferit. Hi tindràs accés des de dissabte 3 fins a dijous 8 de desembre.
  2. Dijous 8 de desembre: Trobada a les 10:00 a La Mandorla (Cornudella de Montsant).
    • 11:00-14:00h: Caminada; la respiració com a eina de treball físic, emocional i espiritual; arrelament, salut i transcendència connectant amb la Terra.
    • 14:00h: dinar
    • 15:00-18:30h: reunió dels personatges interiors; tornada.
    • 18:30h: Berenar
    • 19:15h-21:30: germinats, teoria i pràctica; la llum i els cicles; els llindars, treball oníric.
  3. Divendres 9 de desembre:
    • 9:00-10:30h: passeig; estiraments i altres tècniques de gestió de la tensió física, nerviosa i emocional.
    • 10:30h: Esmorzar
    • 11:15-14:00h: Banys de fang, automassatges i reflexologia podal.
    • 14:00h: Dinar
    • 15:00-18:30: Elaboracions depuratives (xucrut silvestre, electuari laxant, batut diürètic, bafs + respiració detox).
    • 18:30h: Berenar
    • 19:00-21:30: exercici físic complet i segur; les estacions i els cicles anuals interns.
  4. Dissabte 10 de desembre:
    • 9:00-10:30h: passeig; estiraments i altres tècniques de gestió de la tensió física, nerviosa i emocional.
    • 10:30h: Esmorzar
    • 11:15-14:00h: excursió de reconeixement de plantes silvestres; cuinant integral més enllà dels cereals.
    • 14:00h: Dinar
    • 15:00-18:30: la pràctica del no-fer; radioestèsia i geopaties,
    • 18:30h: Berenar
    • 19:00-21:30h: Meditació amb els 4 Elements i les 4 qualitats; incubatio.
  5. Diumenge 11 de desembre:
    • 9:00-9:30h: Estiraments i altres tècniques de gestió de la tensió física, nerviosa i emocional.
    • 9:30-10:30h: Vòmit emocional, traient allò que ens fa mal en companyia de les plantes.
    • 10:30h: Esmorzar
    • 11:30-14:00h: Essències florals i altres preparats per al treball amb l’esperit.
    • 14:00h: Dinar
    • 15:00-16:00h: Resolució final de dubtes, posada en comú i espai de reflexions. Comiat.
    • 16:00h: Final

Tots els dies practicarem el dejuni intermitent de 15-16h, mantenint-nos sense menjar, només amb infusions i aigua, des de les 18:30h (hora a la que farem un bon berenar) fins les 10:30h del dia següent.

Et donem l’opció d’utilitzar el servei de “guarda-roba” de mòbils per si vols fer una mica de desintoxicació digital.

El primer dia cal portar esmorzar i dinar. La resta d’àpats del retir estan inclosos en el preu.

Preu: 380€
(inclou estada de 4 dies a les yurtes de La Mandorla, als peus de Montsant, amb mitja pensió el primer dia i pensió completa els altres 3, 1 classe teòrica prèvia -en línia-, materials per les pràctiques, i totes les activitats d’elaboració, autoconeixement i coneixement del territori que realitzarem)

Inscripcions: per inscriure’t escriu a alamandorla@gmail.com o truca o escriu (whatsapp) al 608311193

Vine a passar uns dies de
calma,
autocura,
connexió i
autoconeixement
amb la Medicina ancestral del Mediterrani.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Gírgola groga – Laetiporus sulphureus

Publicat el octubre 12, 2022 per El Jardí de les Bruixes

Espectacular i saborosa gírgola groga. Laetiporus sulphureus.

És un fong sapròfit, que vol dir que s’alimenta de fusta morta, o de vegades paràsit d’arbres vells, contribuint a descompondre allò esgotat per omplir el sòl del bosc de nova vida.

Rarament creix en arbres que no siguin planifolis (tots els que no tenen fulles aciculars –agulles- com les dels pins). Groc ataronjat o taronja, llampant, creixent en forma de lleixa en grups frondosos, aquest bolet és difícil de confondre amb cap altre dels que creixen a casa nostra.

Tradicionalment s’ha utilitzat com a remei per a refredats, grips i infeccions vàries, càncer d’estómac i reumatismes.

De jove és un bolet comestible, conegut en anglès com a pollastre dels boscos perquè la textura de la seva carn recorda molt a la d’aquest animal. Cal evitar però els exemplars vells, que prenen una consistència semblant al suro i sovint estan completament corcats. No s’ha de menjar cru, i el millor és coure’l amb salses o líquids ja que pot ser una mica sec. Com el pollastre, vaja.

De tots els compostos que conté, que no són pocs, els més interessants són els β-glucans i els triterpens. També els compostos fenòlics, molt abundants i amb importants virtuts antioxidants. A part d’aquests, també hi trobem lectines, enzims, àcids grassos poliinsaturats i ergosterol, el precursor de la vitamina D.

La ciència moderna confirma la saviesa tradicional en diversos estudis, on s’han comprovat les seves virtuts per:

  • Reduir l’avanç de processos cancerígens: dificultant el creixement dels tumors i induint l’apoptosi (autodestrucció) de les cèl·lules malignes.
  • Modular el funcionament del sistema immunitari: com passa amb molts altres bolets pel seu contingut en β-glucans, alhora que els seus triterpens afecten negativament els microorganismes, fongs i bacteris, potencialment patògens, respectant la microbiota simbiòtica.
  • Regular la inflamació: respectant la inflamació que ve a ajudar, afavorint els processos de reparació tissular, i reduint la inflamació sistèmica causant de malalties cròniques i degeneratives. De fet la inflamació és una de les funcions del sistema immunitari, però aquí , a part dels β-glucans, també hi intervenen els compostos fenòlics i la seva capacitat antioxidant.
  • Reduir el colesterol en sang i sobretot evitar el danys arterials que fan que s’acumuli en plaques, veritable amenaça per al sistema circulatori i la salut general, més del què ho és un colesterol elevat.
  • Regenerar les cèl·lules β del pàncrees, que són les responsables de produir insulina, alhora que redueix el sucre en sang.

Per gaudir de les seves virtuts n’hi ha prou en menjar-lo, sempre mastegant molt bé (cosa que hauríem de fer sempre), per assegurar que posem les coses fàcils al nostre sistema digestiu i microorganismes aliats per a descompondre’l correctament i que puguem absorbir el màxim de compostos possibles.

També podem fer-ne una infusió, tot i que en aquest cas només servirà per a allò referent a la salut cardiovascular.

Millor seria una tintura de 60° que extraurà compostos fenòlics i triterpens. I si volem gaudir de totes les seves virtuts, caldrà un extracte més complex, elaborat en dues fases, que explico com fer a la classe magistral “Els bolets també curen”, i a al curs avançat de Medicina tradicional del Mediterrani.

 

La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.

 

Referències:
Laetiporus sulphureus – chemical composition and medicinal value DOI:10.24326/asphc.2018.1.8
Study on chemical, bioactive and food preserving properties of Laetiporus sulphureus (Bull.: Fr.) Murr. DOI: 10.1039/C4FO00113C

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

NO són antibiòtics naturals

Publicat el octubre 2, 2022 per El Jardí de les Bruixes

Si, ho reconec, jo també dic (massa vegades) que una planta o remei és antibiòtic. El paradigma de terra cremada de la cultura moderna també ha calat en mi, si.

Però, què passa? Per què no es pot dir això d’antibiòtic natural?
Senzill, no és acurat, ni descriu la manera de treballar i entendre el món de les medicines holístiques.
Encara més: NO ÉS CERT.

Guerra a la Vida

Antibiòtic, d’anti- i –bio, vol dir “en contra de la Vida”.

Ens han ficat en un discurs en què el sistema immunitari ataca, els microbis envaeixen teixits, els medicaments eliminen i els tractaments mèdics combaten. I evidentment en aquesta guerra, el personal mèdic, amb el oficials superiors o metges, és qui comanda, sent la persona consultant un objecte passiu sobre el que passen les coses, sense que sembli que hi tingui res a dir o fer.

Desinfectants, pasteurització, esterilització, antibiòtics… Ens han convençut que hem de dominar el món, que si no ho fem, altres formes de Vida reeixides ens exterminaran. Matar o morir. Hem declarat la guerra a la Vida.

Però com va dir el biòleg Máximo Sandín:

“Los conocimientos científicos más actuales demuestran que las bacterias y los virus conviven armoniosamente en todas partes, incluyendo nuestros propios organismos, y que solo de manera excepcional se vuelven patógenos: cuando alguna causa externa desestabiliza su funcionamiento normal. Y teniendo en cuenta que se calcula que hay en la tierra 5 x 10³⁰ bacterias –diez mil millones de veces el número calculado de estrellas en el universo- y que el número de virus es entre 5 y 25 veces superior…¡si las bacterias y virus fueran patógenos no duraríamos ni un segundo!

I com és a dalt és a baix. Com és a fora és a dins. Som un microcosmos complet. Un ecosistema intern. A diferència del què ens han ensenyat a pensar, NO SOM INDIVIDUS. Un ser humà no és una forma de Vida.  O com a mínim no de la manera que solem entendre el concepte.

Un ésser humà és un conjunt de formes de Vida, la majoria de les quals treballen cooperativament per a un objectiu comú, la supervivència i èxit biològic i fins vital, de la comunitat que formen.

Estem formats per uns 30 bilions de cèl·lules humanes…i uns 40 bilions de cèl·lules microbianes. Això vol dir que som microbians en un 60%…

Clar que si ho mirem per pes, com que les nostres cèl·lules són més grosses,  tenim més quilos d’humanitat. Però no gaire! Dins de cada una de les nostres cèl·lules, s’hi troba un orgànul de vital importància que no és res més que un bacteri que en un moment de l’evolució es va fusionar amb les primeres cèl·lules eucariotes (complexes), i des d’aquell dia s’ha replicat amb cada cèl·lula. (És aquesta forma ovalada, grossa i rosada de l’esquerra de la foto).

De tots aquests microbis, només l’1%  POT SER potencialment patogen. Els altres són simples habitants pacífics o directament, simbionts sense els quals no podríem digerir, o mantenir l’equilibri biòtic dintre nostre, morint en pocs dies.

No som individus. Som ecosistemes complexos interaccionant que depenen tant de totes les seves parts per subsistir, com d’altres ecosistemes (animals, plantes, territori, planeta, sistema solar…). Som alhora casa i habitant, mare i fill, rei i súbdit, mentor i aprenent, el tot i les parts.

La Vida és una xarxa on cap part és la més important i totes depenen de les altres.

Biomoduladors

Així, si algunes plantes fossin realment antibiòtics (antivida) naturals, no els hauríem de fer servir pràcticament mai.

I el cas és que la gran majoria de plantes que etiquetem amb aquest horrible nom, no tenen aquesta “virtut” (llegeixi’s defecte). Els antibiòtics, no són gaire selectius. Maten indiscriminadament molts tipus de bacteris, siguin o no patògens. Per això després d’un tractament antibiòtic, és fàcil que apareguin infeccions fúngiques, no ha quedat ningú per protegir l’equilibri vital de l‘organisme, i els patògens han tingut via lliure per assentar-se en la terra cremada.

Posem per exemple l’all, un dels més famosos “antibiòtics naturals”.  Si ho fos, en menjar all la nostra fora intestinal patiria, en canvi no només no és així, sinó que l’all conté FOS (fructooligosacàrids), que són aliment per la flora intestinal (prebiòtics). I per tant, com passa amb moltes plantes, el què fa és regular, i no exterminar.

Les plantes medicinals que anomenem antibiòtiques, utilitzades directament o en extractes galènics com tisanes, tintures, xarops, etc. (atenció que no passa el mateix amb els olis essencials), sigui per l’efecte dels seus compostos sofrats, fenòlics, alkilamides, betaglucans,etc, el què fan és modular l’equilibri de l’ecosistema que són.

Perquè si un microorganisme pot proliferar de manera que es comporti com a patogen, és que el medi, no està bé. I com que aquesta és la veritable causa, qualsevol actuació que no sigui buscar el retorn a l’equilibri (si és que no és una qüestió imperativament urgent), serà un vulgar nyap.

Són biomoduladors, no antibiòtics.

El llenguatge modela la cultura, canviem-lo, tornem a la Vida.
Tornem al coneixement.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

El Bosc com a Temple

Publicat el setembre 27, 2022 per El Jardí de les Bruixes

Perquè no deixem de ser simis, i la nostra llar ancestral són els arbres, i perquè els arbres són la màxima expressió del Regne Vegetal, la nostra mare nodrissa, protectora, inspiradora.

Les plantes ens proporcionen pràcticament tot allò que ens cal per sobreviure, i alimenten els animals dels que ens alimentem. Amb els nostres residus, i fins amb els nostres cossos algun dia, els retornem tot el què en rebem. Inhalem el què elles exhalen, i elles inhalen el què nosaltres exhalem.

Són la nostra mitja taronja, sent elles quasi taronja sencera. Les vam necessitar per néixer i les seguim necessitant per existir, elles ens necessitem poc, sovint gens.

Per tot això, no és estrany que les plantes ocupin un lloc central en el misticisme humà, molt sovint amb els arbres com el seu estendard, i els boscos com a manifestació del seu beneït poder i ubiqüitat.

L’Axis Mundi, l’eix que connecta els mons. El món humà i el món de l’esperit, el celestial i el  ctònic. Fins i tot quan és l’escala que porta a déu, és de fusta. Fins i tot quan és la creu de Crist, desproveïda de la sacralitat animista primitiva, patriarcalitzada, segueix simbolitzant la unió, el canal, que connecta el món material amb el món de l’esperit,  i alhora conserva un altre dels símbols més associats al regne vegetal, el renaixement que seguirà la mort, l’etern cicle de redempció de la Vida.

Aquesta certesa, de què les plantes són molt més que els materials i substàncies que n’extraiem, arriba fins al convenciment de què com nosaltres, posseeixen un esperit conscient de si mateix.

Les plantes han sigut tòtems, és a dir avantpassats. Com en el cas de l’alzina entre grecs i ibers, arbre que proporcionava material de construcció de qualitat, llenya densa i de bona brasa, i quilos d’aglans, un fruit ric en carbohidrats, greixos, proteïnes i minerals ideal per ser la base de la dieta. No és estrany doncs que les llegendes d’aquests pobles expliquessin com la humanitat havia sortit del tronc d’una gran alzina que com fa una mare, sustentaria la descendència amb l’aliment de la seva pròpia carn i que, més tard, passés a ser l’arbre consagrat a Zeus, el déu pare.

La sacralitat dels arbres i la veneració que sentim cap a ells ve de molt antic, segurament dels inicis de la nostra espècie, i s’ha mantingut al llarg de mil·lennis, sobrevivint l’embat tant de les religions jerarquitzades, patriarcals i antropocèntriques, com del despotisme del racionalisme i el materialisme, tal com ho demostra el fet que trobem 134 advocacions vegetals de la verge Maria, arbres monumentals a la vora de monestirs i altres llocs de culte, plantes com a elements centrals de festes religioses, etc.

El bosc encarna allò ferotge i indòmit, amb la seva majestuosa presència, és un espai a part del món humà. Un reducte de la salvatgia, del poder generador de la Natura.

La reverència al món vegetal és ben viva a dintre nostre, gràcies al seny de l’instint, i el bosc segueix sent un dels llocs on la comunió amb ell se’ns fa més fàcil, permetent-nos degustar   l’èxtasi més primitiu i enyorat.

Compartint aquesta reverència, sorgeix el desig d’oferir un espai de retorn a aquesta espiritualitat primitiva, a mig camí entre l’etnologia, la botànica, la remeieria i el misticisme, la sortida immersiva “El Bosc com a temple”.

En aquesta activitat parlarem, però sobretot intentarem sentir, la mística que impregna i emana del bosc, i aprendrem maneres senzilles de treballar-hi perquè el bosc torni a ser temple.

Inclou:
Passejada fins un indret que fou un temple enmig de la Natura.
+
Pràctiques de connexió amb el regne vegetal.

Consulta’n les dates a l’agenda, i si no la trobes i t’agradaria que vinguéssim a fer-la al teu territori, contacta’ns.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Essències florals, una manera de relacionar-se amb les plantes

Publicat el agost 22, 2022 per El Jardí de les Bruixes

Fa temps que vaig deixar una mica de banda el tema de les essències florals, com a mínim jutjant per les aparences. Però de fet podria dir que més aviat he integrat el concepte i l’he fos amb la resta de les meves pràctiques remeieres. Ha quedat dissolta, però la visió essencialista és ben present en tota la meva manera de treballar amb les plantes.

Però, què són les essències florals?

Les essències florals són extractes vegetals amb base, en un principi, aquosa (el solvent utilitzat és l’aigua), en les que es busca extraure l’essència de la planta en qüestió.

Sentiràs sovint que es tracta d’extractes “energètics”. En la meva opinió no és així. L’energètica treballa, en la majoria de medicines tradicionals del món, amb les energies freda, calenta, seca i humida.

Aquestes determinen en certa manera el temperament, o caràcter, d’una planta, animal, roca o el què sigui. Però dues plantes amb una energètica idèntica (per exemple dues plantes calentes i seques com són la farigola i el romaní), tenen una essència diferent, perquè hi ha sempre alguna cosa més, hi ha l’esperit.

Les essències florals miren de captar l’esperit de les plantes per tal que ens ajudin a superar els nostres conflictes interiors amb els seus aprenentatges vitals. Cada espècie ha trobat unes solucions per adaptar-se als reptes que suposa la Vida, i interaccionar amb elles, de diferents maneres, ens pot ajudar a rebre els seus ensenyaments sobre les habilitats que posseeixen i com integrar-les en el nostre dia a dia.

Les essències florals són extractes dels principis curatius de les plantes, però no dels principis curatius farmacològics, ni dels energètics, sinó dels que es deriven de la seva personalitat i habilitats com a éssers vius. Per exemple, l’olivera és un arbre que no es rendeix mai, capaç de superar plagues, sequeres, gelades i de rebrotar fins i tot quan semblava que la mort l’havia embolcallat del tot. I en la teràpia floral s’utilitza per a les persones que es troben al límit de les seves forces, que estan a un petit pas de rendir-se o que estan enfrontant una situació que faria que qualsevol es rendís. Això, clarament, no és treballar amb les qualitats energètiques, o no només amb elles.

Cal dir que, el mateix que es fa amb les essències florals, es pot fer amb les tintures si es fan correctament. La diferència principal és que les essències florals pràcticament no contenen substàncies actives químicament, i per tant la seva utilització és més segura fins i tot per a qui no tingui cap coneixement de fitoteràpia.

I, com es fan?

Tot i que hi ha unes característiques comunes a tots els individus d’una mateixa espècie, cada un d’ells té les seves particularitats, i per tant, si el què volem és treballar amb l’essència espiritual de l’espècie, caldrà que triem una planta que no destaqui de les seves germanes, una que sigui el més estàndard possible (lloc on creix, aspecte, aroma…).

Per elaborar-les necessitem:

  • Aigua de roca: l’aigua de mina o font que sorgeix de les entranyes de la terra. Cal que ens assegurem que sigui el més pura possible. Per altra banda, per tal que l’efecte produït per l’essència sigui el més precís possible hauríem de tenir en compte que no totes les aigües són iguals i que el seu esperit influirà en el resultat final.
  • La planta que haguem escollit florida.
  • Un recipient de vidre transparent el més prim i pla possible.
  • Un dia assolellat, sense núvols.

El procediment és el següent: tallem les flors sense tocar-les amb les mans, deixant que caiguin a dins del recipient, l’omplim d’aigua i el deixem al Sol, al costat de la planta, durant un mínim de 3 hores o fins que es marceixin, i en acabar filtrem.

D’aquest extracte, en posem entre 2 i 7 gotes en un recipient amb 15ml d’alcohol de 40°, i tindrem el què s’anomena tintura mare d’essència floral. Amb tintura mare és amb el que prepararem les barreges de flors per a ús final (2ª dilució).

El mètode com a base

Aquest és el procés estàndard descrit pel Dr. Bach, però si el realitzem des del punt de vista animista, personalment, crec que cal afegir-hi algunes modificacions i/o passos més, que cada practicant decidirà en funció de les seves creences i experiències.

De la mateixa manera, agafar aquesta manera de procedir i integrar-la en la nostra pràctica remeiera o mística, ens obre moltes portes.

En el cas de les plantes amb una toxicitat alta, és de les poques maneres segures que tenim de treballar amb elles, especialment quan la planta que ens interessa no creix a prop nostre. Però en els altres casos, podem obtenir el mateix amb altres tipus de preparats si fem els preparats amb la mateixa filosofia i cura.

Així, aquest procedir ens pot ajudar a fer tintures, olis, infusions, encens, etc. molt més potents i complets. I el tipus de pensament i intuïció que es practica per trobar les virtuts de les plantes en els sistemes d’essències florals, ens serà útil per anar molt més enllà en la comprensió de les plantes medicinals (i també d’altres éssers i entitats) en les que vulguem buscar ajuda.

Ensenyo coses com aquestes a les formacions de remeieria i de medicina tradicional del Mediterrani, si no te’n vols perdre cap, afegeix-te a la llista de difusió.

Practico aquest tipus de remeieria a l’espai de teràpies del Jardí de les Bruixes, reserva la teva hora aquí.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

La meva tècnica estrella de treball emocional amb plantes

Publicat el juliol 13, 2022 per El Jardí de les Bruixes

Vòmit emocional

La Natura és la primera terapeuta i les plantes manifesten el seu poder guaridor a través de les seves virtuts.

Quan ens plantegem treballar amb les plantes, sigui a nivell espiritual/emocional o al que sigui, ens sol passar que ens deixem endur per la nostra tendència a esperar que les coses passin soles, simplement perquè ho mereixem. Bé, per merèixer-se les coses, cal posar-hi part. Ningú ens regalarà la curació, ni tan sols la Natura. El nostre paper ha de ser tant actiu com el del remei.

Amb això vull dir que no n’hi ha prou amb prendre’s una infusió, tintura o qualsevol altre remei, i asseure’s a esperar que faci efecte. El farà, si, perquè el “Vis Medicatrix Naturae” és real. Però tot plegat serà molt més efectiu si hi participem activament. Al cap i a la fi, és la nostra salut. Som les primeres interessades i les principals responsables del seu esdevenir.

No oblidem el poder de l’efecte placebo, és a dir del Vis Medicatrix Naturae en la seva màxima esplendor. La curació que ve de dins i per voluntat pròpia. El fruit de la intenció.

Si combinem l’ajuda de les plantes amb un treball actiu per part nostra, arribarem molt més lluny. Una manera de fer-ho, és el què anomeno tècnica del “vòmit emocional”.

Potser no sona divinament però és una forma d’autoteràpia barata, senzilla i molt efectiva.

Com es fa?

Necessitaràs una tisana, un lloc tranquil i còmode, temps de sobres per dedicar-li (ja saps què diuen, la pressa mata) i quelcom per escriure.

Ah, apaga el mòbil abans de començar. O posa’l en mode avió, en silenci o com vulguis, però que no el puguis veure fent pampallugues, ni vibracions ni cap de les formes subtils que té de reclamar-te l’atenció.

Aquest exercici es basa en degustar la planta que hagis triat a través d’una tisana. Degustar en tots els sentits. Unir-te amb ella, deixar que et posseeixi, que entri ben endins i que sentis com ho fa. Plenament. Amb atenció total als seus efectes en tu, al què et belluga, al què fa aflorar, a les sensacions que et provoca.

Entrant-hi a poc a poc. Començant per l’aroma que el vapor enlaira cap al teu nas, i que respiraràs profundament i meticulosa. Passant al sabor i a les sensacions gustatives i tàctils que desencadena a la teva boca. Sentint-la baixar tub digestiu avall, expandir-se al teu pit, circular per tot el teu cos, des del racó més profund fins a la superfície de la pell. Atenent a totes les sensacions i canvis, en el pla físic, el mental i l’emocional/espiritual.

Ajuda’t del paper per registrar tot el què et va ensenyant, escrivint o dibuixant, com més ho sentis. Lliurement, sense pensar, deixant sortir allò que amagues. Sense jutjar. Anota les conclusions i el què has sentit abans, durant i després, a la llibreta.

No cal que sigui una obra d’art. La qualitat artística és un factor totalment superflu en aquest exercici. No ha d’anar penjat a cap museu ni cal que ho valori ningú més que tu, i tu no t’hi has posat per afany artístic sinó per aprendre de tu i guarir-te.

De fet un cop acabat ho pots destruir, però si decideixes fer-ho, abans mira-t’ho una estona i intenta veure què reflecteix.

La meva recomanació és que t’ho guardis. De fet seria ideal que tinguis una llibreta exclusiva per això, i que així puguis veure la teva evolució i recórrer-hi sempre que necessitis recordar els aprenentatges importants que en trauràs.

Intenta fer-ho cada dia, o com a mínim amb una certa periodicitat.

De què ha de ser la tisana?

Per aquest exercici, com a mínim al principi, recomano utilitzar una sola planta.

El millor seria que fos una planta que et cridi.

De vegades somiem en alguna planta concreta, o hi pensem sovint, o ens atrau molt quan la trobem, o ens ve de gust prendre-la. Fes cas a aquestes intuïcions. Tan sols assegura’t primer que es tracta d’una planta segura. No volem que el vòmit sigui real. 😉

La planta serà la teva guia, la teva acompanyant en el camí de la salut i l’autoconeixement, així que t’aconsello dues coses:

  • Primer que li retornis el favor. Sigues agraïda i si pot ser, cultiva-la i regala els plançons a la teva gent, o ajuda a la seva dispersió natural si és una planta autòctona, o qualsevol altre cosa que ajudi a l’espècie.
  • Segon, que procuris aprendre tot el què puguis de la planta: on creix, com és, quines virtuts té, formes d’ús, mitologia i llegendes associades, usos tradicionals (medicinals però també tintoris, per construir eines, com a part de celebracions i rituals, etc), i tot allò que puguis.

També, si el teu/teva terapeuta t’ha recomanat alguna barreja de plantes específica, la pots utilitzar.

۝

Aquest és un exercici que recomano sovint a les persones que acudeixen a l’espai de teràpies, i que ensenyo a l’alumnat dels cursos de Medicina Tradicional del Mediterrani.

Al curs avançat, li donem una altra volta i l’utilitzem per a descobrir les capacitats de la planta i aprendre a treballar amb ella per incorporar-la a la nostra farmacopea. Perquè un /a terapeuta, ha de conèixer en profunditat els remeis dels que s’ajuda per acompanyar la gent en el camí de la curació i perquè el tast conscient és una forma inigualable d’obtenir informació sobre els remeis, que sempre durem amb nosaltres.

La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Gram – Cynodon dactylon

Publicat el juny 22, 2022 per El Jardí de les Bruixes
Nom botànic: ~Cynodon dactylon~
Cyno del grec kuon (gos) i odontos (dent), per la forma dels brots del rizoma.
Dactylon, també del grec, referent als dits, per la forma de la seva flor.
Noms comuns: Grama, gram, agram

També coneguda com a gram és l’Elytrigia repens, que hi ha qui diu que es pot usar de la mateixa manera.

Durba (sànscrit)  Thaiel, Najeel, Echrish, Tohma (àrab)
Família:

 

 Poàcies
Originària de:

 

 Probablement de l’est d’Àfrica
Distribució:

 

 Present a tot Catalunya. Actualment a totes les zones temperades i subtropicals del món. Però sempre en zones amb un mínim d’humitat.
Hàbitat:

 

 Ruderal. Creix en camins, conreus, llocs trepitjats, sobretot de contrades mediterrànies i l’estatge montà. De 0 a 2200 msnm. Tant en climes secs (400mm anuals), com humits (2800mm anuals).
Descripció botànica:

 

 Alt: 4-30cm Floreix de juny a octubre. Hemicriptòfit. Rizomes i  sistema radicular molt profund (fins a 2m de profunditat) i extens. Tiges reptants (fins a 20m de llarg). Pot arribar a créixer més de 7 cm al dia.

Inflorescència amb entre 4-6 espigues disposades en forma dactiliforme.

Es reprodueix per llavora, estolons i rizoma.
Curiositats, mite i folklore: S’utilitza per evitar l’erosió del sòl. És una de les plantes més odiades en l’agricultura convencional.

Una de les plantes més apreciades en ayurveda, junt amb l’alfàbrega santa. Consagrada a Ganesha.
Parts usades:

 

 Sobretot arrels i rizomes.

Parts aèries en moderació.
Constituents:

 

 Les parts aèries contenen heteròsids cianogènics.

La planta conté proteïnes (11,6%), hidrats de carboni (75,9%), minerals (òxids de magnesi, fòsfor, ferro, calci, sodi i potassi). Tota la planta proporciona β-sitosterol, flavonoides compostos fenòlics (sobretot hidroquinona), alcaloides (0,1%), saponines, tanins (6,3%), resines (1%), fitoesterols, glucòsids (12,2%) i triterpenoides. També compostos com la vitamina C, carotè, greixos, àcid palmític, etc. La planta fresca conté un 10,47% de proteïna bruta, un 28,17% de fibra i un 11,75% de la cendra total. Escopoletina.
Recol·lecció:

 

 És una planta que tolera condicions de toxicitat més o menys elevades al sòl, o sigui que cal vigilar d’on es cull.
Virtuts:

 

 Ideal per situacions amb excés de calor, tensió o irritació, però també pot ser útil per quan trobem falta de to (atonia), especialment quan està causada per congestió. Per tant, facilita el bon fluir, cosa que pot tant refrigerar com escalfar, i resoldre tot tipus d’obstruccions. Refrigerant, tònica.

Si no fos pel seu efecte sobre la fertilitat femenina, es podria considerar un adaptogen de ple dret.

Actua com a afrodisíac en ambdós sexes, però tot i que augmenta la fertilitat i en general la funció sexual masculina, actua com a abortiva i contraceptiva en les dones. Augmenta els estrògens i disminueix la FSH, la LH i la progesterona, potser degut a la flavona apigenina, amb conegut efecte fitoestrogènic.

Regula el metabolisme i protegeix el fetge. Hipoglicèmica i gran reguladora del perfil lipídic.

Tònic cordial. Antiarítmica i cardioprotectora, amb efecte directe sobre el cor i sistema circulatori en general, potenciat per la millora del perfil lipídic i la glucèmia, així com per l’efecte calmant del SNC.

Depressora i protectora del sistema nerviós central. Sedant, analgèsica, anticonvulsiva, augmenta els nivells de GABA i millora el son. Aquest efecte calmant és útil en els problemes digestius per disfunció del nervi vague causats per ansietat i nerviosisme.

Tònic urinari. Molt apreciada sempre que convingui augmentar la diüresi.

A part de diürètica tonifica els teixits, cosa que la fa ideal per a la debilitat urinària, i desfà els dipòsits d’oxalat càlcic. Cal recordar que també augmentarà l’excreció d’electròlits.

Tònic immunitari. És antial·lèrgica fins al punt que pot reduir molt el risc de xoc anafilàctic. Alhora millora les defenses i sembla que pot tenir considerables efectes antitumorals. Redueix la inflamació excessiva.

Antiplagues: antibiòtica per bacteris gram+ i gram-, antifúngica, antiparasitària (especialment helmints), antivírica.

En ús extern usada com a tònic capil·lar i pel seu poder cicatritzant, analgèsic i antisèptic.

Amb les arrels i rizomes seques se’n feia farina. Quan són ben tendres també es poden menjar crus.
Preparació i administració:

 

 En ús intern i extern, tant per efecte tòpic com reflex.

En decocció, tintura (alcohòlica o acetoalcohòlica), emplastre o el suc de la planta fresca.

També fou molt usada en encens durant l’edat mitjana. Ús interessant ja que conté compostos volàtils antibacterians i antivírics.
Dosificació i seguretat:

 

 De 6 a 12gr de planta seca o extracte equivalent al dia en una o vàries preses segons la necessitat.

Segura fins a dosis de 2000mg/kg de pes corporal. Dosi habitual entre 100 i 500mg/kilo de pes corporal.

Utilitzar amb precaució en persones melancòliques i en dones en edat fèrtil, especialment si presenten hiperestrogenisme i altres desequilibris hormonals.
Tast:

 

 Lleugerament astringent. Càlida en un inici i refrescant posteriorment. Lleugera.
Energètica:

 

 Freda en 1er o 2on grau, depenent de l’autor. Equilibradament seca, pot actuar com a seca en 1er grau o en 2on, segons la necessitat.
Notes i referències:

 

La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari