Les recomanacions habituals per als càlculs o litiasis renals, solen ser extremadament deficients i bastant absurdes.
És d’aquests constructes de la medicina moderna, sense cap base científica ni empírica, que fa anys que corren, malgrat que hi ha proves de sobres per desmuntar-los.
“Begui molta aigua” seria l’única recomanació raonable que se sol donar. Llàstima que sempre s’acaba amb el “de mineralització baixa”.
Llàstima perquè, de fet, el calci de l’aigua, ens podria ajudar a neutralitzar els oxalats, perquè n’és un quelant. Els àcids oxàlics són antinutrients. Dificulten la nutrició perquè es lliguen a diversos nutrients, com alguns minerals (calci, ferro, magnesi, coure, zinc..), i en fer-ho, formen molècules massa grosses per ser absorbides i que per tant seran eliminades amb la femta, sense arribar a entrar al torrent sanguini. Però ara mirem-ho d’una altra manera: no absorbiré els minerals, però tampoc l’àcid oxàlic.
Així, tant els aliments rics en calci, com el calci de l’aigua, ajuden a evitar l’absorció dels àcids oxàlics, que un cop dins del cos, s’ajuntarien amb el calci circulant per formar oxalats càlcics, el material més habituals de les litiasis renals.
Els aliments més rics en magnesi són les verdures de fulla verda, els làctics de llet sencera eco, l’amarant, els llegums, el sèsam triturat, les ametlles i avellanes, les figues seques i les sardines.
També actua com a quelant el magnesi. Si el prenem en alguna de les seves formes altament absorbibles, actuarà de 3 formes diferents per reduir la formació de pedres.
- Quelant dels àcids oxàlics a nivell digestiu.
- Quelant a nivell renal, on formarà oxalats magnèsics, que són 100 vegades més solubles que l’oxalat càlcic.
- Augmenta l’excreció renal de citrat (sobretot si el què prenem és citrat de magnesi), que inhibeix la litiasi càlcica.
La injustament maleïda sal, és molt rica en magnesi i també conté calci. Clar que això serà així si parlem de sal marina de veritat, integral. Res a veure amb el clorur sòdic obtingut del refinament extrem de l’aigua de mar, que ens venen com a sal. Un altre dia parlaré de la sal, que bé s’ho mereix, tan sols dir que la sal marina integral només conté el 86% de clorur sòdic, la resta són minerals molt diversos. I endevina amb quina sal es fan els estudis…
Estic segura que si enlloc de fer-se amb sal ultrarefinada es fessin amb la integral, les recomanacions oficials canviarien molt. Això no treu que no se n’hagi d’abusar. Sal sí però, com tot, integral i en la justa mesura.
Altres recomanacions assenyades serien, sense cap dubte, beure molta aigua, però també: moure’s més, reduir els carbohidrats simples (alt índex glicèmic), un consum de carn raonable i de qualitat (amb una petita quantitat de carn varis dies a la setmana, o una ració major un o dos dies, n’hi ha suficient), menjar moltíssimes verdures, amb pell inclosa i, evidentment, posar moltes aromàtiques al menjar (com sempre hauríem de fer), i prendre infusions diürètiques, antilitiàsiques, tònics renals i purgants de la bilis negra.
La bilis negra és un dels 4 humors, l’agent metabòlic de l’Element Terra en nosaltres. Condensa, solidifica, contrau… Caldrà valorar cada cas, però és fàcil que pugui està relacionada amb la formació de pedres. I tot i que la causa també podria ser un excés de calor, al sistema urinari o a tota la persona, també es produirà un excés de bilis negra que caldrà purgar.
Ens hi podran ajudar: l’oximel, la fulla d’aloe sencera, el gingebre, la llimona, la llavor de pastanaga borda, el trèvol dels prats, l’arç blanc, etc i també ungüents com el d’oli de ricí, oli de ginebró i pell de llimona, o d’altres preparats d’ús extern aplicats sobre els ronyons i/o la melsa.
Quan hi ha debilitat del sistema urinari, cal recórrer als tònics urinaris, com per exemple la llavor d’ortiga.
INSTRUCCIONS d’ÚS per la VIDA com aquestes, són les que ensenyo al curs CUIDA’T amb Medicina Tradicional Mediterrània i a d’altres formacions, com les excursions de reconeixement de plantes “Silvestres i comestibles”. Informa’t i apunta-t’hi a l’agenda de la web.
La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.
