Us presento una peça de la història de la Medicina tradicional del Mediterrani que m’encanta. Es tracta d’unes pregàries, creades per ser recitades abans de la recol·lecció de les herbes remeieres.
De versos i cantarelles amb aquest fi, és a dir, invocacions, n’hi ha seguit havent en ús comú, fins fa ben poc. Tan populars, com erudites.
wikipedia
Aquesta tradició, ens mostra una forma de relacionar-se amb els remeis i amb el món, molt diferent de la que vivim avui en dia al món occidental. Ens mostra, concretament, que el senti/pensament del món occidental, no sempre va ser com és ara. Que hi va haver un temps en què la nostra cultura veia una Mare Terra, font de Vida, energia i nutrició, i també refugi final. Un úter que ens paria a la Vida i ens embolcallava en la Mort, i sempre ens nodria. I això generava respecte, veneració i gratitud.
Escrites segurament el segle III però que mostren costums i creences molt més antics, diuen així:
Pregària a la Mare Terra*
Oh venerada deessa Terra, genitora de la Natura, que engendres i regeneres totes les coses, font única de la força vital de les espècies. Tu, divina regent dels cels i els mars i el què hi habita, a través teu també els cobreix el silenci, i es concep el son, fins que retornes la llum i foragites la foscor.
Cobreixes les ombres de l’Hades^ i el caos incommensurable. Retens els vents, les pluges i les tempestes i, a la teva voluntat, s’alliberen. I convulsiona el mar, fuig el Sol i es remouen furibundes tempestes, o bé ens promets un dia joiós.
Tu atorgues l’aliment de la Vida amb fidelitat infal·lible, i quan l’ànima expira, en tu trobem refugi. Així, tot el què dones, a tu torna.
Merescudament t’anomenem poderosa Mare dels déus, ja que superes a totes les divinitats celestials. Ets la veritable genitora de les espècies i dels déus, sense la qual res madura ni pot néixer.
Ets gran i ets la reina de tot, oh deessa. Et reverencio i invoco el teu esperit.
Accedeix amablement a la meva petició i, tal com pertoca, deessa, t’ho agrairé.
Escolta’m, et prego, i afavoreix les meves empreses. Això que busco en tu, deessa, dóna-m’ho de bon grat.
De totes les herbes generades per la teva majestat, i atorgades per a la salut de totes les races, confia-me’n el remei. Que la curació vingui amb les teves virtuts. I els què sigui que n’elabori, tinguin un resultat favorable. A qui sigui que els doni, tot això faràs. Per fi, oh deessa, que la teva majestat em doni el que demano en pregària.
Pregària a totes les herbes*
A totes vosaltres, oh herbes poderoses, em dirigeixo, i a la vostra majestat apel·lo.
Vosaltres que foreu engendrades per la Mare Terra
i dades com a present a totes les races,
A vosaltres ella us ha conferit la virtut curativa i regenerativa,
grans excel·lències, per tal que a tota la humanitat pugueu ser de gran ajuda una i altra vegada.
Així, en suplicant saviesa us imploro i prego:
atanseu-vos, atanseu-vos veloçment amb tota la vostra virtut. Ja que la mateixa que us ha donat la Vida, m’ha donat permís per recollir-vos.
També aquell a qui es va confiar l’art de la curació m’ha mostrat el seu favor.
I que tant com la vostra virtut present ho permet, presteu bona medicina per garantir la salut.
Oferiu-me, us prego, el favor del vostre poder; que en tots els remeis que amb vosaltres elabori, i a qui sigui que us prescrigui, tingui bons i ràpids resultats.
Que sempre se’m permeti, amb el favor de la vostra majestat, recollir-vos. I us faré ofrenes i agraïments en nom de la Mare que us va concebre.
Si coneixes altres versos per a propiciar una bona recol·lecció de remeis, comparteix-los als comentaris. Conservem la saviesa antiga!
Per saber més sobre l’espiritualitat de la nostra medicina tradicional, et recomano llegir a Peter Kingsley, a Patrick harpur, a Edward Tick, sobre Empèdocles, els pitagòrics, etc. O que t’apuntis a les meves formacions sobre Medicina Tradicional Mediterrània, sobretot a les classes magistrals del Pneuma, dels 6 estats del teixit o dels 3 centres de l’Ésser.
*Original llatí tret de la Loeb Classical Library 1935.
No sóc traductora, ni filòloga, ni historiadora, ni tinc cap formació que em permeti fer bones traduccions. He intentat sobretot de conservar el que per mi és el missatge original del text per tal que fins i tot persones no enteses, puguin copsar-ne la intenció. Però si vols una traducció professional, et recomano que facis recerca en fonts més erudites.
^L’original no diu Hades sinó Ditis, un antiquíssim déu pare romà, deïtat ctònica molt antiga, que es va acabar assimilant a Plutó. He posat Hades perquè és el mateix déu, però més conegut (o ben identificat) i per tant és més fàcil que lxs lectorxs sàpiguen de què es parla, i perquè, com a mínim a l’època que s’escriu aquesta invocació, Ditis era considerat l’espòs de Prosèrpina, la versió romana de Persèfone, reina de l’Inframón, avatar de la Mare Terra, deessa de les flors i la primavera, i esposa d’Hades.
Aquí els originals:
Precatio Terrae
Dea sancta Tellus, rerum naturae parens, quae cuncta generas et regeneras indidem, quod sola praestas gentibus vitalia, caeli ac maris diva arbitra rerumque omnium, per quam silet natura et somnos concipit, itemque lucem reparas et noctem fugas: tu Ditis umbras tegis et immensum chaos ventosque et imbres tempestatesque attines et, cum libet, dimittis et misces freta fugasque soles et procellas concitas, itemque, cum vis, hilarem promittis diem. tu alimenta vitae tribuis perpetua fide, et, cum recesserit anima, in tete refugimus: ita, quicquid tribuis, in te cuncta recidunt. merito vocaris Magna tu Mater deum, pietate quia vicisti divom numina; tuque illa vera es gentium et divom parens, sine qua nil maturatur nec nasci potest: tu es Magna tuque divom regina es, dea. te, diva, adoro tuumque ego numen invoco, facilisque praestes hoc mihi quod te rogo; referamque grates, diva, tibi merita fide. exaudi me, quaeso, et fave coeptis meis; hoc quod peto a te, diva, mihi praesta volens. herbas, quascumque generat maiestas tua, salutis causa tribuis cunctis gentibus: hanc nunc mihi permittas medicinam tuam. veniat medicina cum tuis virtutibus: quidque ex his fecero, habeat eventum bonum, cuique easdem dedero quique easdem a me acceperint, sanos eos praestes. denique nunc, diva, hoc mihi maiestas praestet tua, quod te supplex rogo.
Precatio Omnium Herbarum
Nunc vos potentes omnes herbas deprecor. exoro maiestatem vestram, quas parens tellus generavit et cunctis dono dedit: medicinam sanitatis in vos contulit maiestatemque, ut omni generi identidem humano sitis auxilium utilissimum. hoc supplex exposco et precor: velocius huc huc adeste cum vestris virtutibus, quia, quae creavit, ipsa permisit mihi,
ut colligam vos; favit hicf etiam, cui medicina tradita est. quantumque vestra nunc virtus potest, praestate medicinam bonam causa salutis. gratiam, precor, mihi praestetis per virtutem vestram, ut omnibus
in rebus, quicquid ex vobis ego fecero, cuive homini dedero, habeatis eventus bonos et effectum celerrimum. ut semper mihi liceat favente maiestate vestra vos colligere. ponamque vobis fruges et grates agam per nomen Matris, quae vos iussit nascier.
