De salut i vinagre

Avui he tornat a veure una publicació proclamant les bondats del vinagre de poma.
.                                                         Una altra vegada.
No passa gaire temps sense que en vegi alguna, però no en veig mai cap parlant de les virtuts del de raïm, i em sembla absurd i, sí, també indignant.

No sóc molt amant del vinagre a nivell culinari, però si a nivell medicinal. Això, sumat a què el vinagre de raïm o vi, sobretot el negre, és el NOSTRE vinagre, i que sóc una fervent defensora de treballar amb allò que creix i sorgeix del territori on es viu, fa que des de fa temps tingui ganes d’aclarir conceptes sobre el(s) vinagre(s).

Som-hi:

És realment saludable el vinagre? (Sí ,però)

• Els vinagres són productes de la fermentació acètica de l’alcohol, sobretot per bacteris de la família acetobacteracea*. Això vol dir:
  1. Que són fermentats i
  2. Que les seves característiques i virtuts dependran sobretot de les del líquid alcohòlic inicial.
• Tenim el tema de l’energètica. Els vinagres en general són freds i secs, i la seva és una energètica força extrema. De fet, d’aquí deriven, en part, vàries de les seves virtuts. Per tant, les persones melancòliques han de vigilar amb com s’hi relacionen. (si no saps de què va això de l’energètica és que necessites fer un cop d’ull als articles sobre Medicina tradicional del Mediterrani o apuntar-te a alguna de les formacions).

Aclarim el 1er punt:

Com que són fermentats, si el vinagre que tries no està pasteuritzat ni filtrat (és a dir, que és cru)…

• aportarà vidilla al teu microbioma (la flora intestinal i el seu ecosistema, o sigui tu). És a dir que és un probiòtic. A més, aporta el què es coneix com a postbiòtics, que són subproductes de la fermentació amb virtuts salutíferes. Tant en ús intern com extern. Perquè a part de la intestinal, també estaria bé cuidar la flora cutània, la capil·lar, la vaginal…

Si la fermentació és poc industrial, la mare del vinagre, i per tant el vinagre serà…

• més ric en microorganismes, i per tant més probiòtic*.

No només de l’alcohol pren vida el vinagre. Hi ha vàries coses de la matèria prima que s’utilitzi per fer el vinagre que influiran en el resultat final. Com per exemple…

• La seva riquesa de base en principis actius.
• Si s’ha pasteuritzat després de la fermentació alcohòlica o no*.

Ara…

Quines són les virtuts dels vinagres?

Com he dit, el resultat final depèn molt de la matèria prima utilitzada, i fins i tot en cas que sigui la mateixa, també variarà una mica segons els microorganismes involucrats en les diferents fermentacions. Però generalitzant, les virtuts dels vinagres sense pasteuritzar ni filtrar són les següents:

• Antioxidant. Això vol dir sobretot que redueix l’envelliment i degeneració dels teixits
• Font de minerals, vitamines, àcids orgànics i polifenols
• Com ja he dit és fred i sec.

I per tot això ens pot ajudar…

• en problemes cutanis, especialment els que mostren excés de calor, com els eruptius, inflamatoris i pruriginosos, cremades sense ferida oberta i incloses les solars, i paràsits (polls, sarna…).
• a desinfectar. Utilitzat amb aquesta finalitat des de fa milers d’anys arreu del món.
• a fluïdificar el humors i millorar la circulació energètica.
• a eliminar els humors espessos i per tant les congestions.
• a allisar, desenredar i enfortir el cabell.

Les virtuts concretes de cada tipus de vinagre dependran, com deia, del substrat. No és el mateix un vinagre de mores, que un de saüc, que un de magrana o un de raïm.

I això em porta a l’última pregunta que m’agradaria respondre:

El vinagre de poma és el millor tal com ens venen sempre, o no?

Doncs bé, com que és un tema recurrent i a més les modes del capitalisme i la globalització em solen molestar profundament, us deixo aquí la meva opinió (basada en experiències i coneixements):

Tant la poma com el raïm tenen virtuts i nutrients. És més sana una poma que el raïm?

Si parlem de raïm negre, puc respondre molt ràpidament:

NO

El raïm negre és molt, molt ric en antioxidants, com ho evidencia el seu color (els pigments no són altra cosa que polifenols, concretament antocianines). Força més ric del que ho és la poma.

Perquè doncs aquesta moda de proclamar el vinagre de poma com el més sa?

Penso que, com passa massa sovint, aquesta moda ha vingut de fora i l’hem assumit sense qüestionar-nos res; de països en què el vinagre més utilitzat sol ser el vinagre d’alcohol blanc que no conté res més que etanol i aigua.

Sembla absurd que terres amb un dels millors vinagres del món i en el que el cultiu de la poma no destaca especialment, fem aquesta elecció.

Però és el què té seguir modes. El màrqueting pot amb tot. Fins i tot amb la raó.

Hi pot haver motius per escollir vinagres blancs quan elaborem remeis amb ells. Motius basats precisament en la seva menor concentració de compostos. Però d’això ja en parlaré un altre dia. O pots venir a alguna de les formacions on ho explico. Com per exemple al curs Remeieria tradicional del Mediterrani.

Per acabar, et deixo la recepta d’un condicionador capil·lar on l’estrella i el solvent principal és el vinagre:

Tritura tot junt:
🍋 400g de llimones amb pell
💧200ml d’aigua
🍶 400ml de vinagre (del tipus que vulguis, però procura que sigui cru)

En aquesta barreja macera-hi durant 15 dies:
🌱 2 grapats de romaní
🌱 2 grapats de sàlvia

Filtra-ho.

El marc (el sòlid que et quedarà després d’haver filtrat),
🍲 posa’l a bullir 10′ amb 300ml d’aigua. Filtra i un cop fred, barreja l’extracte amb l’anterior.

Afegeix-hi:
🧂20g de sal marina sense refinar
🍯 1 cullerada de mel

Envasa-ho i ja el pots fer anar.
La forma d’ús és aplicant-lo un cop t’hagis rentat el cabell, en la dosi de 3-6 cullerades soperes dissoltes en un got d’aigua. Deixa-ho actuar 3 minuts i esbandeix.

Si tens problemes de pell també ho pots fer servir a la resta del cos per nodrir-la i regular la flora cutània. (primer prova-ho en una zona reduïda per assegurar-te que no te la irrita, i en acabat aplica sempre oli)

Ampliacions i referències:

*La mare del vinagre de vi conté Komagataeibacter europaeus sobretot. La de poma Acetobacter. Però s’hi poden trobar moltes altres espècies, incloent-hi bacteris de l’àcid làctic com els Lactobacillus. A més hi trobarem els llevats (fongs) responsables de la transformació prèvia dels sucres en etanol (fermentació alcohòlica).
Ara bé, la riquesa en microorganismes dependrà de lo respectuós amb els microorganismes salvatges que hagi estat el procés complet. Com més industrial sigui el procés, més esterilitzacions s’hauran fet, seguides d’inoculació del microorganisme que interessi per garantir uns resultats homogenis.

Article científic on es comparen les bondats d’ambdós vinagres

La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.