Aquest és el títol que posaria a aquest article perquè el trobis al buscador, però el títol que més m’agrada pel què et vaig a explicar és:
Cuidar (de veritat) l’ecosistema que ets
O potser és un títol massa ambiciós. Cuidar l’ecosistema que som inclou moltes, moltes coses. Habitualment fer moltíssims canvis en el nostre estil de vida, perquè el que ens ha llegat el sistema social predominant actualment fomenta més aviat el maltractament de l’ecosistema intern, tal com fa amb l’extern.
Però intentaré recollir aquí els punts que crec que més afecten el nostre microbioma, que és com s’anomena el conjunt format per una comunitat de microorganismes vius, morts i no viables, els seus gens i els seus metabòlits junt amb el substrat o ambient on resideixen i al que alhora donen forma. És una explicació que he de fer sovint a les persones que acompanyo a l’espai de teràpies, i la deixo aquí perquè elles i tothom i puguin tenir accés. (Pots llegir més sobre bons hàbits a l’article Pautes de salut per a tots els públics)
L’article és llarg, si ets impacient i no t’interessen els perquès, ves al final de l’article per llegir tan sols el què has de fer.
Som-hi:
Els probiòtics (microorganismes vius que a l’entrar en contacte amb el cos, s’incorporen al microbioma, aportant salut i benestar) són A TOT ARREU.
La humanitat porta vivint centenars de milers d’anys sense probiòtics de laboratori, i amb una flora cutània i intestinal que faria empal·lidir la nostra, però ara sembla que no podem viure sense els seus sobrets, perles i càpsules. Sense les seves soques patentades.
Sí, sí: P A T E N T A D E S ®
Funciona així:
- Es busquen espècies probiòtiques que se sàpiga que són beneficioses per millorar la microbiota i el microbioma en general i les condicions de salut afectades per aquestes.
- Es modifiquen genèticament al laboratori per obtenir noves soques. Variants de l’espècie natural amb lleugeres diferències genètiques però que alhora mantinguin els seus beneficis per la salut.
- Aleshores, com que són diferents de les que es donen de forma natural, ja són patentables.
- I un cop patentades es poden publicar els estudis que diuen que tal soca és la millor del món mundial per tractar l’afecció que tens tu, i te la poden vendre amb una campanya de màrqueting molt ben parida per convèncer-te que val la pena pagar el sovint elevat import. Al cap i a la fi, la salut és lo primer.
Clarament no seria un bon negoci explicar-te que els probiòtics són arreu. Com ara a les pells de verdures i fruites cultivades sense pesticides, a la mel crua, als adobats artesans (com olives, cogombrets, alls…), al vinagre, al iogurt, al formatge, a la kombucha, al kefir, kimchi, xucrut, salsa de soja, vi, cervesa… sempre i quan no els sotmetis a temperatures elevades (normalment més de 40°C).
Els fermentats casolans solen ser la millor opció, perquè t’assegures que realment són fermentats, i no imitacions, com els cogombrets en vinagre del súper i tantes altres farses del mercat, i evites els innecessaris i nocius conservants artificials. I perquè aprendre a fer-los et permet conèixer les tècniques que també et serviran per fer preparats medicinals fermentats, el combo definitiu.
Fins i tot l’aire que respires és ple de microorganismes simbiòtics. De fet el contacte amb la Natura, és un dels millors probiòtics. Respirar al bosc, tocar la terra amb les mans, banyar-te al riu.
Pensa que quan parlem de microbiota, no només ens referim a la Vida que creix dins del sistema digestiu, sinó també a la pell, als cabells, a la vagina i fins i tot als pulmons.
Som un microcosmos complet. Un ecosistema intern. A diferència del què ens han ensenyat a pensar, NO SOM INDIVIDUS. Un ser humà no és una forma de Vida. O com a mínim no de la manera que solem entendre el concepte.
Un ésser humà és un conjunt de formes de Vida, la majoria de les quals treballen cooperativament per a un objectiu comú, la supervivència i èxit biològic i fins vital, de la comunitat que formen.
Estem formats per uns 30 bilions de cèl·lules humanes…i uns 40 bilions de cèl·lules microbianes. Això vol dir que som microbians en un 60%…
De tots aquests microbis, només l’1% POT SER potencialment patogen. Els altres són simples habitants pacífics o directament, simbionts sense els quals no podríem digerir, o mantenir l’equilibri biòtic dintre nostre, morint en pocs dies.
Som ecosistemes complexos interaccionant que depenen tant de totes les seves parts per subsistir, com d’altres ecosistemes (animals, plantes, territori, planeta, sistema solar………..)
Per tat mirem-ho com ho faríem si volguéssim entendre un ecosistema. El terreny, importa. L’ambient on creix la Vida.
Hi ha tres factors importantíssims en aquesta equació, tres factors que de fet es relacionen entre ells: la dieta, les secrecions corporals, tan internes com externes, i l’estat del sistema nerviós.
Ho resumiré extremament perquè sinó això es faria excessivament llarg.
La flora s’alimenta d’allò que entra al nostre cos, i d’allò que el nostre cos segrega (residus com els de la suor, cera, mucositat…). Té un paper molt important en els dos casos. Ens ajuda a digerir, i ens ajuda a sanejar. Però se suposa que la naturalesa de la nostra dieta i excrecions ha de tenir unes certes característiques. Tan l’una com les altres han de ser saludables. Si m’intoxico massa, alimentaré una flora poc saludable.
A més hi ha certes substàncies que han format part de totes les dietes humanes des dels seus orígens fins fa ben poc (industrialització), que són sobretot: fibra soluble i insoluble, antioxidants i substàncies amargues. El dramàtic descens en el seu consum, junt amb l’artificialitat, l’estrès i els contaminants (pol·lució, desinfectants, additius alimentaris, antibiòtics…), són les causes de la pobresa i insalubritat del nostre microbioma.
Els amargs, per exemple, modulen la producció i alliberament d’enzims digestius. Els enzims són els veritables agents de la digestió. La flora només digereix el què els enzims no han pogut. I si el què no han pogut és més del què tocaria, algú haurà de fer la seva feina. Com a tot arreu de la Natura, quan hi ha quelcom nutritiu, algú apareixerà per menjar-s’ho. Els nutrients que arriben al colon, determinen qui hi viurà i en quines proporcions. Si hi arriben coses massa “crues” (poc digerides), hi creixeran aquells que siguin capaços d’acabar-les de processar, i com que no és el què tocaria, no podem esperar que no tingui conseqüències. Implicarà més fermentació i per tant més gasos, i sobrecreixement d’espècies que poden passar de ser simbiòtiques o innòcues a patògenes.
L’estrès també influeix en el tema dels enzims. Un sistema nerviós en mode de lluita o fugida constant, no deixa que funcionin correctament ni la digestió ni cap de les funcions biològiques de creixement i reparació, i posa el sistema immunitari en un estat inflamatori que contribueix al dany dels teixits, també de l’epiteli intestinal.
Per tant, per cuidar el teu microbioma:
- Mantingues un contacte regular amb la Natura salvatge, directe i sense preservatiu. Toca-la, respira-la, rebolca-t’hi, deixa-la entrar dins teu.
- Aprèn a viure a poc a poc. Relaxa’t. Gaudeix de la Vida.
- Menja-ho tot integral. També les fruites i verdures, amb les pells.
- Aprèn a fer fermentats i menja’n de ben variats, cada dia.
- Els germinats també són bons prebiòtics.
- Evita el clor i altres desinfectants artificials, la pol·lució, els conservants, els antibiòtics (excepte quan siguin absolutament necessaris) i tots els tòxics ambientals.
- Menja més amargs i més fibra.
- Menja aliments prebiòtics que alimentaran la flora que t’interessa: arrels i bulbs, llavors mucilaginoses, civada i ordi, algues…
- Introdueix moltes plantes aromàtiques i medicinals al teu dia a dia. Elles sempre han format part de l’equació.
Tinc una activitat que gira entorn del microbioma i els remeis que el cuiden anomenada Remeis Vius, i una classe en línia sobre els amargs. Si t’interessen, pots fer un cop d’ull a l’agenda per veure si hi ha alguna data programada per fer-les, o reunir un grup d’un mínim de 6 persones i us les faig a demanda.
