Fa temps que vaig deixar una mica de banda el tema de les essències florals, com a mínim jutjant per les aparences. Però de fet podria dir que més aviat he integrat el concepte i l’he fos amb la resta de les meves pràctiques remeieres. Ha quedat dissolta, però la visió essencialista és ben present en tota la meva manera de treballar amb les plantes.
Però, què són les essències florals?
Les essències florals són extractes vegetals amb base, en un principi, aquosa (el solvent utilitzat és l’aigua), en les que es busca extraure l’essència de la planta en qüestió.
Sentiràs sovint que es tracta d’extractes “energètics”. En la meva opinió no és així. L’energètica treballa, en la majoria de medicines tradicionals del món, amb les energies freda, calenta, seca i humida.
Aquestes determinen en certa manera el temperament, o caràcter, d’una planta, animal, roca o el què sigui. Però dues plantes amb una energètica idèntica (per exemple dues plantes calentes i seques com són la farigola i el romaní), tenen una essència diferent, perquè hi ha sempre alguna cosa més, hi ha l’esperit.
Les essències florals miren de captar l’esperit de les plantes per tal que ens ajudin a superar els nostres conflictes interiors amb els seus aprenentatges vitals. Cada espècie ha trobat unes solucions per adaptar-se als reptes que suposa la Vida, i interaccionar amb elles, de diferents maneres, ens pot ajudar a rebre els seus ensenyaments sobre les habilitats que posseeixen i com integrar-les en el nostre dia a dia.
Les essències florals són extractes dels principis curatius de les plantes, però no dels principis curatius farmacològics, ni dels energètics, sinó dels que es deriven de la seva personalitat i habilitats com a éssers vius. Per exemple, l’olivera és un arbre que no es rendeix mai, capaç de superar plagues, sequeres, gelades i de rebrotar fins i tot quan semblava que la mort l’havia embolcallat del tot. I en la teràpia floral s’utilitza per a les persones que es troben al límit de les seves forces, que estan a un petit pas de rendir-se o que estan enfrontant una situació que faria que qualsevol es rendís. Això, clarament, no és treballar amb les qualitats energètiques, o no només amb elles.
Cal dir que, el mateix que es fa amb les essències florals, es pot fer amb les tintures si es fan correctament. La diferència principal és que les essències florals pràcticament no contenen substàncies actives químicament, i per tant la seva utilització és més segura fins i tot per a qui no tingui cap coneixement de fitoteràpia.
I, com es fan?
Tot i que hi ha unes característiques comunes a tots els individus d’una mateixa espècie, cada un d’ells té les seves particularitats, i per tant, si el què volem és treballar amb l’essència espiritual de l’espècie, caldrà que triem una planta que no destaqui de les seves germanes, una que sigui el més estàndard possible (lloc on creix, aspecte, aroma…).
Per elaborar-les necessitem:
- Aigua de roca: l’aigua de mina o font que sorgeix de les entranyes de la terra. Cal que ens assegurem que sigui el més pura possible. Per altra banda, per tal que l’efecte produït per l’essència sigui el més precís possible hauríem de tenir en compte que no totes les aigües són iguals i que el seu esperit influirà en el resultat final.
- La planta que haguem escollit florida.
- Un recipient de vidre transparent el més prim i pla possible.
- Un dia assolellat, sense núvols.
El procediment és el següent: tallem les flors sense tocar-les amb les mans, deixant que caiguin a dins del recipient, l’omplim d’aigua i el deixem al Sol, al costat de la planta, durant un mínim de 3 hores o fins que es marceixin, i en acabar filtrem.
D’aquest extracte, en posem entre 2 i 7 gotes en un recipient amb 15ml d’alcohol de 40°, i tindrem el què s’anomena tintura mare d’essència floral. Amb tintura mare és amb el que prepararem les barreges de flors per a ús final (2ª dilució).
El mètode com a base
Aquest és el procés estàndard descrit pel Dr. Bach, però si el realitzem des del punt de vista animista, personalment, crec que cal afegir-hi algunes modificacions i/o passos més, que cada practicant decidirà en funció de les seves creences i experiències.
De la mateixa manera, agafar aquesta manera de procedir i integrar-la en la nostra pràctica remeiera o mística, ens obre moltes portes.
En el cas de les plantes amb una toxicitat alta, és de les poques maneres segures que tenim de treballar amb elles, especialment quan la planta que ens interessa no creix a prop nostre. Però en els altres casos, podem obtenir el mateix amb altres tipus de preparats si fem els preparats amb la mateixa filosofia i cura.
Així, aquest procedir ens pot ajudar a fer tintures, olis, infusions, encens, etc. molt més potents i complets. I el tipus de pensament i intuïció que es practica per trobar les virtuts de les plantes en els sistemes d’essències florals, ens serà útil per anar molt més enllà en la comprensió de les plantes medicinals (i també d’altres éssers i entitats) en les que vulguem buscar ajuda.
Ensenyo coses com aquestes a les formacions de remeieria i de medicina tradicional del Mediterrani, si no te’n vols perdre cap, afegeix-te a la llista de difusió.
Practico aquest tipus de remeieria a l’espai de teràpies del Jardí de les Bruixes, reserva la teva hora aquí.
