La meva tècnica estrella de treball emocional amb plantes

Vòmit emocional

La Natura és la primera terapeuta i les plantes manifesten el seu poder guaridor a través de les seves virtuts.

Quan ens plantegem treballar amb les plantes, sigui a nivell espiritual/emocional o al que sigui, ens sol passar que ens deixem endur per la nostra tendència a esperar que les coses passin soles, simplement perquè ho mereixem. Bé, per merèixer-se les coses, cal posar-hi part. Ningú ens regalarà la curació, ni tan sols la Natura. El nostre paper ha de ser tant actiu com el del remei.

Amb això vull dir que no n’hi ha prou amb prendre’s una infusió, tintura o qualsevol altre remei, i asseure’s a esperar que faci efecte. El farà, si, perquè el “Vis Medicatrix Naturae” és real. Però tot plegat serà molt més efectiu si hi participem activament. Al cap i a la fi, és la nostra salut. Som les primeres interessades i les principals responsables del seu esdevenir.

No oblidem el poder de l’efecte placebo, és a dir del Vis Medicatrix Naturae en la seva màxima esplendor. La curació que ve de dins i per voluntat pròpia. El fruit de la intenció.

Si combinem l’ajuda de les plantes amb un treball actiu per part nostra, arribarem molt més lluny. Una manera de fer-ho, és el què anomeno tècnica del “vòmit emocional”.

Potser no sona divinament però és una forma d’autoteràpia barata, senzilla i molt efectiva.

Com es fa?

Necessitaràs una tisana, un lloc tranquil i còmode, temps de sobres per dedicar-li (ja saps què diuen, la pressa mata) i quelcom per escriure.

Ah, apaga el mòbil abans de començar. O posa’l en mode avió, en silenci o com vulguis, però que no el puguis veure fent pampallugues, ni vibracions ni cap de les formes subtils que té de reclamar-te l’atenció.

Aquest exercici es basa en degustar la planta que hagis triat a través d’una tisana. Degustar en tots els sentits. Unir-te amb ella, deixar que et posseeixi, que entri ben endins i que sentis com ho fa. Plenament. Amb atenció total als seus efectes en tu, al què et belluga, al què fa aflorar, a les sensacions que et provoca.

Entrant-hi a poc a poc. Començant per l’aroma que el vapor enlaira cap al teu nas, i que respiraràs profundament i meticulosa. Passant al sabor i a les sensacions gustatives i tàctils que desencadena a la teva boca. Sentint-la baixar tub digestiu avall, expandir-se al teu pit, circular per tot el teu cos, des del racó més profund fins a la superfície de la pell. Atenent a totes les sensacions i canvis, en el pla físic, el mental i l’emocional/espiritual.

Ajuda’t del paper per registrar tot el què et va ensenyant, escrivint o dibuixant, com més ho sentis. Lliurement, sense pensar, deixant sortir allò que amagues. Sense jutjar. Anota les conclusions i el què has sentit abans, durant i després, a la llibreta.

No cal que sigui una obra d’art. La qualitat artística és un factor totalment superflu en aquest exercici. No ha d’anar penjat a cap museu ni cal que ho valori ningú més que tu, i tu no t’hi has posat per afany artístic sinó per aprendre de tu i guarir-te.

De fet un cop acabat ho pots destruir, però si decideixes fer-ho, abans mira-t’ho una estona i intenta veure què reflecteix.

La meva recomanació és que t’ho guardis. De fet seria ideal que tinguis una llibreta exclusiva per això, i que així puguis veure la teva evolució i recórrer-hi sempre que necessitis recordar els aprenentatges importants que en trauràs.

Intenta fer-ho cada dia, o com a mínim amb una certa periodicitat.

De què ha de ser la tisana?

Per aquest exercici, com a mínim al principi, recomano utilitzar una sola planta.

El millor seria que fos una planta que et cridi.

De vegades somiem en alguna planta concreta, o hi pensem sovint, o ens atrau molt quan la trobem, o ens ve de gust prendre-la. Fes cas a aquestes intuïcions. Tan sols assegura’t primer que es tracta d’una planta segura. No volem que el vòmit sigui real. 😉

La planta serà la teva guia, la teva acompanyant en el camí de la salut i l’autoconeixement, així que t’aconsello dues coses:

  • Primer que li retornis el favor. Sigues agraïda i si pot ser, cultiva-la i regala els plançons a la teva gent, o ajuda a la seva dispersió natural si és una planta autòctona, o qualsevol altre cosa que ajudi a l’espècie.
  • Segon, que procuris aprendre tot el què puguis de la planta: on creix, com és, quines virtuts té, formes d’ús, mitologia i llegendes associades, usos tradicionals (medicinals però també tintoris, per construir eines, com a part de celebracions i rituals, etc), i tot allò que puguis.

També, si el teu/teva terapeuta t’ha recomanat alguna barreja de plantes específica, la pots utilitzar.

۝

Aquest és un exercici que recomano sovint a les persones que acudeixen a l’espai de teràpies, i que ensenyo a l’alumnat dels cursos de Medicina Tradicional del Mediterrani.

Al curs avançat, li donem una altra volta i l’utilitzem per a descobrir les capacitats de la planta i aprendre a treballar amb ella per incorporar-la a la nostra farmacopea. Perquè un /a terapeuta, ha de conèixer en profunditat els remeis dels que s’ajuda per acompanyar la gent en el camí de la curació i perquè el tast conscient és una forma inigualable d’obtenir informació sobre els remeis, que sempre durem amb nosaltres.

La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.

Quant a El Jardí de les Bruixes

Silvestre!
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.