Nom botànic: ~Cynodon dactylon~  Cyno del grec kuon (gos) i odontos (dent), per la forma dels brots del rizoma. Dactylon, també del grec, referent als dits, per la forma de la seva flor. |
|
| Noms comuns: | Grama, gram, agram
També coneguda com a gram és l’Elytrigia repens, que hi ha qui diu que es pot usar de la mateixa manera. Durba (sànscrit) Thaiel, Najeel, Echrish, Tohma (àrab) |
| Família:
|
Poàcies |
| Originària de:
|
Probablement de l’est d’Àfrica |
| Distribució:
|
Present a tot Catalunya. Actualment a totes les zones temperades i subtropicals del món. Però sempre en zones amb un mínim d’humitat. |
| Hàbitat:
|
Ruderal. Creix en camins, conreus, llocs trepitjats, sobretot de contrades mediterrànies i l’estatge montà. De 0 a 2200 msnm. Tant en climes secs (400mm anuals), com humits (2800mm anuals). |
| Descripció botànica:
|
Alt: 4-30cm Floreix de juny a octubre. Hemicriptòfit. Rizomes i sistema radicular molt profund (fins a 2m de profunditat) i extens. Tiges reptants (fins a 20m de llarg). Pot arribar a créixer més de 7 cm al dia.
Inflorescència amb entre 4-6 espigues disposades en forma dactiliforme. Es reprodueix per llavora, estolons i rizoma. |
| Curiositats, mite i folklore: | S’utilitza per evitar l’erosió del sòl. És una de les plantes més odiades en l’agricultura convencional.
Una de les plantes més apreciades en ayurveda, junt amb l’alfàbrega santa. Consagrada a Ganesha. |
| Parts usades:
|
Sobretot arrels i rizomes.
Parts aèries en moderació. |
| Constituents:
|
Les parts aèries contenen heteròsids cianogènics.
La planta conté proteïnes (11,6%), hidrats de carboni (75,9%), minerals (òxids de magnesi, fòsfor, ferro, calci, sodi i potassi). Tota la planta proporciona β-sitosterol, flavonoides compostos fenòlics (sobretot hidroquinona), alcaloides (0,1%), saponines, tanins (6,3%), resines (1%), fitoesterols, glucòsids (12,2%) i triterpenoides. També compostos com la vitamina C, carotè, greixos, àcid palmític, etc. La planta fresca conté un 10,47% de proteïna bruta, un 28,17% de fibra i un 11,75% de la cendra total. Escopoletina. |
| Recol·lecció:
|
És una planta que tolera condicions de toxicitat més o menys elevades al sòl, o sigui que cal vigilar d’on es cull. |
| Virtuts:
|
Ideal per situacions amb excés de calor, tensió o irritació, però també pot ser útil per quan trobem falta de to (atonia), especialment quan està causada per congestió. Per tant, facilita el bon fluir, cosa que pot tant refrigerar com escalfar, i resoldre tot tipus d’obstruccions. Refrigerant, tònica.
Si no fos pel seu efecte sobre la fertilitat femenina, es podria considerar un adaptogen de ple dret. Actua com a afrodisíac en ambdós sexes, però tot i que augmenta la fertilitat i en general la funció sexual masculina, actua com a abortiva i contraceptiva en les dones. Augmenta els estrògens i disminueix la FSH, la LH i la progesterona, potser degut a la flavona apigenina, amb conegut efecte fitoestrogènic. Regula el metabolisme i protegeix el fetge. Hipoglicèmica i gran reguladora del perfil lipídic. Tònic cordial. Antiarítmica i cardioprotectora, amb efecte directe sobre el cor i sistema circulatori en general, potenciat per la millora del perfil lipídic i la glucèmia, així com per l’efecte calmant del SNC. Depressora i protectora del sistema nerviós central. Sedant, analgèsica, anticonvulsiva, augmenta els nivells de GABA i millora el son. Aquest efecte calmant és útil en els problemes digestius per disfunció del nervi vague causats per ansietat i nerviosisme. Tònic urinari. Molt apreciada sempre que convingui augmentar la diüresi. A part de diürètica tonifica els teixits, cosa que la fa ideal per a la debilitat urinària, i desfà els dipòsits d’oxalat càlcic. Cal recordar que també augmentarà l’excreció d’electròlits. Tònic immunitari. És antial·lèrgica fins al punt que pot reduir molt el risc de xoc anafilàctic. Alhora millora les defenses i sembla que pot tenir considerables efectes antitumorals. Redueix la inflamació excessiva. Antiplagues: antibiòtica per bacteris gram+ i gram-, antifúngica, antiparasitària (especialment helmints), antivírica. En ús extern usada com a tònic capil·lar i pel seu poder cicatritzant, analgèsic i antisèptic. Amb les arrels i rizomes seques se’n feia farina. Quan són ben tendres també es poden menjar crus. |
| Preparació i administració:
|
En ús intern i extern, tant per efecte tòpic com reflex.
En decocció, tintura (alcohòlica o acetoalcohòlica), emplastre o el suc de la planta fresca. També fou molt usada en encens durant l’edat mitjana. Ús interessant ja que conté compostos volàtils antibacterians i antivírics. |
| Dosificació i seguretat:
|
De 6 a 12gr de planta seca o extracte equivalent al dia en una o vàries preses segons la necessitat.
Segura fins a dosis de 2000mg/kg de pes corporal. Dosi habitual entre 100 i 500mg/kilo de pes corporal. Utilitzar amb precaució en persones melancòliques i en dones en edat fèrtil, especialment si presenten hiperestrogenisme i altres desequilibris hormonals. |
| Tast:
|
Lleugerament astringent. Càlida en un inici i refrescant posteriorment. Lleugera. |
| Energètica:
|
Freda en 1er o 2on grau, depenent de l’autor. Equilibradament seca, pot actuar com a seca en 1er grau o en 2on, segons la necessitat. |
| Notes i referències:
|
|
La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.
