~Paronychia argentea~
Paronychia ve d’un mot grec que es va llatinitzar “paronychium” que vol dir panadís (inflamació aguda del teixit cel·lular dels dits), ja que un dels usos més freqüents d’aquesta espècie és el tractament d’inflamacions com les hemorroides i els panadissos. I argentea ve del llatí argenteus, que vol dir de plata, argent, o que ho sembla. |
|
|
Noms comuns: |
Català: Sanguinària, herba de la sang, herbeta blanca de la sang, herbeta de rebaixar la sang, herba sangonària, sangonera, sangnua, sangnuària; herba blanca, floreta blanca; botja blanca; cama de perdiu; capçotera, herba capçotera; cotonet; flor de terra; herba de neu; herba platera, plateta; mantellina, mantellineta, ortiga blanca; peu de gat; pota de colom; te de rocaCastellano: Sanguinaria , sanguinaria menor, hierba de la sangre, hierba sanguina, sietesangrías; hierba de la plata, flor de la plata, hierba de la Virgen; nevadilla; quebrantapiedras, flor de piedra, rompepiedras; flor de la tierra; hierba del clin; hierba de la golondrina; hierba de las tres lunas; hierba del dolor, hierba del dolor de muelas; hierba meadera, hierba meona, manzanilla rastrera; papelillo ; pies sudados; quebrantadientes; té de campo; zaragacina.
Te àrab: Kassaretlahdjer, Fettatetlahdjer or Bissatelmoulouk. |
| Família:
|
Cariofil·làcies |
| Originària de:
|
Mediterrània. |
| Distribució:
|
Mediterrània. A tot Catalunya, però escassa al Pirineu central. La trobem fins als 1200m d’altura. |
| Hàbitat:
|
Creix en pradells de plantes anuals, en marges de camins i clarianes de garrigues. És una planta típica de sòls pedregosos i terrenys nitrificats, fissures de roques, en zones seques i assolellades amb substrat indiferent. |
| Descripció botànica:
|
Herba perenne, de vegades biennal. Una mica llenyosa a la base amb tiges vermelloses de 3-50 cm, procumbents (quan neixen solen ser erectes i en créixer esdevenen postrades), molt ramificades des de la base; entrenusos de fins a 3,5 cm,; tiges que poden anar de glabres a pubescents, amb fulles oposades, el·líptiques, estipulades i mucronades. Generalment molt floríferes. Les flors es presenten en glomèruls laterals i terminals. Són hermafrodites, pentàmeres i actinomorfes. Envoltades de bràctees escarioses platejades més grans que elles. El fruit és un aqueni. |
| Curiositats, mite i folklore: | L’ús medicinal d’aquestes plantes es va descriure per primera vegada en un manuscrit àrab que va ser redactat entre l’any 1095 i 1100. El cèlebre manuscrit titulat “Umdat al-tabib”: “per tancar ferides fresques, quan s’aplica aquesta planta triturada en forma de cataplasma”. |
| Parts usades:
|
Parts aèries florides. |
| Constituents:
|
Conté en abundància els flavonoides isorhamnetina, quercetina, luteolina i jaceosidina.
Àcid vaníl·lic. Saponines oleananes. |
| Recol·lecció:
|
D’abril a juny. |
| Virtuts:
|
Augmenta la diüresi. Protegeix els ronyons. Desfà les pedres, especialment les d’oxalat càlcic.
Neteja i rebaixa la sang. Per la congestió i el Foc afectant l’humor sanguini. I per això s’utilitza per a totes les condicions causades per aquest desequilibri: eritemes, picors, eczemes, hipertensió, al·lèrgies, alguns mals de cap Tònic sanguini i circulatori: Varius i hemorroides, HTA, edema, penellons, Vulnerària. Per ferides però també cremades, ulceracions, contusions i cops. Talla hemorràgies i redueix hematomes. Torna la sang a lloc. Junt amb altres plantes més específiques per dismenorrees, especialment amb sagnat excessiu. Antiinflamatòria. Elimina congestions de sang locals alleujant el dolor produït per la inflamació. Ajuda també a alliberar el vent intern, especialment el d’aparició sobtada per ensurts i disgustos, o per la tensió en la digestió. Antibacteriana, sobretot per a bacteris gramnegatius. |
| Preparació i administració:
|
En dejú o abans dels àpats. En tintura o decocció. Prendre la tisana quan està tèbia, sinó l’efecte diürètic és menys selectiu i s’eliminaran substàncies que caldria conservar.
També en ús tòpic. Centrar l’extracció en els flavonoides. Millor en tintura. |
| Dosificació i seguretat:
|
Té una toxicitat baixa, però pot rebaixar massa la sang, produint debilitat i esgotament. Per això es pren en novenes. |
| Tast:
|
|
| Energètica:
|
Freda en primer grau i seca en segon grau. |
| Notes i referències:
|
Inventario Español de Conocimientos Tradicionales. 2ª Fase.
Paronychia Argentea: A Critical Comprehensive Review on its Diverse Medicinal Potential and Future as Therapeutics |
La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.
