Medicina tradicional del Mediterrani

Les medicines tradicionals són aquelles que es practiquen des de temps antics i que han evolucionat amb les cultures dels respectius pobles. És ben coneguda la medicina tradicional xinesa, i cada vegada més la de la Índia, l’Ayurveda, però n’hi ha moltes més. A occident, tenim també la nostra pròpia medicina tradicional, tot i que la tenim bastant oblidada. De fet, si no hagués sigut pels àrabs molts dels seus coneixements s’haurien perdut.

Parlem d’una medicina que s’originà a l’antiga Grècia, a partir de vàries tradicions mediterrànies. El seu fundador com a sistema de prevenció i manteniment de la salut fou Hipòcrates.  Després la continuaren d’altres, com Galè, Paracels, Culpeper…

Avui en dia es coneix com a medicina greco-àrab o, als països àrabs, com a medicina Unani. Això és perquè foren els musulmans els que més interès van tenir per preservar els coneixements dels savis grecs i continuar la seva tasca, i ho feren realment bé.

Queda clar doncs, que no només la medicina xinesa o l’Ayurveda tenen l’honor de ser tradicions mil·lenàries. La nostra medicina, la medicina tradicional del Mediterrani, pot reclamar també aquest títol, i si no ens haguéssim abocat al fanatisme del dogma científic, ara seria ben coneguda i no hauríem de recórrer a les medicines tradicionals exòtiques.

La medicina tradicional xinesa és una medicina energètica, però la nostra, l’occidental, si bé també contempla els fluxos d’energia dins i fora del cos, està basada sobretot en els humors, igual que l’Ayurveda, tot i que enlloc de ser 3, en són 4. Aquests són:400px-charles_le_brun-grande_commande-les_quatre_temperaments

  • Sang
  • Flegma
  • Bilis groga
  • Bilis negra

Tots posseïm els quatre humors, i són la base del metabolisme i de la vida. És quan existeixen desequilibris o corrupcions dels humors que apareix la malaltia.

Cada persona te una constitució de naixement diferent, una predominança d’un o més humors, que determinen el caràcter, l’aparença física, el metabolisme, els gustos, i les predisposicions a emmalaltir entre d’altres.

Humor Temperament element qualitats òrgans estació característiques
Sang Sanguini Aire Calent i humit Cor Primavera Alegre, positiu, amorós
Flema Flemàtic Aigua Fred i humit Pulmó Hivern Tranquil, sensible
Bilis groga Colèric Foc Calent i sec Fetge i vesícula biliar Estiu Temperamental,Orgullós, ferreny.
Bilis negra Melancòlic Terra Fred i sec Melsa Tardor Pessimista, molt racional

 

Les qualitats bàsiques, calent, fred, sec i humit, també les trobem en una o altra proporció en els aliments i les plantes medicinals. Com que el què es busca és l’equilibri, per restablir-lo o mantenir-lo, es recorre a les qualitats contràries a les que posseeix la quatre humors hipòcratespersona. També el clima, els hàbits i els tractaments físics influeixen en aquest equilibri. Posem un exemple:

A una persona flemàtica, no li provaran la humitat i el fred perquè exacerben el seu propi temperament. Per això no serà adequat tractar-la amb saunes. A l’hivern se sentirà en més baixa forma i ho passarà més malament. No li anirà bé menjar enciam, cogombres, carbassons, peres, làctics, hidrats de carboni, etc. Les plantes que s’escolliran per tractar-la hauran de ser calentes i seques, com per exemple l’all, el gingebre, la canyella, l’anís, els ginebrons…

Per saber quines són les qualitats d’una planta, ens guiarem per una banda pel tast, i per l’altra per la seva funció. Així per exemple, les plantes diürètiques solen ser seques, les emol·lients humides, les sedants fredes, les estimulants calentes.

En quant al tast, les plantes picants són calentes i seques, les amargues fredes, les dolces calentes i humides, les aspres seques…

Un cop entenem bé aquest sistema i l’apliquem, ens adonem que alguns fracassos que atribuíem als tractaments, eren en realitat fracassos en el diagnòstic. Per exemple, si en una fórmula calmant hi afegim romaní, i la donem a una persona colèrica, el més possible és que no obtinguem bons resultats.  El romaní pot ser un bon tranquil·litzant per a flemàtics, i fins i tot per a d’altres temperaments, però en compartir amb els colèrics les qualitats de calor i sequedat, no ho serà per ells.

Evidentment, com qualsevol sistema natural de salut, la medicina tradicional del Mediterrani no es limita a tractar símptomes, va molt més enllà. Busca la causa del desequilibri i busca la manera de corregir-la. Ho fa desbloquejant el flux dels humors quan els seus canals han sigut obstruïts, tonificant òrgans debilitats, purificant i desintoxicant, ajustant la dieta per aportar els nutrients necessaris per a la generació dels humors deficients, etc.

Com ho fa? Doncs a través de la dieta, els hàbits de vida, les plantes medicinals, l’exercici, les teràpies manuals, i tot allò que la natura ens posa a l’abast per cuidar-nos, sempre tenint en compte el temperament de la persona que ens consulta.

Un altre dia us explicarem amb més detall les característiques dels quatre temperaments.