Espectacular i saborosa gírgola groga. Laetiporus sulphureus.
És un fong sapròfit, que vol dir que s’alimenta de fusta morta, o de vegades paràsit d’arbres vells, contribuint a descompondre allò esgotat per omplir el sòl del bosc de nova vida.
Rarament creix en arbres que no siguin planifolis (tots els que no tenen fulles aciculars –agulles- com les dels pins). Groc ataronjat o taronja, llampant, creixent en forma de lleixa en grups frondosos, aquest bolet és difícil de confondre amb cap altre dels que creixen a casa nostra.
Tradicionalment s’ha utilitzat com a remei per a refredats, grips i infeccions vàries, càncer d’estómac i reumatismes.
De jove és un bolet comestible, conegut en anglès com a pollastre dels boscos perquè la textura de la seva carn recorda molt a la d’aquest animal. Cal evitar però els exemplars vells, que prenen una consistència semblant al suro i sovint estan completament corcats. No s’ha de menjar cru, i el millor és coure’l amb salses o líquids ja que pot ser una mica sec. Com el pollastre, vaja.
De tots els compostos que conté, que no són pocs, els més interessants són els β-glucans i els triterpens. També els compostos fenòlics, molt abundants i amb importants virtuts antioxidants. A part d’aquests, també hi trobem lectines, enzims, àcids grassos poliinsaturats i ergosterol, el precursor de la vitamina D.
La ciència moderna confirma la saviesa tradicional en diversos estudis, on s’han comprovat les seves virtuts per:
- Reduir l’avanç de processos cancerígens: dificultant el creixement dels tumors i induint l’apoptosi (autodestrucció) de les cèl·lules malignes.
- Modular el funcionament del sistema immunitari: com passa amb molts altres bolets pel seu contingut en β-glucans, alhora que els seus triterpens afecten negativament els microorganismes, fongs i bacteris, potencialment patògens, respectant la microbiota simbiòtica.
- Regular la inflamació: respectant la inflamació que ve a ajudar, afavorint els processos de reparació tissular, i reduint la inflamació sistèmica causant de malalties cròniques i degeneratives. De fet la inflamació és una de les funcions del sistema immunitari, però aquí , a part dels β-glucans, també hi intervenen els compostos fenòlics i la seva capacitat antioxidant.
- Reduir el colesterol en sang i sobretot evitar el danys arterials que fan que s’acumuli en plaques, veritable amenaça per al sistema circulatori i la salut general, més del què ho és un colesterol elevat.
- Regenerar les cèl·lules β del pàncrees, que són les responsables de produir insulina, alhora que redueix el sucre en sang.
Per gaudir de les seves virtuts n’hi ha prou en menjar-lo, sempre mastegant molt bé (cosa que hauríem de fer sempre), per assegurar que posem les coses fàcils al nostre sistema digestiu i microorganismes aliats per a descompondre’l correctament i que puguem absorbir el màxim de compostos possibles.
També podem fer-ne una infusió, tot i que en aquest cas només servirà per a allò referent a la salut cardiovascular.
Millor seria una tintura de 60° que extraurà compostos fenòlics i triterpens. I si volem gaudir de totes les seves virtuts, caldrà un extracte més complex, elaborat en dues fases, que explico com fer a la classe magistral “Els bolets també curen”, i a al curs avançat de Medicina tradicional del Mediterrani.
La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.
Referències:
Laetiporus sulphureus – chemical composition and medicinal value DOI:10.24326/asphc.2018.1.8
Study on chemical, bioactive and food preserving properties of Laetiporus sulphureus (Bull.: Fr.) Murr. DOI: 10.1039/C4FO00113C
