Si, ho reconec, jo també dic (massa vegades) que una planta o remei és antibiòtic. El paradigma de terra cremada de la cultura moderna també ha calat en mi, si.
Però, què passa? Per què no es pot dir això d’antibiòtic natural?
Senzill, no és acurat, ni descriu la manera de treballar i entendre el món de les medicines holístiques.
Encara més: NO ÉS CERT.
Guerra a la Vida
Antibiòtic, d’anti- i –bio, vol dir “en contra de la Vida”.
Ens han ficat en un discurs en què el sistema immunitari ataca, els microbis envaeixen teixits, els medicaments eliminen i els tractaments mèdics combaten. I evidentment en aquesta guerra, el personal mèdic, amb el oficials superiors o metges, és qui comanda, sent la persona consultant un objecte passiu sobre el que passen les coses, sense que sembli que hi tingui res a dir o fer.
Desinfectants, pasteurització, esterilització, antibiòtics… Ens han convençut que hem de dominar el món, que si no ho fem, altres formes de Vida reeixides ens exterminaran. Matar o morir. Hem declarat la guerra a la Vida.
Però com va dir el biòleg Máximo Sandín:
“Los conocimientos científicos más actuales demuestran que las bacterias y los virus conviven armoniosamente en todas partes, incluyendo nuestros propios organismos, y que solo de manera excepcional se vuelven patógenos: cuando alguna causa externa desestabiliza su funcionamiento normal. Y teniendo en cuenta que se calcula que hay en la tierra 5 x 10³⁰ bacterias –diez mil millones de veces el número calculado de estrellas en el universo- y que el número de virus es entre 5 y 25 veces superior…¡si las bacterias y virus fueran patógenos no duraríamos ni un segundo!
I com és a dalt és a baix. Com és a fora és a dins. Som un microcosmos complet. Un ecosistema intern. A diferència del què ens han ensenyat a pensar, NO SOM INDIVIDUS. Un ser humà no és una forma de Vida. O com a mínim no de la manera que solem entendre el concepte.
Un ésser humà és un conjunt de formes de Vida, la majoria de les quals treballen cooperativament per a un objectiu comú, la supervivència i èxit biològic i fins vital, de la comunitat que formen.
Estem formats per uns 30 bilions de cèl·lules humanes…i uns 40 bilions de cèl·lules microbianes. Això vol dir que som microbians en un 60%…
Clar que si ho mirem per pes, com que les nostres cèl·lules són més grosses, tenim més quilos d’humanitat. Però no gaire! Dins de cada una de les nostres cèl·lules, s’hi troba un orgànul de vital importància que no és res més que un bacteri que en un moment de l’evolució es va fusionar amb les primeres cèl·lules eucariotes (complexes), i des d’aquell dia s’ha replicat amb cada cèl·lula. (És aquesta forma ovalada, grossa i rosada de l’esquerra de la foto).
De tots aquests microbis, només l’1% POT SER potencialment patogen. Els altres són simples habitants pacífics o directament, simbionts sense els quals no podríem digerir, o mantenir l’equilibri biòtic dintre nostre, morint en pocs dies.
No som individus. Som ecosistemes complexos interaccionant que depenen tant de totes les seves parts per subsistir, com d’altres ecosistemes (animals, plantes, territori, planeta, sistema solar…). Som alhora casa i habitant, mare i fill, rei i súbdit, mentor i aprenent, el tot i les parts.
La Vida és una xarxa on cap part és la més important i totes depenen de les altres.
Biomoduladors
Així, si algunes plantes fossin realment antibiòtics (antivida) naturals, no els hauríem de fer servir pràcticament mai.
I el cas és que la gran majoria de plantes que etiquetem amb aquest horrible nom, no tenen aquesta “virtut” (llegeixi’s defecte). Els antibiòtics, no són gaire selectius. Maten indiscriminadament molts tipus de bacteris, siguin o no patògens. Per això després d’un tractament antibiòtic, és fàcil que apareguin infeccions fúngiques, no ha quedat ningú per protegir l’equilibri vital de l‘organisme, i els patògens han tingut via lliure per assentar-se en la terra cremada.
Posem per exemple l’all, un dels més famosos “antibiòtics naturals”. Si ho fos, en menjar all la nostra fora intestinal patiria, en canvi no només no és així, sinó que l’all conté FOS (fructooligosacàrids), que són aliment per la flora intestinal (prebiòtics). I per tant, com passa amb moltes plantes, el què fa és regular, i no exterminar.
Les plantes medicinals que anomenem antibiòtiques, utilitzades directament o en extractes galènics com tisanes, tintures, xarops, etc. (atenció que no passa el mateix amb els olis essencials), sigui per l’efecte dels seus compostos sofrats, fenòlics, alkilamides, betaglucans,etc, el què fan és modular l’equilibri de l’ecosistema que són.
Perquè si un microorganisme pot proliferar de manera que es comporti com a patogen, és que el medi, no està bé. I com que aquesta és la veritable causa, qualsevol actuació que no sigui buscar el retorn a l’equilibri (si és que no és una qüestió imperativament urgent), serà un vulgar nyap.
Són biomoduladors, no antibiòtics.
El llenguatge modela la cultura, canviem-lo, tornem a la Vida.
Tornem al coneixement.
