A l’inici, es va donar per suposat que el SARS-CoV-2 era un virus respiratori, i el tractaments s’enfocaven en aquesta assumpció. Ara, que ja s’ha pogut acumular més experiència, sembla clar que en realitat estem davant d’un virus sanguini. La covid19, la malaltia causada per aquest virus, afecta els sistema respiratori per ser-ne la via d’entrada i, en els casos greus, afecta els pulmons però des de dins.
Per això, a la llum de les noves informacions, hem vist convenient redactar un altre article que cal tenir més en compte que els dos previs que vam escriure a l’inici de la pandèmia.
El virus, infecta el cos unint-se als receptors ACE2. Aquests receptors tenen una acció directa sobre la pressió arterial i la funció cardíaca, i s’expressen sobretot a l’endoteli vascular (teixit que recobreix els vasos sanguinis), als pulmons, ronyons i intestins.
Els pulmons formen, juntament amb la pell, el què en la medicina del Mediterrani es coneix com a complex de superfície. El complex de superfície és la primera barrera de defensa del cos, zona d’intercanvi encarregada de mantenir un dins i un fora. Quan el sistema immunitari ha d’actuar, és perquè la primera barrera ha fallat.
El cas és que, sent els pulmons una zona d’intercanvi en contacte directe amb el medi exterior, i sent alhora rics en receptors ACE2, són el punt d’entrada ideal per al SARS-CoV-2. I com que són el seu punt d’entrada, aquí és on un sistema immunitari sà (2on mecanisme de defensa), començarà la seva activitat per eliminar l’intrús, produint els símptomes respiratoris que fan que la covid19 es manifesti en un inici com una grip.
Un dels mecanismes que utilitzarà el sistema immune és la febre. A partir de 38,5°C, la majoria de patògens comencen a patir i morir (o desnaturalitzar-se en el cas dels virus). Per això és tant important respectar la febre, és a dir, respectar els eficients esforços de les nostres defenses.
Tornem-hi: els pulmons són zona d’intercanvi, entre l’aire que respirem i expirem, i la sang; rics en capil•lars sanguinis en els quals es produeix l’intercanvi, cosa que facilita al virus la invasió del sistema circulatori.
El virus actuarà sobre els receptors ACE2, estimulant així indirectament la vasoconstricció, fent pujar la tensió arterial i la inflamació del propi endoteli. Això mateix és el què passa en les persones que presenten malalties considerades factors de risc en la covid19, plovent sobre mullat si a més es contagien amb el virus.
L’endoteli procurarà defensar-se segregant compostos inflamatoris (si, la inflamació, com la febre, també és un mecanisme de defensa). Però aquí comença el show. Això augmentarà els factors de coagulació i per tant les possibilitats de trombosi, que alhora augmenten el risc d’embòlia i atacs de cor. I tot això és precisament el què fa augmentar el risc de mort. I és precisament per això que els respiradors poden causar més dany del que eviten, ja que no es tracta d’un destret respiratori agut, sinó d’un “destret circulatori” (la sensació d’ofec apareix per la incapacitat de produir l’intercanvi de gasos i no perquè els pulmons no funcionin correctament).
Com pot ser que un mecanisme defensiu ens pugui acabar matant? Tant mal fetes estem? La resposta, generalitzant, és NO. I és no, perquè si tot fos com ha de ser, com a mínim en les persones no ancianes, els nivells d’estrès oxidatiu serien molt més baixos, i aquest mecanisme no acabaria desencadenant el què es coneix com a tempesta de citoquines i que no sol tenir un bon desenllaç.
Per acabar-ho d’entendre, cal explicar que els compostos pro-inflamatoris que allibera l’endoteli són espècies reactives de l’oxigen (EROs o ROS per les seves inicials en anglès), és a dir, oxidants. Un cos ben cuidat i no ancià, és capaç de produir compostos antioxidants com la superoxidodismutassa, la catalasa o el glutatió, que impediran que el procés inflamatori se’n vagi de mare.
El nostre propi metabolisme produeix, com a residu, EROs que acceleren l’envelliment i provoquen estats inflamatoris generalitzats. És el mateix que passa en una fàbrica, es produeix un producte i en la producció es generen uns residus, només que la Natura és més eficient que nosaltres, i disposa d’uns compostos antioxidants que els neutralitzaran, impedint que causi danys. Els EROs també apareixen com a resultats d’hàbits i condicions de vida poc saludables, condicions que solen jugar en contra de l’obtenció i producció d’antioxidants, augmentant encara més l’estrès oxidatiu.
Perquè això no passi ens hauríem de procurar una dieta rica en antioxidants i uns hàbits saludables. De totes maneres l’objectiu serà augmentar la síntesi i reciclatge d’antioxidants propis, ja que són molt més potents que els que ingerim amb el menjar.
Ara que ja em explicat la patologia, podem passar a la terapèutica vista des de la medicina natural i herbària.
Prevenció:
Segueix sent vàlid el què vam exposar al primer article d’aquesta sèrie sobre la covi19, però a més caldrà:
1) Activar i reforçar la 1ª línia de defensa (complex de superfície). La millor manera és a traves de les dutxes les dutxes o banys freds, o com a mínim acabar-los amb aigua freda.
2) Reforçar el sistema immunitari. Plantes com l’arrel d’equinàcia, el plantatge fresc i cru, el saüc (preferiblement la flor), la pipa (reishi o Ganoderma lucidum), el bolet d’esca (Fomes fomentarius), l’all, la regalèssia, entre d’altres, ens ajudaran a fer-ho.
3) Reforçar la salut de l’endoteli vascular. Ens hi ajudaran plantes com l’arç blanc (flors, fulles i fruits), la rosa (sobretot els fruits), la til•la (flors), els fruits del bosc, el te, el cacau, i nutrients com l’omega 3.
4) Disminuir l’estrès oxidatiu.
• Assegurar-se una dieta rica en fruites verdures fresques i de temporada, consumint-ne una bona quantitat sense cuinar; tot evitant els aliments altament processats, additius alimentaris i els sucres. Els aliments d’origen animal són importants per a mantenir un bon nivell d’antioxidants, però també tendeixen a acumular més toxines, per tant sempre triarem els de producció ecològica i de proximitat.
• Realitzar freqüentment exercici no extenuant, equilibrat i variat.
• Respirar bé. Sembla evident però poca gent ho fa. La respiració ha de ser profunda, completa i pel nas.
• Evitar el màxim possible la contaminació (el tabac, productes de neteja químics, radiacions diverses s’inclouen aquí).
• Reduir l’estrès.
• Dormir suficient i adequadament.
• No menjar en excés.
5) Augmentar els antioxidants propis del cos. Els següents nutrients, aliments i plantes són necessaris per la creació o reciclatge d’antioxidants com el glutatió o hi ajuden: vit. C, sofre (all, ceba, porro, espàrrecs, col, bròquil, i altres de la família), card marià (llavors), cúrcuma.
De totes maneres aquestes pautes haurien d’estar molt integrades en la gestió habitual de la nostra salut, i si les seguíssim, possiblement no hauria existit pandèmia. Aquest virus ataca els punts febles de la nostra societat i ens hauria de servir per aprendre a viure millor i a cuidar-nos més, de veritat.
Si ja em contret la malaltia, els punts 2, 3, 4, i 5 seguiran sent importants per evitar les possibles complicacions i facilitar que es quedi en una simple grip. A més hi sumarem un altre punt:
6) Utilitzar remeis antivírics com: la farigola (que destrueix la coberta proteica dels virus), l’all (que també contribueix a la salut de l’endoteli vascular, evita la formació de trombes i és immunoregulador), el saüc (que també és immunoestimulant i antiinflamatori), la pipa o reishi (que també és immunoestimulant i antiinflamatori), la tarongina (que també és calmant), i l’hipèric (que també regula l’ansietat, és antiinflamatori i antioxidant), les fulles d’olivera (que a més són un remei específic per la sang, disminueix la tensió arterial i protegeix l’endoteli vascular). Sens dubte per la majoria de casos triaria primer de tot l’all i la fulla d’olivera, per la seva afinitat amb el sistema circulatori i el seu efecte antitrombòtic. Per a saber més remeis i estratègies, consulta l’article II d’aquesta sèrie (les parts que han quedat desactualitzades han estat marcades).
Un cop superada la malaltia, caldria seguir amb el tractament durant la recuperació, i en el cas de persones que han passat per la unitat de cures intensives, molts d’aquests remeis, hàbits i aliments, poden millorar o alentir la fibrosi pulmonar que algunes pateixen. Per als casos lleus seguir aquestes recomanacions durant 15 dies després de superada la fase aguda pot ser suficient, per casos que s’han complicat, si els professionals mèdics que segueixen el cas ho permeten, convindria allargar-ho durant un o dos mesos, o més.
En referència als dos articles anteriors que vam publicar sobre el tema, les correccions que hi faria serien sobretot:
La informació continguda en aquesta web no té com a objectiu substituir l’atenció mèdica o servir de referència en aquest camp.Abans d’iniciar un tractament amb plantes medicinals o altres remeis naturals cal que t’asseguris de què no tindran cap efecte negatiu en el teu cas, i si cal, consultar un/a professional. Els remeis naturals també poden tenir efectes indesitjats, contraindicacions i interaccions entre elles i amb medicaments.
L’autora no es fa responsable de cap efecte negatiu produït per cap dels remeis sobre els que informem en aquesta pàgina.
contingut assegurat en productes nocius, podria també ser degut al fet que la gent negligeix amb els principis més bàsics de protecció, per creure que la crema farà tota la feina. Per tant, siguem assenyades amb la quantitat d’hores que ens hi exposem, i evitem les hores centrals del dia (11h-16h). Utilitzem barrets, gorres… com feien els nostres predecessors.
