Avui parlarem d’un tema força controvertit. El Sol és font de vida, però com en tot, només la dosi determina què és remei i què és verí.
A l’estiu, entre que la radiació solar ens arriba més forta, i que fa calor i anem més destapades, o directament, algunes persones, gaudeixen fent el què antigament es coneixia per banys de Sol; és un bon moment per pensar en com influeix el Sol en la nostra salut i com ho fan també les mesures de protecció que prenem per suavitzar el seu efecte.
La llum està formada per varis tipus de radiacions. Les que més ens afecten són els IR (infrarojos), els UVA (ultra-violetes A) i els UVB (ultra-violetes B).
Els UVB penetren menys que els UVA, però els efectes acumulatius causen entre el 65 i el 90% dels càncers de pell; especialment dels melanomes. Tots dos tipus cremen, però la cremada dels UVA, a diferència de la dels UVB, és indolora i per tant sovint passa desapercebuda. Els UVA estimulen la producció de melanina, que és el pigment que fa que ens bronzegem, alhora que ens protegeix de la radiació solar, inclosos els propis UVA.
Els UVB són necessaris per a la síntesi de la vitamina D. La Vitamina D és una de les vitamines que millora la resistència de la pell enfront de la nocivitat dels rajos solars.
Els rajos solars ens aporten molts beneficis (que tractarem amb més deteniment en un altre article), però és innegable que a l’estiu convé protegir-se’n. Quan pensem en fer-ho, de seguida ens vindran al cap els cosmètics protector solars. Els protectors solars se suposa que bloquegen, absorbeixen o dispersen els rajos del Sol que poden resultar nocius per la pell (UVA, UVB, IR).
Els protectors solar solen venir classificats segons el seu FPS (o en anglès SPF). L’SPF indica el temps durant el qual una crema amb filtre solar augmenta la capacitat de la pell de resistir els rajos solars sense cremar-se. Això vol dir que una persona de pell clara, que normalment trigaria 10 minuts sota el Sol en cremar-se, gràcies a l’ús d’una crema amb un SPF 15, trigarà 15 vegades més.
10 minuts x 15 de SPF= 150 minuts (2,5h)
Ara bé, l’SPF només mesura l’efecte que els filtres tenen en els rajos UVA. Si una crema només ens protegeix dels UVA, estarem igualment exposades a l’augment del risc de patir un càncer de pell i evitarem que es posin en marxa els mecanismes propis de la pell per protegir-se de la radiació.
A més a més el nivell de protecció assolit dependrà en gran mesura de:
- el tipus de pell que tinguem.
- el tipus de filtre utilitzat per elaborar el protector.
- La quantitat, la freqüència i la qualitat de l’aplicació.
- Les activitats realitzades durant l’exposició al Sol.
Hi ha dos tipus de filtres solars: els químics i els físics.
Els químics modifiquen el comportament de la pell sota la influència dels rajos solars o el comportament dels rajos solars dins la pell. Actuen per tant, des de dintre, i cal que la llum penetri l’epidermis per tal que puguin fer alguna cosa. Per això cal aplicar-los 20 minuts abans de l’exposició.
Els filtres físics no penetren dins la pell, queden per sobre de l’epidermis, formant una espècie de pantalla que reflecteix els rajos solars i no els deixa entrar. Per això el seu efecte comença al moment d’aplicar-los.
Moltes substàncies que formen els filtres químics penetren la pell i arriben fins al torrent sanguini dispersant-se per tot el cos. Així ho confirma un estudi recent de la FDA (L’agència estatal de control de les drogues i aliments d’Estats Units). En aquest estudi es van trobar quantitats 40 vegades superiors als límits establerts com a segurs, trobant-se inclús en la llet materna. Aquests químics es van trobar en el 85% de les persones que van participar a l’estudi. L’oxibenzona, un dels filtres químics més habituals, s’ha trobat a la sang del 96% de la població d’EUA.
Molts dels filtres químics, inclosa l’oxibenzona, són disruptors endocrins. Els disruptors endocrins són substàncies que modifiquen el comportament del sistema endocrí. El sistema endocrí controla els processos biològics de tot el cos, i està format per glàndules (tiroides, ovaris, testicles, suprarenals, etc.) i les hormones que segreguen. Els disruptors endocrins augmenten molt el risc de patir problemes de creixement, infertilitat, endometriosi, afeccions tiroidees…
Alguns dels ingredients utilitzats que s’ha demostrat que són disruptors endocrins o que són sospitosos de ser-ho són:
- Àcid paraaminobenzòic (PABA)
- Octisalate
- Avobenzone
- Oxibenzone
- Cinoxate
- Padimate-0
- Dioxibenzona
- Fenilbenzimidazol
- Homosalate
- Sulisobenzone
- Metil antranilato
- Trolamine salicilate
- Octocrilene
- Metilisotiazolinone
- Parabens
- Oli mineral, parafina, petrolatum
- Sodium laurel, lauryl sulfate, sodium laureth sulfate
- Acrilamida
- Propylene glycol
- PEG, polisorbats, alcohol etoxilat
- 4-methylbenzylidene camphora
- benzophenone-3
- 2-ethylhexyl 4-methoxycinnamate
Per inversemblant que ens pugui resultar, no hi ha cap estudi que demostri que l’ús de protector solar disminueixi el risc de patir càncers de pell. De fet, hi ha bastantes evidències de què molts protectors solars poden augmentar el risc de melanoma en les persones que els utilitzen. I és que si ens mirem les estadístiques, els càncers de pell no paren d’augmentar al primer món. Com més s’estén l’ús de productes cosmètics que teòricament tenen la funció de protegir la pell, més augmenten els problemes cutanis. A Espanya actualment es registren el doble de casos que fa 30 anys, i en 4 anys la incidència de càncers de pell ha augmentat un 38%!
Deixant de banda els disruptors endocrins, que podrien tenir més influència en el desenvolupament d’altres tipus de càncers, uns dels causants, quan parlem de protectors solars, segons la FDA (Foods and drugs Agency d’Estats Units), podria ser el retinol palmitate (un tipus de vitamina A) utilitzat en molts protectors. El retinol palmitate pot augmentar i accelerar el desenvolupament de tumors i altres lesions cutànies, degut a què quan s’aplica en presència de llum solar directa, allibera una gran quantitat de radicals lliures.
Un altre causant present fins i tot als filtres químics (tot i que no als que porten les cremes protectores ecològiques), són les nanopartícules, que són partícules tan petites que poden travessar les membranes cel·lulars, causant danys profunds als teixits i alterant-ne la bioquímica , amb conseqüències de moment desconegudes.
Així doncs,el millor serà utilitzar una crema solar elaborada amb filtres físics lliures de nanopartícules i ingredients naturals. Tot i això, els filtres físics es van deixar d’utilitzar per dos motius. Primer, i aquest és un motiu habitual perquè la indústria deixi d’utilitzar certs ingredients i els substitueixi per d’altres més nocius, perquè els filtres físics són més cars. Segon, perquè al crear una barrera, deixen la pell blanca si s’utilitzen en altes concentracions, i això impedeix que es puguin obtenir productes amb un alt factor de protecció i que siguin alhora agradables d’utilitzar i per tant rendibles.
Aleshores, com ho fem?
Si recapitulem i tenim en compte tot el què s’ha dit fins ara, veurem que el nostre cos ja compta amb els seus propis mecanismes de protecció cap als possibles danys produïts per la radiació solar. Per tant el més sensat seria combinar la protecció extra que ens ofereix la cosmètica solar amb: 1. protecció física o de barrera, és a dir, no exposició; i 2. afavorir aquest sistema de defensa natural propi.
Això ho podem fer utilitzant els protectors solars de manera correcta:
- Primer de tot evitem la sobreexposició al Sol. Cap crema ens protegirà al 100%. Si des de que hi ha protectors solars els càncers augmenten, a part de pel seu
contingut assegurat en productes nocius, podria també ser degut al fet que la gent negligeix amb els principis més bàsics de protecció, per creure que la crema farà tota la feina. Per tant, siguem assenyades amb la quantitat d’hores que ens hi exposem, i evitem les hores centrals del dia (11h-16h). Utilitzem barrets, gorres… com feien els nostres predecessors. - EL protector solar (qualsevol), s’ha d’aplicar cada dues hores i després de cada bany, per molt que es digui que és resistent a l’aigua. En assecar-nos amb la tovallola, retirarem gran part de la crema (especialment quan es tracti de cremes amb filtres físics).
- Apliquem a consciència i en abundància, sinó poc farà la crema.
- Cal extremar totes aquestes precaucions amb els menors de 3 anys.
- La crema solar s’ha de canviar cada any.
I tant important com això és nodrir el cos perquè estigui llest per protegir-se sol:
- Aplicar sempre després de llargues o fortes exposicions, una crema post-solar, amb substàncies que nodreixin la pell i la facin resilient. Per exemple afavorint la melanina, que a part de fer-nos lluir una pell bronzejada, ens protegirà dels efectes nocius de la llum de l’astre pare.
- Realitzant les exposicions al Sol de manera gradual, per tal de què quan ens hi exposem de manera més contundent, la nostra pell ja estigui protegida per una bona quantitat de melanina.
- Evitem l’ús tant intern com extern de plantes i medicaments fotosensibilitzants. En el cas de les plantes, algunes d’elles són l’hipèric, la ruda i els olis essencials de cítrics, sobretot el de bergamota.
- Beguem molta aigua per evitar la deshidratació, general i cutània.
I per últim, com passa sempre amb temes de salut, alimentar-nos correctament, serà la millor manera de subministrar al nostre físic, les matèries primes per funcionar de forma òptima i eficient. Consumint en abundància però amb varietat:
- Greixos saturats naturals: mantega, carn de pastura, oli de coco, fruits secs.
- oli de fetge de bacallà.
- Vitamina D3 en cas de deficiència demostrada per analítiques.
- Antioxidants per neutralitzar els radicals lliures (resveratrol, vitamines C i E, polifenols…): fruites i verdures.
- Betacarotens: que estimularan la producció de melanina i augmentaran la vitamina A.
