La reflexologia podal

Entre les moltes tècniques que utilitzem en consulta, es troba una de les més antigues tècniques manuals, que utilitzem alhora per diagnosticar i per tractar.

El peu està connectat amb la resta del sistema nerviós central, que s’encarrega de transmetre els impulsos nerviosos a tot el cos, per això, a través de la reflexologia podal, fent un massatge a determinades zones dels peus, s’estimulen les àrees reflexes que corresponen a aquestes zones.
Al introduir un estímul de pressió sobre una zona del peu, el primer que es localitza són els punts de dolor. Quan aquests s’estimulen, provoquem que aquesta informació es transmeti a tota velocitat a través de las fibres nervioses, el que posa en marxa els mecanismes de regulació del cos. En la majoria dels casos, aquests punts es troben associats a zones de dipòsits que al tacte poden semblar petits cristalls. Generalment la resposta a aquesta pressió es de diferents tipus: en alguns casos notem només pressió i en altres sensacions de calor o fred.
Un cop localitzats aquest punts es manté la pressió sobre ells, sense arribar al llegyptianindar de dolor. La reacció principal que produirem en la persona serà de relaxació, produint endorfines (hormones de comunicació entre el sistema nerviós immunitari i endocrí) que ajudaran en el procés de recuperació. A partir d’aquí serà l’organisme el que comenci a regular-se, produint nombrosos neurotransmissors encarregats de l’equilibri intern que el conduirà a la salut.
És apropiada per problemes crònics com l’esclerosis múltiple, lesions d’esquena, hernies discals que no es poden operar. En aquests casos, aquesta teràpia millora la qualitat de vida de la persona, fent que l’avenç de la malaltia s’alenteixi i millorant el seu estat. Però també és apropiada per a afeccions més corrents, com gasos, hepatopaties, problemes digestius, refredats, asma, trastorns menstruals, insomni, ansietat, depressió, etc.
Els peus, ens uneixen a la terra, i ens mantenen drets,tenen infinitat de receptors que ens permeten adonar-nos de com estem estabilitzats en l’espai, de las rugositats del terreny, de com s’ha d’ajustar la resta del nostre cos per caminar, córrer o mantenir-se estàtic. A través d’ells, absorbim energia de la terra i també la descarreguem. Qui no s’ha sentit alliberat de càrregues al passejar descalç sobre la sorra?

Quant a El Jardí de les Bruixes

Silvestre!
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.