La salut completa

Anem al gra, i partim de la base de què no som  només matèria, i que la matèria és molt més del què acostumem a pensar. De fet, el debat filosòfic sobre què és la matèria fa mil·lennis que dura.

El nostre ésser treballa a diferents nivells, i segons les nostres creences en tindrem en compte uns o altres. Jo considero 4 nivells, que són: Espiritual, energètic, bioquímic i físic. Aquests nivells interactuen entre ells, es contenen, i hi són continguts, s’animen, es regulen, s’alimenten, es defensen; perquè són un. I aquí podríem començar un debat sobre la unitat i la multiplicitat que ens portaria molt lluny i potser no és el lloc ni el moment. Així que, tornem al gra:

Així és com representaria l’ésser, els seus nivells i les interaccions entre ells.

L’esperit és el centre, el nucli, la base; però ho impregna tot i no té perquè estar restringit per les barreres del món material.

El camp energètic és generat pels altres nivells. No té una “entitat” pròpia però és molt important a nivell terapèutic ja que fa de pont entre varis nivells.

El nivell bioquímic, que es correspon al metabolisme.

I el nivell físic que és el què entenem com a purament material, és a dir, els teixits, els òrgans.

La medicina occidental moderna només contempla i , per tant, treballa, amb els dos últims nivells: el bioquímic i el físic. Oblidant-se completament dels altres dos i en la majoria dels caos, negant-los.

La medicina naturista o naturopatia, en el millor dels casos en contempla tres: l’energètic, el bioquímic i el físic. Molt millor que la medicina oficial però se’n segueix deixant un de molt important.  I moltes vegades només els dos últims, treballant igual que la medicina “oficial”, però substituint les drogues de síntesi per extractes d’origen natural.

L’esperit és el nucli, el que cohesiona i sense el qual l’existència dels altres no té absolutament cap mena de sentit. És l’origen i el fi. Com que està impregnat en tot l’ésser, treballant en algun dels altres tres nivells, podem produir efectes en l’espiritual, sobretot treballant amb l’energètic. Però no seria millor treballar holísticament de veritat i tenir en compte tot el nostre ser?

Qui fa això i sempre ho ha fet, des de la nit dels temps, són les medicines tradicionals.

Les medicines tradicionals són anteriors a l’era del dogma de la raó. Neixen en èpoques en què l’ésser humà, per conèixer el món, feia servir l’inconscient, la intuïció i els sentits (tots), a més del pensament racional.

Això no vol dir que els pensaments obtinguts pel raonament no siguin valuosos. De fet les medicines tradicionals els incorporen sense cap problema, doncs sempre ha sigut una més de les eines que ha utilitzat i realment seria absurd que algú que aspiri a la saviesa rebutgés una font de coneixement.

En l’època que neixen les medicines, que ara coneixem per tradicionals, la humanitat sabia que tot posseeix un esperit o està impregnat d’esperit, i treballava en conseqüència. Quan s’ajudava de les plantes per guarir ho feia conscient de què no només estava treballant amb principis actius. També treballava amb els esperits de cada ingredient que utilitzava, i aquests esperits, amos dels principis actius i amb capacitat per influir en els nostres 4 nivells, eren els que realment ajudaven, a la curació. Però tenen la seva pròpia voluntat i per tant no es poden fer les coses de qualsevol manera.

És bàsicament per això que un mateix remei fet per dues persones diferents pot ser més o menys efectiu.

Podem pensar que aquest coneixement s’ha perdut, com a mínim a casa nostra. Però l’avantatge d’aquest tipus de coneixements és que l’accés a la xarxa que els conté, tots, és sempre al nostre abast, perquè som un node més i no cal que hi entrem. Ja hi som dins. Simplement ens n’hem oblidat. És bastant semblant al què ens passa amb nedar. Algú que no sap nedar s’ofegarà perquè creu, erròniament, que no flota. I si no tingués aquest auto-prejudici, flotaria i salvaria la vida sense cap esforç. Perquè la raó, a vegades, es passa de llesta.

De tot això (i de fet, de molt més) en parlarem al taller Panakeia: éssers vegetals i curació què farem el 20 de juliol a Altron dins del 4art seminari del Gremi de l’Art.

 

Quant a El Jardí de les Bruixes

Silvestre!
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Blog, Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.