La nostra societat avança cap a una creixent industrialització en tots els àmbits de la vida, incloent la cura de la salut, i fins i tot entre els sectors més naturistes, en general i a l’hora de la veritat
, no sembla que hi mostrem gaire reticència. Potser en llegir això algú se sorprèn però, t’has plantejat mai com s’han produït aquelles càpsules d’herbes que compres i què contenen realment?
El problema comença ja amb la prescripció. Sovint quan una persona compra certs productes fitoterapèutics és perquè els hi ha prescrit el/la terapeuta i la majoria d’escoles on s’ensenyen teràpies naturals estan en realitat molt allunyades del retorn a la Naturalesa que propugnen. M’explico:
- es troben en grans centres urbans i no fan sortides de camp per ensenyar a conèixer i reconèixer les plantes que s’hauran de receptar sinó que es limiten a ensenyar a receptar tal preparat per tal desordre.
- La majoria de teràpies que s’hi ensenyen són exòtiques, sense cap arrelament al nostre territori, i per tant massa sovint els remeis que s’escullen han de venir de lluny, doncs són els propis d’aquell sistema mèdic no autòcton.
I potser no veus cap problema en tot això, però hi és. I és sobretot un problema de coherència.
Per recomanar un remei cal conèixer-lo a fons, i és bastant difícil conèixer una planta que prové de l’altra punta del món. I no només això, sinó que amb la mania d’utilitzar plantes forànies (especialment quan en tenim d’autòctones amb es mateixes propietats) contribuïm amb un negoci que causa molts perjudicis i ens deixem enganyar:
- Contaminació: Molta gent que consumeix plantes medicinals són ecologistes, i sembla una mica absurd que sent-ho comprin plantes que han viatjat milers de quilometres (amb la contaminació que això comporta) per arribar fins aquí.
- Colonialisme econòmic: La ma d’obra que s’utilitza per produir-les sol estar molt mal pagada. Resulta un negoci rodó per a les grans empreses estrangeres que s’hi dediquen. Poques despeses als països d’origen i molts beneficis als països on venen. Tot això fet sense cap tipus d’escrúpols.
- Risc d’extinció: Les modes periòdiques d’ús d’una o altra planta comprometen les poblacions silvestres de la mateixa, que no poden abastir la demanda a nivell mundial, posant-les en risc d’extinció i deixant-ne sense a les persones que l’han utilitzat tradicionalment. Això ha passat amb l’harpagòfit, l’equinàcia, etc.
- Falsificacions: Aquesta demanda sobtada també afavoreix l’augment de falsificacions, com passa amb l’oli d’argan. La superfície d’aquest cultiu endèmic de Marroc i Algèria ha disminuït un 50% els últims 100 anys i l’arbre triga de 6 a 8 anys en produir. Tot i això la seva demanda ha augmentat tant els últims anys que és incomprensible com es pot produir tot l’oli que circula pel mercat.
Per ampliar el tema consulteu l’article “Per què plantes silvestres i autòctones”
A més la majoria de preparats que es consumeixen avui en dia requereixen processos industrials que poden arribar a desnaturalitzar completament qualsevol cosa, a part de resultar més contaminants i tenir un cost energètic més alt que els procediments tradicionals.
Aquest tema el vam tractar una mica a “Perquè utilitzar tintures i elogi de les infusions”.
Per exemple, les càpsules i comprimits solen estar fets amb extractes concentrats. És a dir que la planta es macera en solvents tòxics com acetona, cloroform, metanol… i l’extracte obtingut se sotmet a un o més processos d’eliminació del solvent, com evaporació, liofilització, spray-drying, etc. , que solen degradar els principis actius. De fet la liofilització és l’únic mètode que possiblement no resulti en un producte final mediocre, però degut al seu elevat preu, pràcticament no s’utilitza.
També cal vigilar amb les tintures, sobretot les de concentracions superiors a 1:1 (en les que el primer número és més gran), ja que és molt difícil obtenir aquestes concentracions per mètodes senzills, i per tant es tractarà d’extractes secs reconstituïts. És a dir que no són tintures de veritat.
Només els preparats fets amb cura i amb un processat mínim reflecteixen l’espectre químic de l’herba original, cosa molt important pels tractaments fitoterapèutics, que es basen en la gran importància de les sinèrgies.
I si ja és difícil trobar productes herbaris elaborats amb plantes autòctones i/o de cultiu de proximitat, amb un processat mínim però ben estudiat i respectuós, que garanteixi el manteniment de l’espectre químic i energètic de la planta original, imaginem ara com ho deu ser trobar productors que demostrin la mateixa cura a l’hora de recol·lectar la matèria prima. El què és clar és que no ho trobaràs en grans empreses ni en els seus productes amb campanyes publicitàries i envasos flamants. Hauràs de buscar més aviat entre els petits productors per trobar les persones que fem la nostra feina amb amor i intentem produir un producte de qualitat cuidant totes les fases del procés.
Al Jardí de les Bruixes, ho fem. Escoltem la Natura per escollir el moment idoni per collir cada planta i assegurar-ne la qualitat; mai parem de formar-nos tant en els coneixements tradicionals com en els més moderns, per poder-te oferir el punt d’equilibri; elaborem els extractes amb el solvent més adequat, perquè continguin l’essència completa de la planta original; treballem amb plantes autòctones o de cultiu propi per ser coherents amb les nostres idees i assegurar-nos una matèria prima de qualitat; produint amb amor, atenció i intenció perquè creiem que el resultat final depèn molt de la voluntat que el produeix.
Si vols aprendre a treballar amb les plantes com ho fem al Jardí de les Bruixes fes un cop d’ull al Curs de medicina herbària del Mediterrani.
I aquesta manera de fer l’apliquem a l’obrador, a la consulta i te l’ensenyem als tallers, cursos, xerrades i sortides.
Perquè no és només una feina, és una passió i una manera de viure.
L’hipèric ja comença la floració, tot i que encara queda una mica per a que estigui en el punt perfecte per aprofitar al màxim les seves propietats.
