Slow Health o desindustrialitzar la salut

La nostra societat avança cap a una creixent industrialització en tots els àmbits de la vida, incloent la cura de la salut, i fins i tot entre els sectors més naturistes, en general i a l’hora de la veritat, no sembla que hi mostrem gaire reticència. Potser en llegir això algú se sorprèn però, t’has plantejat mai com s’han produït aquelles càpsules d’herbes que compres i què contenen realment?

El problema comença ja amb la prescripció. Sovint quan una persona compra certs productes fitoterapèutics és perquè els hi ha prescrit el/la terapeuta i la majoria d’escoles on s’ensenyen teràpies naturals estan en realitat molt allunyades del retorn a la Naturalesa que propugnen. M’explico:

  • es troben en grans centres urbans i no fan sortides de camp per ensenyar a conèixer i reconèixer les plantes que s’hauran de receptar sinó que es limiten a ensenyar a receptar tal preparat per tal desordre.
  • La majoria de teràpies que s’hi ensenyen són exòtiques, sense cap arrelament al nostre territori, i per tant massa sovint els remeis que s’escullen han de venir de lluny, doncs són els propis d’aquell sistema mèdic no autòcton.

I potser no veus cap problema en tot això, però hi és. I és sobretot un problema de coherència.

Per recomanar un remei cal conèixer-lo a fons, i és bastant difícil conèixer una planta que prové de l’altra punta del món. I no només això, sinó que amb la mania d’utilitzar plantes forànies (especialment quan en tenim d’autòctones amb es mateixes propietats) contribuïm amb un negoci que causa molts perjudicis i ens deixem enganyar:

  1. Contaminació: Molta gent que consumeix plantes medicinals són ecologistes, i sembla una mica absurd que sent-ho comprin plantes que han viatjat milers de quilometres (amb la contaminació que això comporta) per arribar fins aquí.
  2. Colonialisme econòmic: La ma d’obra que s’utilitza per produir-les sol estar molt mal pagada. Resulta un negoci rodó per a les grans empreses estrangeres que s’hi dediquen. Poques despeses als països d’origen i molts beneficis als països on venen. Tot això fet sense cap tipus d’escrúpols.
  3. Risc d’extinció: Les modes periòdiques d’ús d’una o altra planta comprometen les poblacions silvestres de la mateixa, que no poden abastir la demanda a nivell mundial, posant-les en risc d’extinció i deixant-ne sense  a les persones que l’han utilitzat tradicionalment. Això ha passat amb l’harpagòfit, l’equinàcia, etc.
  4. Falsificacions: Aquesta demanda sobtada també afavoreix l’augment de falsificacions, com passa amb l’oli d’argan.  La superfície d’aquest cultiu endèmic de Marroc i Algèria ha disminuït un 50% els últims 100 anys i l’arbre triga de 6 a 8 anys en produir. Tot i això la seva demanda ha augmentat tant els últims anys que és incomprensible com es pot produir tot l’oli que circula pel mercat.
Per ampliar el tema consulteu l’article “Per què plantes silvestres i autòctones”

A més la majoria de preparats que es consumeixen avui en dia requereixen processos industrials que poden arribar a desnaturalitzar completament qualsevol cosa, a part de resultar més contaminants i tenir un cost energètic més alt que els procediments tradicionals.

Aquest tema el vam tractar una mica a “Perquè utilitzar tintures i elogi de les infusions”.

Per exemple, les càpsules i comprimits solen estar fets amb extractes concentrats. És a dir que la planta es macera en solvents tòxics com acetona, cloroform, metanol… i l’extracte obtingut se sotmet a un o més processos d’eliminació del solvent, com evaporació, liofilització, spray-drying, etc. , que solen degradar els principis actius. De fet la liofilització és l’únic mètode que possiblement no resulti en un producte final mediocre, però degut al seu elevat preu, pràcticament no s’utilitza.

També cal vigilar amb les tintures, sobretot les de concentracions superiors a 1:1 (en les que el primer número és més gran), ja que és molt difícil obtenir aquestes concentracions per mètodes senzills, i per tant es tractarà d’extractes secs reconstituïts. És a dir que no són tintures de veritat.

Només els preparats fets amb cura i amb un processat mínim reflecteixen l’espectre químic de l’herba original, cosa molt important pels tractaments fitoterapèutics, que es basen en la gran importància de les sinèrgies.

I si ja és difícil trobar productes herbaris elaborats amb plantes autòctones i/o de cultiu de proximitat, amb un processat mínim però ben estudiat i respectuós, que garanteixi el manteniment de l’espectre químic i energètic de la planta original, imaginem ara com ho deu ser trobar productors que demostrin la mateixa cura a l’hora de recol·lectar la matèria prima. El què és clar és que no ho trobaràs en grans empreses ni en els seus productes amb campanyes publicitàries i envasos flamants. Hauràs de buscar més aviat entre els petits productors per trobar les persones que fem la nostra feina amb amor i intentem produir un producte de qualitat cuidant totes les fases del procés.

Al Jardí de les Bruixes, ho fem. Escoltem la Natura per escollir el moment idoni per collir cada planta i assegurar-ne la qualitat; mai parem de formar-nos tant en els coneixements tradicionals com en els més moderns, per poder-te oferir el punt d’equilibri; elaborem els extractes amb el solvent més adequat, perquè continguin l’essència completa de la planta original; treballem amb plantes autòctones o de cultiu propi per ser coherents amb les nostres idees i assegurar-nos una matèria prima de qualitat; produint amb amor, atenció i intenció perquè creiem que el resultat final depèn molt de la voluntat que el produeix.

Si vols  aprendre a treballar amb les plantes com ho fem al Jardí de les Bruixes fes un cop d’ull al Curs de medicina herbària del Mediterrani.

I aquesta manera de fer l’apliquem a l’obrador, a la consulta i te l’ensenyem als tallers, cursos, xerrades i sortides.

Perquè no és només una feina, és una passió i una manera de viure.

 
Publicat dins de Blog, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

La Lluna a la Terra

La Lluna en si és molt menys poderosa que el Sol, però per la seva proximitat amb la Terra, l’efecte regulador dels cicles que te en la vida terrestre és molt més potent i ineludible. Aquest poder lunar és efectiu sobretot amb les aigües terrestres. Quan diem aigües ens referim a tots els líquids de la terra, especialment els que tenen una base aquosa.

Ben sabut és que som aigua en, com a mínim, un 70%. Més o menys igual que les plantes. Així doncs ens interessa conèixer bé aquesta influència per entendre els canvis que pot ocasionar, tant en el nostre propi cos, com en les plantes que cultivem o recol·lectem.

Aquesta influència es pot il·lustrar de la següent manera:

La Lluna Plena atraurà les aigües cap amunt. En el cas de les plantes, atraurà la saba cap a les parts aèries. I conforme ens anem acostant a la Lluna Nova, trobarem la major concentració de saba en les parts subterrànies.

Aquest efecte dura des d’uns dies abans fins a uns dies després de cada fase.

Com que la saba transporta els nutrients caps als teixits, coneixent aquests cicles podem maximitzar la concentració de principis actius en funció del moment en el qual collim la planta. En general ens interessarà collir cada part quan rebi el major flux de saba. Cal tenir en compte que hi ha parts i plantes a les que afecta més que a d’altres.

Si vols ampliar aquesta informació potser t’interessi el taller “Les plantes medicinals: propietats i usos” o bé el curs de 3 mesos que estem preparant per a totes les que voleu aprofundir més i conèixer els sistema mèdic ancestral de la nostra terra, la Medicina tradicional del Mediterrani. Si vols més informació o bé et vols apuntar a la llista de correu per estar al corrent de totes les activitats que programem, escriu-nos a info@jardidelesbruixes.cat o a jardibruixes @laxia.cat.

 

 

Publicat dins de Blog, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Codony: fruit de tardor, remei per tot l’any

Amb la tardor arriben els últims fruits de l’any, entre ells, el fragant codony.

El codonyer és un cultiu que tenim força oblidat, i com tots els cultius oblidats, injustament. Al Priorat s’adapta perfectament, doncs resisteix tant la manca d’aigua de l’estiu com les glaçades de l’hivern. Al ser un fruiter de floració tardana, té menys risc de perdre-la a causa dels últims freds. Floració, per cert, molt vistosa. És un d’aquests éssers vegetals que sap ser alhora robust i delicadament bell, i per això és bo tenir-lo en compte per a la jardineria de mínima intervenció.

És per aquesta notable resistència que s’utilitza molt com a peu per empeltar pomeres i pereres. Els donarà la seva robustesa i farà que produeixin més.

És un dels cultius més antics del Mediterrani, més que la pera i la poma. De fet, quan a la mitologia grega ens parlen de pomes, parlen de codonys. I és per aquest motiu que solen ser “pomes” daurades.

Antigament les branques joves, per la seva flexibilitat i resistència, eren preferides a les de salze per a la confecció de cistelleria. És per això que en castellà se li diu “membrillo”.  De “mimbrillo”, diminutiu de “mimbre” (vímet).

Algunes varietats de codony es poden menjar crues, però en general, per la seva aspror, és un fruit que cal cuinar. La recepta més coneguda és el codonyat, però n’hi ha d’altres. Al final de l’article us donarem algunes idees perquè innoveu amb aquesta fruita tant nostra.

El codony, com sabeu els que heu vingut al nostre taller “La farmaciola de l’hort”,  és un fruit que ens servirà d’aliment però també de medicina. Destaca sobretot pel seu alt contingut en pectina, que suavitza i alleuja la irritació de les mucoses digestives. Forma un gel que captura els sucs gàstrics alleujant l’acidesa d’estomac, gastritis, i úlceres digestives.

És ric en tanins, amb acció antiinflamatòria i astringent.

També regula el transit intestinal, és desintoxicant, estimula el moviment dels intestins i els neteja. Prevé el restrenyiment, redueix el colesterol.

Pres amb regularitat, prevé el càncer de colon i la formació de pedres a la vesícula.

Per tot això, resulta un remei potent per a tot tipus de desordres digestius: diarrea, malaltia de Crohn, colitis, diverticulitis, etc. Ideal pels nens amb enteritis.

L’única pega que té és que per la seva aspror se sol cuinar amb molt de sucre,però això no ens passaria tant si penséssim en receptes salades. El podem utilitzar en rostits, tallat a rodanxes; en estofats, tallat a daus; en salses, bullit i triturat; en rissotes, tallat a daus petits…

Si els volem dolços però sense abusar del sucre, els podem fer al forn o al caliu, lleugerament ensucrats o endolcint-los amb mel un cop cuits.

I per acabar, un parell de truquets per fer el codonyat i no acabar esgotats :

  • No peleu els codonys. La pell dona aroma i bon gust al codonyat i treure-la és una feina innecessària. Només cal que els fregueu amb un drap per treure’ls la pelussa.
  • No afegiu aigua. Això també és vàlid per a quasi totes les melmelades. Si deixeu els codonys tallats macerant amb el sucre tota la nit, l’endemà els podreu coure amb el seu propi suc. D’aquesta manera no us caldrà estar remenant tanta estona.

 

Elabores alguna recepta original amb codonys? Ens encantaria que la compartissis!

Publicat dins de Blog, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fem que se’ns senti… el temps que calgui

Aquests dies en que les llibertats estan en greu perill i l’única esperança és la protesta ferma i perseverant, la nostra veu pot sortir-ne força mal parada.

Al Jardí de les Bruixes volem contribuir a aquesta lluita per la sobirania amb alguns consells i receptes per a què res no us faci callar.

Quan ens quedem afònics, o parlant amb propietat, disfònics, sol ser a causa d’una irritació a les cordes vocals. La irritació pot ser produïda per:

  • fred
  • sequedat ambiental
  • fum i contaminació
  • infeccions (poden causar irritació o aparèixer després d’aquesta, ja que la mucosa inflamada per la irritació serà més indefensa enfront els microorganismes patògens)
  • forçar la veu parlant molta estona o cridant…

Ara que ens veiem obligats a cridar ben fort, sembla gairebé inevitable que acabem amb les cordes vocals ben irritades. Què podem fer per evitar-ho?

Primer de tot procurar eliminar els altres factors de risc. Si fa fred tapat el coll, no mengis ni beguis res que estigui a temperatures inferiors a 15ºC, beu de manera regular, no fumis o com a mínim fuma menys i reserva’t la veu per aquells moments en què sigui més necessària.

Respecte les infeccions, de la mateixa manera que la irritació i inflamació causades pel sobreús de la veu, les podem tractar o prevenir amb remeis naturals.

Un bon remei per aquests casos és el suc d’aloe. El pots fer a casa pelant les penques (fulles), deixant-les en remull amb aigua tèbia durant un mínim de mitja hora, rentant-les amb abundant aigua i finalment triturant-les; o bé comprar-lo ja preparat. En cas d’afonia o de previsió d’afonia, pren-ne una cullerada sopera de 3 a 5 vegades al dia.

També ens podem ajudar amb infusions. No seria mala idea endur-nos un termo a les mobilitzacions amb una infusió calenta i endolcida amb mel. A la infusió hi posarem plantes que ens ajudin a suavitzar les mucoses, antiinflamatòries, calentes, i antimicrobianes. Algunes de les que podem utilitzar seran la regalèssia, el plantatge, el gingebre, la malva, la sàlvia, la farigola…

Si no pots aconseguir el plantatge fresc, serà molt millor substituir-lo per malva o  llavors de lli.

Un exemple de barreja d’herbes per infusió seria:

  • 1 part de regalèssia
  • 1 part de farigola o sàlvia
  • 3 parts de plantatge fresc, o 1 de malva o llavors de lli
  • 1 part de gingebre sec o dues de gingebre fresc (millor fresc)

D’aquesta barreja utilitza’n una culleradeta de postres per tassa. Posa l’aigua a bullir i quan bulli, apaga el foc i afegeix les herbes. Deixa reposar 5 minuts i cola-ho. Afegeixe-hi un raig de suc de llimona i mel.

També pots fer un xarop de la següent manera:

  • Fes bullir 1/4 de litre d’aigua amb gingebre i regalèssia en un cassó tapat durant 15 minuts i filtra-ho.
  • Agafa un parell de fulles grosses de col tallades a trossos i tritura junt amb aquesta decocció. Filtra de nou.
  • Afegeix-hi el suc d’una llimona i el d’una ceba.
  • Mesura la quantitat de líquid total que has obtingut i hi afegeix la mateixa quantitat de mel o sucre. Si ho has fet amb sucre ho pots escalfar i reduir una mica; si has triat la mel (millor opció), és preferible no escalfar-la doncs perdria les seves propietats. L’únic problema és que aquest xarop tindrà una pitjor conservació i l’hauràs de guardar a la nevera. Si ho fas així, cosa que et recomano, recorda que el fred no és bo pel coll. Per evitar prendre’l fred, el pots deixar fora de la nevera una estona (només la quantitat que et prendràs) o bé afegir-lo a una infusió.
  • Pren-ne una cullerada sopera de 3 a 5 cops al dia. En cas de donar-lo a un infant redueix la dosi.

(La regalèssia augmenta la tensió arterial i per tant n’han d’evitar l’ús les persones que ja la tenen elevada).

Per últim, un dels factors que pot provocar afonia és la por. Així que cuidem-nos la gola, siguem valents i obliguem-los a què sentin la nostra veu.

Salut, alegria i llibertat!

Publicat dins de Blog, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Com fer oli de cop i aprendre’n molt més

L’hipèric ja comença la floració, tot i que encara queda una mica per a que estigui en el punt perfecte per aprofitar al màxim les seves propietats.

L’hipèric és una de les excepcions que confirmen les normes de recol·lecció de les plantes medicinals. Si assistiu al proper taller: Les plantes medicinals, propietats i usos, us explicarem, entre moltes altres coses, que les flors s’han de collir quan s’acaben d’obrir, doncs és en aquest punt de màxima vitalitat que es troben plenes de principis actius, com els olis essencials. Com deia sempre hi ha qui s’escapa de la norma, l’hipèric, per exemple. En el seu cas, collirem les summitats florides quan la flor es comenci a pansir, que és quan tindrà el màxim contingut d’hipericina.

La hipericina, és el principal principi actiu responsable de les seves abundants propietats i la que tenyeix els extractes que en fem d’aquell vermell tan intens.

Les seves propietats són: antiinflamatori, cicatritzant, antidepressiu, antimicrobià, antioxidant, antitumoral, cardioprotector, tonificant,vulnerari, millora la circulació, potencia la neurotransmissió, prevé l’Alzheimer, ansiolític, digestiu, facilita la concentració, alleuja la irritabilitat, millora el funcionament de la vesícula biliar.

L’oli de cop és un remei molt típic de la nostra terra que s’elabora deixant macerar les summitats florides de l’hipèric en oli, de 3 setmanes a 40 dies. Serveix, com el seu nom indicar, per calmar el dolor i la inflamació de traumatismes lleus, tot i que també te altres usos molt interessants; millora la circulació, alleuja les cremades i ajuda a què es guareixin més ràpidament, i el mateix amb les ferides, també alleuja la picor de les picades d’insectes.

Per elaborar-lo omplirem un recipient amb l’herba i ho cobrirem amb oli, normalment d’oliva, però si volem que penetri més (per exemple per a utilitzar-lo per als problemes circulatoris), farem servir olis més lleugers.

Antigament es feia servir el mètode de sol i serena, que consisteix en deixar el recipient amb els ingredients en un lloc on li toqui la llum del Sol i la de la Lluna. Aquest mètode com us explicarem en el taller, te els seus avantatges i els seus inconvenients, i la seva conveniència varia molt en funció de l’oli que triem.

Un cop finalitzada la maceració, filtrarem l’oli i el guardarem preferiblement en un recipient de vidre fosc, protegit de la llum i l’escalfor.

PRECAUCIÓ! Cal tenir en compte que la hipericina és fotosensibilitzant, és a dir que les zones tractades amb l’oli no s’han d’exposar a la llum solar fins a tres hores després perquè es poden produir cremades.

Per saber-ne més, sobre l’hipèric i moltes altres plantes autòctones, normes de recol·lecció, preparats casolans, ingredients per elaborar-los, dosificacions, influència dels astres, etc… no us perdeu el proper taller: Les plantes medicinals, propietats i usos.

 

Publicat dins de Blog, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Tovalloletes humides: tòxics comercials i receptes casolanes

Les tovalloletes humides són un producte present a moltes cases, hi hagi nadons o no. Efectivament són molt pràctiques, sobretot quan tenim nens petits, el problema és que totes les tovalloletes convencionals i fins i tot algunes de les certificades com a ecològiques contenen productes que poden perjudicar els que les utilitzen i evidentment el medi.

Així que primer farem un repàs de tots els productes que s’hi solen incorporar que s’ha demostrat que són perjudicials i després us oferiré una alternativa casolana, barata i ecològica. Doncs  no és una tasca fàcil estar segur al 100% que les que compren no contindran tòxics fins i tot si som meticulosos a l’hora de repassar els ingredients. Molts, especialment els que tenen més mala premsa, es presenten amb noms alternatius.  He intentat recollir la majoria d’aquests noms alternatius, els trobareu separats per barres.

Els productes més tòxics solen ser els agents de neteja, els emulsionants i els conservants.

Per exemple, molts agents de neteja i emulsionants no ecològics s’obtenen a partir de l’òxid d’etilè, que no apareixerà a les llistes d’ingredients, però segueix estan present en el producte final.  És tòxic pel sistema nerviós i causant d’al·lèrgies. Els productes que s’obtenen a partir d’aquest són:

  • BIS-PEG / PPG-16 / 16-PEG / 16 Dimeticona
  • Potassium laureth fosfat
  • Polisorbat 20
  • Ceteareth 20
  • PEG-75 Lanoline

El fenoxietanol, un dels més coneguts, és present fins i tot en alguns productes ecològics (hi ha qui només amb poder lluir segell ja en te prou, per això no creiem en els segells ECO). El fenoxietanol produeix danys al fetge i als ronyons. Els podem trobar sota els noms de sphenoxyethanol, phenoxytol i EGPhE.

Uns altres amb mala fama que tothom ha sentit anomenar són els parabens, que a part d’imitar els estrògens i causar així disfuncions endocrines, són tòxics per les cèl·lules cerebrals i produeixen reaccions al·lèrgiques. Els podem trobar amb el nom de Metilparaben i Methylisothiapolinone.

I encara més, sabeu aquell producte d’olor insuportable que s’utilitza per conservar cadàvers? Si estem parlant del formaldehid, que produeix dermatitis de contacte i és carcinogen. Doncs les tovalloletes també n’acostumen a portar, tot i que com que últimament s’ha aconseguit que tingui mala imatge, ara el què trobarem són substàncies que l’alliberen, per tant, a la llista d’ingredients, en lloc de formaldehid hi llegirem:

  • Diazolidinil Urea
  • DMDM Hidantoina
  • Imidazolidinil Urea
  • Quaternium-15
  • Tosilamida / resina de formaldehid
  • Hidroximetilglicinat de sodi
  • 2-brom-5-nitro-1,3 dioxà
  • Glioxal
  • 2-brom-2nitropropà-1,3diol (bronopol)
  • Urea polioximetilè
  • Metenamina
  • Benzilhemiformal

I per últim tenim els ftalats. No els veurem quasi mai a la llista d’ingredients perquè tot allò que s’inclou dins de l’etiqueta de Parfum, no és obligatori que s’indiqui. D’aquesta manera ens endossen una substància que produeix trastorns hormonals, al·lèrgies, dermatitis, problemes respiratoris i efectes negatius sobre el sistema reproductor, el ftalat de dietil. Un estudi n’ha trobat rastres en l’orina de nadons, les mares dels quals utilitzaven productes que en contenen.

Bé, ara que ja ens hem espantat, sorprès, indignat, desesperat, etc, anem a veure com podem evitar tot aquest munt de tòxics.

Una solució segurament més ràpida i econòmica que posar-nos a buscar tovalloletes sense tot això és fer-nos-les a casa.

COM FER TOVALLOLETES HUMIDES

Necessitarem paper de cuina, el més gruixut possible i una carmanyola de la mida de mig rotllo. Tallarem el rotllo per la meitat, amb un ganivet del pa, per exemple. Retirarem el tub de cartró del centre i introduirem el paper a dins de la carmanyola.

Ara procedirem a preparar la mescla per convertir el simple paper de cuina en tovalloletes.

Base:

  • ½ tassa gran d’aigua destil·lada d’ús farmacèutic
  • 2 cullerades de sal marina (actua com a conservant i aporta minerals a la pell)
  • 1 cullerada de vinagre de poma ( per baixar el pH i igualar-lo amb el de la pell)
  • 10 gotes d’oli essencial de palmarosa (actua coma conservant antifúngic)

Escalfarem l’aigua i hi afegim la sal, remenant fins que es dissolgui. Un cop freda hi afegim el vinagre i l’oli essencial.

A aquesta base hi afegirem tres cullerades d’algun oli. Algunes bones opcions són: oli d’ametlles, oli d’oliva, oli d’avellana, o olis macerats com oli de calèndula, oli de llorer, oli de xiprer, oli de pastanaga, oli d’espígol o oli de romaní.

I hi afegirem fins a omplir la tassa algun o varis dels següents ingredients: suc d’aloe vera, hidrolat d’Hamamelis, hidrolat de lavanda, hidrolat de farigola, o si no tenim hidrolats, una infusió ben carregada.

També hi podem posar oli essencial d’arbre del te, que actuarà coma antisèptic, oli essencial de lavanda,  glicerina, que farà d’humectant (menys d’¼ de tassa), etc. Si hi afegiu olis essencials, consulteu primer si són segurs, especialment en el cas de nens petits i embarassades i no n’afegiu mai en excés.

Un cop preparada la barreja, agitem bé i ràpidament ho aboquem dins la carmanyola i ja les tenim fetes! En principi la quantitat de líquid necessari per humitejar ni poc ni massa mig rotllo de paper de cuina seran 300ml.

Aquestes tovalloletes com veieu són ràpides i fàcils de fer, no contaminen, no perjudiquen la pell sinó que la cuiden i es poden llençar al vàter sense por d’embussar-lo.

Si no teniu molt clar com es fa un oleat (oli macerat), voleu aprendre més coses interessants sobre cosmètica i remeis naturals i sobre les plantes medicinals que creixen al nostre entorn, podeu assistir a alguna de les nostres activitats. Per estar al dia consulteu l’agenda o apunteu-vos a la llista de correu escrivint a info@jardidelesbruixes.cat o a jardires@laxia.cat.

Publicat dins de Blog, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Avui toca menú silvestre

Avui toca menú silvestre. La Primavera és la millor temporada per a collir herbes per la cuina. No parlo de les aromàtiques. Antigament a la cuina hi entraven un munt d’ingredients que no venien de l’hort i per desgràcia (per nosaltres, és clar), ens vam oblidar d’elles.

A la foto hi podeu veure colitxos (Silene vulgaris). Les seves fulles tendres serviran per fer una truita. Però també les podríem consumir amb la verdura bullides, o crues, en amanida. Com totes les plantes de les quals es consumeix la fulla, cal que els collim abans de què floreixin. Les plantes un cop florides es tornen més fibroses i amargues.

També hi podeu veure agulletes de pastor (Scandix pecten-veneris) de la qual s’utilitzen els fruits mentre són tendres; flors de ravenissa (Diplotaxis erucoides), de la que en podem fer servir tant les fulles, abans de què floreixi, com les flors; i enciam de cavaller (Sanguisorba minor).  La ravenissa te un gust semblant a la ruca, lleugerament picant. L’enciam de cavaller, que com el nom indica, era molt apreciat a l’edat mitjana, deixa un regustet a meló molt bo.

Com que estem poc acostumats als sabors i textures silvestres, podem començar afegint-ne poca quantitat a una amanida normal, i a poc a poc anar-ne augmentant la proporció.

Les plantes silvestres són molt riques en nutrients, són de temporada, de proximitat, gratis i, si vigilem d’on les collim (que ho hem de fer), ecològiques.

Els Inuit (pobles originaris de les regions àrtiques d’Amèrica), consumeixen de manera habitual més de 42 plantes silvestres. Nosaltres, que vivim en un clima molt més benigne, amb una biodiversitat molt més gran, quants vegetals consumim de manera habitual? Es calcula que a Europa existeixen 10.000 espècies silvestres aptes per al consum humà. El consum exclusiu d’hortalisses ha limitat dràsticament la nostra dieta.

Algunes de les més bones són el fonoll, la verdolaga, l’ortiga (que podem anomenar sense cap reserva com a superaliment), la borratja, l’all de bruixa, els créixens, la dent de lleó, la xicoira, les cireretes d’arboç, les mores, els fruits de saüc i el card marià. Però n’hi ha moltíssimes més.

Si les vols conèixer, el Jardí de les Bruixes t’hi ajuda. Pots assistir al taller de les plantes silvestres comestibles o a les excursions didàctiques on també aprendràs altres beneficis de la flora silvestre. Si vols saber quan seran els propers ens pots escriure a info@jardidelesbruixes.cat o a jardibruixes@laxia.cat i t’avisarem. O bé, si busques un grup de gent, t’organitzem l’activitat a mida.

Per saber més de les excursions a mida.

Publicat dins de Blog, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Farta de les males herbes??

reclamA la foto, entre els pèsols, hi tenim propietats relaxants, depuratives de fetge, intestins i ronyons, sedants, protectores de la pell, antifúngiques, reguladores menstruals, cicatritzants, anticatarrals…

Desaprofitaràs tot això??

Vine als nostres tallers, i canvia el teu punt de vista!

Publicat dins de Uncategorized | Feu un comentari