L’hipèric ja comença la floració, tot i que encara queda una mica per a que estigui en el punt perfecte per aprofitar al màxim les seves propietats.
L’hipèric és una de les excepcions que confirmen les normes de recol·lecció de les plantes medicinals. Si assistiu al proper taller: Les plantes medicinals, propietats i usos, us explicarem, entre moltes altres coses, que les flors s’han de collir quan s’acaben d’obrir, doncs és en aquest punt de màxima vitalitat que es troben plenes de principis actius, com els olis essencials. Com deia sempre hi ha qui s’escapa de la norma, l’hipèric, per exemple. En el seu cas, collirem les summitats florides quan la flor es comenci a pansir, que és quan tindrà el màxim contingut d’hipericina.
La hipericina, és el principal principi actiu responsable de les seves abundants propietats i la que tenyeix els extractes que en fem d’aquell vermell tan intens.
Les seves propietats són: antiinflamatori, cicatritzant, antidepressiu, antimicrobià, antioxidant, antitumoral, cardioprotector, tonificant,vulnerari, millora la circulació, potencia la neurotransmissió, prevé l’Alzheimer, ansiolític, digestiu, facilita la concentració, alleuja la irritabilitat, millora el funcionament de la vesícula biliar.
L’oli de cop és un remei molt típic de la nostra terra que s’elabora deixant macerar les summitats florides de l’hipèric en oli, de 3 setmanes a 40 dies. Serveix, com el seu nom indicar, per calmar el dolor i la inflamació de traumatismes lleus, tot i que també te altres usos molt interessants; millora la circulació, alleuja les cremades i ajuda a què es guareixin més ràpidament, i el mateix amb les ferides, també alleuja la picor de les picades d’insectes.
Per elaborar-lo omplirem un recipient amb l’herba i ho cobrirem amb oli, normalment d’oliva, però si volem que penetri més (per exemple per a utilitzar-lo per als problemes circulatoris), farem servir olis més lleugers.
Antigament es feia servir el mètode de sol i serena, que consisteix en deixar el recipient amb els ingredients en un lloc on li toqui la llum del Sol i la de la Lluna. Aquest mètode com us explicarem en el taller, te els seus avantatges i els seus inconvenients, i la seva conveniència varia molt en funció de l’oli que triem.
Un cop finalitzada la maceració, filtrarem l’oli i el guardarem preferiblement en un recipient de vidre fosc, protegit de la llum i l’escalfor.
PRECAUCIÓ! Cal tenir en compte que la hipericina és fotosensibilitzant, és a dir que les zones tractades amb l’oli no s’han d’exposar a la llum solar fins a tres hores després perquè es poden produir cremades.
Per saber-ne més, sobre l’hipèric i moltes altres plantes autòctones, normes de recol·lecció, preparats casolans, ingredients per elaborar-los, dosificacions, influència dels astres, etc… no us perdeu el proper taller: Les plantes medicinals, propietats i usos.
