Medicina tradicional del Mediterrani

La fava del tortell de reis va passar de ser la joia del tortell a l’element que ningú volia trobar i, finalment, a dia d’avui és quasi ignorada.

Finalment o no. Aquesta ignorància no tindria perquè ser el final si recuperéssim el significat original. Cosa que crec que ens interessa, perquè implica tornar a contemplar-nos en relació constant i indefugible amb la Natura i els seus (nostres) cicles, a part de recuperar el llenguatge simbòlic que penso que és el que fa realment excepcional la ment humana.

La fava és un cultiu mediterrani. Un dels llegums més rics en nutrients i que a més te la capacitat (o la tenen els bacteris que creixen en simbiosi amb la planta, a les seves arrels) de fixar el nitrogen atmosfèric al sòl, enriquint-lo per benefici propi però també de la resta d’éssers que hi viuen.

Aquests aspectes ecològics ja ens donen pistes de la seva importància, però si fem un cop d’ull a la relació que hi han tingut els diversos pobles mediterranis al llarg de la història, el seu significat se’ns farà més clar.

A l’antiga Grècia, les faves es feien servir per a les votacions, anònimes, per nomenar càrrecs polítics significant la fava blanca un sí, i la negra un no. Aquest mètode de votació es va conservar a Roma i altres indrets de tota la conca mediterrània, inclosa Catalunya.

Els pitagòrics consideraven el consum de carn, però també el de faves, impur. Fins i tot, una de les versions sobre la mort del propi Pitàgores, explica que quan el perseguien per matar-lo, va anar a parar a un camp de faves i, negant-se a travessar-lo, va ser apressat i mort.

Però com que no explicaven exactament el perquè de la seva aversió, hi ha teories una mica per a tots els gustos i conveniències.

Alguns deien que era perquè s’assemblaven als genitals (si no et convenç la teoria, pensa en els genitals femenins o mira-te-les germinades), o als embrions. Porphirius fins i tot diu que si es mastega a consciència i s’exposa al sol, fa olor de sang humana i que, si enterres una flor de favera en un tupí, al cap de 90 dies enlloc de la flor hi trobaràs el cap d’un infant o els genitals d’una dona… 😬😅

D’altres deien que era perquè s’assemblaven a les portes de l’Hades o, com tothom sabia, perquè allotjaven dintre seu les ànimes dels difunts.

Sense desmerèixer en absolut totes aquestes aportacions, la que més m’interessa és la que sorgeix de Pausànies:

“Al camí del costat del riu Kephissos, a prop d’Eleusis, s’hi troba un petit temple consagrat a Kyamites. No puc donar per cert si fou el primer en sembrar faves o bé es va donar aquest nom a un heroi perquè no se li podia atribuir a Demèter el descobriment de les faves. Aquell que hagi estat iniciat a Eleusis o hagi llegit el què anomenen Orphica, sabrà què vull dir.”

Kyamites significa sembrador de faves i sembla que podria ser un epítet d’Hades, el senyor de l’inframón.

Ningú sap exactament què passava als Misteris Eleusins i és que, no se’ls deia misteris perquè sí. El què sabem és que tenien a veure amb el mite del descens a l’Inframón de Persèfone, filla de la deessa de la Vida, Demèter.

Kore, la donzella, no baixa voluntàriament, sinó que és segrestada per Hades (amb el permís de Zeus) mentre cull flors en un prat i, així, és converteix en Persèfone, la reina de l’Inframón.

Demèter no sap on és i la busca desesperadament. Mentre la busca, en la seva aflicció, la terra deixa de florir, res no hi creix ni prospera.

Aquest mite ens explica el cicle de les estacions. La donzella, per ser mare, ha de convertir-se també en la reina dels morts. La Vida requereix de la Mort, tant com la Mort requereix de la Vida.

També per això Hades és alhora Pluto, el déu de les riqueses subterrànies. Or, plata, pedres precioses. La dualitat, o més aviat no-monisme, de la Natura.

I què hi pinta la fava aquí, et deus preguntar. Doncs la fava, a diferència de la gran majoria de plantes i cultius, creix a l’hivern, el temps de la Mort. Ella és l’única que escapa a l’abandó de la Dea Mater, és a dir, que no depèn d’ella.

A l’antiga Roma, aquest llegum s’emprava d’ofrena per als morts durant les Lemuralia, unes festes en les que s’honorava els morts i es feien rituals per allunyar els esperits que no havien pogut trobat el seu camí cap a l’Altre Món. Les faves, se’ls oferien per apaivagar-los i atraure’ls i d’aquesta manera propiciar l’èxit del ritual.

A Itàlia encara es conserva la tradició de sembrar-les el 2 de novembre, dia de Tots Sants, i s’hi fan uns pastissos en forma de fava coneguts com a fave dei morti. També s’han dut com a amulet per la creença que això evitarà que a qui la duu, mai li manqui l’essencial per sobreviure.

I, finalment, arribem al tortell de Reis i la seva fava, tradició l’origen de la qual desconeixem. El què si sabem és que els tortells, com les mones (les antigues), amb la seva forma anul·lar, són símbols solars.

Inicialment, qui la trobava, era anomenat/da rei/na de la fava. Es considerava que això, sent un símbol de fertilitat i riquesa, li portaria sort o que es prometria aquell any. Però com a rei/na, a qui la fortuna havia somrigut, també s’esperava que pagués el beure per tothom o el tortell de l’any vinent.

Jo ja n’he tret les meves conclusions. Per això estic ben feliç que aquest any em toqués la fava, però també estic expectant de les coses intenses que pot presagiar, com a símbol de mort i renaixement, de pèrdua i d’abundància, de finals i de principis.

I tu, quines conclusions en treus?

P.D.:Que consti que, lamentablement, no m’agraden les faves.

Vols conèixer les bases del sistema mèdic holístic, ancestral i autòcton? Aquest és el teu curs.

Destinat a totes les persones que, sigui per curiositat, perquè les herbes són el seu passatemps, perquè volen assolir coneixements per l’autogestió de la salut, o perquè han decidit estudiar MTM a fons, volen introduir-se en els seus principis fonamentals.

De fet, si vols fer algun dels altres cursos sobre MTM que ofereixo i no en tens coneixements previs, fer aquest primer és un requisit indispensable.

Te una durada d’un mes i mig, amb 22h de teoria en format vídeo-classe en diferit  i 9 hores de tutories en directe. Un cop realitzada l’última classe, tindràs accés als continguts durant 15 dies més.

Se’n realitzaran dues edicions l’any. Una al Gener i l’altra al juliol. Perquè, sent indispensable per a poder realitzar les altres formacions de MTM, no et calgui mai esperar gaire per endinsar-te en la cosmovisió terapèutica mediterrània.

*Les dates de la 2a i 3a columna, són les de les tutories (en directe) d’aquella sessió.

T’hi podràs inscriure aquí, fins dos dies abans de l’inici de la següent edició.

Requereix un dispositiu amb navegador web, càmera, micròfon i altaveus, connexió a internet. Entre 3 i 6 hores de dedicació setmanal.

El preu de la formació són 80€ (21% IVA inclòs).

Imparteix: Anaïs Estrems, terapeuta i remeiera amb 18 anys d’experiència i formada en medicina naturista, iridologia, reflexologia, dietètica, oligoteràpia; especialista en fitoteràpia autòctona, Medicina Tradicional del Mediterrani (incloent tècniques manuals i manipulacions com desbloqueig, ventoses i massatge amb pedres) i formulació natural entre d’altres.

Metodologia del curs:

Les classes teòriques no es transmetran en directe. Seran gravacions que podràs visualitzar i treballar quan més et convingui, procurant fer-ho sempre que sigui possible abans de l’última tutoria prèvia a la següent classe.

La data que surt sota de cada sessió, indica el dia a partir del qual en podràs visualitzar els continguts.

Perquè puguis gaudir del caliu i la proximitat d’una classe presencial (fer preguntes, resoldre dubtes, compartir coneixements i anècdotes, etc.) farem 2 tutories per sessió, en 2 horaris diferents, per adaptar-nos a les diferents disponibilitats. Seran tutories d’1,5 hores, on ens connectarem en directe, que quedaran enregistrades perquè les puguis sentir si no hi has pogut assistir, però et recomano realitzar-ne el major nombre possible. a les tutories, s’aprèn molt.

Advertències: 

• Només es retornaran els diners en cas que el curs s’hagués de cancel·lar.
• El curs és 100% en català. A les tutories, sí que puc respondre en castellà i puc fer aclariments de coses que, la persona que ho necessiti, no hagi entès bé per temes lingüístics.
• Un cop acabat el període establert de desenvolupament del curs, no es faran excepcions i es deixarà de tenir accés als continguts.
• Si no pots finalitzar el curs i el vols reprendre a la propera edició, ho podràs fer sense problema inscrivint-t’hi quan se n’obri el període. Hi ha l’opció que ho puguis fer amb un import reduït del 20%, però aleshores hauràs de donar-te de baixa (és a dir perdre l’accés) de l’edició que estiguis cursant, abans de la meitat del curs. Si ja has fet més de la meitat del curs, o vols mantenir-hi l’accés fins al final, l’import que hauràs d’abonar serà del 90% de l’import total del curs.
• Si vols concertar una entrevista individualitzada per a resoldre dubtes sobre el curs, ho pots fer segons la disponibilitat, i abonant l’import de 30€. La durada no serà en cap cas superior a 1h i el format serà en línia. 

A veure, gent, que us compreu unes pastes de dents, que us venen com a naturals que estan plenes d’ingredients industrials que no són precisament allò que moltes entenem com a natural.

Per exemple:

Els benzoats de sodi i de potassi, que ens venen com a les alternatives segures als parabens (conservants), són sospitosos de causar dany a l’ADN mitocondrial i sembla que, en combinar-se amb la vitamina C o la E, podrien formar benzè que, sí, és tòxic. L’exposició continuada al benzè pot causar efectes nocius a la medul·la òssia, anèmia, hemorràgies, dany al sistema immunitari, problemes menstruals, càncer i un llarguíssim etcètera.

Transgènics: Molts ingredients com el gluconat sòdic, el xilitol, el sorbitol, la glicerina…s’obtenen de matèries primes transgèniques. Però difícilment sabràs si és així o no, perquè no tenen cap obligació de comunicar-t’ho. I com que la pasta de dents es considera un cosmètic, i la certificació ecològica dels cosmètics és privada i en general bastant laxa, doncs aquesta és una cosa que no se sol mirar. Suposant que l’organisme de certificació ho tingui en compte, ho farà basant-se en la declaració fet pel fabricant, que ningú verifica.

Surfactants: Recordes quan deies alguna paraulota i et deien “et rentarem la boca amb sabó”? Doncs ara ho fas tu sol/a. Sembla que si la boca no se t’omple d’espuma com si estiguessis tenint un atac epilèptic, la pasta no va. Els surfactants, a part de què solen també ser elaborats a partir de matèria vegetal transgènica i de ser el què també anomenem tensioactius (sí, com els del sabó de la roba), perjudiquen la mucosa oral, assecant-la, i destorben la flora digestiva (que comença a la boca). Sodium Coco-Sulfate, Sodium Cocoyl Glutamate, Potassium Cocoate, Sodium Lauroyl Sarcosinate, Sodium Methyl Cocoyl Taurate… (fets amb coco de proximitat…)

Edulcorants: Seguim amb més ingredients molt sovint transgènics, poc necessaris i que, per cert, són alcohols o polialcohols. Ho dic perquè sempre hi ha com una campanya contra “l’acohol” aka etanol, i després el productes “naturals” van plens d’altres alcohols que tenen efectes molt similars sobre el nostre fetge i en la majoria de casos són més artificials que aquest. Si vols llegir més sobre això, aquí.

Sorbitol, eritritol, xilitol, glicerina (glicerol)… L’única funció que tenen és que la pasta sigui dolça. Punt.

Alguns, com la glicerina, pel seu efecte higroscòpic (atrau l’aigua circumdant) asseca els teixits, i pot formar una pel·lícula al voltant de les dents que fixi la placa i l’ajudi a desenvolupar-se, redueix la remineralització i destorba el microbioma.

Cal?

La mucosa bucal té una gran capacitat d’absorció. Has vist les venes grosses i molt visibles que tens sota la llengua? Gràcies a elles tenim una via d’administració poc invasiva, anomenada sublingual, que ens permet fer arribar els remeis al torrent sanguini de forma rapidíssima. Ho fem aplicant el remei sota la llengua i esperant uns 3 minuts abans d’empassar saliva. Similar a quan et rentes les dents, no?

Moltes d’aquestes substàncies són completament prescindibles.

Ens podríem rentar les dents amb un oleat (oli macerat amb herbes), amb unes gotes d’algun oli essencial. Podem fer una pasta de dents amb extractes aquosos de plantes, argila i sal marina dissolta com a conservant (que és el més innocu i saludable dels conservants ideal per cuidar les dents). La pasta no cal que tingui gust de caramel, ni que faci muntanyes d’espuma. En realitat no cal que faci gens d’espuma per millorar la salut bucodental. Sí, així com ho sents…

L’aloe vera, les herbes aromàtiques i els seus diferents extractes, els olis vegetals, les argiles, el bicarbonat, el pròpolis… són ingredients perfectament vàlids i que el teu cos pot reconèixer.

No provenen de grans plantes químiques que tan aviat fan surfactants o cera de soja per a cosmètica “eco”, com fòsfor blanc per mutilar palestins o refrigerant per cotxes.

Pots rastrejar el seu origen més fàcilment si és que et vols assegurar que compleixen els teus estàndards.

I això val per la resta de cosmètics, productes d’higiene i remeis.

Quin sentit té comprar productes, plens de químics prescindibles, sota l’etiqueta de natural, quan tu mateix/a et pots fer els remeis amb ingredients propers, poc o gens processats, 100% naturals i molt efectius?

I si no saps per on començar, apunta’t al curs de Remeieria tradicional Mediterrània, i veuràs que no és tan difícil.

El somni com a teràpia i font de coneixement

Incubatio significa incubació, i és el nom d’una pràctica estesa en el temps i en l’espai; practicada arreu del món des de temps immemorials, amb la finalitat de trobar respostes i salut a través dels somnis. Enkoimesis , mot utilitzat en grec per denominar aquesta pràctica, significa “dormir al temple”.

En tenim registre des del 6500 a.n.e a Sumèria. Però seria absurd pensar que és aleshores quan neix. Tal com moltes cultures àgrafes posteriors l’han utilitzat sense deixar-ne constància escrita, sembla clar que l’usaven cultures anteriors a aquesta data. La seva presència arreu del món així ho suggereix.

Al món antic mediterrani, la incubatio va ser una pràctica molt popular (més de 400 temples  dedicats a ella escampats per tota la conca mediterrània). En el seu origen era una pràctica oracular en la qual la pròpia persona consultant entrava en contacte amb algun númen que li proveís la resposta a la seva petició. Aquesta pràctica, al món mediterrani, es va fer molt més freqüent per a tractar temes relacionats amb la salut. Que ens consti, sembla que era duta a terme sobretot amb la finalitat de guarir malalties o resoldre l’esterilitat.

Per resoldre l’esterilitat, era freqüent buscar, en el somni, la unió sexual amb un déu o deessa relacionats amb la fecunditat.

En tots els casos, es feia una estada a un temple (per guarir malalties normalment a un temple d’Asclepi, però també d’Apol·lo o d’altres déus i númens) on es feien purificacions, ofrenes i altres pràctiques destinades a preparar la persona per ritual, fent-la digna de l’atenció divina i alhora suggestionant-la perquè donés el millor de sí en la part final del procés.
Finalment la persona dormia en un lloc especial del temple. Aquest lloc solia ser un soterrani en el que acostumava a haver-hi una font d’aigua i moltes serps (serp d’Esculapi – Zamenis longissimus), símbol d’Asclepi i del remei i la curació. En aquest son, esperava rebre curació directa de la mà del déu o bé les indicacions necessàries per guarir la malaltia.

El fet que la cambra d’incubació, l’abaton (l’impenetrable), on s’entrava per somniar, fos subterrània, es deu als orígens ctònics d’aquestes pràctiques, que sabem del cert que a l’inici, es duien a terme a l’interior de certes coves.

Avui en dia, aquesta pràctica segueix ben viva per bé que ha evolucionat adaptant-se als temps i les creences.
L’objectiu segueix sent condicionar una temàtica pel somni, per resoldre dubtes, deixant via lliure a la creativitat i la saviesa de l’inconscient, o bé parlar amb difunts, reviure moments passats, resoldre traumes etc.

El ritual segueix sent igual d’important. De fet és la mare dels ous. Deixant de banda si creus en entitats majors o no, el ritual com a mínim és el condicionant que cal si es vol influir en la temàtica del somni.

Cadascú hauria de trobar el seu ritual. El que s’adeqüi a les seves circumstàncies, creences, necessitats…perquè la màgia més gran que conté un ritual és la que pot fer sorgir de dins nostre; allò del que tant sovint i injustament es parla de forma despectiva, l’efecte placebo, és a dir el desencadenament del poder de controlar el què succeeix a dins nostre.

Si t’interessa aquest tema, el tracto al curs Cuida’t amb Medicina tradicional Mediterrània, però sobretot al curset “Incubatio: somnis, salut i herbes”, on al llarg de dues setmanes ens endinsarem en el món oníric i on explico:

• La història i antecedents d’aquesta pràctica tradicional mediterrània
• Les seves variants
• Els passos i elements més habituals del ritual
• Plantes i altres aliats en el treball oníric
• Com elaborar i preparar tu mateix/a aquests passos, elements i aliats vegetals
• Formes de recordar i interpretar els somnis
• Altres tècniques de treball amb el món imaginal

Tot això acompanyat de moltes tutories on compartir les nostres experiències oníriques i aprendre d’elles en grup.

5 setmanes, 10h de teoria, 10 tutories. Més de 20h d’immersió en el món dels somnis.
Apunts impresos.

170€ (IVA inclòs)
Pagament fraccionat: 90€ ens inscriure’s i 90€ el 10/12

Inscripcions a l’agenda fins al 25 de novembre.
Si no trobes l’activitat o curs que t’interessa a l’agenda, és que no està programat per aquesta temporada. Si no te’n vols perdre cap, et pots afegir a qualsevol dels canals de comunicació que trobaràs aquí.