Aquest és un dels fonaments de la doctrina mèdica mediterrània que, com totes les altres medicines tradicionals, considera que
un dels factors de salut primordials és que tot flueixi correctament.
I la circulació es dóna en pulsacions d’expansió i contracció. Per això, qualsevol bloqueig en una d’aquestes dues pulsacions, per un excés de tensió o un excés d’expansió o laxitud, o quan hi ha obstruccions de qualsevol tipus, el flux dels humors, dels impulsos nerviosos, de la Força Vital, la Natural i la Psíquica (és a dir del Pneuma), es veurà impedit o dificultat, i per tant les funcions que en depenen no es duran a terme correctament, el què vol dir, que la salut se’n ressentirà.
A la MTM no tenim tècniques com el tai chi o el pranayama que busquen millorar i aprofitar al màxim el flux de l’alè còsmic a través nostre. I ens sembla estrany, i una mancança important. El què passa, és que ens fem una idea d’aquestes tècniques orientals, que no es correspon amb la realitat. Malgrat que el pranayama s’anomena a un text tant antic com del segle I aC, no és fins com a mínim al s. XI dC que deixa de ser pura retenció de la respiració per treballar la força de voluntat, com una espècie de flagel·lació interior o mortificació de la carn, per passar a ser una tècnica més complexa que acompanya el treball corporal. I el Tai chi no apareix fins al s. XVII. El més antic sembla que és el qigong o chi kung, que va sorgir en alguna data entre el S. I aC i el S. I dC.
A l’antiga Grècia, el més semblant que tenim és la gimnàstica i l’entrenament de la respiració i la veu, per a perfeccionar l’art de l’oratòria i el cant, Ambdues, pràctiques amb un fort component espiritual a la Grècia arcaica i la clàssica. Però no ha quedat registre de tècniques més desenvolupades per millorar i aprofitar el flux del Pneuma.
Ara bé, Filó d’Alexandria, nascut el S. I aC, deia:
“Tota curació de l’ésser és duta a terme a través de la respiració. La respiració ens permet ser conscients de les tensions, bloquejos i resistències que impedeixen a l’alè de circular lliurement per nosaltres. És el camí per assolir l’ànima des del cos. Desbloquejar la respiració significa alliberar-nos dels bloquejos de l’ànima i obrir-nos a la Intel·ligència creativa.”
I, entre d’altres fets similars, a l’església cristiana ortodoxa, a partir del segle IV sorgeix una pràctica anomenada hesicasme, similar a pràctiques meditatives orientals, que tant s’ha dit que pot ser que fos influïda per aquestes, com viceversa, que es basa en la reunió amb Déu a través de la immobilitat tant física com mental, la pregària i, molt important, la respiració.
I deixant de banda el què hauria pogut ser si la MTM hagués tingut una veritable continuïtat, hi ha molt que si que es va desenvolupar. Tants autors que ens van parlar de la importància de l’exercici físic i el moviment en general per a millorar la circulació general, de la sang i de tots els humors i essències que ens recorren; també el massatge, com a moviment passiu, amb una gran diversitat de tècniques per adaptar-se a les necessitats de cada cas; les ventoses (cupping), que ja feien servir els egipcis el 2500 aC; i, és clar, les herbes circulatòries, que són moltes i les virtuts de les quals podem gaudir tant en ús intern com extern.
A més a més, que la nostra medicina tradicional fos abandonada i per tant deixés d’evolucionar (a casa nostra, perquè els musulmans l’ha van adoptar i perfeccionar, afegint-hi inclús moltes tècniques respiratòries associades a la seva pràctica religiosa), no vol dir que no pugui fer-ho ara.
Les medicines, com tota forma de coneixement, són vives. I flueixen pel temps i les ments, pels cors i les mans de qui les pràctica, que és qui les manté vives fent-les néixer cada dia, una mica més sàvies i una mica més pràctiques.
Plego d’instagram i facebook, i aquí t’explico perquè:
Les xarxes socials dominants, són projectes empresarials nascuts del capitalisme més salvatge i per tant només busquen el benefici propi. És normal doncs que, sota l’aparença de la gratuïtat, s’amagui un preu molt alt que paguem les usuàries. T’ho explico:
Tot, en aquesta vida te un preu, si no el pagues tu conscientment, o l’està pagant algú altre, o el pagues sense saber que ho fas. En els dos últims casos, no sabràs quina és la seva magnitud.
Meta, X i cia, fan diners amb:
Les teves dades: quins horaris fas, com quan t’enganxes a la pantalla, quins gustos i preferències tens, etc. La informació és poder. Amb la teva informació poden entrenar la seva IA, o directament la poden vendre a altres empreses
La teva autoestima. Les persones amb menys autoestima tenen més pors i són més fàcilment manipulables i, molt important, són més àvides de dopamina i consumeixen més. I la constant comparació amb models inassolibles a la que ens sotmeten aquestes xarxes, és un atac directe a l’autoestima de qualsevol.
Els anuncis.
Com més temps passis dins la seva aplicació, més dades recolliran i més anuncis veuràs. És a dir, que guanyen diners acaparant la teva atenció i minant la teva autoestima.
Per això, tenen un exercit d’expertxs en neurologia i altres disciplines que els permeten enganxar-te de forma més eficient. Fer-te addicte hackejant els mecanismes que regulen els teus processos cognitius.
Per molta força de voluntat que tinguis, és difícil que et pugis resistir a tals estratagemes.
Les persones que creem i hi publiquem, omplim de contingut aquesta màquina de fer diners despietada. És per nosaltres que molta gent s’hi suma, o s’hi queda, o hi passa més hores.
Deixant de banda els seus foscos interessos, l’addicció que generen té altres mals.
A part de fer-nos perdre temps i capacitat d’atenció amb el diabòlic scroll infinit i els mil trucs de manipulació cognitiva que apliquen, mirar una pantalla de forma sostinguda, fa entrar el nostre sistema nerviós en estat de lluita o fugida.
Quan hi ha una amenaça per la vida, el sistema nerviós simpàtic, el que posa en alerta cada fibra del teu ésser preparant-lo per situacions d’emergència, s’activa. I una de les coses que passen, és que la visió passa al mode túnel. La vista es fixa en allò que tenim davant i es perd visió perifèrica.
Podem activar el sistema simpàtic (que sempre implica apagar el parasimpàtic o el sistema nerviós de la reparació, creixement i benestar), fent alguna de les coses que es donarien quan aquest sistema s’activés per si sol en situacions d’emergència. Per exemple, respirant agitadament i superficial o…mirant una zona concreta il·luminada, envoltada de foscor. És a dir simulant la visió de túnel, com fem quan mirem el mòbil.
I per això, som tantes les que tensem les espatlles i se’ns crispen els nervis quan deixem que els miratges creats per uns mil milionaris ens absorbeixin la vida.
I per això, entre d’altres coses, jo plego i me’n vaig a construir xarxes de veritat. Comunitats que fan honor al seu nom. Sense algoritmes ni intencions ocultes.
Crearé contingut a varis llocs, com la web, el podcast (que espero poder començar aviat, però tota aquesta reorganització m’està endarrerint), en col·laboracions amb altres projectes, a vimeo… Però ho compartiré tot, perquè et sigui fàcil seguir-me, de 3 maneres:
•Fedivers. Estic a Mastodon, però em pots seguir des de qualsevol de les xarxes connectades al Fedivers. M’hi trobaràs com a @jardidelesbruixes@mementomori.social
Tele.gram. Al canal interactiu (on pots llegir-me, però també comentar) de Tel.egram hi penjaré quasi el mateix que a Mastodon, amb alguna coseta més i alguna de menys (determinat per les característiques de cada app). Si t’hi sumes, et recomano que activis les notificacions (des de la finestra que s’obre fent clic sobre en nom del canal), per no perdre’t res.
Llista de correu. Aquí hi rebràs la mateixa informació que al canal, però tota junta en un correu de forma més esporàdica. La idea és que el butlletí de notícies, prengui la forma d’una revista que reculli les últimes publicacions i novetats del Jardí de les Bruixes.
Com et pots imaginar, deixar les Instagram no és fàcil per un projecte petit en un món on tothom es publicita i s’informa per les grans xarxes socials del capital. Ho faig per principis ètics i convicció total, però sé que ho pagaré car, literalment. Per això, ara més que mai, et demano que m’ajudis a arribar a més gent parlant del Jardí de les Bruixes als teus contactes i compartint les meves publicacions.
Hipòcrates s’ha considerat el pare de la medicina moderna perquè se suposa que és qui va trencar amb el pensament màgic i l’espiritualitat que fins aleshores havien impregnat totes les medicines. És veritat?
“Totes les malalties són divines i totes humanes”
Digué Hipòcrates, i els moderns i científics historiadors de la medicina conclouen que defensava una medicina totalemnt racional i n’excloïa la influència de qualsevol força o entitat espiritual. 😒
Aquesta manipulació dels ensenyaments hipocràtics s’ha escampat tant, que és molt difícil trobar un llibre o article que no la reprodueixi. És, oficialment, la nova veritat que el dogmatisme cartesià ha decidit endossar-nos sobre els orígens de la nostra medicina.
Aquesta actitud em recorda a quan, al segle XIX, van començar a aparèixer el papirs de màgia grecs, i els erudits del moment van arribar a dir que tant de bo no s’haguessin descobert mai perquè destruïen la imatge de la Grècia clàssica, o que aquells no es podien considerar grecs perquè s’havien barrejats amb els egipcis i perdut la seva puresa… Jo aquí hi veig algun tipus de supremacisme intentant manipular la història, no pas ciència. Igual que en l’hàbit de molts il·lustrats al llarg del temps de negar l’existència real de moltes autores femenines, des de Metrodora fins a Trota de Salern, amb l’argument de què una dona no podria escriure mai res tant complex.
“Per tant, per explicar el significat de θεῖον (diví) a Pronòstic, un altre grup de traductors treballa amb els tractats més representatius de l’escola d’Hipòcrates, sobretot els dos tractats La malaltia sagrada i Aires, Aigües, Llocs, on trobem una concepció ‘científica’ de θεῖον. Des d’aquest punt de vista, lluny de referir-se a la intervenció divina contra la qual el metge es trobaria indefens, θεῖον a Pronòstic significaria tots els factors externs, en particular els climàtics, que influeixen en la malaltia.”
😒Tan llestos, tants anys d’estudi, i no han entès res. O no volen fer-ho.
Per les cultures antigues, els fenòmens naturals, com moltes altres coses i éssers, eren divins i, fins i tot encara que se’n descobrís una explicació racional, aquesta servia per complementar l’explicació espiritual,no per negar-la.
“Tot i que no hi ha evidència de rivalitat entre Hipòcrates i la medicina religiosa dels santuaris d’Asclepi, és difícil creure que Hipòcrates hagi pogut donar suport a la medicina miraculosa dels sacerdots d’Asclepi.”
(Ambdues cites del text Greek medicine, from Hipocrates to Galen.)
De tant en tant trobes fragments com aquests, en què traspua sense cap vel, com s’ha construït el relat de què Hipòcrates va crear la medicina 100% racional i que era l’antítesi i primer detractor de la medicina sagrada. Raonament absurd, no només perquè ell mateix era un asclepiade (sacerdot d’Asclepi), fill de sacerdots del déu que deien ser-ne descendents directes i perquè, directament, en els tractats hipocràtics es parla de pregar i fer ofrenes a determinats déus per determinades malalties, així com es detallen problemes de salut que pertanyen plenament a l’esfera espiritual, sinó perquè
👉això de què el pensament racional és incompatible amb el pensament màgic, és un invent relativament modern. 👈
Com hauria de saber, recordar i aplicar, qualsevol persona que estudiï el pensament antic, especialment si diu fer-ho des de l’objectivitat científica.
Que, senyors, si es volen posar vostès a estudiar i interpretar els autors antics, potser el primer que haurien de fer és procurar entendre REALMENT com pensaven i sentien el món aquelles persones.
I qui es faci l’orni per escampar un relat que convé a la seva doctrina de pensament, com aquest de què la medicina hipocràtica era lliure de tot misticisme, que no pretengui estar fent res més que pamfletarisme.
…………………………………………………………………….
Aquest seria un bon exemple del què sempre dic a les meves alumnes, que el més important és INTEGRAR el sistema energètic. No memoritzar-lo i pensar en ell. Encarnar-lo i pensar des d’ell. I no només el tema de l’energètica. Perquè en la nostra medicina tradicional, l’espiritualitat hi te un paper molt important.
Per començar, els 4 Elements no són tan sols matèria, en realitat són més aviat essències espirituals que es manifesten també, com tot, en el món físic. Per això Empèdocles, el primer en redactar la teoria dels 4 Elements, assigna un déu a cada un d’ells.
A tots els meus cursos de Medicina Tradicional Mediterrània procuro ensenyar com anar entrant en aquesta forma veritablement holística d’entendre i acompanyar la salut. Busca a l’agenda quines hi ha aviat i fes clic a sobre de cada una per trobar-ne la fitxa completa i el formulari d’inscripció.
Des del 2019, quan vaig fer la primera formació de Medicina tradicional Mediterrània, he après moltes més coses, he arribat a molta gent (gràcies!), he anat parint noves formacions i he anat veient quina és la millor forma que podria prendre una formació que satisfés totes les curiositats possibles sobre la nostra medicina autòctona. I, a partir de 2026, serà la següent:
Perquè t’endinsis al món de la MTM, fins on tu vulguis, al ritme que vulguis i en l’ordre que vulguis, t’ofereixo una sèrie de formacions, en línia o semipresencials.
Introducció a la Medicina tradicional Mediterrània
Què? Hi aprendràs les bases de la MTM. La seva cosmovisió i motodologia, la història, els 4 Elements, els humors, els temperaments, què condiciona la nostra salut i quines d’aquestes coses podem modificar, les seves eines terapèutiques…
Qui? Qualsevol persona interessada en la cura de la salut i la recuperació dels sabers autòctons i ancestrals. I especialment, qualsevol persona que vulgui cursar alguna de les altres formacions de MTM.
Com? 100% en línia
Quan? Aquest curs és el que es farà amb més freqüència per ser un requisit indispensable per a realitzar les altres formacions de MTM. Consulta l’agenda per saber quan serà la propera edició. Te una durada d’un més i mig.
Què? Hi treballarem els 6 hàbits higiènics de la MTM, aquells factors modificables que determinen la salut. A l’inici hi ha una introducció en els conceptes energètics i humorals i al final una sessió d’elaboració bàsica de remeis.
Qui? Qualsevol persona interessada en la MTM, sigui per a l’autogestió de la salut o per fer-ne el propi ofici.
Com? 100% en línia (+ 1 sortida de reconeixement d’herbes silvestres, medicinals i comestibles)
Quan? De principi de març a finals de juliol (5 mesos), amb accés als continguts fins el 30 de setembre. Aquest curs només es farà cada dos anys.
Què? Un curs per aprendre a elaborar remeis tradicionals mediterranis. Coses com oximels, troquiscs, tintures, vins medicinals, melats, electuaris i molt més. No parlarem sobre les herbes, només sobre com fer-ne remeis. Si el què t’interessa és aprendre sobre les virtuts de les herbes, fes un cop d’ull al curs Matèria Mèdica Mediterrània.
Qui? Qualsevol persona que vulgui aprendre el què s’hi ensenya. Tot i que, com que és altament recomanable haver fet primer el curs d’introducció a la MTM.
Com? 100% en línia.
Quan? De mitjans de setembre a finals de desembre (3,5 mesos), amb accés als continguts fins a finals de gener.
Què? Aquí si que parlem d’herbes, i molt. Cultivar-les, recollir-les, conservar-les, emprar-les; la seva energètica, els seus efectes sobre les emocions, formes de conèixer-les millor i molt més. Aquí hi trobaràs teoria sobre l’elaboració de remeis, però no de forma tan extensa com al curs de Remeieria tradicional Mediterrània.
Qui? Qualsevol persona que vulgui conèixer el treball amb les herbes des de la perspectiva de l’herborisme tradicional mediterrani. Indispensable haver fet el curs d’introducció a la MTM prèviament.
Com? Semi-presencial. La gran majoria es farà en línia, però inclou 3 caps de setmana presencials amb sortides de reconeixement i pràctiques de cultiu, tast conscient i cuina silvestre.
Quan? de principis de març a mitjans de desembre. (9,5 mesos), amb accés als continguts fins al 30 del gener següent. Aquest curs només es farà cada dos anys.
Fisiologia holística Mediterrània (Anatomia i fisiologia amb MTM)
Què? Si vas de veres amb la MTM has de fer aquest curs. Després del de Matèria Medica mediterrània és el més dens. Mentre parlem d’anatomia i fisiologia modernes, i alhora clar, de com entén la Vida i la fisiologia humana la MTM, ens endinsarem ben a fons en la doctrina còsmica i mèdica tradicional mediterrània.
Qui? Qualsevol persona que vulgui conèixer el processos fisiològics humans i la cosmologia de la medicina tradicional del Mediterrani. Indispensable haver fet el curs introductori i recomanadíssim haver fet el Cuida’t amb MTM o el de Matèria Mèdica Mediterrània primer.
Com? En línia amb 3 trobades presencials per compartir i posar-nos cara.
Quan? Aquest curs te una durada de 2 anys. Comença al febrer i acaba a finals de novembre de l’any següent, amb 2 mesos més d’accés als continguts. Només s’iniciarà una nova edició del curs, cada dos anys.
Antiinflamatoris, fred, repòs, compressió i elevació. Amb això t’envien cap a casa quan vas al metge per un traumatisme. Més de la meitat d’aquesta recomanació, no només no té base científica que la validi, sinó que és completament falsa i, a més, perjudicial. T’ho explico:
Ens venen la medicina moderna com un paradigma de ciència, i no és cert. Molts dels protocols mèdics estan basats en creences. Com per exemple el R.I.C.E.
R de Rest, repòs.
I de Ice, gel.
C de Compression, compressió.
E de Elevation, elevació.
La compressió i l’elevació, s’havien utilitzat des de feia mil·lennis. El repòs també, però segurament, donat el nivell d’activitat de les persones anteriors als temps moderns, el què ara entenem per repòs és molt més estàtic que el què entenien antigament.
Pel què fa al gel, per molt que ens sembli una cosa de tota la vida…
…només fa 60 anys que es fa.
Mai abans ens havia passat pel cap aplicar fred sostingut en una lesió.
Tot va començar el 1962, quan es va fer la primera reimplantació exitosa d’un membre amputat. Els diaris anaven plens dels detalls que el públic podia entendre de l’operació. Com és normal, la informació que més va calar, va ser que en cas d’amputació, cal mantenir el membre en gel, fins que s’arribi a l’hospital per tal d’evitar que els teixits es degradin.
Com sol passar amb la comunicació humana, aquest joc del telèfon va acabar deformant la informació. El 1962, la desconnexió humana dels patrons de la Natura, les sovint anomenades lleis naturals, ja era molt gran. Suficient com perquè la gent entengués que, si el gel podia evitar la degeneració dels teixits amputats, fent que fossin recuperables, també havia de servir per evitar la degradació de teixits encara units al cos.
Ja quasi ningú recordava que, com diu una de les màximes de la Medicina tradicional Mediterrània:
La Vida és calor, humitat i moviment.
I sabent que és la Vida, en forma de microorganismes, i amb els seu propi moviment, sempre reticent a quedar-se quieta, que degradarà un membre que ha sigut amputat, separat del seu propi impuls vital preservador, té molta lògica pensar que el gel ajudarà.
El gel paralitza, o com a mínim alenteix, els processos vitals, els congela.
Gabe Mirkin, metge i tot un referent en el món de la medicina esportiva durant dècades, va recollir aquesta creença, i la va convertir en un mite, en publicar-la en un dels seus llibres.
Ajuntant-la amb el repòs, la compressió i l’elevació, el 1978, va crear el protocol R.I.C.E. I fins a dia d’avui el tenim pul·lulant per hospitals, clíniques, escoles, llars… Sent recomanat una vegada i una altra, malgrat que el coneixement tradicional i mil·lenari i l’evidència científica, el desacrediten totalment. Fins i tot després de què el propi Mirkin se’n retractés ja el 2015 anomenant-lo un dels pitjors errors de la seva carrera.
És més, el què ens diuen tots els estudis sobre el tema, és que l’aplicació sostinguda de fred i repòs, no només no ajuda a curar, sinó que dificulta la cura i pot inclús arribar a causar dany directe i permanent.
Pel què fa a la compressió i l’elevació, no tenim evidències a favor ni en contra. Però sí que és cert que tothom que s’hagi fet mal alguna vegada, ha pogut comprovar que elevar la zona danyada, redueix el dolor pulsàtil, i que la compressió, ajuda a reduir el dolor, ni que sigui perquè evita que fem moviments que serien excessius en l’estat en què es troba el teixit.
Si la compressió i l’elevació no eviten els moviments que es podrien fer sense dolor, sembla que no tenim cap motiu per descartar-les.
Però pel què fa al repòs, i sobretot al fred, el protocol R.I.C.E. és un altre exemple de la mentalitat humana moderna, creient-se més llesta que l’evolució.
No hi ha curació sense inflamació
La lògica de l’aplicació de gel, és que evita la inflamació. L’error d’aquest raonament, si és que mereix l’apel·latiu de raonament, és que la inflamació forma part del procés de reparació dels teixits. Concretament és la primera fase d’aquest procés, la que prepara el terreny, i imprescindible perquè les dues fases següents es donin.
Ens han acostumat a pensar en el sistema immunitari com en un exercit, però aquesta part de nosaltres s’assembla més a una brigada de manteniment i emergències. Només una petita part d’ell, té un afany realment bèl·lic. La seva agressivitat és molt similar a la que mostra un eixam d’abelles. Cal una agressió directa per despertar la fera.
“No hi ha excés d’inflamació, hi ha mancança d’evacuació”. Gary Reinl
Per entendre-ho millor, repassem com és el procés de regeneració tissular en els traumatismes:
Fase I o inflamatòria: La necrosi (mort de teixit) desperta el procés produint, primerament, vasoconstricció, que permetrà l’hemostàsia (quietud de la sang) necessària per la coagulació. A continuació, els mastòcits, un tipus de glòbuls blancs, es desgranularan, alliberant histamina i altres substàncies proinflamatòries, que augmentaran la permeabilitat dels capil·lars sanguinis i el flux sanguini, i atrauran altres cèl·lules immunitàries (neutròfils i macròfags), que digeriran els teixits danyats i alliberaran factors de creixement. La infraestructura del sistema immunitari, el limfàtic, s’encarregarà de retirar els residus de la zona.
Fase II o de reparació: En aquesta fase, gràcies a les cèl·lules que la inflamació ha portat fins al teixit, i a les substàncies que aquestes han alliberat, s’inicia l’angiogènesi (creació de vasos sanguinis), imprescindible per aportar l’oxigen i els nutrients per la fase III (com veus, la circulació és un tema central en tot el procés. I els fibroblasts, construiran una matriu extracel·lular temporal, un teixit connectiu que servirà de suport provisional on reconstruir el nou teixit funcional.
Fase III o de remodelació: Aquí només queda substituir el teixit de sosteniment temporal pel teixit connectiu definitiu, més flexible i fort.
La inflor, que augmenta el dolor, és causada per l’acumulació de residus pendents d’evacuar. El què es busca amb el gel és reduir la inflor. Però la realitat completa, és que el gel, crea vasoconstricció, reduint la circulació i bloquejant així el subministrament de les cèl·lules, oxigen i altres nutrients que calen per retornar el teixit a la salut, i inclús per mantenir-lo sà. Per això pot causar necrosi i altres danys permanents.
La manca de moviment, complica la circulació del sistema limfàtic i el venós, i disminueix la revascularització. Perquè el teixit muscular es recompongui correctament, i no es formin adhesions, o el teixit muscular acabi substituït per un altre menys funcional, s’ha de moure.
El repòs total només és recomanat quan la fragilitat dels teixits és tan gran que qualsevol moviment pot agreujar el dany. El dolor és un bona guia de què es pot fer i què no. La recuperació activa, hauria de ser l’opció.
Però…i el mètode Wim Hof?
Per exemple. O altres pràctiques d’exposició al fred.
Si t’ha sorgit aquest interrogant, pensa que aquestes pràctiques es realitzen en la salut, i a més, solen anar acompanyades de tècniques o remeis per augmentar la calor interna. En el mètode Wim Hof, és la respiració, anomenada ni més ni menys que respiració de Foc.
L’exposició sostinguda al fred, només pot ser beneficiosa pels teixits i individus sans, perquè espavilarà la Força Vital que tenen en abundància, la Vida que els omple. Perquè la Vida és calor (i humitat i moviment).
I una altra pregunta. Què passa amb els antiinflamatoris?
Doncs els antiinflamatoris, com l’ibuprofè, inhibeixen la secreció de prostaglandines, que inicien el procés inflamatori. Es bloqueja la fase I del procés curatiu, i per tant també la II i la III.
Quan el dolor és excessiu i no hi ha altre remei, evidentment són un recurs valuós que hem d’agrair de poder tenir a mà. En els altres casos, es fa difícil trobar-los justificació raonable.
Posa-t’hi fulles
Les herbes, en canvi, actuen d’altres maneres. No bloquegen el procés inflamatori sinó que l’acompanyen, treballant a favor seu per millorar-lo i fer-lo més eficient. De fet, la majoria d’herbes que malanomenem antiinflamatòries, el què són és circulatòries.Permetent el procés inflamatori, i augmentant l’arribada de cèl·lules, nutrients i oxigen, i la retirada de residus.
Un altre tècnica natural és el bany de contrast, en el que s’aplica fred intens durant 30 segons i calor intensa durant 3 minuts, repetint el procés 3-5 vegades. I és de fet un altre recurs per millorar la circulació i tonificar els teixits, útil en molts dels casos en els que busquem ajudar a regenerar.
Encara en vols més?
Si t’has quedat amb ganes de saber-ne més, enhorabona, ets una ment curiosa. Estaré encantada de rebre’t a algun dels cursos de Medicina tradicional del Mediterrani on t’explico com s’encara aquest i altres processos de salut des de l’energètica del nostre sistema mèdic autòcton. Com per exemple aquests:
La informació continguda en aquesta pàgina NO ÉS CONSELL MÈDIC ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.
Referències:
Buckwalter, J. A., & Grodzinsky, A. J. (1999, September/October). Loading of healing bone, fibrous tissue, and muscle: Implications for orthopedic practice. Journal of American Academy of Orthopedic Surgeons, 7(5), 291-299. https://aaos.org/publications
Campbell, Ryan. (2013, December) MEAT vs RICE for injury management. Goodmed Direct Primary Care. https://goodmedclinic.com
Collins NC. (2008, February). Is ice right? Does cryotherapy improve outcome for acute soft tissue injury? Emerg Med J, 25(2), 65-68. Doi: 10.1136/emj.2007.051664
Crystal, N.J., Townson, D.H., Cook, S.B. & LaRoche, D.P. (2013). Effect of cryotherapy on muscle recovery and inflammation following a bout of damaging exercise. European Journal of Applied Physiology, 113, 2577–2586. https://doi.org/10.1007/s00421-013-2693-9
Hubbard T, Aronson S & Denegar C. (2004, January- March). Does cryotherapy hasten return to participation? A systemic review. J Athl Train, 39(1), 88-94.
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov
Khoshnevis, S, Craik, N, & Diller, K. (2015). Cold-induced vasoconstriction may persist long after cooling ends: an evaluation of multiple cryotherapy units. Knee Surgery, Sports Traumatology, Arthroscopy, 23(9), 2475–2483. doi: 10.1007/s00167-014-2911-y
Meeusen, R., & Lievens, P. (1986). The use of cryotherapy in sports injuries. Sports Medicine. Vol. 3, 398–414. https://doi.org/10.2165/00007256-198603060-00002
Miyakawa M, Kawashima M, Haba D, Sugiyama M, Taniguchi K & Arakawa T. (2020, April). Inhibition of the migration of MCP-1 positive cells by icing applied soon after crush injury to rat skeletal muscle. Acta Histochemica, 122(3). https://doi.org/10.1016/j.acthis.2020.151511
Robinson, J. (2017, October 18). MOVE an injury not RICE. University of British Columbia. https://thischangedmypractice.com
Sharma P, Maffulli N (2006). “Biology of tendon injury: healing, modeling and remodeling” (PDF). Journal of Musculoskeletal & Neuronal Interactions. 6 (2): 181–190. PMID 16849830. Archived (PDF) from the original on Jan 5, 2024.
Takagi R, Fujita N, Arakawa T, Kawada S, Ishii N & Miki A. (2011, February). Influence of icing on muscle regeneration after crush injury to skeletal muscles in rats. Journal of Applied Physiology, 110(2), 382-388. https://doi.org/10,1152/applphysiol.01187.2010
Thorsson O. (2001, March) Cold therapy of athletic injuries. Current literature review. Lakartidiningen, 98(13), 1512-1513 https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov
Estem formats per més que matèria. Com en moltes medicines tradicionals, en la del Mediterrani, la salut depèn primerament de la bona circulació de l’energia vital, més concretament el Pneuma o alè còsmic. Si no saps a què em refereixo, ho explico una mica en aquest article.
El recorregut que fa el Pneuma pel cos i les funcions que hi condueix, són importants per definir la terapèutica necessària.
La MTM ens explica que 3 són les parts bàsiques que ens conformen. Les 3 són fetes d’Energia (Pneuma) i alhora l’emanen. Això no els treu que les 3 s’assentin en la Matèria.
Hi ha un òrgan mestre per cada centre. Són el fetge, el cor i el cervell, els tres òrgans que més energia consumeixen del cos. El fetge consumeix un 20% de metabolisme basal, el cor un 13% i el cervell un altre 20%.
El centre de l’Enteniment és el que pensa i percep, el que analitza el ser, el què és i s’és. El seu òrgan mestre és el cervell. La seva és la Facultat Psíquica, mou tot l’individu i es manifesta sobretot en la raó i els sentits.
El centre de l’Esperit és el que sent, és la presència. El ser i el sentir. L’emoció. El ser, cap endins. El seu òrgan mestre és el cor. La seva és la Facultat Vital, mou la sang i altres fluxos de comunicació del cos i es manifesta sobretot en la circulació i defensa.
El centre del Cos és el que tria i actua. El que manifesta. És la nostra part més animal, més bàsica i instintiva. El seu òrgan mestre és el fetge. La seva és la Facultat Natural, mou els teixits i es manifesta sobretot en la nutrició i creixement.
Els 3 centres se solapen, entre ells i els superior i inferior, amb l’exterior.
Qui més desenvolupa aquest tema és Plató a Timaeus.
Cel
Centre de la raó – se solapa amb…
Centre de les emocions – se solapa amb…
Centre del cos físic
Terra
Això dóna:
porta d’entrada superior
centre de la raó
impàs raó-emocions
centre emocional
impàs emocions-físic
centre del cos físic
porta d’entrada inferior
Les zones perifèrica inferior i superior de cada centre, són diafragmes. De fet, diafragma prové del grec “tancar un pas”. Que potser aquí hauríem de llegir com marcar un límit, perquè aquestes zones són precisament zones de pas, en les que cal la delimitació, però també la circulació fluïda.
Però aquest és un tema que no s’explica bé en unes quantes línies. Per això el desenvolupo com es mereix en una de les diverses classes magistrals de remeieria que t’ofereix el Jardí de les Bruixes.
Trobaràs les dates i preus de les properes a l’agenda.
(Anatomia i fisiologia amb Medicina tradicional Mediterrània)
La propera edició començarà el 2027. N’actualitzarem la informació a mitjans de 2026.
Per no perdre’t cap novetat, subscriu-te a alguna de les vies de comunicació del Jardí de les Bruixes que trobaràs aquí o aquí👉
Un curs de 18 mesos lectius per aprendre anatomia i fisiologia però amb l’acompanyament de la mirada holística de la Medicina Tradicional Mediterrània.
Si tens coneixements de l’energètica mediterrània, amb aquest curs podràs entendre com es mouen les energies còsmiques a través del nostre ésser, animant-lo i dotant-lo de les funcions vitals, naturals i psíquiques, com actuen els 4 Elements que ens conformen i com abordar el diagnòstic i la terapèutica des d’una perspectiva totalment integradora.
Amb lectures de textos dels grans autors de la nostra tradició mèdica
Propostes d’exercicis individuals i en grup per aprofundir en la visió holística del cos i guanyar consciència corporal
65 hores de tutories per resoldre dubtes i ampliar coneixements
Classes gravades que podràs veure les vegades que vulguis en els 14 mesos que durarà la formació
Acompanyament constant a través de les tutories i d’un fòrum d’alumnes
Quan acabis, accés permanent a l’àgora d’estudiants de la MTM que reuneix alumnes dels cursos avançats
Lloc: En línia
Durada: 14 mesos Inici: 1 de febrer de 2025 Final: 30 de març de 2026
Dedicació: Tot i que és un curs que requereix una alta dedicació, s’ha procurat espaiar prou els continguts per tal que el compromís es pugui mantenir tot el temps que dura el curs. La dedicació mínima serà de 15 hores mensuals, però per un aprofitament òptim, caldria dedicar-n’hi 30 mensuals.
Inscripcions: T’hi pots inscriure aquí. Les inscripcions tancaran el 31 de gener o quan les places estiguin plenes.
Preus:
200€ de reserva més…
1400€ si es fa en un sol pagament
1700€ si es fa en 3 pagaments (600€ abans de l’inici + 600€ a l’agost + 500€ al gener)
2040€ si es fa en 12 pagaments mensuals de 160€ i un final de 120€.
Tots els preus inclouen IVA.
Els llibres que s’utilitzaran pel curs, comprats en la seva edició impresa, tenen un cost aproximat de 100€ en total. Però són fàcils de trobar de 2a mà, o en altres formats.
No es podrà començar la formació sense disposar d’aquests llibres.
Condicions: Per cursar aquest curs és més que recomanat haver cursat o estar cursant el curs Cuida’t amb Medicina tradicional Mediterrània o el curs avançat en MTM, o bé tenir nocions de l’energètica i doctrina mèdica mediterrània. Sense aquests coneixements, costarà més assolir molts dels conceptes que es treballaran, a no ser que es compensi amb molt de temps i ganes.
Advertències:
Només es retornaran els diners en cas que el curs s’hagués de cancel·lar.
El curs és 100% en català. A les tutories, sí que puc respondre en castellà i puc fer aclariments de coses que, la persona que ho necessiti, no hagi entès bé per temes lingüístics.
Si no pots finalitzar el curs i el vols reprendre a la propera edició, ho podràs fer sense problema inscrivint-t’hi quan se n’obri el període. Hi ha l’opció que ho puguis fer amb un import reduït del 35%, però aleshores hauràs de donar-te de baixa (és a dir perdre l’accés) de l’edició que estiguis cursant, abans de la meitat del curs, i a la següent edició no se t’enviaran els apunts ni el material. Si ja has fet més de la meitat del curs, vols mantenir-hi l’accés fins al final, o vols tornar a rebre els apunts i el material a la següent edició, l’import que hauràs d’abonar serà del 50% de l’import total del curs.
Si vols concertar una entrevista individualitzada per a resoldre dubtes sobre el curs, ho pots fer segons la disponibilitat, i abonant l’import de 30€. La durada no serà en cap cas superior a 1h i el format serà en línia.
Tant important o més que ajudar als nostres fills i filles a llegir i escriure, és ensenyar-los a mantenir la salut. La dieta, l’exercici, el son, les emocions… Ensenyar-los a què es coneguin i es respectin, a nivell físic, energètic i emocional, en la salut i en la malaltia.
Encara que de fet, moltes d’aquestes coses les sabem fer instintivament, i és quan anem creixent que ens n’oblidem. Per això, la tasca més important de les persones que cuiden infants és aprendre com no fomentar que oblidin aquests sabers instintius.
I un altre fet, és que la Vida comença abans del naixement i per cuidar-la, hem de cuidar aquest preludi on es desperta la llavor.
Tot això és el què provaré de transmetre en aquest curset de 2 mesos.
Educar en la salut.
Les herbes remeieres a la infància
Reconeixement o diagnòstic casolà
El principi de la Vida: concepció, embaràs i part
Nadons
Infància
Adolescència
Remeis per a problemes habituals
Pràctiques:
Extractes aquosos: banys, compreses, tisanes, bafs i essències florals
Oleats i ungüents
Tovalloletes humides casolanes
Exercici per treballar els diafragmes (gola, diafragma respiratori i sòl pelvià)
El curs està format per
15 hores de classes gravades que podràs veure les vegades que necessitis durant els 2 mesos que dura el curs
6 tutories d’1 hora i mitja, en directe per resoldre dubtes i ampliar informació adaptant-se a les inquietuds de les persones participants. Les tutories quedaran gravades perquè si te’n perds alguna, la puguis escoltar més tard.
Uns apunts impresos i enquadernats que recullen la informació treballada al curs.
Una escola virtual que allotja tots els continguts i amb un fòrum per resoldre dubtes i compartir amb les companyes.
Requereix una dedicació d’unes 25h totals.
Edició 2025
Inici 20 de gener – Final 20 de març
Tutoria 1 diumenge 26 de gener de 17 a 18:30h Tutoria 2 dilluns 3 de febrer de 19:30 a 21h Tutoria 3 dimecres 12 de febrer de 17 a 18:30h Tutoria 4 dilluns 23 de febrer de 19:30 a 21h Tutoria 5 dilluns 3 de març de 17 a 18:30h Tutoria 6 dimecres 12 de març de 19:30 a 21h
Preu: 223€ (IVA inclòs) o 250€ en 2 quotes de 125€
T’hi pots inscriure AQUÍ. El període d’inscripció finalitza el 9 de gener.
El dejuni és una eina antiquíssima per a, com es diu des d’antic a la Medicina tradicional Mediterrània, “assistir la Natura”. La Natura, phisis, és el què també coneixem com a Força Vital.
I per què hauríem de voler fer un dejuni?
Doncs hi poden haver molts motius, segons cada cas particular però, el principal i més habitual, és per deixar descansar el sistema digestiu, i que en aquest descans pugui posar ordre: eliminar residus antics, reparar danys, utilitzar l’energia i el temps que s’està estalviant en altres funcions que ho requereixen, etc.
També pot ser per a guanyar flexibilitat metabòlica. Això vol dir que aprenguem a passar del metabolisme normal al cetogènic més ràpidament. Si per exemple, som esportistes, aquesta flexibilitat ens permetrà rendir millor, perquè quan acabem l’energia disponible en forma de glúcids, podrem tirar dels greixos emmagatzemats sense haver d’esperar hores o dies a que el nostre metabolisme canviï la forma d’operar.
O per activar l’autofàgia que, resumint-ho molt, és un mecanisme d’eliminació de cèl·lules velles o malmeses i reciclatge de les seves parts. O per ajudar a l’eliminació de paràsits digestius.
Els dejunis poden prendre moltes formes. Hi ha dejunis intermitents, semidejunis, dejunis totals, inclús dietes que amb certes restriccions simulen algun dels beneficis del dejuni.
Cada un pot ser adequat o no, i inclús se’n poden combinar varis tipus en funció de les necessitats a la persona tingui en aquell moment vital.
Hi ha però algunes consideracions que cal seguir imperativament:
Mai restringir l’aigua. Tots els beneficis del dejuni es mantenen amb el consum d’aigua, però en canvi, no beure’n pot produir innumerables danys. De fet, quan dejunem necessitarem més aigua de la normal per ajudar-nos en l’eliminació de toxines.
No tothom pot fer un dejuni, ni tots els tipus de dejuni són adequats per tothom. Les persones amb trastorns de la conducta alimentària, les que tenen un pes corporal molt baix (IMC <18,5) , els infants, les embarassades i lactants, les persones que necessiten insulina exògena, les que pateixen gota, certs problemes de tiroides o amb excés de cortisol, i les que prenen medicaments que irriten o danyen les parets del sistema digestiu, NO han de dejunar.
Recordar també que el dejuni NO és una bona estratègia per perdre pes a llarg termini.
I hi ha algunes consideracions que, si bé no són imprescindibles de seguir, si que és molt recomanat de tenir en compte:
El moment importa.
El final de l’hivern i el principi de primavera són els millors moments per dejunar perquè venim d’una època freda i seca, contractiva, de retenir i evitar pèrdues, l’hivern; i passem a una d’expansiva, calenta i humida. El final de l’estiu, per ser una època de canvi energètic brusc i per les negligències higièniques habituals a l’agost, també pot ser un bon moment.
La Lluna mou les Aigües, les Aigües mouen les substàncies.
Quan vulguem fer un dejuni, serà savi tenir la Lluna en compte.
La Lluna atrau les Aigües cap a ella, les nostres, per tant, les atrau cap enfora. Hi ha qui, per dejunar, prefereix la plena, que treu les coses cap a la superfície, i qui prefereix la negra, que treballa des de les profunditats. En tot cas, les dues provoquen marees altes, elevació i moviment de les Aigües i són per tant bons moments.
Molt més si coincideixen amb perigeu, el punt del cicle en què la Lluna es troba més a prop de la terra. Tan a prop que la seva potentíssima influència fa que sigui un moment pèssim per fer gairebé qualsevol cosa, excepte eliminar.
Assistir (encara més) la Natura.
Durant el dejuni, amb l’orina, perdrem vitamines hidrosolubles i minerals. A més, el fetge s’estressa força quan ens falten les vitamines. El fetge processa les toxines per la seva eliminació posterior a través del sistema digestiu, l’urinari i la pell, però no les acumula. Per fer aquesta feina i totes les infinites i importantíssimes altres tasques que realitza, com ara produir la matèria prima per la regeneració de teixits, necessita energia, vitamines, minerals, flavonoides i proteïnes. Per això és tant absurd restringir les vitamines quan es fan dietes depuratives.
Els caldos de carn o peix, verdures variades i sal integral de qualitat, les batuts de verdures i fruites crues, i les llets de fruits secs, són una bona forma de procurar al cos els nutrients imprescindibles, sense donar pràcticament feina al sistema digestiu.
Si ets vegetarianx, posa llegums als caldos per aportar-hi proteïnes.
Per a omnívores, les gelatines fetes amb 1 litre d’aigua, 4 cullerades soperes de gelatina neutra, un pessic de sal, una poma o pera i mitja llimona (amb pell inclosa) triturades ben finetes, ajudarà a calmar la gana, aportarà proteïnes i beneficiarà els processos de regeneració tissular del sistema digestiu.
En aquest cas, està clar que estarem parlant d’un semidejú i no d’un dejú total, que tindrà molts dels beneficis d’aquest últim, sense la majoria de les seves pegues.
Herbes, herbes, herbes… i algun suplement
Herbes per ajudar els ronyons i el fetge, herbes laxants o purgants suaus, herbes per regenerar la paret intestinal, per calmar el sistema nerviós, per aportar minerals i antioxidants, per eliminar paràsits… Herbes per assistir la Natura en la tasca que se li presenta. En infusió, als caldos, batuts, llets vegetals i gelatines, en electuaris, en càpsules, en troquiscs i moltes altres formes com les que t’ensenyo al curs de Remeieria Medicinal Mediterrània.
El greix és un teixit de reserva, i per això és lent. Les toxines que corrien pel nostre organisme quan es va formar aquest greix, pot ser que quedessin atrapades al seu interior, i quan comencem a consumir els greixos del cos, s’alliberaran.
Això causa molts dels símptomes de malestar típics dels dejunis.
La vitamina C ens ajudarà a neutralitzar els danys que causaran aquestes toxines alliberades en el seu recorregut de sortida del cos. Alhora, millorarà la reparació de teixits.
El bisglicinat de magnesi i les herbes adaptògenes com la bufera (ashwagandha) o l’herbavinya (Jiaogulan), milloraran la gestió del cortisol, que sol pujar quan el cos detecta una manca d’entrada de carbohidrats.
L’aloe vera, amb el seu gel interior emol·lient, i les antraquinones purgants i regenerants de la seva pell, millorarà la salut dels teixits digestius alhora que promou l’eliminació a través dels budells.
Tot a una
És recomanable dedicar els dies de dejuni a anar a poc a poc, cuidar el cos, la ment i l’ànima de totes les formes possibles, i fer endreça de l’espai vital.
Netejar i endreçar la casa mentre netegem i endrecem el cos, ens donarà propòsit i coherència vital.
Escoltar el cos ens ajudarà a guanyar consciència corporal i a cuidar-nos millor.
Caminar, ballar, estirar; moure’s per mobilitzar; les toxines, els budells, cada racó del cos i les relíquies metabòliques que pot haver acumulat durant anys.
Escriure, dibuixar o qualsevol altra forma d’expressió emocional. Per treure el què tenim a dins, guardat, enquistat, i ja no ens serveix, o cal revisar.
Netejar-se per fora. Amb banys, amb argila, amb vapor…
I vaja, segur que em deixo moltes coses. Perquè aquest és un tema complex i que en molts casos, requereix una adaptació personalitzada.
El més sensat si vols fer un dejú, és que consultis a una persona capacitada. Però hi ha molt il·luminat/da corrent porai, que pauta dietes i dejunis sense els coneixements adequats, posant en risc la salut de les persones que hi confien. Així que al tanto amb les mans de qui et poses.
La informació continguda en aquesta pàgina NO ÉS CONSELL MÈDIC ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.
Us presento una peça de la història de la Medicina tradicional del Mediterrani que m’encanta. Es tracta d’unes pregàries, creades per ser recitades abans de la recol·lecció de les herbes remeieres.
De versos i cantarelles amb aquest fi, és a dir, invocacions, n’hi ha seguit havent en ús comú, fins fa ben poc. Tan populars, com erudites.
wikipedia
Aquesta tradició, ens mostra una forma de relacionar-se amb els remeis i amb el món, molt diferent de la que vivim avui en dia al món occidental. Ens mostra, concretament, que el senti/pensament del món occidental, no sempre va ser com és ara. Que hi va haver un temps en què la nostra cultura veia una Mare Terra, font de Vida, energia i nutrició, i també refugi final. Un úter que ens paria a la Vida i ens embolcallava en la Mort, i sempre ens nodria. I això generava respecte, veneració i gratitud.
Escrites segurament el segle III però que mostren costums i creences molt més antics, diuen així:
Pregària a la Mare Terra*
Oh venerada deessa Terra, genitora de la Natura, que engendres i regeneres totes les coses, font única de la força vital de les espècies. Tu, divina regent dels cels i els mars i el què hi habita, a través teu també els cobreix el silenci, i es concep el son, fins que retornes la llum i foragites la foscor.
Cobreixes les ombres de l’Hades^ i el caos incommensurable. Retens els vents, les pluges i les tempestes i, a la teva voluntat, s’alliberen. I convulsiona el mar, fuig el Sol i es remouen furibundes tempestes, o bé ens promets un dia joiós.
Tu atorgues l’aliment de la Vida amb fidelitat infal·lible, i quan l’ànima expira, en tu trobem refugi. Així, tot el què dones, a tu torna.
Merescudament t’anomenem poderosa Mare dels déus, ja que superes a totes les divinitats celestials. Ets la veritable genitora de les espècies i dels déus, sense la qual res madura ni pot néixer.
Ets gran i ets la reina de tot, oh deessa. Et reverencio i invoco el teu esperit.
Accedeix amablement a la meva petició i, tal com pertoca, deessa, t’ho agrairé.
Escolta’m, et prego, i afavoreix les meves empreses. Això que busco en tu, deessa, dóna-m’ho de bon grat.
De totes les herbes generades per la teva majestat, i atorgades per a la salut de totes les races, confia-me’n el remei. Que la curació vingui amb les teves virtuts. I els què sigui que n’elabori, tinguin un resultat favorable. A qui sigui que els doni, tot això faràs. Per fi, oh deessa, que la teva majestat em doni el que demano en pregària.
Pregària a totes les herbes*
A totes vosaltres, oh herbes poderoses, em dirigeixo, i a la vostra majestat apel·lo.
Vosaltres que foreu engendrades per la Mare Terra
i dades com a present a totes les races,
A vosaltres ella us ha conferit la virtut curativa i regenerativa,
grans excel·lències, per tal que a tota la humanitat pugueu ser de gran ajuda una i altra vegada.
Així, en suplicant saviesa us imploro i prego:
atanseu-vos, atanseu-vos veloçment amb tota la vostra virtut. Ja que la mateixa que us ha donat la Vida, m’ha donat permís per recollir-vos.
També aquell a qui es va confiar l’art de la curació m’ha mostrat el seu favor.
I que tant com la vostra virtut present ho permet, presteu bona medicina per garantir la salut.
Oferiu-me, us prego, el favor del vostre poder; que en tots els remeis que amb vosaltres elabori, i a qui sigui que us prescrigui, tingui bons i ràpids resultats.
Que sempre se’m permeti, amb el favor de la vostra majestat, recollir-vos. I us faré ofrenes i agraïments en nom de la Mare que us va concebre.
Si coneixes altres versos per a propiciar una bona recol·lecció de remeis, comparteix-los als comentaris. Conservem la saviesa antiga!
Per saber més sobre l’espiritualitat de la nostra medicina tradicional, et recomano llegir a Peter Kingsley, a Patrick harpur, a Edward Tick, sobre Empèdocles, els pitagòrics, etc. O que t’apuntis a les meves formacions sobre Medicina Tradicional Mediterrània, sobretot a les classes magistrals del Pneuma, dels 6 estats del teixit o dels 3 centres de l’Ésser.
*Original llatí tret de la Loeb Classical Library 1935.
No sóc traductora, ni filòloga, ni historiadora, ni tinc cap formació que em permeti fer bones traduccions. He intentat sobretot de conservar el que per mi és el missatge original del text per tal que fins i tot persones no enteses, puguin copsar-ne la intenció. Però si vols una traducció professional, et recomano que facis recerca en fonts més erudites.
^L’original no diu Hades sinó Ditis, un antiquíssim déu pare romà, deïtat ctònica molt antiga, que es va acabar assimilant a Plutó. He posat Hades perquè és el mateix déu, però més conegut (o ben identificat) i per tant és més fàcil que lxs lectorxs sàpiguen de què es parla, i perquè, com a mínim a l’època que s’escriu aquesta invocació, Ditis era considerat l’espòs de Prosèrpina, la versió romana de Persèfone, reina de l’Inframón, avatar de la Mare Terra, deessa de les flors i la primavera, i esposa d’Hades.
Aquí els originals:
Precatio Terrae
Dea sancta Tellus, rerum naturae parens, quae cuncta generas et regeneras indidem, quod sola praestas gentibus vitalia, caeli ac maris diva arbitra rerumque omnium, per quam silet natura et somnos concipit, itemque lucem reparas et noctem fugas: tu Ditis umbras tegis et immensum chaos ventosque et imbres tempestatesque attines et, cum libet, dimittis et misces freta fugasque soles et procellas concitas, itemque, cum vis, hilarem promittis diem. tu alimenta vitae tribuis perpetua fide, et, cum recesserit anima, in tete refugimus: ita, quicquid tribuis, in te cuncta recidunt. merito vocaris Magna tu Mater deum, pietate quia vicisti divom numina; tuque illa vera es gentium et divom parens, sine qua nil maturatur nec nasci potest: tu es Magna tuque divom regina es, dea. te, diva, adoro tuumque ego numen invoco, facilisque praestes hoc mihi quod te rogo; referamque grates, diva, tibi merita fide. exaudi me, quaeso, et fave coeptis meis; hoc quod peto a te, diva, mihi praesta volens. herbas, quascumque generat maiestas tua, salutis causa tribuis cunctis gentibus: hanc nunc mihi permittas medicinam tuam. veniat medicina cum tuis virtutibus: quidque ex his fecero, habeat eventum bonum, cuique easdem dedero quique easdem a me acceperint, sanos eos praestes. denique nunc, diva, hoc mihi maiestas praestet tua, quod te supplex rogo.
Precatio Omnium Herbarum
Nunc vos potentes omnes herbas deprecor. exoro maiestatem vestram, quas parens tellus generavit et cunctis dono dedit: medicinam sanitatis in vos contulit maiestatemque, ut omni generi identidem humano sitis auxilium utilissimum. hoc supplex exposco et precor: velocius huc huc adeste cum vestris virtutibus, quia, quae creavit, ipsa permisit mihi,
ut colligam vos; favit hicf etiam, cui medicina tradita est. quantumque vestra nunc virtus potest, praestate medicinam bonam causa salutis. gratiam, precor, mihi praestetis per virtutem vestram, ut omnibus
in rebus, quicquid ex vobis ego fecero, cuive homini dedero, habeatis eventus bonos et effectum celerrimum. ut semper mihi liceat favente maiestate vestra vos colligere. ponamque vobis fruges et grates agam per nomen Matris, quae vos iussit nascier.
Sé que és un rotllo que surtin sempre aquests avisos, i realment aquí no es ven la teva informació ni res així, però aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers perquè tinguis la millor experiència d'usuari i, per llei, t'ho hem de notificar. Si continues navegant dones el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. Més informacióACCEPTARREBUTJAR
Privacitat i política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these cookies, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may have an effect on your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
dificultat, i per tant les funcions que en depenen no es duran a terme correctament, el què vol dir, que la salut se’n ressentirà.
“Tot i que no hi ha evidència de rivalitat entre Hipòcrates i la medicina religiosa dels santuaris d’Asclepi, és difícil creure que Hipòcrates hagi pogut donar suport a la medicina miraculosa dels sacerdots d’Asclepi.”
