Si no tens ganes de llegir i vols anar al gra, o si vols saber-ne més, et deixo un vídeo al final de l’article.
Noms comuns: Bolet d’esca de pi, bolet d’esca marginat, red-belted conk
Família: Fomitopsidaceae
Originàri de: Euràsia
Distribució: Es troba per tot Euràsia i Amèrica, creixent sobretot en coníferes, especialment en pins, però de vegades també en algunes planifòlies de fusta densa.
Prospera en arbres vells o danyats.
Hàbitat: És un fong descomponedor (saprotròfic)que actua com a agent de pertorbació a petita escala, influint en l’estructura i la successió dels boscos temperats, on realitza funcions essencials en el cicle de nutrients. També és un productor clau de podridura marró que és un dels components estables del sòl en ecosistemes forestals de coníferes.
Descripció: Probablement, sota la denominació de Fomitopsis pinicola s’hi agrupin 3 espècies de Fomitopsis diferents (F. pinicola, F. mouncenae i F. schrenkii).
El cos fructífer (bolet) te forma de peülla de cavall o de mig con i, de vegades, més aplanat. Té una consistència densa tipus suro i és resistent. Pot arribar fins a 30 cm o més d’ample i 15 cm de gruix. La seva superfície és més o menys llisa, primer taronja-groguenca amb un marge blanc, després de color vermellós fosc a marró i amb el marge taronja. L’himeni és poliporal, de groc pàl·lid a marró cuir, amb 3–4 porus per mm. Els porus són revestits de basidis a la part inferior. Com en altres poliporals, el cos fructífer és perenne amb una nova capa de porus produïda cada any a la part inferior dels porus antics. Els porus són blanquinosos quan són joves i es tornen una mica marronosos amb l’edat. Les espores són groc pàl·lid i suaus.
És força difícil de confondre amb altres bolets.
Curiositats, mite i folklore: S’ha descobert que una barreja d’extracte de F. pinicola i Bacillus subtilis, degrada el DDT en un 86% en 7 dies.
Comestibilitat: És un bolet massa dur per ser comestible, però es pot posar a caldos per extreure’n les propietats.
Parts usades: El cos fructífer (bolet).
Constituents: Enzims (endoglucanasa, laccasa, cel·lobiohydrolasa, xylanasa termostable, β-1,4-glucosidasa).
Quitina (30% del pes en sec) i quitosan (viscositzant, estíptic).
Compostos terpènics abundants (pinicolol, àcid pinicolòlic, àcid trametenòlic, àcid poliporènic, àcid fomitopínic, lanosterol i altres derivats del lanostà, diversos triterpens)
Betaglucans
Licopè i betacarotè. Àcid gàl·lic. Ergosterol.
Entre d’altres.
Recol·lecció: Es pot recollir durant tot l’any.
Cal assegurar-se que es troba en bon estat i no està corcat ni massa vell. Els exemplars joves però quasi madurs són els millors.
És estrany trobar-ne exemplars en arbres que no siguin coníferes, però en tot cas, els que creixen en els seus hostes habituals són els millors.
Virtuts: El pi, el seu aliment, és una planta de Foc. I el Foc per la medicina del Mediterrani és acció, transformació, moviment. Una força imprescindible però en excés, com tot, perjudicial.
El pi viu del foc. L’afavoreix perquè, morint per ell, aconsegueix perpetuar-se, doncs la pineda és el pas previ a l’alzinar o altres boscos de planifòlies més lentes i duradores. El foc obre espai per a nous pins, els allibera de la competència d’altres espècies i facilita la dispersió de les seves llavors.
El bolet d’esca de pi digereix aquest arbre i l’estova, el torna a la Terra, convertint-lo en aliment per les fases més madures del bosc.
Així, per la MTM aquest bolet relaxa l’excés de Foc i regula els desequilibris colèrics.
Des del nostre sistema mèdic s’ha emprat per:
• Febres intermitents persistents o estats d’inflamació crònica i recurrent.
• Diarrea crònica
• Neuràlgia periòdica amb suors i mal de cap d’origen nerviós
• Diüresi excessiva i infeccions d’orina.
• Calfreds i febres en condicions consumptives
• Icterícia i disfuncions del fetge en general (tònic hepàtic)
• Restrenyiment
• Vent intern
A més mostra les següent virtuts:
• Redueix la inflamació digestiva
• Alleuja la debilitat epigàstrica
• Augmenta la resistència general (adaptògen)
• Prevé les degeneracions malignes
La investigació científica ha descobert que te virtuts:
• Antibacterianes: concretament en soques resistents als antibiòtics de E. coli, S. aureus, B. cereus, B. subtilis.
• Antibiofilm: cosa que el fa encara més interessant com a antisèptic.
• Antifúngic
• Antihistamínic
• Estíptic i vulnerari (per curar ferides i aturar hemorràgies)
• Prevé i tracta diferents tipus de càncers (fetge i mama, per exemple), augmentant l’apoptosi i reduint el risc de metàstasi
• Antidiabètic
• Antioxidant: regula l’expressió genètica i la inflamació de baix grau
Preparació i administració: A part de poder-lo afegir a brous, cas en el qual caldrà haver-lo tallat a làmines fines abans de què s’assequi, se’n poden preparar diversos remeis.
Una opció són els típics extractes bifàsics habituals en els remeis fúngics. La fase alcohòlica és molt important, per la seva riquesa en terpens.
Jo prefereixo els elixirs fets amb mel, els electuaris, o una forma mixta entre aquests dos que es pot elaborar impregnant el bolet en pols amb alcohol de 70° i després afegint-hi mel fins a obtenir una pasta, que es pot prendre directament o dissolta en aigua calenta.
Per aconseguir fer-lo pols, et recomano que, un cop sec, el ratllis amb un micro-ratllador, o que estant encara fresc, el tallis a làmines molt fines, després a tires fines i finalment a petitíssims daus. En els dos casos, aquests fragments, secs, cal moldre’ls amb un molinet de cafè o una picadora de carn.
Dosificació i seguretat: És un bolet molt segur.
Com tots els bolets, actua millor si se’n fan dosis petites però recurrents.
La dosi diària eficaç equival a 2-4 cullerades de postres de la pols al dia.
Tast: Te un gust clarament de bolet, però suau. Quan està sec, ressalta més l’olor de resina. És dolç i suau, amb un regust amarg al final. Aporta una sensació de calma i connexió interna i facilita la consciència corporal.
Energètica: Càlid i lleugerament humit. Molt ben tolerat en tots els temperaments tot i que funciona especialment bé en les condicions colèriques.
Si vols aprendre a entendre l’energètica, i les virtuts dels remeis, des d’una perspectiva realment holística, segurament t’interessin els cursos de Medicina Tradicional Mediterrània. Informa-te’n aquí.
Notes i referències:
King’s American dispensatory (1895)
Medicinal mushrooms de Christopher Hobbs
Wikipedia en anglès
Review of Chemical Constituents and Pharmacology of Brown-Rot Fungus
Fomitopsis Pinicola Idrees M. i Asmaa Hussein Zaki
La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.
