Laurus nobilis
No hi ha cap justificació per dir que el llorer és tòxic.
El problema real sol ser la confusió amb altres plantes com Prunus laurocerasus, que sí que ho és.
Cert que és una planta potent i per això cal tenir certa precaució quan es pren en dosis medicinals i en tractaments llargs. Com passa amb tantes altres…
Però el llorer te una tradició com a remei llarguíssima i contrastadíssima i, de fet, la ciència moderna la corrobora.
A la medicina antiga i medieval, se’l considerava un gran remei tant per al cos com per a l’esperit.
Era considerat un poderós tònic calent i sec amb propietats purificadores i mobilitzadores dels esperits vitals, capaç d’alleujar còlics, millorar la pepsis (digestió i metabolisme), estimular l’apetit; expulsar mals aires (vent intern), augmentar la diüresi i amb ella l’eliminació de substàncies de rebuig; afinar la mucositat i ajudar a la seva expulsió, obrint les vies respiratòries i millorant el proveïment del Pneuma, l’alè còsmic o Força Vital i calmar tot tipus de dolors.
Molt important també era la seva capacitat d’equilibrar l’estat d’ànim i aportar claredat mental, inclús clarividència i estats de comunió amb lo diví tant en el son com en la vigília, purificar espais i protegir contra tot mal.
Tant apreciat era que el (i les) pitagòrics creien que era una de les poques plantes en les que els humans ens podíem reencarnar.
El llorer és una altra mostra de com hem oblidat la nostra experiència i coneixement mèdic arrelat al territori. Quantes vegades m’hauré trobat amb algú dient que és tòxic!! De vegades aquest algú sembla que sap de què parla. En aquest cas l’argument és que conté metileugenol i cineol.
El cineol és l’eucaliptol, molt abundant a altres plantes, per exemple, clar, a l’eucaliptus. És descongestionant, expectorant i mucolític; redueix la inflamació de baix grau i combat l’estrès oxidatiu cel·lular; ajuda a combatre diversos bacteris i fongs patògens, reforçant el sistema immunitari, calma dolors musculars, articulars i mals de cap; i millora la comprensió i la memòria. I sí, el llorer en conté molt (el 40% del seu oli essencial), però quasi la mateixa quantitat que el romaní i molt menys que l’eucaliptus, l’espígol, l’arbre del te o el cardamom. I no he sentit mai a dir que aquestes siguin tòxiques.
El metileugenol és un dels compostos principals de l’alfàbrega, i està present en quantitats variables, en molt casos com en el clau d’olor, el càlam o l’estragó, en quantitats superiors al llorer, en més de 450 plantes. Només cal pensar en el pesto i en les quantitats massives d’alfàbrega que porta per imaginar quines quantitats de llorer serien segures.
Es culpa el metileugenol per ser irritant hepàtic i carcinogènic. Com passa sovint aquesta etiqueta li han posat per uns estudis fets amb quantitats molt grans de metileugenol aïllat en uns pobres rosegadors. Si mirem els estudis fets amb l’extracte complet de llorer, més aviat conclouen el contrari.
- La dosi tòxica de llorer és altíssima (com a mínim de 2gr per quilo de pes corporal)
- Ajuda a regular la glucosa en sang i millora la sensibilitat i resistència a la insulina
- Ajuda a equilibrar el perfil lipídic, baixant el colesterol LDLi els triglicèrids i augmentant l’HDL.
- A més millora la salut de les parets dels vasos sanguinis.
- Descongestiona les vies respiratòries
- Redueix l’edema i la inflamació articular, i és un relaxant muscular
- Posseeix una gran capacitat analgèsica, reduint la transmissió de senyals d’estrès i dolor
- Potencia l’efecte del propi GABA, actuant com un ansiolític que ens treu del mode lluita o fugida i redueix la ruminació
- Activa la producció d’enzims digestius
- És un gran carminatiu
- Redueix l’aparició de lesions gàstriques
- Ajuda a regular la microbiota tant bacteriana com fúngica (frena les càndides)
- I… indueix la mort cel·lular de certs tipus de càncer cm el colorectal i el de mama.
Jo l’asseco, el trituro i el poso en quantitats molt superiors a un parell de fulles en tot tipus de menjars;
o bé en faig infusions, a les que dóna un color que et sorprendrà, que de vegades em bec i de vegades afegeixo a l’aigua de bany per allunyar el cansament i la confusió;
també tintures i altres preparats com electuaris, oximels (ideal pel sistema digestiu), melat…
el cremo en encensos de con, de feix o sobre carbonets (forma amb la qual s’aprofiten per exemple les seves virtuts relaxants molt eficientment, perquè el fum les porta a través del nas, molt a prop del sistema límbic)
o en faig oleats per aplicar tòpicament (tot i que també es podrien prendre) perquè:
- Alleuja el dolor muscular i articular com ja he dit abans
- Elimina el bacteri Cutibacterium acnes que infecta els porus cutanis i causa acné.
- Redueix la sobreproducció de greix cutani i ajuda a tancar els porus
- Les seves lactones i flavonoides ajuden a bloquejar les citocines inflamatòries l’eritema, descamació i picor de les pells atòpiques (com demostra el sabó d’Alep)
- Protegeix els fibroblasts (encarregats de produir el col·lagen) prevenint l’envelliment prematur de la pell i accelerant la cicatrització
- Estimula la microcirculació sanguínia facilitant la nutrició dels teixits, inclòs el cuir cabellut.
- Redueix la caspa
Al Mediterrani antic i medieval tenia gran anomenada la mantega de llorer, feta amb l’oli dels seus fruits, que s’emprava per tractar els reumatismes i altres dolors musculoesquelètics, i per enfortir el cuir cabellut. I, tant ingerit com aplicat externament, per a paràsits i infeccions diverses. I també se’n posaven les fulles sota el coixí per afavorir els somnis profètics.
Si vols aprendre com fer extractes medicinals ben fets, fes un cop d’ull als cursos Matèria mèdica mediterrània i Remeieria tradicional Mediterrània.
Així doncs el llorer no només és segur sinó que és un remei valuós tant en remeis tòpics com interns. Tan sols ens hem d’assegurar d’identificar-lo correctament, cosa molt senzilla si es fan servir tots els sentits, que és una cosa que hauríem de fer sempre que ens relacionem amb les plantes i amb el món en general.
Ingerit és completament segur en dosis de fins a 6gr diaris en tractaments curts (<10 dies) o de fins a 3gr en tractaments llargs (>21 dies).
En els tractaments llargs, com passa amb moltes altres plantes, és adequat fer descansos d’una setmana, per exemple cada 3-4 setmanes.
Si t’interessa que t’acompanyi en els teus processos de salut, des d’una perspectiva holística mediterrània, demana hora a l’espai de teràpies.
La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.
Referències:
- Bay Leaves Improve Glucose and Lipid Profile of People with Type 2 Diabetes
Alam Khan, Goher Zaman, Muhammad Muzaffar Ali Khan, Russell J. Anderson y Richard A. Anderson. DOI: 10.2174/18763960009020100622. - Advancing the metabolite profiling, anti-inflammatory, and antinociceptive potential of Laurus nobilis L. leaf extract
D. Zheleva-Dimitrova, V. Balabanski, G. Zheleva, et al. DOI: 10.3897/pharmacia.73.e1976683. - Gastroprotective Effect and Antioxidant Properties of Different Laurus nobilis L. Leaf Extracts
Maria SPERONI, R. Cervellati, S. Costa, M.C. Guerra, S. Utan y Govoni P. DOI: 10.1089/jmf.2010.00844. - The Therapeutic Potential of Laurus nobilis L. Leaves Ethanolic Extract in Cancer Therapy
Mohammad A. Al-Shhab, R. S. Al-Sarayreh, et al. DOI: 10.3390/molecules301940125. - Beneficial Effects of Laurel (Laurus nobilis L.) and Myrtle (Myrtus communis L.) Extract on Rat Health
Marija Berendika, Sandra Domjanić Drozdek, Dyana Odeh, Nada Oršolić, et al.DOI: 10.3390/molecules27020581 - Materia medica de Mattioli
- Canon de medicina d’Avicenna
- Kitab al-adwiya al-mufrada de Ibn Wafid
