Segura

Tanacetum parthenium

Tanacetum parthenium remei natural per la migranya, el mal de cap i els dolors menstruals. La segura, Tanacetum parthenium, és una planta que desbloqueja, a tots els nivells.
Dissol, atenua (aprima els humors espessos), dispersa, digereix, obre, evacua.

Malgrat ser calenta, Dioscòrides la recomanava per a les inflamacions, una condició també calenta. Aquesta aparent contradicció és molt habitual en plantes amb aquesta energètica. La clau es troba en la seva acció dispersant que ajuda a expulsar la calor. D’aquí el seu nom anglès «feverfew» (de fever-fuge, espanta febres).

Mobilitza la sang, desfent els estancaments i ajudant a eliminar la calor excessiva. I per aquest motiu, i per tenir gran afinitat per l’úter, que escalfarà, també és una emmenagoga i un remei per a les menstruacions doloroses, espasmòdiques i amb coàguls.

Elimina els excessos de flema i com a bona purificadora que és, si tenim la precaució d’administrar-la amb alguna cosa que en moderi la sequedat, també de l’atrabilis o humor melancòlic.

Tònic cerebral que enforteix els teixits del sistema nerviós.

Corregeix la debilitat digestiva i dispersa els vapors calents que pugen de l’estómac cap al cervell, causant marejos, vertígens, boira mental i migranya.

És útil en els casos en què la calor està causada o mantinguda per estancament i la putrefacció o intoxicació que aquest causa.

L’estancament pot ser causat per tensió extrema (vent intern) o espessiment dels humors sigui per sequedat (que alhora pots ser causada per calor extrema de llarga durada), per calor humida o per fred. Per exemple, en el cas dels mals de cap i la ment ennuvolada, poden estar causats per un excés de tensió muscular que impedeix una correcta circulació. Això farà que la Força Vital no arribi al cervell i, alhora, que les substàncies de rebuig s’acumulin al cap i dificultarà la transmissió de l’impuls nerviós cap a la resta del cos.

Dioscòrides també diu que, en cas de traumatismes, evita que la sang qualli dins del cos, és a dir que evita la formació de coàguls. Aquesta virtut, com la majoria de les que ens parla la medicina tradicional mediterrània, ha estat descoberta també per la ciència moderna.

El partenòlid, un dels seus principis actius, és un potent inhibidor de la via NF-kB, proteïna que activa la producció de citocines inflamatòries. Redueix la vasodilatació excessiva i, com a resolutiva, ajuda a netejar la sang de mediadors proinflamatoris. De fet, inhibeix l’alliberació excessiva de serotonina i histamina per part de les plaquetes i els glòbuls blancs.

Així, no impedeix els processos inflamatoris locals, necessaris per als processos de reparació de teixits, però evita la tumefacció i estancament que causen dolor i la destrucció de teixit per acumulació de substàncies càustiques.

És una herba ideal per a tractar la migranya, sobretot quan es pren en les seves fases inicials, doncs l’excessiva dilatació dels vasos sanguinis cerebrals i l’alliberament sobtat de serotonina són dos factors que la desencadenen.

A diferència d’altres herbes, que només actuen quan ja fa mal, la segura és molt valorada com a preventiva, per reduir la freqüència i la intensitat dels atacs.

La virtut de desbloquejar, actua també sobre el Pneuma i els teixits per on viatja, assegurant que fluirà adequadament i per tant millorant la salut general, inclosa l’emocional. Ens ajuda a alliberar tot allò que retenim, també les emocions, i a fer-ho d’una forma no lesiva. Rebaixant la tensió, aporta claredat i centre en moments de confusió.

Antigament es preparava en forma d’enolat de vi negre, en oximel o es menjava fresca amb una llesca de pa. A dia d’avui, un dels millors mètodes de què disposem és la tintura (60-70º), ja que el partenòlid és molt poc soluble en aigua. O bé un dels remeis clàssics de la MTM, els electuaris que, resumint-ho molt, són una pasta feta amb planta en pols i mel. Per molts motius, aquest últim preparat és dels millors que podem fer. Pots aprendre a elaborar aquestes formes remeieres i moltes més al curs de Remeieria tradicional mediterrània.

Està totalment contraindicada en l’embaràs, quan no es vulgui disminuir la coagulació o quan s’estiguin prenent medicaments que es metabolitzin pel citocrom P450.

Si es pren durant molt de temps, cal deixar-la de prendre de forma progressiva per evitar un efecte rebot.

Com veus, és una planta apta per a molts temperaments, però cal tenir sempre present la seva energètica, i modular-la en temperaments secs i/o calents. Per aprendre més sobre els temperaments, t’ofereixo un bon ventall de cursos sobre la nostra medicina ancestral que pots consultar aquí.

La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.

Referències:

  • Dioscòrides (s. I d.C.): De Materia Medica (Llibre III).
  • Andrés Laguna (s. XVI): Comentaris i traducció del text de Dioscòrides
  • Cànon de la Medicina d’Avicenna (Ibn Sina)
  • Plini el Vell: Naturalis Historia.
  • Wider, B., et al. (2015). Feverfew for preventing migraine. Cochrane Database of Systematic Reviews. [DOI: 10.1002/14651858.CD002286.pub3]
  • Palevitch, D., et al. (1997). Feverfew (Tanacetum parthenium) as a prophylactic treatment for migraine: a double-blind placebo-controlled study. Phytotherapy Research. [DOI: 10.1002/(SICI)1099-1573(199711)11:7<508::AID-PTR153>3.0.CO;2-H]
  • Pittler, M. H., & Ernst, E. (2000). The efficacy and safety of feverfew (Tanacetum parthenium L.): an update of a systematic review. Public Health Nutrition. [DOI: 10.1017/S1368980000000598]
  • An observational study of fixed-dose Tanacetum parthenium nutraceutical preparation for prophylaxis of pediatric headache. Italian Journal of Pediatrics. [DOI: 10.1186/s13052-019-0624-z]
  • Pareek, A., et al. (2011). Feverfew (Tanacetum parthenium L.): A systematic review. Pharmacognosy Reviews. [DOI: 10.4103/0973-7847.91102]
  • Mazzanti, G., et al. (2013). Parthenolide inhibits nociception and neurogenic vasodilatation in the trigeminovascular system by targeting the TRPA1 channel. British Journal of Pharmacology. [DOI: 10.1111/bph.12351]
  • G. Calapai, et al. (2019/2020). Assessment report on Tanacetum parthenium (L.) Schultz Bip., herba. European Medicines Agency (EMA). [Ref: EMA/HMPC/48715/2017]
  • Prieto, J. M. (2022). Stability of feverfew and its active principle parthenolide. Journal of Natural Products Discovery. DOI: 10.24377/jnpd.article659.

Quant a El Jardí de les Bruixes

Silvestre!
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.