La mel té moltes virtuts, però per mi, dues de les més interessant són la vida que conté i els seus enzims. Vida, perquè és un probiòtic, que conté microorganismes molt interessants per millorar la nostra flora. Microorganismes a més que solen aguantar força bé el pas pel nostre acidíssim estómac i per tant arribar fins al colon, que és on faran la seva funció.
Però es parla molt de la microbiota i la seva funció en la salut digestiva, i molt poc de l’altra part de la digestió. M’explico:
Podem dividir la nostra digestió en dues parts. La primera és la que es dóna des de la boca fins a la vàlvula ileocecal, és a dir on l’última part de l’intestí prim, l’íleum, s’uneix al primer tram de l’intestí gruixut, el cec. En aquesta primera part, que ocupa quatre cinquenes parts del nostre sistema digestiu és bàsicament mecànica (especialment a la boca), i enzimàtica.
Els enzims digestius són substàncies proteiques complexes que faciliten la transformació dels nutrients que ingerim en compostos més simples i en possibiliten així l’absorció.
Si la digestió enzimàtica no es produeix correctament, arribaran al colon, que ocupa la cinquena part restant del sistema digestiu, on es produeix la segona forma de digestió, produïda pels microscòpics habitants dels nostres budells, substàncies que no toquen. Coses que haurien d’haver sigut digerides pels nostres enzims romandran intactes. I això propiciarà diverses coses indesitjables. Per exemple:
- Els aliments no digerits, permetran el creixement de microorganismes que no hi haurien de ser o que els que sí que hi hauria d’haver augmentin excessivament en nombre (facilitant l’aparició de SIBO, SIFO, candidiasis, etc).
- Això, més la pròpia presència de certes substàncies on no haurien de ser, més les substàncies produïdes per la fermentació d’aquestes per part dels microorganismes, causaran inflor, inflamació i dany als teixits (contribuint enormement a l’aparició de permeabilitat intestinal i altres condicions inflamatòries com la síndrome de l’intestí irritable).
- Que les substàncies no estiguin degudament descompostes al punt del sistema digestiu correcte, farà que moltes d’elles no s’absorbeixin correctament, empitjorant la nutrició de l’organisme (sent una de les causes de deficiències nutricionals).
Així que sí, la microbiota és molt important, però tant o potser més, ho és la digestió enzimàtica. Molt hi ha per parlar sobre ella, i per això en parlem llargament a la classe magistral de remeieria Els amargs, la panacea ignorada, i als cursos de Medicina tradicional Mediterrània: Cuida’t amb Medicina tradicional Mediterrània, Fisiologia tradicional Mediterrània i Matèria Mèdica Mediterrània. Hi toquem temes com ara com funciona, què la perjudica i quines herbes i pràctiques la regulen i milloren. I un dels remeis que sempre surt, és la mel.
La mel pot contenir més de 5000 enzims diferents, La mel jove conté més enzims, perquè aquests, amb l’emmagatzematge, fins i tot estant ben envasada i a temperatures moderades, es van degradant.
Una bona part dels enzims, prové de les pròpies plantes de les quals ha estat recol·lectat el nèctar que l’abella transformarà en mel, tot i que en aquesta transformació, l’abella hi afegirà enzims propis. Per això la quantitat d’enzims varia en funció de la planta d’origen, i per això la mel que més en contindrà serà la que provingui d’una gran varietat de plantes. Per tant, podem assumir que la de milflors, d’una època i lloc amb una floració exuberant i variada, serà la que més en contindrà.
Els enzims principals de la mel són:
(Si amb el mòbil no veus bé aquesta taula, tomba la pantalla o passa’t al mode d’escriptori amb el menú de dalt a la dreta del navegador. )
| Enzims | Funcions | Temperatura màxima* |
| Diastasa (amilasa) | Transforma els midons en altres carbohidrats (dextrines, oligo- i monosacàrids), ajudant a digerir-los i per tant assimilar-los. | 50°C
|
| Invertasa (sucrasa, sacarasa, sucrosa hidrolasa) | Transforma la sucrosa en glucosa i fructosa (sucre invertit), Millora el funcionament del sistema immunitari, és antioxidant i antisèptica. | (40) 60°C
|
| Glucosa oxidasa | Transforma la glucosa en gluconactona, que alhora dona lloc a l’àcid glucònic i el peròxid d’hidrogen. | (40) 60°C
|
| Catalasa | Converteix el peròxid d’hidrogen en aigua i oxigen. Protegeix del dany oxidatiu causat per les espècies reactives d’oxigen (ROS). | (40) 50°C |
| Àcid fosfatasa | Elimina els fosfats dels fosfats orgànics. Per exemple digereix la caseïna de la llet i millora la funció immunitària conta possibles patògens ajudant tant a reconèixer-los com a desactivar-los. | (45) 80°C |
| Proteasa (enzims proteolítics) | Hidrolitza proteïnes i polipèptids per donar lloc a pèptids de pes molecular inferior i aminoàcids, facilitant-ne l’absorció. | (30) 70°C |
| Esterasa | Trenca els enllaços èster. Important per a la detoxificació. | (40) 80°C |
| Β-glucosidasa | Transforma els β-glucans en oligosacàrids i glucosa (enllaços β) | (40) 60°C |
*entre parèntesis, la temperatura òptima. Fora parèntesis la temperatura màxima que pot suportar, a la qual es perd pràcticament tota l’activitat enzimàtica o directament, l’enzim queda destruït (per tant, ull amb quan poses la mel en una infusió!).
La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.
