La Prunella vulgaris és una de les plantes més sovint anomenades consolda menor. L’altra seria la cosina de la consolda major, Symphytum tuberosum, de la que algun dia parlaré, perquè la tinc en molta estima, però que te la pega de ser hepatotòxica per via interna, si no se sap molt, molt bé el què es fa, cosa que no passa amb la prunel·la.
En l’àmbit anglosaxó és coneguda com heal-all, “cura-tot”, o self-heal, “auto-curació” (aquest segon nom em sembla molt revelador).
Aquesta herbeta modesta però elegant, ajuda a restablir l’equilibri de l’organisme. És, el què les medicines tradicionals, i també la Mediterrània, anomenen un tònic general.
Així que aprofito per explicar:
Què és un tònic
Perquè em sembla que és un dels conceptes de l’herbalisme més mal entesos.
Un tònic NO és un estimulant.
Un tònic és un remei destinat a enfortir, nodrir i restablir l’equilibri de l’organisme o d’òrgans específics, mitjançant una acció suau, profunda i sostinguda en el temps.
Dins la tradició mèdica mediterrània, aquest concepte s’allunya de la idea d’un estimulant passatger, com el cafè o l’efedra, que el què realment fan és col·locar el sistema nerviós en mode d’alerta, fent disponibles les reserves d’energia de l’organisme i, per tant drenant-les, fet que fàcilment pot acabar amb esgotament i, un cop passat l’efecte, deixant-nos més consumides que abans de prendre’ls. I es vincula directament amb la regulació dels humors i l’optimització de la força vital del cos.
Les plantes tòniques actuen despertant les funcions d’assimilació i eliminació, millorant el to dels teixits debilitats i ajudant a l’ésser en general a adaptar-se al desgast diari per prevenir la malaltia i promoure una longevitat saludable.
Tot i que, hi ha herbes, que són tònics específics i actuen només o majoritàriament sobre un òrgan, sistema o teixit. En aquest cas s’anomenaran tònics limfàtics, o renals, o hepàtics, o l’adjectiu que sigui en funció d’allò que tonifiquin.
Quan l’efecte abasta tot l’ésser, parlem de tònics generals, com en el cas de la prunel·la.
Si fas el tast conscient, una tècnica que recomano molt i que explico en detall en varis dels meus cursos (similar a això), veuràs que té un sabor lleugerament amarg, pungent i dolç.
En la MTM es considera refrescant i assecant suau, tot i que te també una faceta humida (ambivalència típica dels tònics).
En l’herbalisme tradicional d’occident (traditional western herbalism, un sistema mèdic derivat de la MTM) i els seus estats del teixit, es considera un remei per a l’excés de calor/inflamació, la tensió i l’estancament.
Està indicada quan hi ha teixits vermells, calents, inflamats o que supuren humitat corrupta.
La prunel·la és una de les millors plantes alteratives (depuratives de la sang i la limfa).
S’empra per mobilitzar i drenar el sistema limfàtic quan hi ha ganglis crònicament inflamats al coll, les axil·les o l’engonal (que són els que sempre es poden palpar). I, especialment, quan aquestes afeccions ganglionars es combinen amb calor al limfàtic. Com en la mastitis aguda (inflamació de les mames en la lactància) o per a les angines.
En la MTM sovint la tiroides es considerava un òrgan limfàtic i per això la prunel·la s’emprava per regular problemes de la tiroide (com el goll o l’hipertiroïdisme).
Seguint la Doctrina de les Signatures (la forma de la planta indica què cura o, com explica Matthew Wood, les característiques d’una cosa mostren les condicions a les que s’ha adaptat i per això podem entendre els patrons subjacents de la Natura observant les formes, colors, estratègies…), la flor de la prunel·la s’assembla a una gola oberta, cosa que reforçava el seu ús per a les amígdales inflamades, llagues i altres afeccions de la boca i la gola.
Com que el sistema limfàtic i l’immunitari, són el mateix, també és un tònic immunitari essencial per a infeccions víriques repetitives. S’empra àmpliament per mitigar brots del virus de l’herpes (tant labial com genital).
La unió de l’aspror, moderada per certa humitat, i la capacitat refrescant i/o de drenatge dels excessos de calor, indica la seva capacitat per regular els fluids.
Ajuda a reduir la pressió arterial quan aquesta va lligada a un caràcter irritable, mals de cap tensionals, rinitis o ulls vermells.
Ajuda a eliminar l’edema (retenció de líquids) derivat d’una mala circulació, especialment per tensió, o de processos inflamatoris.
La propietat de consolidar (consolda, soldar) teixits s’estén des de la pell cap a dins de l’organisme.
Històricament s’ha recorregut a ella per frenar el sagnat intern en les vies urinàries (presència de sang a l’orina) i per afeccions on la paret intestinal està danyada i fins sagna, com en la colitis ulcerosa o la gastritis, gràcies a la seva astringència. Ara, en qualsevol sagnat intern s’ha d’anar al metge, perquè pot ser un signe de malaltia important.
És, en definitiva, una reparadora integral dels sistemes de defensa del cos, sigui la pell, les mucoses o les cèl·lules immunitàries.
La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.
