El dejuni és una eina antiquíssima per a, com es diu des d’antic a la Medicina tradicional Mediterrània, “assistir la Natura”. La Natura, phisis, és el què també coneixem com a Força Vital.
I per què hauríem de voler fer un dejuni?
Doncs hi poden haver molts motius, segons cada cas particular però, el principal i més habitual, és per deixar descansar el sistema digestiu, i que en aquest descans pugui posar ordre: eliminar residus antics, reparar danys, utilitzar l’energia i el temps que s’està estalviant en altres funcions que ho requereixen, etc.
També pot ser per a guanyar flexibilitat metabòlica. Això vol dir que aprenguem a passar del metabolisme normal al cetogènic més ràpidament. Si per exemple, som esportistes, aquesta flexibilitat ens permetrà rendir millor, perquè quan acabem l’energia disponible en forma de glúcids, podrem tirar dels greixos emmagatzemats sense haver d’esperar hores o dies a que el nostre metabolisme canviï la forma d’operar.
O per activar l’autofàgia que, resumint-ho molt, és un mecanisme d’eliminació de cèl·lules velles o malmeses i reciclatge de les seves parts. O per ajudar a l’eliminació de paràsits digestius.
Els dejunis poden prendre moltes formes. Hi ha dejunis intermitents, semidejunis, dejunis totals, inclús dietes que amb certes restriccions simulen algun dels beneficis del dejuni.
Cada un pot ser adequat o no, i inclús se’n poden combinar varis tipus en funció de les necessitats a la persona tingui en aquell moment vital.
Hi ha però algunes consideracions que cal seguir imperativament:
- Mai restringir l’aigua. Tots els beneficis del dejuni es mantenen amb el consum d’aigua, però en canvi, no beure’n pot produir innumerables danys. De fet, quan dejunem necessitarem més aigua de la normal per ajudar-nos en l’eliminació de toxines.
- No tothom pot fer un dejuni, ni tots els tipus de dejuni són adequats per tothom. Les persones amb trastorns de la conducta alimentària, les que tenen un pes corporal molt baix (IMC <18,5) , els infants, les embarassades i lactants, les persones que necessiten insulina exògena, les que pateixen gota, certs problemes de tiroides o amb excés de cortisol, i les que prenen medicaments que irriten o danyen les parets del sistema digestiu, NO han de dejunar.
Recordar també que el dejuni NO és una bona estratègia per perdre pes a llarg termini.
I hi ha algunes consideracions que, si bé no són imprescindibles de seguir, si que és molt recomanat de tenir en compte:
El moment importa.
El final de l’hivern i el principi de primavera són els millors moments per dejunar perquè venim d’una època freda i seca, contractiva, de retenir i evitar pèrdues, l’hivern; i passem a una d’expansiva, calenta i humida. El final de l’estiu, per ser una època de canvi energètic brusc i per les negligències higièniques habituals a l’agost, també pot ser un bon moment.
La Lluna mou les Aigües, les Aigües mouen les substàncies.
Quan vulguem fer un dejuni, serà savi tenir la Lluna en compte.
La Lluna atrau les Aigües cap a ella, les nostres, per tant, les atrau cap enfora. Hi ha qui, per dejunar, prefereix la plena, que treu les coses cap a la superfície, i qui prefereix la negra, que treballa des de les profunditats. En tot cas, les dues provoquen marees altes, elevació i moviment de les Aigües i són per tant bons moments.
Molt més si coincideixen amb perigeu, el punt del cicle en què la Lluna es troba més a prop de la terra. Tan a prop que la seva potentíssima influència fa que sigui un moment pèssim per fer gairebé qualsevol cosa, excepte eliminar.
Assistir (encara més) la Natura.
Durant el dejuni, amb l’orina, perdrem vitamines hidrosolubles i minerals. A més, el fetge s’estressa força quan ens falten les vitamines. El fetge processa les toxines per la seva eliminació posterior a través del sistema digestiu, l’urinari i la pell, però no les acumula. Per fer aquesta feina i totes les infinites i importantíssimes altres tasques que realitza, com ara produir la matèria prima per la regeneració de teixits, necessita energia, vitamines, minerals, flavonoides i proteïnes. Per això és tant absurd restringir les vitamines quan es fan dietes depuratives.
Els caldos de carn o peix, verdures variades i sal integral de qualitat, les batuts de verdures i fruites crues, i les llets de fruits secs, són una bona forma de procurar al cos els nutrients imprescindibles, sense donar pràcticament feina al sistema digestiu.
Si ets vegetarianx, posa llegums als caldos per aportar-hi proteïnes.
Per a omnívores, les gelatines fetes amb 1 litre d’aigua, 4 cullerades soperes de gelatina neutra, un pessic de sal, una poma o pera i mitja llimona (amb pell inclosa) triturades ben finetes, ajudarà a calmar la gana, aportarà proteïnes i beneficiarà els processos de regeneració tissular del sistema digestiu.
En aquest cas, està clar que estarem parlant d’un semidejú i no d’un dejú total, que tindrà molts dels beneficis d’aquest últim, sense la majoria de les seves pegues.
Herbes, herbes, herbes… i algun suplement
Herbes per ajudar els ronyons i el fetge, herbes laxants o purgants suaus, herbes per regenerar la paret intestinal, per calmar el sistema nerviós, per aportar minerals i antioxidants, per eliminar paràsits… Herbes per assistir la Natura en la tasca que se li presenta. En infusió, als caldos, batuts, llets vegetals i gelatines, en electuaris, en càpsules, en troquiscs i moltes altres formes com les que t’ensenyo al curs de Remeieria Medicinal Mediterrània.
El greix és un teixit de reserva, i per això és lent. Les toxines que corrien pel nostre organisme quan es va formar aquest greix, pot ser que quedessin atrapades al seu interior, i quan comencem a consumir els greixos del cos, s’alliberaran.
Això causa molts dels símptomes de malestar típics dels dejunis.
La vitamina C ens ajudarà a neutralitzar els danys que causaran aquestes toxines alliberades en el seu recorregut de sortida del cos. Alhora, millorarà la reparació de teixits.
El bisglicinat de magnesi i les herbes adaptògenes com la bufera (ashwagandha) o l’herbavinya (Jiaogulan), milloraran la gestió del cortisol, que sol pujar quan el cos detecta una manca d’entrada de carbohidrats.
L’aloe vera, amb el seu gel interior emol·lient, i les antraquinones purgants i regenerants de la seva pell, millorarà la salut dels teixits digestius alhora que promou l’eliminació a través dels budells.
Tot a una
És recomanable dedicar els dies de dejuni a anar a poc a poc, cuidar el cos, la ment i l’ànima de totes les formes possibles, i fer endreça de l’espai vital.
Netejar i endreçar la casa mentre netegem i endrecem el cos, ens donarà propòsit i coherència vital.
Escoltar el cos ens ajudarà a guanyar consciència corporal i a cuidar-nos millor.
Caminar, ballar, estirar; moure’s per mobilitzar; les toxines, els budells, cada racó del cos i les relíquies metabòliques que pot haver acumulat durant anys.
Escriure, dibuixar o qualsevol altra forma d’expressió emocional. Per treure el què tenim a dins, guardat, enquistat, i ja no ens serveix, o cal revisar.
Netejar-se per fora. Amb banys, amb argila, amb vapor…
I vaja, segur que em deixo moltes coses. Perquè aquest és un tema complex i que en molts casos, requereix una adaptació personalitzada.
El més sensat si vols fer un dejú, és que consultis a una persona capacitada. Però hi ha molt il·luminat/da corrent porai, que pauta dietes i dejunis sense els coneixements adequats, posant en risc la salut de les persones que hi confien. Així que al tanto amb les mans de qui et poses.
I si vols aprendre’n més coses, aquest és un dels temes que tracto al curs Cuida’t amb Medicina tradicional Mediterrània i al retir del mateix nom.
La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.
