Quantes lloances he sentit de la farmacopea xinesa! No és per menys, és realment una meravella. El què em sorprèn és no sentir-ne de la nostra medicina tradicional.
Bé em sorprèn, fa temps que he deixat de sorprendre’m de veritat pel què fa a la ignorància i desídia que mostrem com a societat envers la nostra pròpia medicina. I sóc conscient que en gran part, tot i que no només, es deu a la campanya que, durant segles, occident ha fet per desprestigiar les pròpies savieses de temps passats, excepte amb aquelles que reforçaven el prestigi dels nous paradigmes.
Però aquí, a la vora del Mediterrani, tenim:
- Un sistema energètic que ens ajuda a entendre el caràcter de cada remei i si encaixarà o no amb la persona que l’ha de rebre i la seva condició.
- Una farmàcia (del grec pharmakeia -elaboració de medicines- i aquesta alhora de pharmakon -verí, droga o encanteri-) complexa, que conté el coneixement per elaborar…
- …desenes de formes farmacèutiques o, com dic jo per fer servir alguna paraula que la inquisició cientifista ens hagi deixat, formes remeieres.
- Una gran riquesa d’herbes i altres simples medicinals, amb un enorme coneixement associat i contrastat per mil·lennis de pràctica.
Les desenes de formes remeieres de les que parlo són les següents:
- Maceracions aquoses: Siguin infusions, decoccions o maceracions en fred, com les essències florals, cada una adequada per a una o altra finalitat, o per a una millor extracció dels principis curatius de les herbes emprades. Per aplicació interna o externa.
- Alcoholats: relativament nous (perquè fins fa 100 anys l’alcohol destil·lat no era a l’abast de la majoria, però ja amb una llarga tradició. Emprats tòpicament (locions) o per via interna (tintures). Un tipus de preparat potent, que es conserva per si sol i preserva extremadament bé les virtuts de les herbes.
- Oleats: Remeis on el solvent és algun oli i que, tot i que solem pensar en ells només per ús extern, tenen interessantíssimes aplicacions en ús intern.
- Untets: Els ungüents, liniments, pomades, ungüents, bàlsams, cremes… Remeis d’aplicació externa, bàsicament amb base oliosa espessida amb llard o cera d’abelles i diferents consistències en funció de la finalitat.
- Melats: un tipus de xarop en què el solvent és únicament la mel, en sí mateixa un remei fabulós, i que també poden ser interessants en alguns casos per emprar tòpicament.
- Xarops: els remeis més dolços. I el dolç, antigament era vist de forma molt diferent de la que es veu a dia d’avui, en aquest món en què malauradament i per culpa de la indústria, hem arribat a associar dolç amb menjar ultraprocessat i poc saludable.
- Electuaris: La mel és molt present en la remeieria mediterrània, i aquí la tornem a trobar. Els electuaris són una massa feta amb mel i herbes en pols. Tot i que de vegades també es feien i es fan amb melasses com per exemple l’arrop. Poden ser més o menys densos, prenen forma de pasta o de petites boletes per empassar.
- Acetats: abans de la popularització de l’alcohol, el vi i el vinagre eren solvents molt utilitzats en l’elaboració de medicines. El vinagre, per si sol, és un gran remei ple de virtuts i com l’alcohol, malgrat que no dura tant, es conserva per sí sol. A més és especialment eficient extraient minerals. Els acetats ens poden ajudar aplicats a la pell, cabell, mucoses o per via interna.
- Enolats: En aquest cas el solvent és el vi, blanc o negre depenent de l’efecte que es busqui. Altre cop, per via interna o externa.
- Oximels: Una de les formes remeieres més antigues i característiques de la MTM, Poden ser simplement una barreja de vinagre i mel, però en molts casos la seva gran efectivitat s’augmenta macerant-hi herbes. Habitualment es prenen, però de vegades, com per exemple per la curació de ferides, s’apliquen tòpicament.
- Enomels: Vins endolcits amb una quantitat variable de mel, i en els que s’hi maceren herbes. Una variant són els múlsum, en que el most es fermenta junt amb la mel i les herbes. Una delícia, probiòtica i medicinal.
- Elixirs: Els predecessors dels licors. Remeis alcohòlics amb algun endolcidor, com la mel, el sucre o la melassa, afegit.
- Foments, emplastres i cataplasmes: Remeis per ús extern que es poden elaborar impregnant teles o argiles i similars amb líquids medicinals, o triturant la planta, i aplicant-los a la zona desitjada.
- Fumigacions (encens, banys de vapor…): De fum, igual que perfum. Qualsevol tècnica que desprengui fum o vapor a partir de la substància medicinal, entra en aquesta categoria. La inhalació dels mateixos es pot buscar més o menys. Es pot centrar l’exposició a aquestes emanacions d’una part concreta del cos, de tot l’ésser o fins de tot d’un lloc.
- Supositoris (òvuls, cales i pessaris): per aplicació vaginal o anal. Un remei que la majoria no trobem gaire agradable, però que presenta grans avantatges que cap dels altres té, com per exemple que permet que el remei arribi a l’interior sense passar per l’estómac.
- Troquiscs: Segurament, una de les formes remeieres mediterrànies més oblidades. Els troquiscs són píndoles per llepar, fetes amb planta en pols, que permeten que l’administració sigui molt prolongada i que actuï sobretot a la part alta del sistema digestiu i el cos.
- Caramels: He dit que el xarop era el remei més dolç? M’oblidava dels caramels, que crec que no necessiten presentació.
Cada forma remeiera té els seus avantatges i els seus inconvenients. Lo important és saber triar la que s’adequa millor a la persona que la rebrà i al seu moment vital.
Per fer la tria, ens fixarem per exemple en la facilitat d’administració, en l’energètica i virtuts dels ingredients bàsics que la conformen, en la zona de la persona a la que arribaran més fàcilment, etc.
Entre tanta varietat, serà fàcil trobar el remei més indicat per a la idiosincràsia de cada persona, sempre que els coneguem bé. I per ajudar-t’hi, i perquè aquest patrimoni valuosíssim no es perdi, vaig crear el curs Remeieria tradicional Mediterrània que faig cada tardor i on explico amb detall com elaborar cada una d’aquestes formes remeieres, quines són les seves característiques i qualitats, com administrar-les, i molt més .
T’hi sumes?
