Plego d’instagram i facebook, i aquí t’explico perquè:
Les xarxes socials dominants, són projectes empresarials nascuts del capitalisme més salvatge i per tant només busquen el benefici propi. És normal doncs que, sota l’aparença de la gratuïtat, s’amagui un preu molt alt que paguem les usuàries. T’ho explico:
Tot, en aquesta vida te un preu, si no el pagues tu conscientment, o l’està pagant algú altre, o el pagues sense saber que ho fas. En els dos últims casos, no sabràs quina és la seva magnitud.
Meta, X i cia, fan diners amb:
- Les teves dades: quins horaris fas, com quan t’enganxes a la pantalla, quins gustos i preferències tens, etc. La informació és poder. Amb la teva informació poden entrenar la seva IA, o directament la poden vendre a altres empreses
- La teva autoestima. Les persones amb menys autoestima tenen més pors i són més fàcilment manipulables i, molt important, són més àvides de dopamina i consumeixen més. I la constant comparació amb models inassolibles a la que ens sotmeten aquestes xarxes, és un atac directe a l’autoestima de qualsevol.
- Els anuncis.
Com més temps passis dins la seva aplicació, més dades recolliran i més anuncis veuràs. És a dir, que guanyen diners acaparant la teva atenció i minant la teva autoestima.
Per això, tenen un exercit d’expertxs en neurologia i altres disciplines que els permeten enganxar-te de forma més eficient. Fer-te addicte hackejant els mecanismes que regulen els teus processos cognitius.
Per molta força de voluntat que tinguis, és difícil que et pugis resistir a tals estratagemes.
Les persones que creem i hi publiquem, omplim de contingut aquesta màquina de fer diners despietada. És per nosaltres que molta gent s’hi suma, o s’hi queda, o hi passa més hores.
Deixant de banda els seus foscos interessos, l’addicció que generen té altres mals.
A part de fer-nos perdre temps i capacitat d’atenció amb el diabòlic scroll infinit i els mil trucs de manipulació cognitiva que apliquen, mirar una pantalla de forma sostinguda, fa entrar el nostre sistema nerviós en estat de lluita o fugida.
Quan hi ha una amenaça per la vida, el sistema nerviós simpàtic, el que posa en alerta cada fibra del teu ésser preparant-lo per situacions d’emergència, s’activa. I una de les coses que passen, és que la visió passa al mode túnel. La vista es fixa en allò que tenim davant i es perd visió perifèrica.
Podem activar el sistema simpàtic (que sempre implica apagar el parasimpàtic o el sistema nerviós de la reparació, creixement i benestar), fent alguna de les coses que es donarien quan aquest sistema s’activés per si sol en situacions d’emergència. Per exemple, respirant agitadament i superficial o…mirant una zona concreta il·luminada, envoltada de foscor. És a dir simulant la visió de túnel, com fem quan mirem el mòbil.
I per això, som tantes les que tensem les espatlles i se’ns crispen els nervis quan deixem que els miratges creats per uns mil milionaris ens absorbeixin la vida.
I per això, entre d’altres coses, jo plego i me’n vaig a construir xarxes de veritat. Comunitats que fan honor al seu nom. Sense algoritmes ni intencions ocultes.
Crearé contingut a varis llocs, com la web, el podcast (que espero poder començar aviat, però tota aquesta reorganització m’està endarrerint), en col·laboracions amb altres projectes, a vimeo… Però ho compartiré tot, perquè et sigui fàcil seguir-me, de 3 maneres:
- •Fedivers. Estic a Mastodon, però em pots seguir des de qualsevol de les xarxes connectades al Fedivers. M’hi trobaràs com a @jardidelesbruixes@mementomori.social
- Tele.gram. Al canal interactiu (on pots llegir-me, però també comentar) de Tel.egram hi penjaré quasi el mateix que a Mastodon, amb alguna coseta més i alguna de menys (determinat per les característiques de cada app). Si t’hi sumes, et recomano que activis les notificacions (des de la finestra que s’obre fent clic sobre en nom del canal), per no perdre’t res.
- Llista de correu. Aquí hi rebràs la mateixa informació que al canal, però tota junta en un correu de forma més esporàdica. La idea és que el butlletí de notícies, prengui la forma d’una revista que reculli les últimes publicacions i novetats del Jardí de les Bruixes.
Com et pots imaginar, deixar les Instagram no és fàcil per un projecte petit en un món on tothom es publicita i s’informa per les grans xarxes socials del capital. Ho faig per principis ètics i convicció total, però sé que ho pagaré car, literalment. Per això, ara més que mai, et demano que m’ajudis a arribar a més gent parlant del Jardí de les Bruixes als teus contactes i compartint les meves publicacions.
Més arguments contra les xarxes que deixo:
Por qué los algoritmos de las redes sociales son cada vez más peligrosos
La adición a las redes sociales se relaciona con el 55% de los síntomas de ansiedad
El capitalismo de la redes: adicción, desinformación y violencia
Cinco formas en que el uso abusivo del móbil afecta a tu salud
