No t’hi posis gel (posa-t’hi fulles)

Antiinflamatoris, fred, repòs, compressió i elevació. Amb això t’envien cap a casa quan vas al metge per un traumatisme. Més de la meitat d’aquesta recomanació, no només no té base científica que la validi, sinó que és completament falsa i, a més, perjudicial. T’ho explico:

Ens venen la medicina moderna com un paradigma de ciència, i no és cert. Molts dels protocols mèdics estan basats en creences. Com per exemple el R.I.C.E.

R de Rest, repòs.
I de Ice, gel.
C de Compression, compressió.
E de Elevation, elevació.

La compressió i l’elevació, s’havien utilitzat des de feia mil·lennis. El repòs també, però segurament, donat el nivell d’activitat de les persones anteriors als temps moderns, el què ara entenem per repòs és molt més estàtic que el què entenien antigament.

Pel què fa al gel, per molt que ens sembli una cosa de tota la vida…

…només fa 60 anys que es fa.

Mai abans ens havia passat pel cap aplicar fred sostingut en una lesió.

Tot va començar el 1962, quan es va fer la primera reimplantació exitosa d’un membre amputat. Els diaris anaven plens dels detalls que el públic podia entendre de l’operació. Com és normal, la informació que més va calar, va ser que en cas d’amputació, cal mantenir el membre en gel, fins que s’arribi a l’hospital per tal d’evitar que els teixits es degradin.

Com sol passar amb la comunicació humana, aquest joc del telèfon va acabar deformant la informació. El 1962, la desconnexió humana dels patrons de la Natura, les sovint anomenades lleis naturals, ja era molt gran. Suficient com perquè la gent entengués que, si el gel podia evitar la degeneració dels teixits amputats, fent que fossin recuperables, també havia de servir per evitar la degradació de teixits encara units al cos.

Ja quasi ningú recordava que, com diu una de les màximes de la Medicina tradicional Mediterrània:

La Vida és calor, humitat i moviment.

I sabent que és la Vida, en forma de microorganismes, i amb els seu propi moviment, sempre reticent a quedar-se quieta, que degradarà un membre que ha sigut amputat, separat del seu propi impuls vital preservador, té molta lògica pensar que el gel ajudarà.

El gel paralitza, o com a mínim alenteix, els processos vitals, els congela.

Gabe Mirkin, metge i tot un referent en el món de la medicina esportiva durant dècades, va recollir aquesta creença, i la va convertir en un mite, en publicar-la en un dels seus llibres.

Ajuntant-la amb el repòs, la compressió i l’elevació, el 1978, va crear el protocol R.I.C.E. I fins a dia d’avui el tenim pul·lulant per hospitals, clíniques, escoles, llars… Sent recomanat una vegada i una altra, malgrat que el coneixement tradicional i mil·lenari i l’evidència científica, el desacrediten totalment. Fins i tot després de què el propi Mirkin se’n retractés ja el 2015 anomenant-lo un dels pitjors errors de la seva carrera.

És més, el què ens diuen tots els estudis sobre el tema, és que l’aplicació sostinguda de fred i repòs, no només no ajuda a curar, sinó que dificulta la cura i pot inclús arribar a causar dany directe i permanent.

Pel què fa a la compressió i l’elevació, no tenim evidències a favor ni en contra. Però sí que és cert que tothom que s’hagi fet mal alguna vegada, ha pogut comprovar que elevar la zona danyada, redueix el dolor pulsàtil, i que la compressió, ajuda a reduir el dolor, ni que sigui perquè evita que fem moviments que serien excessius en l’estat en què es troba el teixit.

Si la compressió i l’elevació no eviten els moviments que es podrien fer sense dolor, sembla que no tenim cap motiu per descartar-les.

Però pel què fa al repòs, i sobretot al fred, el protocol R.I.C.E. és un altre exemple de la mentalitat humana moderna, creient-se més llesta que l’evolució.

No hi ha curació sense inflamació

La lògica de l’aplicació de gel, és que evita la inflamació. L’error d’aquest raonament, si és que mereix l’apel·latiu de raonament, és que la inflamació forma part del procés de reparació dels teixits. Concretament és la primera fase d’aquest procés, la que prepara el terreny, i imprescindible perquè les dues fases següents es donin.

Ens han acostumat a pensar en el sistema immunitari com en un exercit, però aquesta part de nosaltres s’assembla més a una brigada de manteniment i emergències. Només una petita part d’ell, té un afany realment bèl·lic. La seva agressivitat és molt similar a la que mostra un eixam d’abelles. Cal una agressió directa per despertar la fera.


“No hi ha excés d’inflamació, hi ha mancança d’evacuació”.  Gary Reinl

Per entendre-ho millor, repassem com és el procés de regeneració tissular en els traumatismes:

  • Fase I o inflamatòria: La necrosi (mort de teixit) desperta el procés produint, primerament, vasoconstricció, que permetrà l’hemostàsia (quietud de la sang) necessària per la coagulació. A continuació, els mastòcits, un tipus de glòbuls blancs, es desgranularan, alliberant histamina i altres substàncies proinflamatòries, que augmentaran la permeabilitat dels capil·lars sanguinis i el flux sanguini, i atrauran altres cèl·lules immunitàries (neutròfils i macròfags), que digeriran els teixits danyats i alliberaran factors de creixement. La infraestructura del sistema immunitari, el limfàtic, s’encarregarà de retirar els residus de la zona.
  • Fase II o de reparació: En aquesta fase, gràcies a les cèl·lules que la inflamació ha portat fins al teixit, i a les substàncies que aquestes han alliberat, s’inicia l’angiogènesi (creació de vasos sanguinis), imprescindible per aportar l’oxigen i els nutrients per la fase III (com veus, la circulació és un tema central en tot el procés. I els fibroblasts, construiran una matriu extracel·lular temporal, un teixit connectiu que servirà de suport provisional on reconstruir el nou teixit funcional.
  • Fase III o de remodelació: Aquí només queda substituir el teixit de sosteniment temporal pel teixit connectiu definitiu, més flexible i fort.

La inflor, que augmenta el dolor, és causada per l’acumulació de residus pendents d’evacuar. El què es busca amb el gel és reduir la inflor. Però la realitat completa, és que el gel, crea vasoconstricció, reduint la circulació i bloquejant així el subministrament de les cèl·lules, oxigen i altres nutrients que calen per retornar el teixit a la salut, i inclús per mantenir-lo sà. Per això pot causar necrosi i altres danys permanents.

La manca de moviment, complica la circulació del sistema limfàtic i el venós, i disminueix la revascularització. Perquè el teixit muscular es recompongui correctament, i no es formin adhesions, o el teixit muscular acabi substituït per un altre menys funcional, s’ha de moure.

El repòs total només és recomanat quan la fragilitat dels teixits és tan gran que qualsevol moviment pot agreujar el dany. El dolor és un bona guia de què es pot fer i què no. La recuperació activa, hauria de ser l’opció.

Però…i el mètode Wim Hof?

Per exemple. O altres pràctiques d’exposició al fred.

Si t’ha sorgit aquest interrogant, pensa que aquestes pràctiques es realitzen en la salut, i a més, solen anar acompanyades de tècniques o remeis per augmentar la calor interna. En el mètode Wim Hof, és la respiració, anomenada ni més ni menys que respiració de Foc.

L’exposició sostinguda al fred, només pot ser beneficiosa pels teixits i individus sans, perquè espavilarà la Força Vital que tenen en abundància, la Vida que els omple. Perquè la Vida és calor (i humitat i moviment).

I una altra pregunta. Què passa amb els antiinflamatoris?

Doncs els antiinflamatoris, com l’ibuprofè, inhibeixen la secreció de prostaglandines, que inicien el procés inflamatori. Es bloqueja la fase I del procés curatiu, i per tant també la II i la III.

Quan el dolor és excessiu i no hi ha altre remei, evidentment són un recurs valuós que hem d’agrair de poder tenir a mà. En els altres casos, es fa difícil trobar-los justificació raonable.

Posa-t’hi fulles

Les herbes, en canvi, actuen d’altres maneres. No bloquegen el procés inflamatori sinó que l’acompanyen, treballant a favor seu per millorar-lo i fer-lo més eficient. De fet, la majoria d’herbes que malanomenem antiinflamatòries, el què són és circulatòries.Permetent el procés inflamatori, i augmentant l’arribada de cèl·lules, nutrients i oxigen, i la retirada de residus.

Un altre tècnica natural és el bany de contrast, en el que s’aplica fred intens durant 30 segons i calor intensa durant 3 minuts, repetint el procés 3-5 vegades. I és de fet un altre recurs per millorar la circulació i tonificar els teixits, útil en molts dels casos en els que busquem ajudar a regenerar.

Encara en vols més?

Si t’has quedat amb ganes de saber-ne més, enhorabona, ets una ment curiosa. Estaré encantada de rebre’t a algun dels cursos de Medicina tradicional del Mediterrani on t’explico com s’encara aquest i altres processos de salut des de l’energètica del nostre sistema mèdic autòcton. Com per exemple aquests:

Cuida’t amb Medicina tradicional Mediterrània

Matèria Mèdica Mediterrània

Fisiologia integrativa Mediterrània

La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.

Referències:

Buckwalter, J. A., & Grodzinsky, A. J. (1999, September/October). Loading of healing bone, fibrous tissue, and muscle: Implications for orthopedic practice. Journal of American Academy of Orthopedic Surgeons, 7(5), 291-299. https://aaos.org/publications

Campbell, Ryan. (2013, December) MEAT vs RICE for injury management. Goodmed Direct Primary Care. https://goodmedclinic.com

Collins NC. (2008, February). Is ice right? Does cryotherapy improve outcome for acute soft tissue injury? Emerg Med J, 25(2), 65-68. Doi: 10.1136/emj.2007.051664

Crystal, N.J., Townson, D.H., Cook, S.B. & LaRoche, D.P. (2013). Effect of cryotherapy on muscle recovery and inflammation following a bout of damaging exercise. European Journal of Applied Physiology, 113, 2577–2586. https://doi.org/10.1007/s00421-013-2693-9

Hubbard T, Aronson S & Denegar C. (2004, January- March). Does cryotherapy hasten return to participation? A systemic review. J Athl Train, 39(1), 88-94.
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov

Khoshnevis, S, Craik, N, & Diller, K. (2015). Cold-induced vasoconstriction may persist long after cooling ends: an evaluation of multiple cryotherapy units. Knee Surgery, Sports Traumatology, Arthroscopy, 23(9), 2475–2483. doi: 10.1007/s00167-014-2911-y

Meeusen, R., & Lievens, P. (1986). The use of cryotherapy in sports injuries. Sports Medicine. Vol. 3, 398–414. https://doi.org/10.2165/00007256-198603060-00002

Miyakawa M, Kawashima M, Haba D, Sugiyama M, Taniguchi K & Arakawa T. (2020, April). Inhibition of the migration of MCP-1 positive cells by icing applied soon after crush injury to rat skeletal muscle. Acta Histochemica, 122(3). https://doi.org/10.1016/j.acthis.2020.151511

Robinson, J. (2017, October 18). MOVE an injury not RICE. University of British Columbia.  https://thischangedmypractice.com

Sharma P, Maffulli N (2006). “Biology of tendon injury: healing, modeling and remodeling” (PDF). Journal of Musculoskeletal & Neuronal Interactions. 6 (2): 181–190. PMID 16849830. Archived (PDF) from the original on Jan 5, 2024.

Takagi R, Fujita N, Arakawa T, Kawada S, Ishii N & Miki A. (2011, February). Influence of icing on muscle regeneration after crush injury to skeletal muscles in rats. Journal of Applied Physiology, 110(2), 382-388. https://doi.org/10,1152/applphysiol.01187.2010

Thorsson O. (2001, March) Cold therapy of athletic injuries. Current literature review. Lakartidiningen, 98(13), 1512-1513 https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov

Tseng, C., Lee, J.P., Tsai, Y.S., Lee, S.D., Kao, C.L., Liu, T.C., Lai, C. & Kuo, C.H. (2013). Topical cooling (Icing) delays recovery from eccentric exercise- induced muscle damage. Journal of Strength & Conditioning Research, 27(5), 1354- 1361. Doi: 10.1519/JSC.0b013e318267a22c

Wang JH (2006). “Mechanobiology of tendon”. Journal of Biomechanics. 39 (9): 1563–1582. doi:10.1016/j.jbiomech.2005.05.011. PMID 16000201.

 

 

Quant a El Jardí de les Bruixes

Silvestre!
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.