Dolços remeis

En la història de la farmàcia i de la medicina tradicional mediterrània, la conserva (també anomenada confecció), no es considerava simplement una llepolia, sinó una forma farmacèutica (el què jo anomeno una forma remeiera, perquè ens han robat la paraula farmàcia, que ve del grec pharmakon per conjur).

Es feia servir principalment com a vehicle per subministrar principis actius vegetals o minerals, aprofitant la polpa de les fruites com a base excipient, o bé era una forma de preparar directament algunes plantes de textura mínimament carnosa, com els pètals de rosa (la conserva d’aquestes era tot un clàssic de la famacopea) o algunes fruites medicinals com les pometes de pastor (fruits de l’arç blanc) o els aranyons.

Perquè quedi clar, sí, estic parlant d’una melmelada.
Amb sucre (de vegades mel o alguna melassa).

Per això em fa gràcia la fòbia moderna als sucres.
La humanitat porta menjant tots els sucres que pot des dels seus inicis. L’únic que passa és que abans ens movíem i passàvem fred, i ara escalfem les nostres cases com si l’energia per fer-ho fos gratis i infinita; i ens belluguem menys que un panda, alhora que ens inflem de sucres que solen anar acompanyats de greixos artificials i una corrua d’additius químics interminable. El menys preocupant d’aquesta combinació d’hàbits, són els sucres.

Es prenien en dosis de la mida d’una nou, una o vàries vegades al dia. Normalment directament o diluïdes en aigua calenta o altres líquids. De vegades com un ingredient més del menjar. Rarament per via tòpica.

Aquest és un altre dels molts remeis tradicionals del nostre territori que hem oblidat del tot (com a mínim en la seva vessant medicinal) i per això avui us porto una recepta que ens permet aprofitar la part blanca de la pell de la síndria i, alhora, ens ajudarà a portar millor la calor (escric això mentre s’esperen temperatures de fins a 42ºC en alguns punts de Catalunya).

Pots aprendre més sobre aquests remeis oblidats
al curs de Remeieria tradicional Mediterrània. 

Els ingredients per aquesta conserva són:

  • 500gr de la part blanca de la síndria (no passa res si queda una mica de la part vermella), però treu la part verda que és excessivament fibrosa.
  • 300gr de sucre. Del sucre que et doni la gana. Tots acabaran sent glucosa i/o fructosa quan arribin a les teves cèl·lules).
  • Un bon manat de menta fresca.
  • 1 llimona
  • 3 pessics de sal marina

La Medicina Tradicional Mediterrània ens diu que la síndria és altament refrigerant, ideal per calmar l’ardor de la sang, mentre que la menta obre els porus per eliminar vapors calents. La llimona també es considera refrigerant, refrescant la sang en sí i purgant la seva calor a través de les aigües, sobretot a través de l’orina.

https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTsolz9UJ8CfpBadpizeAgZ6b6sXAhevfk4ZCdcyUxXig&s=10La ciència moderna ha descobert que la pell de la síndria és riquíssima en citrul·lina (un aminoàcid), la qual és tèrmicament molt estable i resisteix la cocció; millora la circulació i ajuda el cos a regular millor la temperatura. A més té una estructura de fibres i pectines molt resistent, que seran estovades per la cocció, però mantindran la seva capacitat de millorar la digestió i, pel què fa a les pectines, humitejar el nostre interior.

El mentol ajuda a dilatar els vasos sanguinis més superficials. Això permet que la sang circuli més a prop de l’exterior i pugui alliberar l’excés de calor interna del cos més ràpidament.

La llimona, a part d’ajudar a conservar per la seva acidesa,  actua com el tancament perfecte d’aquesta fórmula. Tant per a la MTM com per a la ciència actual, el suc de llimona aporta tres beneficis clau per combatre la calor de l’estiu:

  1. Reducció de la fatiga tèrmica: La calor extrema provoca un gran estrès físic i esgotament. L’àcid cítric intervé directament en el metabolisme cel·lular (el cicle de Krebs) per ajudar el cos a recuperar energia de manera més eficient quan està aclaparat per les altes temperatures, ajudant a reduir l’estrès fisiològic.
  2. Estímul de la salivació: L’alta acidesa de la llimona activa intensament la producció de saliva, cosa que envia un senyal reflex al sistema nerviós que calma la sensació de set de manera molt més prolongada que l’aigua sola.
  3. Reposició d’electròlits: Quan suem per regular la temperatura, no només perdem aigua, sinó també minerals. De fet necessitem perdre’ls per poder suar. La llimona és riquíssima en potassi i també aporta petites quantitats de magnesi i calci. Si dissols la conserva en aigua, aquests minerals de la llimona, més els de la sal marina i els de la pell de la síndria (la part més rica en minerals que són, de més a menys abundants: potassi, calci, sodi, magnesi, fòsfor, ferro, manganès, zinc i coure) funcionen com una beguda isotònica natural.
    Això ajuda a mantenir l’equilibri hídric de les cèl·lules, evitant les típiques rampes o la baixada de tensió provocada per la calor.

Elaboració:

  • Prepara la part blanca de la pell de síndria, separant-la de la resta i tallant-la a daus petits.
  • Cobreix-la amb el sucre i la sal, remena-ho bé i deixa-ho reposar 4-5 hores.
  • Cou a foc baix durant 30 minuts, tot remenant de tant en tant.
  • Tot just retirar-ho del foc, afegeix-hi la menta, el suc de la llimona i la pela groga de la llimona ratllada, que hauràs preparat prèviament (però no gaire abans perquè el contacte amb l’aire no ho espatlli).
  • Ho pots deixar així o triturar-ho abans d’envasar.
  • Evidentment, si vols que s’aguanti força temps, caldrà que un cop envasat ho sotmetis a un bany maria per fer el buit.

Aquest és un tipus de remei del que tenia ganes de parlar, perquè és un dels poc remeis tradicionals mediterranis que no tracto al curs de remeieria. Algun dia en tornaré a parlar quan faci la monografia de la rosa, que penjaré a la secció Matèria Mèdica, l’herbari medicinal.

Espero contribuir a alleujar una mica les dramàtiques conseqüències que ens està portant i portarà l’escalfament global (erròniament anomenat canvi climàtic) i fins i tot potser, promovent l’estima per la Natura i els seus dons, les seves causes.
Cuideu-vos, cuidem-nos, cuidem.

La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.

Quant a El Jardí de les Bruixes

Silvestre!
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.