Iridologia

iris com mapaAbans de parlar de què és la iridologia, expliquem una mica com s’entén el diagnòstic en naturopatia.

Com que la naturopatia creu que per recuperar la salut no n’hi ha prou amb tractar la malaltia en si, sinó que és més important eliminar l’autentica causa, el diagnòstic s’enfoca cap a aquesta.

Volem saber, no només quina malaltia està produint els símptomes, sinó què l’ha desencadenat. No hi ha malalties sinó malalts, i una mateixa malaltia pot ser la conseqüència de circumstàncies diferents.

Així doncs el diagnòstic se centra en esbrinar quins són els desequilibris que ens empenyen cap a la malaltia, i idealment abans de què aquesta es produeixi o manifesti.

Per això preguntem pels hàbits d’alimentació, pels cicles d’activitat, pels factors socials, ambientals i psicològics. I el més important, perquè és el què dona les millors respostes: preguntem al cos. Per això, cal valorar l’orina, els cabells, ungles i pell… i com a eina més valuosa, fem servir l’estudi de les zones reflexes del cos. Les zones reflexes són aquelles que mostren informació i habitualment també permeten tractar, zones distants. Hi ha les orelles, les zones de Head, les mans, etc. I l’iris, que no permet tractar però és molt útil pel diagnòstic naturopàtic.

L’estudi de l’iris com a zona reflexa començà amb el descobriment del jove Ignaz Von Peczely quan de petit, va trencar, intentant alliberar-se de les seves urpes, la pota d’un mussol. Es va adonar que amb la fractura, aparegué una taca al seu iris. Penedit, el va acollir i cuidar, fins que es guarí, i pogué observar així, com a mesura que la pota es curava, la taca marxava. Aquest fet el va marcar, i, quan començà a estudiar medicina i durant molts anys, es dedicà a investigar el tema fins a donar forma a la seva teoria i crear el primer mapa de l’iris amb les zones corresponents a cada òrgan. D’aleshores ençà, molts han sigut els que han seguit  aportant informació a l’estudi de l’iris, i gairebé 170 anys després, gràcies a ells, tenium una gran base sobre la qual treballar.

Però, quins avantatges aporta?

  • És un diagnòstic ràpid i poc invasiu.
  • Ens mostra les tendències patològiques, permetent adoptar mesures (per exemple adaptant la dieta, incloent exercicis, utilitzant oligoelements, essències florals…) per tal que la malaltia no s’arribi a produir.
  • Ens dona una visió global de l’organisme. El cos és un òrgan, i la seva funció és la vida.
  • Ens ajuda a saber el nivell de resistència de l’organisme, permetent-nos adaptar la teràpia per tal que resulti adequada.
  • Permet localitzar l’origen principal de la malaltia, no l’aparent.
  • Si és de caràcter agut o crònic.
  • Les possibilitats i nivell de recuperació.

Què no mostra:

La iridologia ens mostra sobretot tendències. NO podem esperar la mateixa precisió que ofereixen  les probes de laboratori, però per altra banda tampoc és el què busquem. Busquem una visió general i completa, no una puntual i fragmentada. Cada tècnica te una finalitat diferent i cal ser-ne conscients. Podem confondre una tendència amb una patologia i provocar inquietuds innecessàries.