Menta d’aigua

(Mentha aquatica). Creuant-la amb la Mentha spicata (un altre híbrid), s’obté la menta pebrera (Mentha x piperita). Creix a dins o molt a la vora de l’aigua. De les mentes silvestres és una de les que te un aroma més fort i agradable.
És emenagoga, carminativa, emètica, estimulant i astringent. Obre la gana i és útil en afeccions hepàtiques i de la vesícula biliar.
És possible que el nom del gènere vingui del seu poder estimulant de la ment. És bona per a augmentar la concentració, per a aquesta finalitat la podem combinar amb romaní i melissa entre d’altres. També ajudarà en els mals de cap, en infusió i/o emplastre.
Ah! i molt interessant per a l’estiu, la menta, te la propietat de fer baixar la temperatura corporal. Se la pot incloure en tes, llimonades, gelats, purés (en el de carbassó queda fantàstica), amanides, etc.
Per a infusions n’utilitzarem 7 grams per tassa si és fresca i 3 si és seca.