Molta gent el rebutja per la seva olor, però és un dels aliment més medicinals que existeix, a part de ser molt ric en vitamines i minerals.
Per a tot tipus de problemes relacionats amb la sang: anticoagulant, redueix el colesterol LDL i les plaques ateroscleròtiques, fluïdifica la sang, és vasodilatador, és hipotensor i regula la glucèmia.
Per tant serà bo en el tractament de la flebitis, les varius, hipercolesterolèmia, arteriosclerosi, hipertensió arterial, patologies cardíaques, diabetis, anèmia…
L’alicina li confereix propietats antivíriques, antifúngiques antiparasitàries i antibiòtiques, augmenta les defenses (limfòcits i macròfags), prevé les úlceres d’estómac, i cura la bronquitis i altres malalties respiratòries. És anticancerígena, ja que neutralitza les nitrosamines que ingerim amb el menjar industrial, i resulten importants agents mutàgens.
Com que s’elimina a través de l’orina, femta, els pulmons i la pell, arriba a tot el cos, resultant molt útil per a tractar qualsevol infecció, es trobi on es trobi. El seu poder antibiòtic però, és selectiu, no elimina la flora simbiòtica, només els patògens. Per exemple, l’Helicobacter pylori.
És diürètic i depuratiu, doncs activa l’excreció de les substàncies de rebuig.
Com que és antivíric prevé i elimina les berrugues.
Elimina els paràsits intestinals (sobretot àscaris i oxiürs).
Resulta tonificant, doncs estimula el metabolisme, i és un poderós antiinflamatori.
Ajuda a deixar de fumar.
Cal consumir-lo cru o en tintura per no destruir l’enzim que activa l’alicina. Tot i que hi ha un truc que et permetrà conservar-la malgrat a cocció. Si abans de sotmetre l’all a temperatures superiors a 50º l’aixafes i esperes 10 minuts, tindràs l’alicina en forma activa i resistent a la temperatura. Ja saps, aixafa, espera i, ara si, cuina.
Té una toxicitat molt baixa, i només està desaconsellat en cas d’hemorràgies o dèficits de coagulació, junt amb antiretrovirals (en disminueix els nivells plasmàtics, consultar amb el metge), i en cas de prendre anticoagulants.
Es considera abús consumir més de 4 grans d’alls al dia, en condicions de salut. En la malaltia, la dosi terapèutica arriba als 7 grans d’all.
Per evitar la mala olor:
Utilitzeu alls frescos, preneu també julivert o menta (la clorofil·la en neutralitza l’olor), mastegueu sàlvia o cardamom, talleu-lo en 2 o 3 trossos i empasseu-vos-els com pastilles.
O bé talla’l ben fi i barreja’l amb una cullerada de mel. Empassat així, ja no el trobaràs tant fort i normalment no retorna.
Si vols saber més coses sobre l’all, pots mirar aquest vídeo que tenim penjat a youtube. I ja que hi ets, fes un tomb pel nostre perfil i gaudeix del contingut que compartim.
