La salut d’Higiea

Avui en dia, quan diem higiene, ho solem fer per referir-nos a la neteja i la desinfecció. Però l’origen i el veritable significat de la paraula, és molt més que la simple esterilització que ara ens obsessiona.

Higiene deriva del grec hygieinos (sa,saludable) que alhora prové d’Hygieia (salut). Higiea era la deessa de la salut, però mentre que el seu pare Esculapi, s’associava amb la curació, ella ho era amb la prevenció de la malaltia i el manteniment de la salut.

Així doncs, la higiene fins fa poc, s’entenia com el conjunt de pràctiques destinades a prevenir les malalties i mantenir la salut.

El canvi de significat de la paraula ens mostra el canvi en la idea que la societat te de la salut. Abans era vista com a conseqüència de l’entorn, l’alimentació, el descans, l’espiritualitat, les emocions, la socialització i també de la neteja personal i ambiental. Avui creiem que conservar la salut es tracta només de desinfectar-ho tot, ignorant que molts microorganismes son indispensables per la vida, inclosa la nostra. Aquest canvi de paradigma s’ha vist reflectit en les pràctiques mèdiques. Abans un bon metge el que ajudava a conservar la salut i no tenia clients malalts. Res més a dir.

Les medicines naturistes es basen en el vell paradigma. Tot i que també s’utilitzen tractaments antisèptics o per pal·liar símptomes, el plantejament no és atacar i destruir, no es centra exclusivament en combatre la malaltia, sinó que busca donar suport i nutrició a l’organisme.

En el cas de la Medicina tradicional del Mediterrani, factors higiènics és el nom que es dóna a 6 agrupacions d’hàbits que junt amb els factors naturals (com l’herència genètica i la constitució), determinen l’estat de salut de la persona. I la seva importància radica en què a diferència dels últims, els 6 factors higiènics són modificables.

Abans he dit que Higiea és filla d’Esculapi (o Asclepi), doncs bé, sembla ser que tant ella com la seva germana Panacea (laque tot ho cura), eren molt més antigues que el seu suposat pare. En realitat Asclepi al principi era un heroi, sembla que un príncep, al que no es va elevar a la categoria de déu fins un mil·leni més tard del seu naixement.  Les dues germanes eren vistes sovint com  els pits de Rea, la mare Terra. Així, de la Terra brolla tot el què cal per mantenir la salut (Higiea) i tot el què cal per recuperar-la (Panacea).

Higiea també és mostrada amb una serp enroscada pel cos a la qual nodreix amb el contingut de la copa que sosté. Tot i que és un símbol dual, la serp representa el temps i es seus cicles, la regeneració, la saviesa, l’energia sexual, la salut, l’equilibri, l’eternitat, la unió de lo terrenal amb lo diví, tot això és el què nodreix Higiea. Però la serp també representa els remeis en si mateixos, doncs com ella són duals: tot allò que cura pot també ser perjudicial, els secret es troba en la mesura, en la mida de la copa.

Un clar exemple el podem veure en la neteja, doncs si bé convé procurar que el cos i allò que l’envolta i el sosté sigui net, un excés de neteja pot comportar molts problemes de salut. Dutxar-se massa destrueix la barrera protectora de la pell, desinfectar els aliments afavoreix al·lèrgies i intoleràncies, els productes de neteja, per poc tòxics que siguin (cosa poc habitual avui en dia), poden produir nombrosos desequilibris en l’organisme, etc.

Aquí en trobareu una mostra:

L’excés d’higiene relacionat amb l’augment de l’Alzheimer.

L’excés d’higiene en els nens pot portar a un sistema immunitari dèbil.

Dutxar-se cada dia destrueix la capa hidrolipídica de la pell.

Així que tard o d’hora i pel nostre bé, caldrà tornar a cuidar-nos tal i com la filla d’Esculapi ens ensenyà.