Estem formats per més que matèria. Com en moltes medicines tradicionals, en la del Mediterrani, la salut depèn primerament de la bona circulació de l’energia vital, més concretament el Pneuma o alè còsmic. Si no saps a què em refereixo, ho explico una mica en aquest article.
El recorregut que fa el Pneuma pel cos i les funcions que hi condueix, són importants per definir la terapèutica necessària.
La MTM ens explica que 3 són les parts bàsiques que ens conformen. Les 3 són fetes d’Energia (Pneuma) i alhora l’emanen. Això no els treu que les 3 s’assentin en la Matèria.
Hi ha un òrgan mestre per cada centre. Són el fetge, el cor i el cervell, els tres òrgans que més energia consumeixen del cos. El fetge consumeix un 20% de metabolisme basal, el cor un 13% i el cervell un altre 20%.
- El centre de l’Enteniment és el que pensa i percep, el que analitza el ser, el què és i s’és. El seu òrgan mestre és el cervell. La seva és la Facultat Psíquica, mou tot l’individu i es manifesta sobretot en la raó i els sentits.
- El centre de l’Esperit és el que sent, és la presència. El ser i el sentir. L’emoció. El ser, cap endins. El seu òrgan mestre és el cor. La seva és la Facultat Vital, mou la sang i altres fluxos de comunicació del cos i es manifesta sobretot en la circulació i defensa.
- El centre del Cos és el que tria i actua. El que manifesta. És la nostra part més animal, més bàsica i instintiva. El seu òrgan mestre és el fetge. La seva és la Facultat Natural, mou els teixits i es manifesta sobretot en la nutrició i creixement.
Els 3 centres se solapen, entre ells i els superior i inferior, amb l’exterior.
Qui més desenvolupa aquest tema és Plató a Timaeus.
- Cel
- Centre de la raó – se solapa amb…
- Centre de les emocions – se solapa amb…
- Centre del cos físic
- Terra
Això dóna:
- porta d’entrada superior
- centre de la raó
- impàs raó-emocions
- centre emocional
- impàs emocions-físic
- centre del cos físic
- porta d’entrada inferior
Les zones perifèrica inferior i superior de cada centre, són diafragmes. De fet, diafragma prové del grec “tancar un pas”. Que potser aquí hauríem de llegir com marcar un límit, perquè aquestes zones són precisament zones de pas, en les que cal la delimitació, però també la circulació fluïda.
Però aquest és un tema que no s’explica bé en unes quantes línies. Per això el desenvolupo com es mereix en una de les diverses classes magistrals de remeieria que t’ofereix el Jardí de les Bruixes.
Trobaràs les dates i preus de les properes a l’agenda.
