Pneuma, l’alè universal

La societat occidental moderna està comprensiblement afamada de l’espiritualitat que durant segles s’ha esforçat en bandejar de la seva cultura. I ara que ho ha aconseguit, la cerca desesperadament en cultures alienes que han aconseguit preservar-la del nostre racionalisme fanàtic, practicant el què es coneix com a colonialisme cultural. Crec que ja és hora de recuperar-lo i contribuir amb ell als sabers humans omplint, sense manllevar les cultures dels altres, aquest buit que ens hem cavat. Per això us compartim un fragment dels apunts del nostre curs “Cuida’t amb Medicina tradicional del Mediterrani”:

En la Medicina tradicional mediterrània, el Pneuma és un dels dos principis iniciadors que no es poden destruir ni crear, tot i que evolucionen i muten en un cicle d’etern retorn de creació i destrucció.

Aquests dos principis són: la Matèria, inerta, pesada, passiva i freda; i el Pneuma, que és corporal (tot i que no material), lleuger, mòbil, actiu i càlid.

El Pneuma penetra dins la Matèria, barrejant-se completament amb ella. Sota la seva influència, la Matèria s’organitza i pot dotar-se de moviment.

Pneuma en grec significa alè, aire, ànima.

El cosmos és un immens organisme dotat d’una ànima, universal, que posseeix els gèrmens de tot el què existirà, o raons seminals, el Pneuma (també anomenat Logos). El Pneuma d’un humà, no és més que una part d’aquesta ànima còsmica, que marca inexorablement el seu destí i amb la qual es reunirà de nou en morir, sobrevivint després de la mort, però  sense conservar la seva individualitat, que per altra banda mai haurà residit en l’ànima.

Al llarg de la història, molts pensadors (Agripa, Paracels, Bruno…) l’han descrit com la voluntat divina (de Zeus, Jahvé, esperit sant –també anomenat buf diví-…).

Així el Pneuma és força motriu, voluntat universal, actiu organitzador (sigui creant o destruint).

En els humans i altres éssers vius, és la substància que sosté la consciència. Tot el què existeix el conté i per tant participa d’aquesta ànima universal. Ara bé, com més complex sigui, més en contindrà, i això li permetrà una complexitat anímica més gran.

El Pneuma penetra per si sol en tota matèria, donant-li forma i destí, però algunes criatures ens en proveïm activament, com nosaltres, que l’inspirem a través de la respiració, absorbint la gran quantitat de Pneuma que l’aire conté. Per això la nostra voluntat és potencialment tan gran i complexa.

El Pneuma inspirat passa dels pulmons al cor, que és la seva seu principal al cos humà. Allí és refinat i distribuït a tot el cos, dotant-lo de determinació, funció i moviment. Si pot fluir lliurement, en resultarà la salut; si quelcom n’obstaculitza la fluïdesa, en resultarà la malaltia.

Gràcies a ell les nostres cèl·lules buscaran aliment, s’impulsaran, es reproduiran… Al cervell per exemple, la seva funció és la de produir la intel·ligència i la cognició. En els espermatozoides, els impulsa cap al seu objectiu, atorgant-los locomoció i finalitat. La seva funció és el sentit de la seva existència i la que els permet tenir les capacitats per acomplir-la. Aquesta intenció, voluntat infosa, és el Pneuma.

El Pneuma dirigeix els esdeveniments per acompanyar les coses cap a la perfecció. En aquest sentit és la Força Vital, o la Vis Medicatrix Naturae, l’impuls que tendeix a l’equilibri dinàmic, a l’homeòstasi.

El filòsof del S.IV, Nemesius, atribuïa els efectes del Pneuma al seu “moviment de tracció” (tonicê kinêsis), explicant que el Pneuma es mou cap a l’exterior, produint quantitat i qualitats, i alhora cap a l’interior, proporcionant unitat i substància. Un individu, es defineix per la força justa del seu Pneuma interior, que el manté unit i també el separa del món que l’envolta. Aquesta cara del Pneuma, sorgida de la seva unió amb l’esperit de la persona, es coneix com a Thymos, que és l’Ego i la força que mou i justifica els sistemes de defensa corporals.

Com ja hem vist, la major part del Pneuma ens arriba amb la respiració. Per això és tant important respirar aire sà i fer-ho de la manera correcta.

L’aire contaminat o enrarit, és pobre en Pneuma, i el que conté s’enfoca en la seva vessant destructiva, la recicladora, que procurarà descompondre allò que destorba el seu fluir per recobrar l’equilibri saludable. Així doncs, no ens convé respirar aquest tipus d’energia si no volem que ens impregni de la seva toxicitat.

Per altra banda, si l’aire és sà, però la nostra respiració deficient, també ho serà la quantitat de Pneuma obtingut. Tenint en compte que Pneuma és igual a Força Vital, crec que et pots imaginar el què això significa.

Una bona respiració és aquella profunda i ferma i, a ser possible, de tant en tant realitzada de manera conscient i amb presència, tal com ens convé realitzar tots els processos que ens nodreixen.

Com haureu pogut notar, el Pneuma és un concepte increïblement (o no) similar a d’altres que es troben en moltes tradicions humanes: Ruh islàmic, Qi xinès, Mana polinesi, Prana hindú, Orenda amerindi, Ruah hebrea… Però el Pneuma és el nostre, el dels pobles i la medicina que respiren i es nodreixen del Mediterrani des de temps immemorials.

Si en vols saber més, segurament t’interessi la classe magistral de remeieria “Pneuma, l’ànima còsmica de la Medicina tradicional del Mediterrani”, el curs “Cuida’t amb Medicina tradicional del Mediterrani“, o el curs avançat de Medicina tradicional del Mediterrani. Per a més informació, contacta’ns.

 

 

Quant a El Jardí de les Bruixes

Silvestre!
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Pneuma, l’alè universal

  1. Anna diu:

    Hola!
    Minteressa moltissim el curs sobre medicina tradicional xo ara mateix no mho puc permetre.
    Crec q m’he d’apuntar per aquí x poder participar del sorteig 🙂

    Moltes gràcies!

Respon a Anna Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.