Les causes de la malaltia (i la teràpia compromesa)

Avui vull parlar d’un tema que em sembla de vital importància. Perquè sí, és cert que els nostres hàbits tenen un paper fonamental en el nostre estat de salut, però tant per factors ambientals com per la nostra pròpia naturalesa, no podem controlar-los tots.

Primer, què és la malaltia? 

En Medicina Tradicional del Mediterrani malaltia i desequilibri són paraules 100% intercanviables. Perquè si es perd la salut, és a causa d’un desequilibri en algun punt o esfera del nostre ésser.

El desequilibri pot venir per excés, per deficiència o per inestabilitat. Per exemple un excés o deficiència de calor o de fred, o de sequedat o humitat, o d’algun dels 4 humors. I la inestabilitat és una condició de variabilitat erràtica, en què es passa d’un extrem a l’altre sense solta ni volta. També hi podríem incloure l’obstrucció i congestió, que són molt similars, i són casos en què el lliure fluir d’humors o principis vitals es troba dificultat.

El desequilibri pot afectar (principal o inicialment, perquè realment acabarà afectant-les totes) l’esfera mental, l’emocional, l’energètica o la física.

Les causes del desequilibri es trobaran en els anomenats 6 factors higiènics (els quals treballem amb detall al curs 100% en línia Cuida’t amb Medicina tradicional Mediterrània)
👉 Ambient
👉 Nutrició
👉 Descans i activitat
👉 Son i vigília
👉 Eliminació
👉 Ment i emocions

Penso que a aquests 6 factors caldria afegir-hi el factor transgeneracional, que és la motxilla que heretem dels nostres avantpassats/des. Amb tot lo bo i tot lo dolent, com secrets i traumes no processats.

En ambient i en ment i emocions hi trobarem el factor relacional/social.
Els humans som animals gregaris, és a dir de ramat, o socials. Necessitem el grup per sentir-nos bé. Necessitem la seva acceptació i suport. No hi ha cosa que ens faci més por que perdre’ls. I unes relacions socials malsanes ens faran entrar, inevitablement, en desequilibri.

El rebuig del grup o simplement sentir que no encaixem; una societat on les relacions en sí són malaltisses, plenes de pors, abusos i confusió emocional; la falta d’espais on ser nosaltres mateixes/os; i un llarg etcètera de situacions que activin els nostres mecanismes de supervivència de forma constant, és del què parlo quan dic relacions socials malsanes.

També el factor ambiental, com per exemple la crisi ecològica que ens cau al damunt, que pot portar a l’anomenada ansietat ecològica o ecoansietat.

És per això que als/les terapeutes ens pertoca procurar que les societats humanes siguin saludables, en tots els seus aspectes. Perquè tenim un compromís amb la salut, les persones i la Natura.
Per això no podem eludir la lluita social i ambiental, perquè la salut humana no és només cosa de l’individu.

I per favor, d’una vegada per totes hem de deixar de fer recaure sempre la responsabilitat sobre l’individu. Perquè som animals socials i tanta responsabilitat tenim nosaltres envers la comunitat, com la comunitat envers nosaltres.

Què se suposa que han de fer les persones que la nostra societat (extractiva, jerarquitzada, patriarcal, explotadora i egoista) ha posat en situació de vulnerabilitat? Cert que moltes vegades es poden fer millores en els hàbits sense disposar de molts recursos. Són moltes les eines que tenim al nostre abast, els recursos que la Natura posa a la nostra disposició lliurement, però desgraciadament no sempre són suficients. I quan això passa, l’últim que necessita la persona víctima de les circumstàncies és que la fem sentir culpable, afegint més estrès a la seva Vida.

I també per això, tota persona que es preocupi per la salut de les altres, sigui per vocació com se suposa que passa amb les i els terapeutes, o simplement pels seus éssers estimats, hauria de treballar cada dia per fer de la societat humana un lloc més segur, equitatiu, empàtic i acollidor.