Sanguinària de plata – Paronychia argentea

~Paronychia argentea~

Paronychia ve d’un mot grec que es va llatinitzar “paronychium” que vol dir panadís (inflamació aguda del teixit cel·lular dels dits), ja que un dels usos més freqüents d’aquesta espècie és el tractament d’inflamacions com les hemorroides i els panadissos. I argentea ve del llatí argenteus, que vol dir de plata, argent, o que ho sembla.

Noms comuns:

Català: Sanguinària, herba de la sang, herbeta blanca de la sang, herbeta de rebaixar la sang, herba sangonària, sangonera, sangnua, sangnuària; herba blanca, floreta blanca; botja blanca; cama de perdiu; capçotera, herba capçotera; cotonet; flor de terra; herba de neu; herba platera, plateta; mantellina, mantellineta, ortiga blanca; peu de gat; pota de colom; te de rocaCastellano: Sanguinaria , sanguinaria menor, hierba de la sangre, hierba sanguina, sietesangrías; hierba de la plata, flor de la plata, hierba de la Virgen; nevadilla; quebrantapiedras, flor de piedra, rompepiedras; flor de la tierra; hierba del clin; hierba de la golondrina; hierba de las tres lunas; hierba del dolor, hierba del dolor de muelas; hierba meadera, hierba meona, manzanilla rastrera; papelillo ; pies sudados; quebrantadientes; té de campo; zaragacina.

Te àrab: Kassaretlahdjer, Fettatetlahdjer or Bissatelmoulouk.

Família:

 

Cariofil·làcies
Originària de:

 

Mediterrània.
Distribució:

 

Mediterrània. A tot Catalunya, però escassa al Pirineu central. La trobem fins als 1200m d’altura.
Hàbitat:

 

Creix en pradells de plantes anuals, en marges de camins i clarianes de garrigues. És una planta típica de sòls pedregosos i terrenys nitrificats, fissures de roques, en zones seques i assolellades amb substrat indiferent.
Descripció botànica:

 

Herba perenne, de vegades biennal. Una mica llenyosa a la base amb tiges vermelloses de 3-50 cm, procumbents (quan neixen solen ser erectes i en créixer esdevenen postrades), molt ramificades des de la base; entrenusos de fins a 3,5 cm,; tiges que poden anar de glabres a pubescents, amb fulles oposades, el·líptiques, estipulades i mucronades. Generalment molt floríferes.  Les flors es presenten en glomèruls laterals i terminals. Són hermafrodites, pentàmeres i actinomorfes. Envoltades de bràctees escarioses platejades més grans que elles. El fruit és un aqueni.
Curiositats, mite i folklore: L’ús medicinal d’aquestes plantes es va descriure per primera vegada en un manuscrit àrab que va ser redactat entre l’any 1095 i 1100. El cèlebre manuscrit titulat “Umdat al-tabib”: “per tancar ferides fresques, quan s’aplica aquesta planta triturada en forma de cataplasma”.
Parts usades:

 

Parts aèries florides.
Constituents:

 

Conté en abundància els flavonoides isorhamnetina, quercetina,  luteolina i jaceosidina.

Àcid vaníl·lic. Saponines oleananes.

Recol·lecció:

 

D’abril a juny.
Virtuts:

 

Augmenta la diüresi. Protegeix els ronyons. Desfà les pedres, especialment les d’oxalat càlcic.

Neteja i rebaixa la sang. Per la  congestió i el Foc afectant l’humor sanguini. I per això s’utilitza per a totes les condicions causades per aquest desequilibri: eritemes, picors, eczemes, hipertensió, al·lèrgies, alguns mals de cap

Tònic sanguini i circulatori: Varius i hemorroides, HTA, edema, penellons,

Vulnerària. Per ferides però també cremades, ulceracions, contusions i cops.

Talla hemorràgies i redueix hematomes. Torna la sang a lloc.

Junt amb altres plantes més específiques per dismenorrees, especialment amb sagnat excessiu.

Antiinflamatòria. Elimina congestions de sang locals alleujant el dolor produït per la inflamació.

Ajuda també a alliberar el vent intern, especialment el d’aparició sobtada per ensurts i disgustos, o per la tensió en la digestió.

Antibacteriana, sobretot per a bacteris gramnegatius.

Preparació i administració:

 

En dejú o abans dels àpats. En tintura o decocció. Prendre la tisana quan està tèbia, sinó l’efecte diürètic és menys selectiu i s’eliminaran substàncies que caldria conservar.

També en ús tòpic.

Centrar l’extracció en els flavonoides. Millor en tintura.

Dosificació i seguretat:

 

Té una toxicitat baixa, però pot rebaixar massa la sang, produint debilitat i esgotament.  Per això es pren en novenes.
Tast:

 

Energètica:

 

Freda en primer grau i seca en segon grau.
Notes i referències:

 

Inventario Español de Conocimientos Tradicionales. 2ª Fase.

Paronychia Argentea: A Critical Comprehensive Review on its Diverse Medicinal Potential and Future as Therapeutics

La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Qui és la invasora?

Avui us vull parlar d’un tema al que ja fa temps que dono voltes però recentment encara més.

Fa uns dies vaig tenir el plaer de gaudir del curs de tècniques primitives que es va fer a Ebreibosc. D’aquesta experiència me n’enduc molt bones vivències, coneixences i aprenentatges. Però hi va haver una cosa que em va inquietar molt.

Com que va resultar que era la persona que més en sabia de plantes silvestres comestibles, vaig acabar sent formadora accidental (amb molt de gust), improvisant un petit taller de plantes silvestres comestibles. Per a dur-lo a terme, vaig escapar-me a la ribera de l’Ebre, que rega les terres on s’ubiquen les precioses instal·lacions d’Ebreibosc, per recollir-hi les plantes mengívoles.

No sabia ben bé què hi trobaria, perquè és un ecosistema una mica diferent del que habito. Però fet i fet, el meu (a falta de millor paraula per dir “al qual pertanyo”) riu, el Siurana, és un afluent de l’Ebre i el clima que hi ha és una mica més continental, però igualment Mediterrani. No podia trobar-m’hi gaire desubicada, vaig pensar. I vaig pensar malament.

Ja esperava trobar forces espècies desconegudes per mi, però el què em va sorprendre, moltíssim, va ser la poca diversitat que hi vaig trobar. Com pot ser que en un ecosistema de ribera, que són els més rics que hi ha, trobés tant poques plantes???

Vaig aconseguir arreplegar prou plantes per a fer una amanida per a 20 persones i vaig tornar, ben capficada. En comentar el meu desconcert amb la organització, em van dir que si, que efectivament la biodiversitat de l’Ebre, com a mínim en aquest tram, era de pena.

Què passa a l’Ebre? Com s’ha convertit el que hauria de ser un dels ecosistemes més rics de Catalunya en aquella monotonia? La resposta habitual que rebrem si fem aquesta pregunta és que les plantes invasores han desplaçat a les autòctones.

D’acord, si. La ribera és plena d’Acer negundo, Tradescantia fluminensis i altres exòtiques que no deixen espai a la flora autòctona. Però en uns prats contigus a la ribera, no vaig trobar gaires al·lòctones i, la diversitat (que sol ser molt alta als prats humits), hi seguia sent ridícula.

Hi ha un altre factor que se sol passar molt per sobre quan es parla del tema. El problema és una espècie invasora que destarota l’hàbitat que ocupa, si, però no és una planta.

Una espècie al·lòctona (forana), que arriba a un ecosistema per quedar-s’hi, s’anomena naturalitzada quan s’integra en l’ecosistema i passa a ser una més del mateix; i invasora quan destorba l’equilibri ecològic i perjudica a les espècies autòctones.

Els humans venim d’Àfrica i ens hem escampat per tot el món. Així doncs en la majoria d’ecosistemes som al·lòctons, i tot i que durant forces mil·lennis semblava que ens havíem naturalitzat, passant a formar part del cicle de la Vida dels llocs que habitàvem, hem acabat comportant-nos com a invasors, colonitzant i destruint, aprofitant-nos de l’entorn sense cap respecte pel lloc ni per aquells que l’habiten.

Així que el què no se sol dir, o no gaire fort quan es parla del perill que representen les espècies invasores, és que si l’ecosistema autòcton sucumbeix sota el seu domini, és perquè primer hi ha hagut una altra espècie, una súper-invasora, que ha trencat l’equilibri natural degradant els sòls i les aigües i, ara si, facilitant i accelerant la introducció d’espècies foranes que aprofitaran la debilitat de les autòctones per prendre el poder.

Per això els ecosistemes on les invasores fan més mal són els que han sigut, prèviament, més violats per la mà humana. L’amenaça de les invasores és una conseqüència del veritable problema, no el problema en si. Si ens integréssim a l’ecosistema que habitem i el tractéssim amb respecte i agraïment, encara que de tant en tant hi arribessin espècies al·lòctones capaces de reproduir-s’hi i prosperar (cosa que ha passat des de l’inici de la Vida), l’equilibri Natural acabaria retornant i la conseqüència potser fins i tot seria un augment de la biodiversitat.

Els ecosistemes humits, com aiguamolls i boscos de ribera, precisament pel fet de ser molt fèrtils, han sigut els que més han patit l’acció destructora de l’humà modern, i són també els que presenten més quantitat d’espècies invasores; oportunistes que en realitat vénen a tornar la Vida que nosaltres vam eliminar amb herbicides i pesticides varis, moviments de terres, drenatge, transvasament i retenció d’aigües i sediments, etc.

Si realment volem contribuir a la solució, podem. I el primer que cal que fem, es deixar de participar en la destrucció d’hàbitats, sigui directa o indirectament (per exemple, si compres aliments no ecològics estàs contribuint a la contaminació de les aigües i a l’extermini de fongs, flora, fauna i microbiota).

Però podem fer més:

  • Deixem de plantar plantes exòtiques als nostres jardins i balcons.
  • Lluitem perquè el nostre ajuntament substitueixi les plantes al·lòctones de parcs i jardins, inclòs l’arbrat urbà, per espècies autòctones o ja naturalitzades.
  • Apadrinem un tros de Natura i treballem-hi per afavorir la regeneració de l’equilibri natural. Com? Primer, sobretot, investiga quines són les plantes que hi sobren i quines les que hi falten. I després, dedicat a arrencar les que no hi haurien de ser, i a sembrar les que haurien d’ocupar el seu lloc.

Si no ho fem per respecte cap al territori que ens sosté, fem-ho com a mínim per evitar que la Natura hagi de fer el què fa sempre que una espècie es converteix en plaga, enviar-ne una altra que la controli o l’elimini.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

La pràctica més difícil, NO FER RES

Intenta seure còmodament i NO FER RES durant 10 minuts, 15, 20…quants n’aguantaries?

La humanitat moderna sembla que ha perdut la capacitat de, simplement, Ser.

L’ociositat completa ens provoca vertigen, però seguim necessitant-la. Potser per això tenen tant d’èxit les noves tecnologies. Perquè, això si, ens podem asseure i deixar passar el temps mentre llisquem el dit per la pantalla en una farsa d’ociositat que ni omple ni ens deixa descansar.

Quan realment no fem res, és quan podem accedir a la nostra ment completa. Quan la nostra ment conscient està activa, és impossible que s’activi el mode introspectiu (La Xarxa Neuronal per Defecte de la que et parlo més endavant).

La nostra cultura ens ha ensenyat que ens hem de sentir culpables si no fem res. Hem convertit en una virtut el mantenir-se constantment ocupat. El mòbil ens distreu de la culpabilitat i així podem “gaudir” d’una estona de “descans” sense avergonyir-nos de la nostra actitud. Com a mínim mentre ho fem, quan tornem a aterrar i ens adonem del temps que hem perdut el més possible és que la culpabilitat aparegui multiplicada per dos, i això havent-ne obtingut un nul benefici.

Però d’on sorgeix aquesta norma de què cal fer per ser? Segurament del materialisme que impregna la nostra societat, aquesta obsessió amb la productivitat, però potser també de la por que ens fa que, en aturar-nos, ens trobem amb nosaltres mateixos/es.

És això el què ens causa vertigen? Exposar-nos a nosaltres mateixos/es? Si quan estàs amb tu mateix/a ets sents malament, si necessites fugir, no creus que és un tema prou preocupant com per parar-hi atenció?

El matemàtic, enginyer, escriptor i filòsof Blaise Pascal va escriure:

“La infelicitat de l’home es basa només en una cosa: que és incapaç de quedar-se quiet a la seva habitació.”

Deia que els humans actuem erràticament, “com si la possessió de les coses que busquem ens pogués fer veritablement feliços” tot i que “existeix una riquesa infinita en l’autoconeixement, en allò que només es pot fer quan un assoleix certa quietud”.

Si no practiquem la capacitat d’entrar dintre nostre, ens sentim buits/des, i busquem la manera d’omplir aquest buit.

La meditació, la consciència plena, el mindfulness, són les maneres que hem trobat els humans de societats “civilitzades” de no fer res, sentint que estem fent alguna cosa.

Però els efectes positius d’aquestes tècniques es poden gaudir també caminant calmadament i sense un objectiu/destí concret, asseient-se a mirar com passen els núvols, com volen els ocells, el fluir d’un riu o com dansen els arbres amb el vent. Mirant el foc, escoltant la pluja, sentint la pròpia presència.

La Medicina tradicional del Mediterrani considera els nivells de repòs i activitat de la ment i l’equilibri entre ells com un dels factors que determinen l’estat de salut d’una persona. Per això el no-fer és una de les practiques del .

El meu consell és que provis de practicar el no-fer progressivament. El primer dia 5 minuts, els segon 10, el tercer 15… i que calmis la teva obsessió per la productivitat aparent pensant que a tant les disciplines místiques com la ciència han demostrat que no-fer-res millora la salut mental i l’eficiència cognitiva.

Quan la ment no està ocupada en una tasca conscient s’activa la xarxa neuronal per defecte, una manera sofisticada de dir que la ment entra en un estat de divagació, activant la interpretació subconscient, analitzant lliurement la informació rebuda en l’estat conscient, i creant connexions. I només deixant que això passi de manera recurrent en la nostra vida, podrem utilitzar tot el nostre potencial.

“T’adverteixo siguis qui siguis, tu, que vols sotjar els arcans de la Natura, que si no trobes dins teu allò que busques, tampoc podràs trobar-ho fora. Si tu ignores les excel·lències de la teva pròpia llar, com retens trobar-ne fora? En tu es troba ocult el Tresor dels Tresors. Home, coneix-te a tu mateix i coneixeràs l’univers i els déus.”

Inscripció de l’Oracle de Delfos.

 

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | 9 comentaris

Els 4 Elements

En la cosmovisió de la Medicina Tradicional del Mediterrani, tot el què existeix està format pels quatre Elements. Convé entendre’ls des d’una perspectiva energètica. Més que materials, els 4 Elements són tendències, energies i essència. Però per entendre-ho, hem de deixar de banda el nostre pensament modern; i combinar el pensament analític i racional amb la sensibilitat holística, llegir la realitat amb un llenguatge més filosòfic i menys materialista. Obrir-nos al coneixement que s’obté per la intuïció. Pensar menys (no perquè pensar sigui dolent, sinó perquè ho fem excessivament) i sentir més.

Foc

El Foc representa l’estat igni, l’energia, i és calent i sec.
És l’Element més actiu i dinàmic. El gran emissor d’energia, que transforma, destil·la, refina, extreu, metabolitza. Per això té la Virtut digestiva.

És lleuger, subtil.
🗡Afina, (fent que les coses tinguin més capacitat de penetrar)
🌋eleva ( te una energia ascendent)
💫i fa circular (és moviment i l’aporta a allò amb què es barreja).

El trobem al foc de l’Esperit, l’espurna de la mirada, la guspira de la intel·igència. I evidentment, per la seva virtut digestiva, als enzims digestius, els sucs gàstrics, a la bilis.

La Bilis groga és l’agent metabòlic del Foc en el cos humà, és a dir, la Bilis groga o humor colèric és l’humor amb el que el Foc es manifesta en nosaltres.

El Foc i l’Aigua són elements extrems en qualitats i efectes. El Foc és calent i sec, l’Aigua freda i humida.
Són els iniciadors i conductors de l’activitat metabòlica.

Aigua

L’Aigua representa l’estat líquid de la Matèria.
Corre per sobre la terra, la fertilitza, la impregna, flueix. Al principi, quan s’estudia MTM, costa entendre que la Terra es vegi com a erma, però si penses en una terra sense aigua, ja no costa tant. El què fa la Terra viva, és la humitat. Una cosa comparteixen l’Aigua i la Terra, sent fredes, són pesades, denses i substancials.

És l’Element més passiu i receptiu. Refreda, humecta, lubrica, dissol, neteja, purifica. Fertilitza, nodreix, germina, és font de vida. En el cos humà la seva virtut és l’expulsiva, el seu humor la flema, i el temperament en el que predomina s’anomena flemàtic.

L’estació que correspon a l’element Aigua és la tardor, tot i que en molts textos se l’associï a l’hivern.

Els elements humits, Aire i Aigua, són fluids i prenen la forma del recipient que omplen, ficant-se per tots els racons. Però l’Aigua en ser freda, pesada, flueix cap a baix; mentre que l’Aire sent calent i lleuger, flueix cap amunt.
El Foc i l’Aigua són elements extrems en qualitats i efectes. El Foc és calent i sec, l’Aigua freda i humida. Són els iniciadors i conductors de l’activitat metabòlica.

La trobem en tots els fluids vitals de l’organisme, sobretot els clars: flema, mucus, plasma, limfa i líquids serosos i intersticials. Sistema urinari i mucoses (digestiva, respiratòria, genitourinària). Cervell i part de la medul·la espinal.

Aire

L’Aire és l’Element expansiu, humit i calent. És lleuger, subtil i càlid i per això és vaporós, s’enlaira i envolta.

És el medi on vivim i posseeix l’energia de l’atracció, l’intercanvi i el contacte. Com a substància fluïda (humit), és adaptable i pren la forma del recipient, ficant-se per tots els racons. Comunica tot el què toca i impregna, enxarxant la realitat en un tot continu.

Ho omple tot, però alhora és el “buit” que permet la funció. És moviment i el permet.

Els Elements humits són nutritius, el calents són vitals. De l’Humor de l’Aire, la Sang, se’n diu que és “Perfecta nutrició, perfectament digerida”.

La Sang és l’Humor de l’Aire, el més subtil i refinat de tots, però el trobem en altres teixits, especialment en aquells buits o porosos, punts d’intercanvi i contacte. Pulmons, artèries, pell, mucoses.

La seva estació és la Primavera, el temperament en el que predomina la seva energia el sanguini, la seva virtut l’atractiva.

Terra

La Terra representa l’estat sòlid de la Matèria. És el centre, amagat i fosc però que sosté tota Vida. El suport en el qual ens despleguem, i la llar a la qual ens concentrem. Amb el seu gran pes i densitat ens atrau i ens ancora.

És densa i substancial, és freda i seca. Per tant, contrària a la Vida que és calenta i humida. És amb l’ajuda del Foc i l’aigua que la Terra cobra Vida. I a l’Hivern, l’energia de la Terra és tant forta i present que la Vida s’amagarà fins que la Primavera li torni a donar la calor i humitat necessàries. La Terra és l’Element de l’hivern.

La seva energia solidifica, condensa, defineix, precipita i coagula, és descendent i retentiva.

En el nostre cos la trobem en totes les parts denses, sòlides, profundes i permanents, com els ossos, les articulacions, els nervis i la medul·la espinal, les plaquetes i el fibrinogen, les dents i les fàneres. I evidentment en l’humor melancòlic.

Si vols saber com treballar amb l’Element Terra, llegeix això.

Tens molts altres articles sobre Medicina tradicional del Mediterrani, plantes i salut a la web, però si el què vols és ficar-te de ple en el nostre sistema mèdic ancestral, fes un cop d’ull a les nostres formacions.

 

La informació continguda en aquesta pàgina
NO ÉS CONSELL MÈDIC
ni pretén substituir-lo. En cas de malaltia, consulta un/a professional de confiança que disposi dels coneixements necessaris i valori el teu cas acuradament respectant els principis del jurament hipocràtic.

Publicat dins de Uncategorized | Feu un comentari

El cicle anual de l’herbalista animista

La necessitat de tornar a la Natura es fa cada cop més patent. El crit d’auxili de la nostra societat es dirigeix cap a ella, però no és pas ella qui ha oblidat com abraçar-nos. De fet mai ha deixat de fer-ho. Seguim tenint tot el què la Natura ens pot oferir, però ens hem esforçat en perdre els sentits per apreciar-ho i deixar que ens ompli, perquè hem pensat que així ens podríem creure l’arrogant mentida de què podem viure sense ella i fer-la ballar al nostre so.

Conforme aquesta absurda comèdia es va fent més gran, s’eixampla el buit que sentim dins nostre, la malaltia de l’esperit que ens consumeix lentament.

La cura no és tornar a la Natura, és recuperar la capacitat de sentir-la dins nostre, en cada racó, en cada teixit, en cada cèl·lula, en cada alenada, en cada emoció, en cada impuls. Reaprendre a ser el què som, petits trossos del Tot del qual hem sorgit i al qual tornarem, sense deixar mai de formar-ne part.

Amb aquest objectiu, Occvlta i El Jardí de les Bruixes unim esforços per crear un espai temporal on totes les persones participants puguin compartir l’experiència en aquest camí.

Pensem que no hi ha millor accés a la comunió amb la Natura que el treball amb el territori que ens acull, els éssers que l’habiten i els ritmes que l’animen. Com en una dansa, ens cal sentir el batec de la Vida i moure’ns al seu compàs canviant, cíclic, etern.

Us proposem un cicle de retirs al llarg de l’any per dansar amb el territori i les plantes al compàs dels cicles anuals. Aquest cicle de retirs no pretén formar en el sentit més clàssic de la paraula, sinó inspirar i donar eines valuoses i útils per a viure d’acord amb el lloc i moment en què ens trobem. Les plantes, testimonis i actors aparentment silents dels processos anuals, ens faran de guia i d’acompanyant.

Triem les plantes perquè tant per a Occvlta com pel Jardí de les Bruixes el regne vegetal és la manifestació més evident d’aquest compàs, una de les millors portes d’entrada als seus misteris.

Triem llocs dels nostres territoris perquè hi sentim un fort vincle que és un punt central de les nostres pràctiques, i que ens agradaria transmetre-us per intentar ajudar a què trobeu el vostre, si encara no el teniu.

No ens hi hem decidit perquè ens considerem grans mestres, sinó perquè sabem que aquest és un camí que cadascú s’ha de construir: “Caminante no hay camino, se hace camino al andar”. I pensem que explicar-vos el què nosaltres hem après en el nostre camí, pot ajudar-vos a trobar el vostre.

Com dèiem, volem que aquesta sèrie de 4 retirs esdevingui un espai i un temps per compartir maneres d’aprendre a conèixer les veritats de cadascú, les del territori del que formem part, del seus ritmes i de quina és la manera d’interactuar-hi que més ens funciona, mentre donem la volta al cicle de l’any.

A través d’exercicis de reflexió i de pràctica,
amb l’ajuda i companyia de les nostres aliades, les plantes, i per immersió en 4 llocs carregats de poder,  

volem que les persones participants experimentin l’obertura interior que deixarà fluir la comunicació amb els númens del territori.

CONTINGUTS

En aquest cicle de retirs parlarem i treballarem:

  • Processos vitals i còsmics
  • Els 4 Elements i la seva energètica i caràcter
  • Com transitar aquests processos harmònicament
  • Folklore i etnobotànica
    • Com entendre i aplicar la dimensió simbòlica però també literal del folklore
  • Pautes per a crear actes celebratoris d’acord amb l’estació
  • Mística i espiritualitat
    • Establiment de nous llenguatges amb l’entorn
    • Fonaments teòrics i experiencials sobre l’esperit i la persona des d’una perspectiva animista
    • El coneixement espiritual com a factor imprescindible per a la salut holística
  • La integració de processos naturals en la vida quotidiana
  • La interrelació i comunicació amb el Territori i amb qui l’habita

En cada un dels 4 retirs gaudirem de la degustació d’un pa especial de Xeixa formulat d’acord amb l’estació que treballem.

Si tens ganes de saber-ne encara més coses, pots mirar aquest directe que vam fer per parlar-ne.

CALENDARI I INFORMACIÓ LOGÍSTICA:

🌹 Primavera: 11-12-13 de febrer al Montsant (Yurtes de Montsant)

  • Allotjament: 2 nits a una yurta compartida inclosa en el preu.
  • Menjar: pensió completa.

🌾 Estiu: 14-15 de maig al Pirineu (Refugi del Fornet – Alós d’Isil)

  • Allotjament: refugi inclòs en el preu.
  • Menjar: mitja pensió (esmorzar i sopar, opcions vegetarianes i sense gluten) inclosa al preu.

🍂 Tardor: 20-21 d’agost al Pirineu (Refugi Pla de la Font – Son)

  • Allotjament: refugi inclòs en el preu.
  • Menjar: mitja pensió (esmorzar i sopar, opcions vegetarianes i sense gluten) inclosa al preu.

*Cal caminar per accedir a l’allotjament (1h30min)

❄️ Hivern: 19-20 de novembre al Montsant (Cova Fumada)

  • Allotjament: pernoctació a la Cova Fumada
  • Menjar:  el sopar del primer dia i el dinar del segon inclòs al preu.

*Cal caminar per accedir a la cova (2,5 hores)

+ una classe extra de conclusió i posada en comú, accés a un grup de treball i un pòster del cicle anual per a les persones que com a mínim hagin assistit a 3 dels 4 retirs.

Preu: 450 euros x estació.
Si t’apuntes als 4, l’última estació et surt gratis!

Inscripcions per correu electrònic a
jardibruixes@laxia.cat o occvlta@gmail.com

Places limitades.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

La formació que busques

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/16/Asclepius_and_hygieia_relief.jpg

Prioryman, CC BY-SA 3.0 via Wikimedia Commons

Aquests dies, amb l’anunci de les noves edicions dels cursos de Medicina tradicional del Mediterrani, estem rebent molts missatges amb dubtes sobre les característiques de les dues formacions. Per això m’he decidit a escriure aquest article, per aclarir-vos com seran aquestes formacions, quin és el seu contingut i a qui van adreçades.

El Jardí de les Bruixes neix amb l’afany de recuperar els coneixements ancestrals del Mediterrani sobre salut i plantes remeieres, de reviure el llegat terapèutic de, com a mínim, 3.000 anys d’història.

Per fer-ho possible, la pràctica és imprescindible, i per això un dels serveis que oferim és l’espai de teràpies, on t’acompanyo en el teu camí de reapoderament sobre la pròpia salut. Però cal anar més enllà perquè, lamentablement, el nostre sistema mèdic tradicional és un gran desconegut per nosaltres. La majoria de la gent interessada en la salut natural coneix els sistemes mèdics tradicionals de la Xina i la Índia, però ni tan sols sap que aquí també tenim un sistema holístic i energètic per entendre el funcionament del cos, dels aliments, de les plantes remeieres i de la salut i la malaltia en general.

No arreglem res si el Jardí de les Bruixes és l’únic romanent de la Medicina tradicional del Mediterrani a Catalunya. Per recuperar-la necessitem ser més. Necessitem terapeutes i altres professionals relacionats amb el món de la salut, que entenguin les seves bases i hi puguin treballar.

A més a més, en consulta em trobo sovint que he d’aconsellar a les persones que hi acudeixen en els hàbits bàsics de salut, que en la medicina del Mediterrani s’anomenen els factors higiènics (higiene, significa molt més que neteja i desinfecció).

Per això primer va néixer el Curs de Medicina tradicional del Mediterrani, on aprendràs a entendre la mirada holística del nostre sistema mèdic, les seves bases, la seva història, els seus mètodes de diagnòstic, com concep el poder curatiu de les plantes, i també com podem treballar amb aquest poder (elaboració de remeis, formulació, administració…). Pots consultar el programa complet aquí.

La urgència em va portar a formular primer aquest curs de nivell mig-avançat, però amb els anys em vaig adonar de dues coses:

  • Primer que per algunes persones començar amb una formació tan intensa, els era difícil. Calen temps i habilitats d’estudi per ficar-se de cap en un sistema mèdic que és sobretot una manera de veure el món i la Vida, en matèria, energia i esperit.
  • I segon que no tothom s’hi vol endinsar tant. Moltes persones simplement volen, i necessiten, els coneixements per gestionar la salut personal i familiar en el dia a dia. I això ho podem entendre perfectament, doncs un altre dels objectius del Jardí de les Bruixes és contribuir a tornar a les persones la sobirania sobre el propi cos i la salut que el pensament mèdic modern els ha anat prenent a poc a poc.

Així que el 2021 vam començar a oferir el curs “Cuida’t amb Medicina tradicional del Mediterrani”. Un curs en el que treballem les bases del nostre sistema mèdic de forma més lleugera, a mode d’introducció, i en el que t’ensenyem a aplicar-les als teus hàbits, en funció del temperament (constitució) que tinguis.

Aquest curs és apte per a qualsevol persona interessada en la salut natural i la tradició mediterrània, independentment del seu nivell i aspiracions. Tant si ets terapeuta o ho vols ser, com si només vols aprendre a tenir cura del teu ésser complet. En pots consultar el programa complet aquí.

Una pregunta molt repetida és: Inclou el curs avançat el contingut del curs d’iniciació “Cuida’t amb MTM”? I la resposta és no. Són dos cursos independents, però alhora funcionen una mica (que no del tot ni necessàriament) com a nivell 1 i 2. És a dir, si t’hi veus amb cor pots començar pel curs avançat i fer el d’iniciació després, o no fer-lo, o fer-lo abans (cosa més aconsellada, la veritat).

Si encara et queden dubtes, estigues atent/a perquè algun dia proper a l’obertura d’inscripcions farem un directe per què els puguis resoldre. L’anunciarem a través de la llista de difusió a la que, si encara no t’has apuntat, ho pots fer des d’aquí (marcant les dues últimes caselles).

Ah! i les inscripcions es faran a través de la botiga en línia de la nostra cooperativa.

Gràcies per ajudar-nos a recuperar la tradició mèdica ancestral del Mediterrani!

Publicat dins de Formació | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Pneuma, l’alè universal

La societat occidental moderna està comprensiblement afamada de l’espiritualitat que durant segles s’ha esforçat en bandejar de la seva cultura. I ara que ho ha aconseguit, la cerca desesperadament en cultures alienes que han aconseguit preservar-la del nostre racionalisme fanàtic, practicant el què es coneix com a colonialisme cultural. Crec que ja és hora de recuperar-lo i contribuir amb ell als sabers humans omplint, sense manllevar les cultures dels altres, aquest buit que ens hem cavat. Per això us compartim un fragment dels apunts del nostre curs “Cuida’t amb Medicina tradicional del Mediterrani”:

En la Medicina tradicional mediterrània, el Pneuma és un dels dos principis iniciadors que no es poden destruir ni crear, tot i que evolucionen i muten en un cicle d’etern retorn de creació i destrucció.

Aquests dos principis són: la Matèria, inerta, pesada, passiva i freda; i el Pneuma, que és corporal (tot i que no material), lleuger, mòbil, actiu i càlid.

El Pneuma penetra dins la Matèria, barrejant-se completament amb ella. Sota la seva influència, la Matèria s’organitza i pot dotar-se de moviment.

Pneuma en grec significa alè, aire, ànima.

El cosmos és un immens organisme dotat d’una ànima, universal, que posseeix els gèrmens de tot el què existirà, o raons seminals, el Pneuma (també anomenat Logos). El Pneuma d’un humà, no és més que una part d’aquesta ànima còsmica, que marca inexorablement el seu destí i amb la qual es reunirà de nou en morir, sobrevivint després de la mort, però  sense conservar la seva individualitat, que per altra banda mai haurà residit en l’ànima.

Al llarg de la història, molts pensadors (Agripa, Paracels, Bruno…) l’han descrit com la voluntat divina (de Zeus, Jahvé, esperit sant –també anomenat buf diví-…).

Així el Pneuma és força motriu, voluntat universal, actiu organitzador (sigui creant o destruint).

En els humans i altres éssers vius, és la substància que sosté la consciència. Tot el què existeix el conté i per tant participa d’aquesta ànima universal. Ara bé, com més complex sigui, més en contindrà, i això li permetrà una complexitat anímica més gran.

El Pneuma penetra per si sol en tota matèria, donant-li forma i destí, però algunes criatures ens en proveïm activament, com nosaltres, que l’inspirem a través de la respiració, absorbint la gran quantitat de Pneuma que l’aire conté. Per això la nostra voluntat és potencialment tan gran i complexa.

El Pneuma inspirat passa dels pulmons al cor, que és la seva seu principal al cos humà. Allí és refinat i distribuït a tot el cos, dotant-lo de determinació, funció i moviment. Si pot fluir lliurement, en resultarà la salut; si quelcom n’obstaculitza la fluïdesa, en resultarà la malaltia.

Gràcies a ell les nostres cèl·lules buscaran aliment, s’impulsaran, es reproduiran… Al cervell per exemple, la seva funció és la de produir la intel·ligència i la cognició. En els espermatozoides, els impulsa cap al seu objectiu, atorgant-los locomoció i finalitat. La seva funció és el sentit de la seva existència i la que els permet tenir les capacitats per acomplir-la. Aquesta intenció, voluntat infosa, és el Pneuma.

El Pneuma dirigeix els esdeveniments per acompanyar les coses cap a la perfecció. En aquest sentit és la Força Vital, o la Vis Medicatrix Naturae, l’impuls que tendeix a l’equilibri dinàmic, a l’homeòstasi.

El filòsof del S.IV, Nemesius, atribuïa els efectes del Pneuma al seu “moviment de tracció” (tonicê kinêsis), explicant que el Pneuma es mou cap a l’exterior, produint quantitat i qualitats, i alhora cap a l’interior, proporcionant unitat i substància. Un individu, es defineix per la força justa del seu Pneuma interior, que el manté unit i també el separa del món que l’envolta. Aquesta cara del Pneuma, sorgida de la seva unió amb l’esperit de la persona, es coneix com a Thymos, que és l’Ego i la força que mou i justifica els sistemes de defensa corporals.

Com ja hem vist, la major part del Pneuma ens arriba amb la respiració. Per això és tant important respirar aire sà i fer-ho de la manera correcta.

L’aire contaminat o enrarit, és pobre en Pneuma, i el que conté s’enfoca en la seva vessant destructiva, la recicladora, que procurarà descompondre allò que destorba el seu fluir per recobrar l’equilibri saludable. Així doncs, no ens convé respirar aquest tipus d’energia si no volem que ens impregni de la seva toxicitat.

Per altra banda, si l’aire és sà, però la nostra respiració deficient, també ho serà la quantitat de Pneuma obtingut. Tenint en compte que Pneuma és igual a Força Vital, crec que et pots imaginar el què això significa.

Una bona respiració és aquella profunda i ferma i, a ser possible, de tant en tant realitzada de manera conscient i amb presència, tal com ens convé realitzar tots els processos que ens nodreixen.

Com haureu pogut notar, el Pneuma és un concepte increïblement (o no) similar a d’altres que es troben en moltes tradicions humanes: Ruh islàmic, Qi xinès, Mana polinesi, Prana hindú, Orenda amerindi, Ruah hebrea… Però el Pneuma és el nostre, el dels pobles i la medicina que respiren i es nodreixen del Mediterrani des de temps immemorials.

Si en vols saber més, segurament t’interessi la classe magistral de remeieria “Pneuma, l’ànima còsmica de la Medicina tradicional del Mediterrani”, el curs “Cuida’t amb Medicina tradicional del Mediterrani“, o el curs avançat de Medicina tradicional del Mediterrani. Per a més informació, contacta’ns.

 

 

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

Cuida’t amb Medicina tradicional mediterrània, la nova formació per a tots els públics

Objectius  Aprendràs a cuidar la teva salut física, mental, energètica i emocional, i la dels teus éssers estimats, seguint els preceptes del sistema mèdic ancestral del Mediterrani. Treballarem de manera pràctica algunes tècniques d’higiene holística perquè les apliquis al teu dia a dia i aprenguis a mantenir l’equilibri que assegura la salut.  A diferència del curs avançat en MTM, aquest no és un curs de nivell avançat pensat per terapeutes, sinó un curs per a tota persona interessada en dur una vida saludable.

Per a tothom interessat en aprendre mètodes de curació i manteniment de la salut a través de les plantes medicinals i els hàbits saludables; persones que vulguin reconnectar amb la filosofia vital de casa nostra i que vulguin recuperar el control  sobre la seva pròpia salut amb eines simples però eficients i enriquidores. Tot sota els preceptes de la Medicina tradicional del Mediterrani i el seu sistema energètic.

Del 17 d’abril al 4 d’agost

Durada: 4 mesos, amb un total de més de 50 hores, repartides en classes teòriques, classes pràctiques, i 16 hores de tutories en grup perquè facis aquest camí d’aprenentatge amb un acompanyament constant.

El preu inclou: uns apunts complets i el material necessari per a les pràctiques, accés a una base de recursos complementaris (documentals, PDFs, bibliografia, webs d’interès…), accés a un fòrum d’alumnes,  assessorament i resolució de dubtes online  durant el curs i un mes més. Un cop finalitzat el curs les alumnes mantindran l’accés al fòrum d’alumnes de Medicina tradicional del Mediterrani.

Preu i opcions de pagament:                                         Lloc:  100% en línia

  • Pagament únic: 470€
  • Pagament fraccionat: 525€ en 3 quotes de 175€

Imparteix: Anaïs Estrems (terapeuta i remeiera amb 14 anys d’experiència en          medicina naturista, iridologia, reflexologia, dietètica, oligoteràpia; especialista en fitoteràpia autòctona, Medicina Tradicional del Mediterrani i formulació natural).

Inscripcions: Un cop t’haguem assegurat que queden places disponibles cal que omplis el formulari d’inscripció i l’enviïs per correu electrònic juntament amb el comprovant de pagament (de la primera quota com a reserva de plaça) a jardibruixes@la xia.cat No es comptarà amb ningú que no hagi fet l’ingrés.

Places limitades: màxim 29 persones.

Les classes teòriques i les demostracions no es transmetran en directe. Seran gravacions que podreu visualitzar i treballar quan més us convingui, procurant fer-ho abans de l’última tutoria prèvia a la següent classe.

Perquè pugueu gaudir del caliu i la proximitat d’una classe presencial (fer preguntes i resoldre els dubtes, compartir coneixements i anècdotes, etc.) Farem dues tutories per cada sessió teorico-pràctica. Seran tutories d’1 hora on ens connectarem en directe. N’hi haurà una entre setmana i una en cap de setmana, per adaptar-se a les diferents disponibilitats.

També podreu resoldre els vostres dubtes fora de les tutories i per escrit, a través de la plataforma que allotja els continguts del curs.

Les inscripcions es tancaran el 6 d’abril.

Tenim moltes altres activitats programades, busca la teva a l’agenda.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

3ª edició del Curs de Medicina tradicional del Mediterrani

Només queden 12 dies per inscriure’s al curs més complet del Jardí de les Bruixes. En el qual aprendràs els processos de la medicina herbària des del principi: del camp (sigui silvestre o cultivat), fins a l’elaboració del remei i la seva prescripció, creant remeis i planificant tractaments adequats a cada persona,  treballant des de la filosofia del nostre sistema mèdic ancestral.

Per a totes aquelles persones interessades en aprendre mètodes de curació i manteniment de la salut a través de les plantes medicinals; persones que vulguin aprendre a elaborar remeis herbaris tradicionals; productors de plantes medicinals. Tot sota els preceptes de la Medicina tradicional del Mediterrani i el seu sistema energètic. Al ser un curs de nivell mig-alt és preferible tenir algun coneixement en aquest camp.

Del 17d’octubre al 4 de maig + 2 mesos més d’assessorament

Durada: 6 mesos,amb un total de més de 100 hores, repartides en 30 classes teòriques (a distància), 3 classes pràctiques (2 de presencials), 3 sortides de camp (presencials)i 10 tutories dobles (a distància en directe).

El preu inclou:uns apunts complets i el material necessari per a les pràctiques, accés a una base de recursos complementaris (documentals, PDFs, bibliografia, webs d’interès…), accés a un fòrum d’alumnes,  assessorament i resolució de dubtes online  durant el curs i dos mesos més.Un cop finalitzat el curs les alumnes mantindran l’accés al fòrum i gaudiran d’un descompte del 15% en el preu d’altres activitats formatives del Jardí de les Bruixes durant un any.

Preu i opcions de pagament: 

  • Pagament únic: 500€
  • Pagament fraccionat: 555€ en 3 quotes de 185€

Lloc:  Les classes presencials es realitzaran al Priorat (Tarragona).

Imparteix: Anaïs Estrems (terapeuta i remeiera amb 13 anys d’experiència en              medicina naturista, iridologia,reflexologia, dietètica, oligoteràpia; especialista en fitoteràpia autòctona,Medicina Tradicional del Mediterrani i formulació natural).

Inscripcions: Un cop t’haguem assegurat que queden places disponibles cal que omplis el formulari d’inscripció i l’enviïs per correu electrònic juntament amb el comprovant de pagament (de 70€ com a reserva de plaça) a jardibruixes@laxia.cat

No es comptarà amb ningú que no hagi fet l’ingrés.

Places limitades: màxim 23 persones.

Les classes teòriques i les demostracions no es transmetran en directe. Seran gravacions que podreu visualitzar i treballar quan més us convingui, procurant fer-ho abans de l’última tutoria prèvia a la següent classe.

Perquè pugueu gaudir del caliu i la proximitat d’una classe presencial (fer preguntes i resoldre els dubtes,compartir coneixements i anècdotes, etc.) Farem dues tutories a la setmana.Seran tutories d’1,5 hores on ens connectarem en directe. N’hi haurà una entre setmana i una en cap de setmana, per adaptar-se a les diferents disponibilitats.

Us recomanem que procureu assistir a totes les classes pràctiques i sortides. Si no podeu assistir a les classes pràctiques, les podreu veure en directe per videoconferència. Les sortides només seran presencials.

Abans de les classes pràctiques i sortides, per tal de garantir-ne l’aprofitament propi i de la resta de companyes, caldrà tenir integrats, el màxim possible, els conceptes treballats fins al moment.

Les inscripcions es tancaran el 10 d’octubre.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 comentari

Covid19 i Medicina tradicional del Mediterrani -actualització-

A l’inici, es va donar per suposat que el SARS-CoV-2 era un virus respiratori, i el tractaments s’enfocaven en aquesta assumpció. Ara, que ja s’ha pogut acumular més experiència, sembla clar que en realitat estem davant d’un virus sanguini. La covid19, la malaltia causada per aquest virus, afecta els sistema respiratori per ser-ne la via d’entrada i, en els casos greus, afecta els pulmons però des de dins.

Per això, a la llum de les noves informacions, hem vist convenient redactar un altre article que cal tenir més en compte que els dos previs que vam escriure a l’inici de la pandèmia.
El virus, infecta el cos unint-se als receptors ACE2. Aquests receptors tenen una acció directa sobre la pressió arterial i la funció cardíaca, i s’expressen sobretot a l’endoteli vascular (teixit que recobreix els vasos sanguinis), als pulmons, ronyons i intestins.

Els pulmons formen, juntament amb la pell, el què en la medicina del Mediterrani es coneix com a complex de superfície. El complex de superfície és la primera barrera de defensa del cos, zona d’intercanvi encarregada de mantenir un dins i un fora. Quan el sistema immunitari ha d’actuar, és perquè la primera barrera ha fallat.

El cas és que, sent els pulmons una zona d’intercanvi en contacte directe amb el medi exterior, i sent alhora rics en receptors ACE2, són el punt d’entrada ideal per al SARS-CoV-2. I com que són el seu punt d’entrada, aquí és on un sistema immunitari sà (2on mecanisme de defensa), començarà la seva activitat per eliminar l’intrús, produint els símptomes respiratoris que fan que la covid19 es manifesti en un inici com una grip.

Un dels mecanismes que utilitzarà el sistema immune és la febre. A partir de 38,5°C, la majoria de patògens comencen a patir i morir (o desnaturalitzar-se en el cas dels virus). Per això és tant important respectar la febre, és a dir, respectar els eficients esforços de les nostres defenses.

Tornem-hi: els pulmons són zona d’intercanvi, entre l’aire que respirem i expirem, i la sang; rics en capil•lars sanguinis en els quals es produeix l’intercanvi, cosa que facilita al virus la invasió del sistema circulatori.

El virus actuarà sobre els receptors ACE2, estimulant així indirectament la vasoconstricció, fent pujar la tensió arterial i la inflamació del propi endoteli. Això mateix és el què passa en les persones que presenten malalties considerades factors de risc en la covid19, plovent sobre mullat si a més es contagien amb el virus.

L’endoteli procurarà defensar-se segregant compostos inflamatoris (si, la inflamació, com la febre, també és un mecanisme de defensa). Però aquí comença el show. Això augmentarà els factors de coagulació i per tant les possibilitats de trombosi, que alhora augmenten el risc d’embòlia i atacs de cor. I tot això és precisament el què fa augmentar el risc de mort. I és precisament per això que els respiradors poden causar més dany del que eviten, ja que no es tracta d’un destret respiratori agut, sinó d’un “destret circulatori” (la sensació d’ofec apareix per la incapacitat de produir l’intercanvi de gasos i no perquè els pulmons no funcionin correctament).

Com pot ser que un mecanisme defensiu ens pugui acabar matant? Tant mal fetes estem? La resposta, generalitzant, és NO. I és no, perquè si tot fos com ha de ser, com a mínim en les persones no ancianes, els nivells d’estrès oxidatiu serien molt més baixos, i aquest mecanisme no acabaria desencadenant el què es coneix com a tempesta de citoquines i que no sol tenir un bon desenllaç.

Per acabar-ho d’entendre, cal explicar que els compostos pro-inflamatoris que allibera l’endoteli són espècies reactives de l’oxigen (EROs o ROS per les seves inicials en anglès), és a dir, oxidants. Un cos ben cuidat i no ancià, és capaç de produir compostos antioxidants com la superoxidodismutassa, la catalasa o el glutatió, que impediran que el procés inflamatori se’n vagi de mare.

El nostre propi metabolisme produeix, com a residu, EROs que acceleren l’envelliment i provoquen estats inflamatoris generalitzats. És el mateix que passa en una fàbrica, es produeix un producte i en la producció es generen uns residus, només que la Natura és més eficient que nosaltres, i disposa d’uns compostos antioxidants que els neutralitzaran, impedint que causi danys. Els EROs també apareixen com a resultats d’hàbits i condicions de vida poc saludables, condicions que solen jugar en contra de l’obtenció i producció d’antioxidants, augmentant encara més l’estrès oxidatiu.

Perquè això no passi ens hauríem de procurar una dieta rica en antioxidants i uns hàbits saludables. De totes maneres l’objectiu serà augmentar la síntesi i reciclatge d’antioxidants propis, ja que són molt més potents que els que ingerim amb el menjar.

Ara que ja em explicat la patologia, podem passar a la terapèutica vista des de la medicina natural i herbària.

Prevenció:

Segueix sent vàlid el què vam exposar al primer article d’aquesta sèrie sobre la covi19, però a més caldrà:

1) Activar i reforçar la 1ª línia de defensa (complex de superfície). La millor manera és a traves de les dutxes les dutxes o banys freds, o com a mínim acabar-los amb aigua freda.
2) Reforçar el sistema immunitari. Plantes com l’arrel d’equinàcia, el plantatge fresc i cru, el saüc (preferiblement la flor), la pipa (reishi o Ganoderma lucidum), el bolet d’esca (Fomes fomentarius), l’all, la regalèssia, entre d’altres, ens ajudaran a fer-ho.
3) Reforçar la salut de l’endoteli vascular. Ens hi ajudaran plantes com l’arç blanc (flors, fulles i fruits), la rosa (sobretot els fruits), la til•la (flors), els fruits del bosc, el te, el cacau, i nutrients com l’omega 3.
4) Disminuir l’estrès oxidatiu.

• Assegurar-se una dieta rica en fruites verdures fresques i de temporada, consumint-ne una bona quantitat sense cuinar; tot evitant els aliments altament processats, additius alimentaris i els sucres. Els aliments d’origen animal són importants per a mantenir un bon nivell d’antioxidants, però també tendeixen a acumular més toxines, per tant sempre triarem els de producció ecològica i de proximitat.
• Realitzar freqüentment exercici no extenuant, equilibrat i variat.
• Respirar bé. Sembla evident però poca gent ho fa. La respiració ha de ser profunda, completa i pel nas.
• Evitar el màxim possible la contaminació (el tabac, productes de neteja químics, radiacions diverses s’inclouen aquí).
• Reduir l’estrès.
• Dormir suficient i adequadament.
• No menjar en excés.

5) Augmentar els antioxidants propis del cos. Els següents nutrients, aliments i plantes són necessaris per la creació o reciclatge d’antioxidants com el glutatió o hi ajuden: vit. C, sofre (all, ceba, porro, espàrrecs, col, bròquil, i altres de la família), card marià (llavors), cúrcuma.

De totes maneres aquestes pautes haurien d’estar molt integrades en la gestió habitual de la nostra salut, i si les seguíssim, possiblement no hauria existit pandèmia. Aquest virus ataca els punts febles de la nostra societat i ens hauria de servir per aprendre a viure millor i a cuidar-nos més, de veritat.
Si ja em contret la malaltia, els punts 2, 3, 4, i 5 seguiran sent importants per evitar les possibles complicacions i facilitar que es quedi en una simple grip. A més hi sumarem un altre punt:

6) Utilitzar remeis antivírics com: la farigola (que destrueix la coberta proteica dels virus), l’all (que també contribueix a la salut de l’endoteli vascular, evita la formació de trombes i és immunoregulador), el saüc (que també és immunoestimulant i antiinflamatori), la pipa o reishi (que també és immunoestimulant i antiinflamatori), la tarongina (que també és calmant), i l’hipèric (que també regula l’ansietat, és antiinflamatori i antioxidant), les fulles d’olivera (que a més són un remei específic per la sang, disminueix la tensió arterial i protegeix l’endoteli vascular).   Sens dubte per la majoria de casos triaria primer de tot l’all i la fulla d’olivera, per la seva afinitat amb el sistema circulatori i el seu efecte antitrombòtic. Per a saber més remeis i estratègies, consulta l’article II d’aquesta sèrie (les parts que han quedat desactualitzades han estat marcades).

Un cop superada la malaltia, caldria seguir amb el tractament durant la recuperació, i en el cas de persones que han passat per la unitat de cures intensives, molts d’aquests remeis, hàbits i aliments, poden millorar o alentir la fibrosi pulmonar que algunes pateixen. Per als casos lleus seguir aquestes recomanacions durant 15 dies després de superada la fase aguda pot ser suficient, per casos que s’han complicat, si els professionals mèdics que segueixen el cas ho permeten, convindria allargar-ho durant un o dos mesos, o més.

En referència als dos articles anteriors que vam publicar sobre el tema, les correccions que hi faria serien sobretot:

La informació continguda en aquesta web no té com a objectiu substituir l’atenció mèdica o servir de referència en aquest camp.Abans d’iniciar un tractament amb plantes medicinals o altres remeis naturals cal que t’asseguris de què no tindran cap efecte negatiu en el teu cas, i si cal, consultar un/a professional. Els remeis naturals també poden tenir efectes indesitjats, contraindicacions i interaccions entre elles i amb medicaments.
L’autora no es fa responsable de cap efecte negatiu produït per cap dels remeis sobre els que informem en aquesta pàgina.

Publicat dins de Uncategorized | 2 comentaris