Virus fora!

Anem a parlar d’antivírics, però primer de tot, parlarem de com, per combatre les infeccions víriques, cal centrar-se més en altres accions herbàries.

La medicina tradicional del Mediterrani (MTM) no lluita, com cap de les teràpies holístiques, contra la Natura, sinó que 𝐭𝐫𝐞𝐛𝐚𝐥𝐥𝐚 𝐚𝐦𝐛 𝐞𝐥𝐥𝐚.

Així que quan es tracta d’alliberar-se de virus,com en qualsevol altre cas, el primer que haurem de fer és escoltar el què la malaltia ens diu i, per una banda corregir allò que l’ha provocat; i per l’altra ajudant a restablir els processos vitals de l’organisme, per tal que es pugui defensar i regenerar.

Així, els remeis antivírics, seran només un complement, una part més de tot un conjunt de mesures per retornar la persona a aquest estat d’equilibri que la MTM anomena eucràsia.

La bona notícia és que les plantes, mai tenen una sola propietat. Són còctels de virtuts que ens ajudaran amb més d’un problema alhora.

Parlarem de 4 plantes autòctones i una al·lòctona però fàcil de cultivar a casa nostra i que no es comporta com a invasora. 

La 𝐫𝐞𝐠𝐚𝐥è𝐬𝐬𝐢𝐚 (𝘎𝘭𝘺𝘤𝘺𝘳𝘳𝘩𝘪𝘻𝘢 𝘨𝘭𝘢𝘣𝘳𝘢) és molt interessant per a refredats, sobretot quan hi ha un estat d’irritació de les mucoses, o quan es dóna amb sequedat, ja que la regalèssia és una planta humida. Ajudarà doncs a eliminar mucositat, i a suavitzar la tos seca. Pel què fa als virus, la regalèssia n’inhibeix la proliferació, alhora que estimula el sistema immune, fent-lo més apte per controlar la infecció. La pots utilitzar tant en un intern (decocció de 5 minuts + 5 minuts de repòs abans de colar), o en ús extern (cataplasmes, gels…).

La 𝐓𝐚𝐫𝐨𝐧𝐠𝐢𝐧𝐚 (𝘔𝘦𝘭𝘪𝘴𝘴𝘢 𝘰𝘧𝘧𝘪𝘤𝘪𝘯𝘢𝘭𝘪𝘴) és una planta molt agradable, en molts sentits. És una de les plantes que conforten, i es recorre a ella per calmar la irritació nerviosa i la tristesa. La melissa consola, tranquil·litza porta alegria. És una planta força neutra a nivell energètic, sent d’una calidesa lleugera, que tant pot dissipar el fred com la calor, i ni asseca ni humiteja, fent-la útil per tots els temperaments. És un antivíric tant en ús intern (infusió), com en ús extern (ungüents, cataplasmes…). Ha demostrat ser molt útil per a l’Herpes simplex. 

El 𝐩𝐞𝐫𝐢𝐜ó (𝘏𝘺𝘱𝘦𝘳𝘪𝘤𝘶𝘮 𝘱𝘦𝘳𝘧𝘰𝘳𝘢𝘵𝘶𝘮 ), és una planta amb una gran afinitat amb el sistema nerviós. És calenta, bastant calenta, de fet l’hipèric conté dins seu l’energia del Sol més que la majoria de plantes. Per això és un bon remei per les tristeses que apareixen o s’agreugen a l’hivern. I també per això no convé utilitzar l’hipèric (ni en ús intern ni extern) a l’estiu o abans d’exposar-nos al Sol, doncs farà que la nostra pell es cremi més ràpid del normal.

Per la seva afinitat amb el sistema nerviós i el seu poder antivíric, és una planta molt recomanable quan es vol controlar els virus que poden afectar o ja ho han fet, el sistema nerviós. Alguns exemples són els herpesvirus, els arbovirus, els virus de coxacki o els virus ECHO.

Si la persona que l’ha de prendre està en tractament amb medicaments o certes plantes, cal vigilar amb les interaccions, ja que són molt freqüents.

I no només es tracta de les interaccions, sinó que per la seva capacitat d’activar considerablement les funcions desintoxicants del fetge, es pot donar el cas que els medicaments s’eliminin del cos abans de què hagin pogut fer l’efecte esperat.

El 𝐬𝐚ü𝐜 (𝘚𝘢𝘮𝘣𝘶𝘤𝘶𝘴 𝘯𝘪𝘨𝘳𝘢), és una planta refrigerant, que no pas freda, i és que el què fa per refrescar és descongestionar, ajudar a fluir, i amb els líquids que elimina, elimina també la calor. Per això es considera febrífug. Evidentment doncs, és una planta seca, que si s’utilitza en condicions seques, caldrà acompanyar de plantes humides i la ingesta abundant d’aigua. E saüc, com les altres, també és antivíric, i sent descongestionant, s’utilitza molt en refredats i grips en les que hi ha mucositat abundant, per tal d’eliminar-la.

L’𝐞𝐪𝐮𝐢𝐧à𝐜𝐢𝐚 (𝘌𝘤𝘩𝘪𝘯𝘢𝘤𝘦𝘢 𝘴𝘱𝘱.), és la no autòctona que havia comentat. De totes maneres, no només no es comporta com a invasora quan es cultiva aquí, sinó que a casa seva es troba en un estat de conservació delicat per la sobreexplotació de les poblacions silvestres.

La coneixem sobretot com a planta que estimula les defenses, i una mica menys per ser antimicrobiana en general (incloent antivírica), però si ens remetem als seus usos mil·lenaris és, abans que res, una planta de les anomenades alteratives. Les plantes alteratives són les que netegen la sang (i en menor mesura la limfa) de toxines purulentes i, en fer-ho, les alliberen del què els impedia fer el seu treball, que en part és ser el vehicle eficient del sistema immune i les substàncies necessàries per la reparació. També es pot utilitzar en ús tòpic o intern.

Un bon extracte d’equinàcia ha de produir una sensació vibrant i alhora analgèsica quan entra en contacte amb la pell, i sobretot amb les mucoses. Si no la produeix, és que l’extracció no s’ha fet correctament i per tant no contindrà els principis actius que ens interessen.

 

N’hi ha moltes d’altres igual de bones, i de fet pel què fa a antivírics, sol ser molt més eficient la medicina herbària que la convencional. Un bon exemple és l’all, poc valorat pel seu aroma obstinat, però una meravella, o potser LA meravella, quan es tracta de combatre les infeccions a qualsevol part del cos.