La dieta més humana I – La tonteria del gluten

evolució del blat

A l’esquerra blat silvestre A la dreta el blat cultivat modern

Hi ha qui es riu de la gent que deixa de menjar cereals i ho tracta com una nova moda eco-pija. És només una moda, o ho dicta el sentit comú (que no sol ser el més comú)?
Només, com a molt, durant el 4% de la seva història, la humanitat ha basat la seva dieta en el consum de cereals. És lògic per tant pensar que el nostre sistema digestiu no està preparat per digerir-los. Fins al descobriment de l’agricultura, l’alimentació amb base de cereals era inviable per l’ésser humà. Imagina el què et costaria aconseguir una plat sencer de cereal silvestre, la llavor del qual és com a mínim la meitat que la del cultivat, i que a més creix barrejat amb una gran varietat de plantes i altres cereals, alguns d’ells tòxics o indigestos. Realment no és la font d’aliment més eficient.
Si aquest argument no ens convenç, podem fer un cop d’ull més atent a les estructures del nostre aparell digestiu.
No estic dient que els cereals no siguin un bon aliment. Ho són per insectes, cucs, ocells i possiblement els únics mamífers que s’alimenten de grans en una proporció similar a la que ho fem nosaltres: els rosegadors. Però no pels humans. Si alimentem un herbívor amb carn, emmalaltirà aviat, perquè ni el seu aparell digestiu ni el seu metabolisme estan preparats per a processar teixits d’origen animal. Si alimentem un carnívor amb vegetal, les carències provocades per la dieta inadequada aviat passaran factura en la seva salut, i fins i tot el poden portar a la mort. Que ens fa pensar doncs que alimentar-se a base d’aliments diferents als quals estem dissenyats per digerir, ens pugui mantenir sans??

En el cas dels humans les conseqüències negatives no es van limitar al nostre procés de nutrició. El seu efecte es va fer sentir en tots els àmbits de la nostra existència, com ho explica Yuval Noah Harari al seu llibre “D’animals a Déus”. En aquest article hi trobareu un extracte del llibre que crec que val molt la pena llegir.
El tipus d’hidrats de carboni i proteïnes presents als cereals, així com la presència d’antinutrients i l’absència d’enzims actius, fan que siguin difícils de digerir per un omnívor com nosaltres.

Una evidència d’aquest fet és el tipus de dents que tenim. En biologia, la morfologia de les dents d’una espècie ajuden a identificar el tipus de dieta per la qual està preparada. I si observem ,les nostres dents veurem que estan preparades per tallar herbes, esquinçar carn i triturar herbes, arrels i llavors toves, però no cereals.La cocció dels aliments permet que els nostres molars i puguin moldre cereals (cuits), però de ben segur que se’ns faria molt dura, literalment, la digestió de cereals secs. I la cocció i la molta no són processos que es donin habitualment en la Natura.
Els animals que no tenen dents per a moldre cereals, com els ocells, disposen d’un òrgan especialitzat (el pedrer) per triturar-los un cop ingerits. Nosaltres tampoc el tenim.
Fins i tot els animals de granja que avui en dia són àmpliament alimentats amb cereals, presenten problemes de salut derivats d’aquesta alimentació incorrecta. Tot i que el seu sistema digestiu està preparat per digerir certa quantitat de cereals, si la seva dieta no conté una proporció molt més grans d’herba, emmalaltiran. Són animals de PASTURA, i els grans dels cereals només es poden obtenir pasturant a finals d’estiu. Per això, entre d’altres coses, els animals confinats en granges necessiten tants antibiòtics per mantenir-se “sans”.
L’alimentació de l’humà natural, això és de l’humà caçador-recol·lector, estava basada en verdures (silvestres, clar), mol·luscs, peix, carn, llegums, fruits, arrels, llavors, etc
En consumir verdures i fruits silvestres, la varietat d’aliments en la nostra dieta era molt més gran. Actualment només consumim el 0,06% de les plantes comestibles que hi ha a la Terra.  Per tant no és d’estranyar que les carències nutricionals siguin tan habituals, fins i tot en persones de països “desenvolupats”.
Potser t’has fixat que he dit que en la dieta d’un humà no agricultor, s’hi inclouen les llavors, però porto moltes línies dient que no n’hauríem de menjar. Doncs és que nutricionalment, no són el mateix. Dins de les llavors hi trobarem els fruits secs, les pipes, el sèsam, la quinua, o en el cas de les silvestres: aglans, castanyes, llavors de plantatge, de poligonàcies, de sàlvia i altres labiades, avellanes, nous varies, lli… i de fet també els llegums. Totes elles molt més fàcils de recol·lectar manualment del medi, i potser per això el nostre cos no té problemes en digerir-les, sempre que no formin la base de la dieta.
Si restringim el consum de cereals, per força haurem de substituir-ne la quantitat eliminada per altres aliments. En una dieta 100% natural per a l’Homo sapiens, això es faria amb vegetals (no llavors) i greixos. El cert és que la nostra condició física millora moltíssim si la font de calories principal són els greixos, sempre i quant siguin de qualitat.
Les dietes riques en greixos i pobres en cereals han resultat miraculoses per moltes persones que patien malalties autoimmunes i degeneratives. I per altra banda cada vegada són més els estudis que han demostrat que el gluten i altres proteïnes dels cereals indueixen inflamació intestinal en totes les persones, siguin o no intolerants al gluten o celíaques.
Els greixos de qualitat es troben a les llavors oleaginoses (la majoria de les que he esmentat anteriorment com a no cereals), greix animal, peix blau, olives, fruits secs, alvocat, etc.
Evidentment les espècies poden evolucionar per adaptar-se als canvis en la dieta forçats per la supervivència, però no a la velocitat que li exigim a la nostra, ni amb tal quantitats d’impediments i dificultats afegides com les que suposen el cultiu industrial i l’alt processat dels aliments, amb la incorporació de molts additius artificials.
Si tornem a humanitzar la dieta, potser aconseguirem retornar la força al nostre organisme per adaptar-se a poc a poc a petits canvis que ens permetin beneficiar-nos de les noves invencions culturals a les que ens ha dut l’evolució enlloc de ser-ne víctimes. I de pas potser fins i tot salvem el nostre món.
Si vols que t’assessorem personalment en el canvi de dieta, demana hora de consulta escrivint-nos a jardibruixes@laxia.cat o a info@jardidelesbruixes.cat.