Herba-col

L’herba-col (Cynara cardunculus) és la progenitora de la carxofa (Cynara cardunculus var. scolymus) i, com ella, és planta comestible.

És una altra de les plantes que antigament eren molt cultivades i apreciades i en els darrers anys han caigut en l’oblit. Els nostres horts cada vegada són més minsos i, de la mateixa manera, la nostra dieta.

Per a usos culinaris, es calçaven les fulles per tal que quedessin tendres i blanques. Se’n consumia la penca, és a dir, el nervi central de la fulla. Cal collir la fulla abans que la planta s’espigui (que és quan comença a florir i treu una tija central que estirarà la planta fins a arribar a fer la flor a una alçada d’entre un i dos metres), i es pot consumir cru en amanides o bé bullit i després afegit a tot tipus de plats. També se’n consumien els capítols florals (la “carxofa”) i les tiges, ambdues un cop pelades.

Per ser un aliment ric en inulina i molt baix en fècula, se’n recomana el consum als diabètics. La inulina, al metabolitzar-se donarà unitats de fructosa, assimilables pels diabètics sense necessitat d’insulina. Un altre avantatge que te per als diabètics és que, com altres cards, conté cinarina que ajuda a reduir els nivells de sucre en sang.

Seguint amb les propietats medicinals direm que és molt recomanable per al fetge, doncs a part de ser hepatoprotector (que ajuda a evitar danys al fetge i a què es regeneri si ja els ha patit), és colerètic i colagog, és a dir, augmenta la producció de bilis i en facilita i estimula la seva eliminació. D’aquesta manera, a part de netejar el fetge, millorarà la digestió dels greixos i estimularà el peristaltisme intestinal evitant el restrenyiment i per tant l’acumulació de toxines al tub digestiu.

I no només ens ajudarà a depurar fetge i intestins, per la seva acció diürètica també ho farà amb els ronyons.

En estudis in vitro s’ha demostrat que l’extracte de les fulles inhibeix el creixement de bactèries patògenes com Staphilococcus aureus i Escherichia coli.

Per la seva riquesa en polifenols,  prevé l’aparició de trastorns vasomotors associats a l’edat.

Estudis recents li han descobert propietats anticancerígenes, tot i que és una aplicació que encara s’està estudiant.

Com tots els diürètics, convé utilitzar-la amb precaució i consultar un especialista en cas d’afeccions cardiovasculars, especialment les medicades.

Per preparar-ne una tisana en farem bullir una cullerada de fulla seca durant 10 minuts.

I ja per acabar, no podem deixar de mencionar la gran tasca com a atraient de pol·linitzadors a l’hort (com podeu veure a la foto) i el seu ús com a quallallets.

Per quallar la llet se’n feien servir les flors macerades en aigua. Aquest extracte es barreja amb la llet escalfada a 35-40° i es deixa reposar fins que hagi quallat.