El dol amb salut

En aquesta vida, que no sabem mai què ens depara, hem d’aprofitar-ho tot, inclòs allò desagradable, per aprendre. I evidentment, com a animals gregaris que som, un cop après, hem de compartir aquest coneixement per tal de beneficiar-nos totes de les experiències de cada una. Això és el què em proposo fer, com a persona que ha perdut el que creia que seria el seu company per tota la vida, i com a terapeuta.

Imagino que si estàs llegint això és perquè estàs passant un dol. Per tant primer de tot dir-te que aquest dolor que sents ara i que et sembla que et destruirà o que ja ho està fent, passarà. Tu pots fer que passi. Ja sé que ara per a tu no te cap sentit això que et dic, que no té cap efecte. Però tingues-ho present. Sobretot quan l’angoixa i la desesperació et deixin completament destrossada/t, recorda que totes les tempestes, durin més o menys, al final s’acaben, i després de la tempesta arriba el bon temps.

Vasilisa by Ivan Bilibin.

Parlant del què conec: quan la persona difunta era la nostra parella, el buit que deixa és immens. Ho és perquè la nostra vida es desfà, el futur imaginat desapareix. Tots els projectes i il·lusions compartits perden sentit i la soledat pot arribar a ser insuportable. Per això ens hem d’agafar al què conservem que és només nostre, per tal que ens ajudi a retrobar la nostra unitat. Projectes, estudis, negocis, aficions… Donat el cas que no ho tinguéssim, ens tocarà buscar-ho i fer-ho néixer. Tasca difícil en moments així però imprescindible. Hem de renéixer de les nostres cendres, i només ho podrem fer si tenim un objectiu. I ningú ho pot fer per nosaltres, l’autèntica curació MAI ve de fora.

L’expressió artística és una de les millors teràpies que podem trobar i és assequible per tothom. No cal ser un artista, només has de buscar quina és la disciplina amb la que tens més traça: cantar, ballar, escriure, pintar, tocar, actuar, esculpir, gravar, modelar… L’únic important és que t’agradi fer-ho i que el procés sigui creatiu. És a dir que no s’hi val a copiar o reproduir treballs: t’han de sortir de l’ànima. No cal que ho vegi ningú si no ho vols. Pots intentar fer-ho bonic i començar a trobar de nou la bellesa entre tant patiment; o pots no preocupar-te en absolut pel resultat i simplement vomitar tota l’angoixa, la ràbia, la por i la tristesa que tens a dins.

Els sentiments afecten el cos, però de vegades oblidem que aquest camí és de doble sentit: a través del físic podem treballar la ment i les emocions. Per això l’exercici físic és una altra forma de teràpia. T’ajudarà a canalitzar la ràbia i l’ansietat (sobretot si ets de les persones que exploten enèrgicament quan no les poden contenir), augmentarà la secreció d’endorfines ( neurotransmissors del plaer, similars als opiacis) i al temps que tonifiques el físic i l’enforteixes, notaràs que tens més energia per tirar endavant. Servirà caminar, ballar, nedar, córrer, practicar tai chi, ioga, pilates, arts marcials, etc. Si a més ho fas en espais naturals serà doblement beneficiós.

I en el mateix apartat hi podem posar els massatges de tot tipus, hidroteràpia, osteopatia, drenatge limfàtic, reflexologia, etc… Si sents necessitat de fer-te regals que costin diners, inverteix-los bé i tria els que reverteixen en la teva salut i t’ajudin a relaxar-te. Un bon massatge per exemple, estovarà la cuirassa que probablement vas construir en el moment de rebre el xoc. Aquesta cuirassa pot tenir la seva utilitat una estona, uns dies, però en algun moment cal treure-se-la i deixar que el nostre ésser transpiri i es relaxi.

La llum del Sol és un dels millor antidepressius que hi ha, especialment a la tardor i l’hivern. La llum solar és necessària per la producció de vitamina D, regula els ritmes circadiaris, estimula la producció d’endorfines i l’alliberació de serotonina. De fet la falta de llum solar pot ser per si sola un desencadenant de la depressió, i és per tant de vital importància assegurar-se’n una exposició adequada quan estem passant un dol.

Meditar, que no és deixar de pensar sinó practicar la plena consciència, ha demostrat ser tan efectiu en el tractament de la depressió com els tractaments químics. Amb els beneficis afegits de no tenir efectes secundaris negatius, disminuir el risc de recaigudes i millorar la  respiració. Sense assolir el màxim benestar físic possible, no podrem assolir l’emocional i espiritual. I el primer pas per aconseguir-ho és respirar bé, com us explicava a Pautes de salut per tots els públics, la lectura del qual et recomano. A la xarxa trobaràs molts àudios de meditacions guiades, els millors són els que no contenen gaires instruccions. Jo personalment prefereixo meditar sense guies, però enmig de la natura. Si també t’agrada més aquesta opció però no tens possibilitat de practicar-la prou sovint, pots provar el mètode de Les plantes com a terapeutes, o meditar amb el mar, les pedres… l’important és que et sentis còmode amb el guia que utilitzis i et faciliti connectar.

La música ens bressola l’ànima i influeix directament en el nostre estat emocional. A mi m’ha funcionat molt bé la música clàssica, però cada u ha de trobar la que més benestar li proporciona.  De fet l’ús de la música amb finalitats curatives te un nom, que és musicoteràpia. Aquesta teràpia es pot dur a la pràctica escoltant, però també tocant i/o cantant. Escoltar és més immediat i requereix menys esforç, però te la pega de tenir un efecte de poca durada. Serà per tant un remei per als moments crítics però no proporcionarà efectes a llarg termini.

Com sempre, les plantes poden ser les nostres aliades.

El simple fet de preparar-te una infusió i prendre-te-la. El ritual. El parèntesi que representa. L’escalfor que desprèn. La nutrició de la mel. El perfum que s’evapora. Tot això sumat als diferents dons que ens facilita cada una per ajudar-nos a retrobar l’equilibri:

  • Plantes per curar la pena: melissa, hipèric, lavanda, romaní, sàlvia.
  • Plantes per dormir: valeriana, passiflora, melissa.
  • Plantes per l’angoixa: arç blanc, melissa, camamilla, civada en flor, passiflora, romaní.
  • Plantes per nodrir: Borratja, ortiga, dent de lleó, gavarrons, regalèssia.

Totes es poden utilitzar també en tintures, excepte les últimes (que en canvi es poden incloure a l’alimentació).

En Medicina Tradicional del Mediterrani ens fixarem en quin temperament es troba exacerbat i triarem les herbes que el compensaran:

  • Colèric: Predominen la ràbia i l’odi. La persona es mostra irascible, negativa, impacient. Les herbes que l’ajudaran són fumària, dent de lleó, melissa, camamilla, card marià, civada en flor.
  • Flegmàtic: Predominen la tristesa i la . La persona es mostra apàtica, hipersensible,  Les herbes que l’ajudaran són apegalós (Galium aparine), pebrot picant, llorer, farigola, fonoll, anís, .
  • Melancòlic:  Predomina la desesperació i la sensació d’incapacitat. La persona es mostra molt pessimista, angoixada, incapaç de superar el dolor, i no dorm ni digereix bé. Les herbes que l’ajudaran són fumària, espígol, milfulles, .

Cal tenir en compte que per fer una valoració del/s temperament/s i triar el tractament més adequat convé tenir coneixements sobre la teoria humoral doncs les combinacions possibles són moltes i cada persona és única. Pots investigar una mica i deixar-te guiar per la intuïció o bé buscar ajuda professional. Al Jardí de les Bruixes t’oferim teràpies autòctones amb remeis autòctons, artesans i naturals.

L’alimentació, com sempre és un punt molt important. Som el què mengem. Has de procurar menjar sa i variat. No mengis en els moments en què l’angoixa, la pena, l’ansietat i la negativitat premin fort. Espera’t a asserenar-te una mica. No et deixis endur pels vicis. Si et vols regalar algun capritx que sigui sa i sigues conscient de per què en tens desig. Si t’agafa per la xocolata, que sigui eco i com més negra millor.

La ingesta suficient d’àcid gras omega3 és essencial per a la bona salut, sobretot la dels sistemes cardiovascular i nerviós. La principal font en la dieta és el peix, sobretot el blau, el marisc i el caviar. També el trobem en algunes llavors com la xia, el lli i les nous, però és difícil obtenir les proporcions adequades d’Ω3 i Ω6 només amb fonts vegetals. Pot ser interessant prendre’n un suplement.

La capsaicina és un dels principis actius del pebrot picant, estimula la producció d’endorfines i és antineuràlgic.

La vitamina C intervé en la formació de neurotransmissors, afavorint un bon funcionament del sistema nerviós i les funcions cerebrals, a part de reforçar les defenses.

Les vitamines del grup B augmenten els nivells de serotonina i són importants pel bon funcionament del sistema nerviós. Les trobarem a les verdures, llevat de cervesa, algues, bolets, ous i carn.

El triptòfan és un aminoàcid essencial, imprescindible per la producció de melatonina i per tant per regular els cicles circadiaris, reforçar el sistema immune, reduir l’ansietat i pel bon funcionament dels processos cognitius. El trobem als fruits secs, llegums, plàtans, cereals integrals, xocolata i espirulina.

El cervell per funcionar correctament necessita combustible, i aquest combustible l’extreu dels carbohidrats. Però la ingesta de carbohidrats simples (sucres, farines refinades…) produeix un augment glicèmic ràpid i una disminució més ràpida encara. És molt més efectiu que l’energia s’obtingui a base de sucres complexos (cereals integrals, llegums i altres llavors) i no en excés, per evitar aquests pics i obtenir-ne un subministre més constant.

L’all conté quasi tots els nutrients antidepressius més importants –àcid ascòrbic, magnesi, calci, fenilalanina, triptòfan, potassi i seleni, a més de protegir-nos contra infeccions en moments que les defenses estan dèbils.

I finalment, cal tenir igualment en compte el què hem d’evitar, doncs al teu organisme li estarà costant més mantenir-se en el punt d’equilibri i li hauries d’estalviar tot allò que el pugui desestabilitzar. La llista exacta variarà en funció del teu temperament, però simplificant, el què segur que no et convé són: estimulants, carbohidrats simples, alcohol, fregits, .

El procés del dol és llarg i no manté un ritme constant. Paciència. A poc a poc i bona lletra.