Amb la tardor arriben els últims fruits de l’any, entre ells, el fragant codony.
El codonyer és un cultiu que tenim força oblidat, i com tots els cultius oblidats, injustament. Al Priorat s’adapta perfectament, doncs resisteix tant la manca d’aigua de l’estiu com les glaçades de l’hivern. Al ser un fruiter de floració tardana, té menys risc de perdre-la a causa dels últims freds. Floració, per cert, molt vistosa. És un d’aquests éssers vegetals que sap ser alhora robust i delicadament bell, i per això és bo tenir-lo en compte per a la jardineria de mínima intervenció.
És per aquesta notable resistència que s’utilitza molt com a peu per empeltar pomeres i pereres. Els donarà la seva robustesa i farà que produeixin més.
És un dels cultius més antics del Mediterrani, més que la pera i la poma. De fet, quan a la mitologia grega ens parlen de pomes, parlen de codonys. I és per aquest motiu que solen ser “pomes” daurades.
Antigament les branques joves, per la seva flexibilitat i resistència, eren preferides a les de salze per a la confecció de cistelleria. És per això que en castellà se li diu “membrillo”. De “mimbrillo”, diminutiu de “mimbre” (vímet).
Algunes varietats de codony es poden menjar crues, però en general, per la seva aspror, és un fruit que cal cuinar. La recepta més coneguda és el codonyat, però n’hi ha d’altres. Al final de l’article us donarem algunes idees perquè innoveu amb aquesta fruita tant nostra.
El codony, com sabeu els que heu vingut al nostre taller “La farmaciola de l’hort”, és un fruit que ens servirà d’aliment però també de medicina. Destaca sobretot pel seu alt contingut en pectina, que suavitza i alleuja la irritació de les mucoses digestives. Forma un gel que captura els sucs gàstrics alleujant l’acidesa d’estomac, gastritis, i úlceres digestives.
És ric en tanins, amb acció antiinflamatòria i astringent.
També regula el transit intestinal, és desintoxicant, estimula el moviment dels intestins i els neteja. Prevé el restrenyiment, redueix el colesterol.
Pres amb regularitat, prevé el càncer de colon i la formació de pedres a la vesícula.
Per tot això, resulta un remei potent per a tot tipus de desordres digestius: diarrea, malaltia de Crohn, colitis, diverticulitis, etc. Ideal pels nens amb enteritis.
L’única pega que té és que per la seva aspror se sol cuinar amb molt de sucre,però això no ens passaria tant si penséssim en receptes salades. El podem utilitzar en rostits, tallat a rodanxes; en estofats, tallat a daus; en salses, bullit i triturat; en rissotes, tallat a daus petits…
Si els volem dolços però sense abusar del sucre, els podem fer al forn o al caliu, lleugerament ensucrats o endolcint-los amb mel un cop cuits.
I per acabar, un parell de truquets per fer el codonyat i no acabar esgotats :
- No peleu els codonys. La pell dona aroma i bon gust al codonyat i treure-la és una feina innecessària. Només cal que els fregueu amb un drap per treure’ls la pelussa.
- No afegiu aigua. Això també és vàlid per a quasi totes les melmelades. Si deixeu els codonys tallats macerant amb el sucre tota la nit, l’endemà els podreu coure amb el seu propi suc. D’aquesta manera no us caldrà estar remenant tanta estona.
Elabores alguna recepta original amb codonys? Ens encantaria que la compartissis!
Felicitats i gràcies per aquest espai vostre de saviesa i respecte.
Jo faig coca de codony, amb una pasta salada, com de coca amb ceba (farina, sal, oli i cervesa o aigua tèbia) i el codony cru, amb sucre o mel i un raig d’oli. És fàcil i gustosa.
També l’he posat bullit a l’allioli, ajuda a la textura i l’amoroseix molt.
Moltes gràcies per aquestes idees Maria! L’allioli el coneixia però la coca no i pinta molt bé. Ho provarem.